#susanasolano

[moma-prints]

Untitled, Susana Solano, (1998), MoMA: Drawings and Prints

Gift of Edward R. Broida Size: 70 1/2 x 58 3/4" (179.1 x 149.2 cm) Medium: Synthetic polymer paint on paper

http://www.moma.org/collection/works/100332

[the--saloon]

Susana Solano

Homage to brunelleschi n°4

[doragarciathebook]

#Valladolid #susanasolano @museo_patio_herreriano #muybien #museovivo #museum #escultura (at Museo Patio Herreriano) https://www.instagram.com/p/B4eS4UpqyOD/?igshid=1ulj1i05du77r

[wherethespiritmeetstheboneposts]

Susana Solano, Fonema III, 2005-2006

[eugeniourreta]

#movilgrafias #euskadigrafias #igersgasteiz #salimoshoy #SusanaSolano #love_gasteiz #sculpture #streetart #totaleuskadi #igersspain #igersfrance #greencapital #globalgreencity #vitoriagasteiz #autumn (en Parque El Prado Vitoria Gasteiz) https://www.instagram.com/p/B378mhqojBd/?igshid=13wavddi0z9ce

[asalvadorsala]

#SusanaSolano

[objecteiespai]

http://susanasolano.net/inicio

... La Susana va ser professora meva a la facultat de Belles Arts. Ho fou just quan començava a despuntar com a escultora, als voltants de 1986 (la seva inoblidable i fundacional exposició a la galeria Fernando Vijande de Madrid). La Susana em va ajudar en l’única peça escultòrica de la qual vaig quedar mig satisfet durant la carrera. Reconec que el volum no era el meu fort, però aquella peça que tenia alguna cosa de plat amb un peix, o també d’orella, la vaig guardar un munt de temps. Era de ferro. La Susana era l’especialista en ferro, la mestra en el procés de soldar i en el concepte del buit. Més endavant, un any que ella exposava a Arco, a Madrid, vam sortir a fumar junts. Jo havia acabat el tabac i ella em va convidar. Literalment, em va convidar a un paquet de Fortuna (me’l va comprar per a mi). És una bestiesa, una insignificança, però penso que els que coneixen bé la Susana reconeixeran gestos petits com aquest. En un conte del meu llibre de relats Adéu (Proa, 2002), vaig utilitzar unes frases de la Susana, que escriu molt bé, ho fa sovint i publica escrits en els seus catàlegs. En el meu text, just després d’enumerar les habitacions on va estar ingressat el meu pare abans de morir a la clínica de Girona, va sorgir la veu de la Susana: «Sota la llista, i no sé ben bé per què, vaig anotar dos pensaments de l’escultora Susana Solano: Quiero aquello que desconozco, porque lo idealizo. Si lo poseo, me desencanto. Yo misma me desencanto. Todo tiene una medida, i la vida es un rastro. Como las babas de un caracol.»...

https://www.catorze.cat/noticia/293/reivindicacio/susana/solano