expressioicomunicacio

[expressioicomunicacio]

Planificació, Avaluació i Compromís: Promovent un Desenvolupament Saludable sense Pantalles en la Primera Infància

Benvolgudes famílies,

Des de l’equip de l’aula, treballem en una proposta d’aprenentatge que prioritza el desenvolupament integral dels nostres infants de 0 a 3 anys. La nostra planificació i la seva avaluació estan pensades per garantir un apropament actiu, flexible i respectuós amb els ritmes i interessos de cada infant. A través de diverses activitats, observacions i evidències, podem fer un seguiment detallat del que han après, així com detectar aquells aspectes que cal reforçar o potenciar.

En aquest marc, us volem presentar un vídeo dedicat a la campanya “0 a 3 Pantalles Res!”, on podreu veure com treballem per fomentar un entorn saludable i adequat per als més petits, promovent activitats sensorials, de joc i de descoberta que no impliquen pantalles. Aquest material busca ajudar-vos a entendre la importància d’aquest enfocament i a reforçar entre tots la necessitat de posar límits a l’ús de les pantalles en aquesta etapa clau.

Us convidem a visionar-lo i a seguir amb nosaltres aquest projecte que té com a objectiu el benestar i el desenvolupament saludable dels infants.

¡Gràcies per la vostra col·laboració i confiança!

[expressioicomunicacio]

La nostra trajectòria en la planificació i avaluació de l’aprenentatge en ritmicomusical infantil

Durant aquest projecte, hem aprofundit en com planificar i avaluar l’aprenentatge en l’àrea de música i comunicació ritmicomusical a l’educació infantil, seguint les orientacions i recomanacions presentades en el document "Intervenció en el desenvolupament de la comunicació i l'expressió ritmicomusical".

Planificació de l’aprenentatge

Hem estructurat la nostra proposta educativa pensant en els següents aspectes clau:

Objectius i criteris d’avaluació: Basant-nos en els criteris establerts, com la diferenciació del so i el silenci, el nostre objectiu ha estat fomentar la capacitat d’ escoltar, reconèixer i expressar musicalment els infants, promovent la seva autonomia i expressió personal

Metodologia i activitats: Hem dissenyat activitats diverses com audicions, jocs rítmics, cançons, danses i treballs amb TIC i TAC per enriquir i motivar l’aprenentatge musical, religant-se amb els projectes temàtics com “Els animals de la granja” per generar connexions significatives i contextualitzades

Recursos i materials: Hem incorporat recursos tradicionals i tecnològics que permeten a l’alumnat experimentar i manifestar-se lliurement, valorant tant l’estratègic com l’emocional en l’aprenentatge

Avaluació de l’aprenentatge

Seguint les recomanacions, hem aplicat una avaluació contínua i formativa, així com una de sumativa al final de cada etapa, per tal d’identificar els avanços i adaptar les nostres estratègies:

Eines de recollida d’informació: Notes del professorat, fitxes d’observació, informes personals, registres d’activitats i proves específiques han estat alguns dels instruments que hem utilitzat per monitoritzar el procés

Valoracions individuals i diversitat: Hem tingut en compte les característiques personals de cada infant, respectant la diversitat i afavorint un entorn inclusiu on tothom pugui expressar-se i aprendre a la seva manera

Evidències del nostre aprenentatge

A continuació, compartim algunes d’elles:

Observacions personals: Hem pogut veure com alguns infants es mostren més segurs cantant i tocant instruments, mentre que altres prefereixen expressar-se a través del moviment o el silenci.

Projecte final: L’organització d’un racó musical en què els infants poden decidir, explorar i crear amb llibertat, ha estat una prova concreta d’aprenentatge i immersió en l’àrea, estimulant la seva autonomia i participació.

Resultat final: Hem observat un augment en la capacitat de diferenciar sons i silencis, així com en la implicació emocional amb la música i la comunicació, en coherència amb els criteris establerts

Reflexió final

Aquest procés ens ha ensenyat la importància de planificar meticulosament l’educació musical, utilitzant recursos variats i instruments d’avaluació eficaços per adaptar-nos a les necessitats de cada infant. La música i la comunicació són eines fonamentals per potenciar el desenvolupament integral, la creativitat i l’autoestima dels nostres alumnes.

Ens inspiren aquestes reflexions per seguir millorant la nostra pràctica educativa, apostant per una pedagogia activa, emocional i diversificada.

[expressioicomunicacio]

Creant un Aprenentatge Significatiu a l’Educació Infantil: La Planificació i l’Avaluació com a Eixos Fonamentals

En l’àmbit de l’educació infantil, la planificació i l’avaluació són els pilars que garanteixen un procés d’ensenyament-aprenentatge adaptat, ric i significatiu. Com a mestres, sabem que cada infant és únic, amb ritmes, interessos i formes d’aprendre particulars. Per això, la nostra tasca requereix una atenció constant a aquests aspectes, amb l’objectiu de transformar cada situació educativa en una veritable oportunitat d’aprenentatge.

La planificació com a motor de l’aprenentatge logicomatemàtic

Planificar de manera conscient i intencionada ens permet dissenyar propostes que fomentin competències com el raonament lògic, la classificació, la seriació i la construcció del pensament matemàtic des de ben petits. En aquest procés, em recolzo en les aportacions de Jean Piaget, que subratlla la importància de l’acció sobre els objectes per afavorir el desenvolupament cognitiu, i de Zoltan Dienes, qui defensa la necessitat d’utilitzar materials estructurats i la manipulació activa per comprendre conceptes abstractes.

Inspirada en aquestes teories, he anat incorporant en la meva pràctica quotidiana activitats manipulatives i lúdiques on els infants experimenten, classifiquen per forma, color o mida, i estableixen relacions significatives amb el seu entorn. Aquests moments d’exploració, en forma de joc simbòlic o situacions de descoberta, són essencials per construir coneixement de manera vivencial.

L’avaluació com a eina per ajustar i millorar

Aquestes activitats, a més de ser planificades prèviament, han estat acompanyades d’un procés d’avaluació formativa i contínua. Mitjançant l’observació sistemàtica, puc identificar si els infants són capaços de generalitzar conceptes i fer connexions amb altres àrees del seu aprenentatge. Aquesta mirada atenta em permet ajustar les propostes educatives, oferir feedback significatiu i garantir que cada infant avanci segons les seves necessitats i potencialitats.

També és important remarcar com aquestes situacions afavoreixen la comunicació oral entre iguals, ja que els infants, mentre juguen o exploren, expliquen què fan, negocien rols i expressen idees. Això reforça no només l’àrea logicomatemàtica, sinó també les competències comunicatives.

La importància de la reflexió professional

Aquesta experiència reforça el meu convenciment sobre el paper essencial del mestre com a guia, facilitador i observador. La reflexió contínua sobre com planifico, com avaluo i com aplico les teories del desenvolupament infantil és clau per crear entorns d’aprenentatge més rics, respectuosos i significatius.

Compartir imatges o moments del dia a dia —com infants manipulant materials o jugant simbòlicament— ens permet veure clarament com la teoria es converteix en pràctica. I és precisament aquesta connexió entre la base teòrica i la realitat educativa la que transforma l’ensenyament i el fa realment valuós.

Mirada cap al futur

Continuar investigant, repensant i millorant les nostres metodologies no és només un compromís amb els infants, sinó també amb la nostra pròpia identitat com a educadores. Només des d’aquesta mirada crítica i oberta podrem seguir afavorint aprenentatges plens de sentit, arrelats en les necessitats reals dels nostres alumnes.