Don't wanna be here? Send us removal request.
Text
Icebreakers
Bienvenido Septiembre!
Ahora que empezamos el curso de nuevo, recupero este blog para publicar algunos de los "icebreakers" o, en castellano, 3 actividades para romper el hielo en clase, que mejor me han funcionado en clase:
1 - Names:
Don't look at the names on the list. Ask:
- Who's got a very long name?
- Who's got a very short name?
- Who's got a name that is difficult to spell?
- Who's got an unusual name?
- Who's got the same name as a famous person?
- Who's got a very traditional name?
- Who's got the same name as another student?
Now tell the class what you’ve found out and try to guess the names and the people.
2 - Flying paper planes: Students write 5 facts about them, fold the piece of paper into a paper plane then fly it across the room. Students pick up the nearest plane and read it out loud, then try to guess who wrote it.
3 - Apocalypse:
The Apocalypse is near and the ministry of the Apocalypse have built an ark that is big enough to save some people as well as some world-wide valuables that will help the survivors start civilization in the new world. It is up to you and your friends to decide what precious creatures and treasures will survive to the next world.
Discuss in your groups 6 types of animals, 7things in general, 5 seeds for food you would grow you would put in the ark that will survive the Apocalypse.
Students then share their ideas with the class.
0 notes
Text
Movimiento Slow
Hace un par de días me topé con un libro que hacía tiempo tenía vagando por mi e-book y que nunca me había llamado la atención, llamado “Elogio de la lentitud” de Carl Honoré. Empecé a leerlo y aunque aún no lo he acabado, me ha inspirado para escribir esta entrada porque me ha hecho reflexionar en la prisa que llevamos todos por hacer el máximo de cosas en el menor tiempo posible. ¿Por qué tenemos tanta prisa? Pues porque queremos aprovechar el tiempo de vida que tenemos, que sabemos que la vida son dos días y uno te lo pasas durmiendo.
Toda esta reflexión me llevó a pensar, como no, en la educación que están recibiendo nuestr@s niñ@s a este respecto. Como profesora de inglés extraescolar que soy, veo a mis alumn@s con agendas apretadísimas de actividades extraescolares, inglés y deportes son los reyes por excelencia pero cada vez hay más niñ@s que además también hacen música, dibujo, cerámica, teatro o danza, por ejemplo. Estos niñ@s no saben lo que es el aburrimiento, no tienen tiempo para ello. Salen de la escuela y hacen una actividad, cuando acaban, llegan a casa y hacen deberes que, con suerte, acabaran antes de cenar e ir a dormir. Y mañana más. ¡Qué estrés!
De una parte entiendo la necesidad de planificar actividades extraescolares cada día para aquellas familias cuyos horarios laborales no les permite estar toda la tarde en casa con sus hij@s, este tema daría para un post entero pero dejémoslo aquí. Sin embargo, hay familias que deciden que sus hij@s tengan una agenda ajetreada porque eso les prepara mejor para el futuro. En mi opinión, lo único que eso provoca es un/a niñ@ estresad@ que se convertirá en un/a adult@ estresad@ que no habrá disfrutado de una infancia plena. Un/a adult@ sin anécdotas de tardes en la calle, un/a adult@ acostumbrad@ a trabajar largas horas y a no tener más tiempo de ocio que el fin de semana (y da gracias). ¿Es eso lo que queremos para nosotr@s? ¿Es eso lo que queremos para nuestr@s hij@s? Yo tengo clara la respuesta: NO.
Si os interesa todo lo que implica el movimiento slow, os dejo unos links que explican bien en qué consiste: https://www.ecointeligencia.com/2013/03/movimiento-slow/ https://estilodevidaslow.wordpress.com/ http://blog.tiching.com/?s=slow+education
El libro que he comentado al inicio de este post, lo podéis encontrar en la web de La Casa del Libro o en Amazon:
https://www.casadellibro.com/libro-elogio-de-la-lentitud/9788498673524/1226418
https://www.amazon.es/Elogio-lentitud- bolsillo-movimiento- mundial- velocidad/dp/8478715282
0 notes
Quote
Cuando un niño confunde palabras básicas en la lectura, el problema no solo afecta su rendimiento escolar, también disminuye su .
https://www.educapeques.com/escuela-de-padres/confunde-palabras-basicas-en-la-lectura.html (via metodo-lectoescritura)
Cómo ayudar a alumnos con dislexia:
2 notes
·
View notes
Quote
Criar a un niño con TDAH no es lo mismo que seguir una crianza tradicional, necesitan unas atenciones que en .
https://www.educapeques.com/dificultades-de-aprendizaje/tdah/dar-ayuda-nino-con-tdah.html (via metodo-lectoescritura)
Un post muy útil para educadores/as y familias!
2 notes
·
View notes
Text
Dinàmiques de comunicació a classe d’anglès
Les dinàmiques de comunicació ajuden al desenvolupament de la comunicació verbal i no verbal, l’expressió de necessitats o sentiments i l’escolta activa. Afavoreixen, a més, unes relacions interpersonals més properes i obertes entre els alumnes.
Comparteixo dues activitats que vaig trobar útils a la classe d’anglès:
1. Dictar dibuixos
- Definició de l’activitat: Es tracta de dibuixar el que ens comuniquen verbalment.
- Objectius: Afavorir la comunicació i l'escolta activa. Analitzar les limitacions d'una comunicació unidireccional.
- Participants: A partir de 10 persones.
- Edat: A partir de 8 anys.
- Durada: 40 minuts aproximadament.
- Material: Utensilis per dibuixar.
- Consigna de partida: No es poden mirar els dibuixos ni el de la parella, ni els altres, fins al final. No es poden fer preguntes.
- Desenvolupament: El grup es divideix en parelles que se situen esquena amb esquena i sense tocar-se. Un membre de la parella dicta i l'altre dibuixa. El professor entrega un dibuix a un membre de la parella que haurà de dictar a l'altre sense que el pugui veure ni fer cap so o pregunta. Mentre dura l'activitat cap dels dos pot girar el cap. Un cop totes les parelles hagin acabat el dibuix (quan qui els dicten ho considerin) s'ensenyen els dibuixos.
- Avaluació: Es comparen els dibuixos.
A qui dibuixava: com t'has sentit? Quins problemes tenies?
A qui dictava: eres conscient de la manera com donaves la informació? Has tingut problemes? Es pot parlar de la importància del llenguatge i de la seva precisió.
- Observacions: Es pot repetir la dinàmica canviant els papers, el dibuix i la situació. Ara, cara a cara, es podran fer preguntes, però no podran veure els dibuixos.
Quines diferències hi ha entre el dibuix que pots preguntar i el que no? De temps, de precisió… Quins tipus de “comunicació” s'ha donat en un cas i en l'altre? Com influeix la mirada, expressió de la cara…?
2. Els missatges
- Definició: Es tracta de comunicar un missatge en una situació de comunicació difícil.
- Objectius:
Valorar la importància d'unes condicions mínimes perquè la comunicació sigui possible.
Afavorir l'escolta activa.
Analitzar els obstacles en la comunicació.
- Participants: Mínim 12 persones.
- Edat: A partir de 6 anys.
- Durada: 20 minuts aproximadament.
- Material: Quatre textos a transmetre.
- Consigna de partida: No us podeu moure del lloc.
- Desenvolupament: El grup es divideix en quatre subgrups que se situen en els extrems d'una creu. Cada subgrup tria un representant que es col·locarà darrere del subgrup oposat. A cada representant se li lliura un missatge que ha de transmetre al seu grup. Quan el professor/a ho indiqui, els quatre representants l'hauran de transmetre. Els missatges poden ser trossos d'un text i la dinàmica acaba quan cada subgrup recita el text original.
- Avaluació: Valoració del procés de comunicació. Dificultats i obstacles sorgits. Com els heu solucionat?
- Observacions: Per dificultar la dinàmica es pot donar el mateix text a tots els subgrups.
0 notes
Video
youtube
Si et vas quedar amb ganes d’aprendre més coses sobre l’educació per ambients, no et perdis aquest vídeo on mostren el funcionament a l’escola infantil Joaquima Vedruna de Terrassa.
Com ja vaig comentar al primer post, aquesta proposta pedagògica em sembla molt interessant, i en la meva opinió, aquest vídeo demostra que és aplicable a totes les escoles i edats. El que a l’educació infantil és treballar per ambients a la primària i secundària es converteix en el treball per projectes. Al cap i a la fi, la intenció és la mateixa i és que els infants/alumnes siguin els actors i protagonistes del seu procés d’aprenentatge; i el mestre és un guia que ajuda i acompanya en aquest procés, però ja no és el que imposa l’educació. Per mi, el més important és que aquesta pedagogia elimina d’una vegada aquest caràcter dictatorial que fins ara teníem els mestres i ens deixa formar part de l’aprenentatge dels nostres alumnes d’una manera més amable i agradable.
0 notes
Photo

Aquest és un exemple del “Gargot amb nom”, aquesta etapa apareix cap als 3 anys i mig d’edat. L’infant dibuixa amb intenció, no per simple plaer motor, i comença a anomenar els gargots.
El mateix traç pot representar diferents coses: un dia pot ser una cargol i un altre, un sol. Per tant, és l’infant qui el donarà significat, segons el moment en què el faci, tot i que, per un adult serà difícil interpretar el dibuix, ja que no s’assemblarà a la realitat.
L’infant en aquesta etapa comença a utilitzar el color en les produccions. Els diferents colors tenen diferents significats, tot i que tenen un paper secundari en l’etapa del gargot i no tenen cap relació amb la realitat de l’objecte dibuixat, és a dir, que l’infant pot dibuixar un sol i pintar-lo blau, per exemple.
0 notes
Text
Educació alternativa
Últimament l’educació alternativa o pedagogies alternatives són a tot arreu, però sabem què són? Sabem de què es tracta quan parlem de “treballar per projectes”? Entenem les possibles conseqüències d’aquesta nova pedagogia, que, en realitat, no té res de nova? Si ets un d’aquells pares o mares que et planteges fugir de l’educació tradicional, et recomano la lectura d’aquest article:
http://criatures.ara.cat/blogs/trivium/Educacio-Waldorf-Montessori-Aprenentatge-Familia-Escola_6_1750684915.html?_ga=2.24125178.1990709164.1493836462-22804330.1493836462
En la meva opinió, tal i com bé reflecteix l’article, tota pedagogia té els seus pros i contres; però val la pena provar pedagogies innovadores quan sabem de bon tros que la tradicional no és ni molt menys perfecte! La meva experiència personal amb l’educació tradicional no ha estat gaire bona, estic convençuda que m’hagués beneficiat molt rebre una educació “alternativa”. Aquesta “nova” pedagogia és més motivadora i creativa i les persones som éssers creatius per naturalesa, és per això que jo aposto per l’escola moderna sense dubtes.
0 notes