lamorompleneveres-blog

[lamorompleneveres-blog]

Tenim pàgina nova perquè sembla que això creix!

És  http://lamorompleneveres.wordpress.com/

[lamorompleneveres-blog]

Croissants de xocolata amb trampa i truc

I ara és quan tots els de la Hoffman tenen ganes de dir-me de tot i els pastissers de Catalunya clamen al cel el mal que ha fet això dels blocs de cuina a la pastisseria tradicional. Ja ho sé. I ho admeto. Però ells no tenen una nena de cinc anys que va corrent per la cuina dient “tieta tieta podem fer un croissant per berenar va tieta va porfiiiiiiiiii”, així, amb aquesta iiiiiii infinita amb veu de pitu que no et pots treure del cap. I com que no la tenien ahir a la tarda amb ulls de pena no poden jutjar-me per haver fet un croissant amb pasta de full comprada al supermercat.

Per la resta, per aquells que o teniu una nena corrent per aquí o senzillament no teniu tres hores per fer croissants, aquí tenim la recepta de croissants amb trampa. I evidentment sota l'etiqueta "fàcil i ràpid" perquè no es tarda ni mitja hora i s'embruten dos pinzells, dos bols i un tallador de pizza.

Havia vist a molts blocs això de tallar la pasta de full en triangles, posar-hi una mica de xocolata, enrotllar-la i al forn. Però tenia la sensació que no havia de quedar prou dolç: la pasta de full també serveix per plats salats i per tant qualsevol punt de gust s’ha d’afegir amb altres ingredients. Per això a les palmeres hi posem sucre, perquè quedin més dolces.

Però hi havia un altre problema: les palmeres queden dolces i dures. I volia que els croissants quedessin tous i gustosos i per solucionar-ho només hi havia una solució: mantega. No és que sigui una eminència de la cuina, i aquests croissants en son la prova, la idea de la mantega la vaig treure de la recepta original dels croissants on a la massa hi afegeixen mantega quan la treballen.

Vaig pensar que no podia quedar tant malament. I m’encanta que al final hagi quedat així: els croissants van quedar al punt just de dolços, aquest matí encara eren bons i no s’havien quedat durs i l’ou no es va assecar massa.

Així que estic molt contenta de poder-vos explicar la meva versió dels croissants amb trampa!

Ingredients:

75 grams de mantega

50 grams de sucre

1 pasta de full (de les quadrades: Mercadona, Casa Tarradellas i Lidl)

50 grams (més o menys) de xocolata amb llet de cobetura, tipus Nestlé Postres o de la del Corte Inglés (les dues les compro al supermercat del Corte Inglés)

1 ou batut amb una cullerada (de cafè) de sucre

Procés:

Preescalfem el forn a 180º

Estirem una mica la massa de pasta de full amb un corró, entre dos papers de forn.

Tallem la pasta de full amb un tallador de pizza per la meitat a lo alt, que quedin dos rectangles allargats. I després fem triangles isòsceles (dues cares iguals i la tercera, més petita, diferent), com aquí:

Tallem la xocolata a trossets, com ho fèiem amb el tiramisú. Com que fem croissants petits va bé tallar la xocolata petita per poder posar-ne la mida justa.

Desfem la mantega al microones a poc a poc i quan està desfeta hi afegim el sucre i remenem amb un pinzell.

Pintem el triangle amb la barreja de sucre i mantega i posem xocolata a la base del triangle, deixant un centímetre aproximadament des de baix.

Enrotllem començant per la part ample i quan arribem al final premem els costats i la punta amb els dits, per fixar-ho.

Posem els croissants sobre una safata de forn coberta amb un paper vegetal i els pintem amb l’ou batut.

Enfornem a 180º durant uns 7 minuts aproximadament i quan veiem que la pasta de full ha pujat i que la capa d’ou batut s’està reduint obrim el forn, tornem a pintar els croissants i girem la safata. És a dir, aquells croissants que abans teníem més a prop de la porta del forn ara van al final, per aconseguir una cocció uniforme.

*Com sempre, els temps de forn són orientatius, l'important és conèixer el forn i mirar el color i la textura. I si no ho veieu clar n'agafeu un, el "sacrifiqueu" per veure si està fet o cru encara i després decidiu l'estona!

Els traiem del forn al cap d’uns 5 minuts aproximadament, quan veiem que tenen un color daurat.

[lamorompleneveres-blog]

Tiramisú per grans i per petits

          Han sigut uns dies divertidíssims! Després de la il·lusió que va fer a tothom el pastís per Jóvenes (sobre)salientes aquest dissabte em van convidar a una trobada de blocaires de cuina a Terrassa, al cafè El Taller dels Silencis. Era, amb molta diferència, la més nova i em vaig perdre més d’una vegada quan anaven dient noms i llibres de blocs i cuineres i cursos. Però el que compta és que la tarda va ser fantàstica i vaig conèixer unes autores de blocs genials, que us recomano a tots, que passen automàticament a preferits i que hi podeu entrar clicant sobre el nom: Horno y Adorno, Hadas y grumetes, Muffin Gallaxy, Los descubrimientos de Andrea, MiRi SuGaR, I’m a foodie and that’s it (l'autora de l'excel·lent resum),  Les postres de la sort i The sweet pig. Amb el seu permís, provaré més d’una de les seves receptes perquè després de la conversa del dissabte, la llista de coses pendents pel bloc ha crescut de manera imparable.

Però tornem a les versions del tiramisú, que és el que hem vingut a fer avui. La primera vegada que vaig fer tiramisú va ser per poder trobar una recepta amb un resultat m’agradés. Per mi el tiramisú tenia dos problemes bàsics: el cacao en pols i l’ou cru.  A més a més alguns dels que havia tastat tenien massa gust de cafè o duien massa licor i això també ho volia evitar. I buscant i buscant vaig acabar a una gran web: el Cocinero Fiel i vaig trobar aquesta fantàstica recepta. A més a més de tenir les receptes en vídeo n’hi ha de tot tipus i les pot fer tothom. 

La recepta és sense ou i a més a més la xocolata no és cacau en pols sinó en trossets gruixuts. També vaig inventar-me la versió infantil que és molt senzilla i només cal que substituïm el cafè per batut de cacau.

Tiramisú (de grans)

Ingredients

150 grams de xocolata negra, tipus Nestlé postres, que sigui gruixuda

250 grams de mascarpone (la recepta original diu formatge cremós – tipus Philadelphia – però jo prefereixo mascarpone)

225 mil·lilitres de nata per muntar, 35% MG

50 grams de sucre

Cafè (unes dues tasses grosses)

Melindros, bescuits d’ou o Savoiardi – si son melindros o bescuits va bé que siguin una mica secs

*Els Savoiardi són uns melindros, més fins i més durs per fora però tous per dins i que també es diuen Lady fingers. En tenen a moltes botigues de menjar italià i l’altre dia vaig veure que Fontaneda en fa uns, són aquests i es poden trobar a molts supermercats.

Procés

Trossegem la xocolata amb un ganivet i reservem a la nevera. Els trossos queden petits i desiguals, no passa res.

Posem 100 mil·lilitres de nata i el sucre en una olla a mig foc. Remenem fins que tot el sucre s’hagi dissolt i la nata hagi agafat un color una mica més grogós. Reservem.

Treballem el mascarpone amb una espàtula al bol fins que veiem que té una textura que ens permetrà barrejar-ho millor amb els altres ingredients. Jo ho remeno al bol fins que agafa una textura semblant a la Philadelphia.

Muntem la resta de la nata, 125 mil·lilitres, que ha d’estar molt freda i ho incorporem amb dues tandes al mascarpone. Posem la meitat de la nata i remenem amb moviments evolvents fins que queda ben integrada i després hi afegim l’altre meitat. No podem batre perquè si no la nata baixa massa.

Afegim a la barreja anterior la nata on hem dissolt el sucre, poc a poc i remenant.

Finalment afegim tres cullerades de cafè. Hem de vigilar que no estigui massa calent perquè si posem les cullerades molt ràpid i el cafè és molt calent pot ser que la barreja es talli, i parlo per experiència.

Si ens agrada molt el cafè afegim una o dues cullerades més i si volem també hi podem tirar una mica d’Amaretto.

Quan tenim el cafè integrat ja podem muntar el tiramisú: primer posem una tassa o dues de cafè en un plat fons on sucarem els Savoiardi. La quantitat de cafè depèn de quants Savoiardi fem servir i el cafè que absorbeixin, és orientatiu.

Preparem la font i posem una primera capa de Savoiardi mullats en cafè. No cal que els submergim ni que els deixem mota estona, és només deixar que agafin una mica de líquid i treure’ls ja que sinó se’ns desfan.

Sobre la capa de Savoiardi hi posem una capa de la crema que hem preparat amb el mascarpone.

I sobre el mascarpone hi tirem xocolata trossejada.

Normalment el tiramisú són dos pisos per tant hauríem de repetir i posar una capa de Savoiardi, una altra de mascarpone i més xocolata, i ja ho tindrem. Així de fàcil.

Hem de deixar reposar el tiramisú almenys 6 hores a la nevera i tapat perquè es ingredients es barregin bé i després ja es pot menjar.

                                                                                                      Tiramisú (de nens)

Ingredients

Fem servir els mateixos ingredients que abans amb dues excepcions:

Canviem la xocolata negra de cobertura per una altra de més fina i amb llet, per exemple Nestlé extrafino.

En lloc de cafè fem servir llet amb cacau (Nesquik o Cola Cao, que no vull obrir cap guerra). N’hem de posar bastant, gairebé una cinquena part del vas perquè tingui prou gust de xocolata.

Procés

Repetim el mateix procés, amb només una excepció: canviem el cafè per llet amb cacau. A la barreja no cal que n’afegim i senzillament hi banyem els Savoiardi.

Si la llet amb xocolata és prou concentrada ja n’hi haurà prou pel gust i per això no fa falta incorporar-ho al mascarpone.

El muntatge és el mateix, però hem de tenir en compte que la xocolata queda més fina i és més tova i per tant hem ha de ser una mica freda per evitar que es desfaci. 

[lamorompleneveres-blog]

Pastís bloc (sobre)saliente!

M’encanta veure que el pastís per felicitar el primer any de Jóvenes (sobre)salientes ha agradat tant, especialment a les autores! La idea hem va semblar fantàstica des del primer moment: la trajectòria del bloc és espectacular i les entrevistes donen la dosi d0optimisme necessària per creure’ns que som molt més que una generació perduda.

I per demostrar-vos que fer el pastís és molt més fàcil que acabar una de les seves entrevistes, farem un mini-tutorial. El material que necessitem és el següent:

Fondant

Colorants en gel, tipus Wilton o Americolor (en tenen a moltes botigues que venen coses de pastisseria)

Escuradents

Rallador de pizzes

Una boquilla de la mida de la que vulguem el confeti. La meva tenia un centímetre de diàmetres

Corró (si pot ser amb anelles o taules de tallar als costats per aconseguir una massa d’alçada uniforme)

Motlles de galetes

Sucre glass

Un pastís

Nocilla o qualsevol frosting

Un pinzell fi

Un vas d’aigua

          La base del pastís és un pastís de caramel, com a la recepta que vaig fer servir per la Festa de Princeses de la Carlota tot i que aquesta vegada en lloc de repartir-lo en magdalenes el posem tot en un motllo de pastís amb una mica de mantega o spray per desemmotllar.

Un cop traiem el pastís del forn i l’hem deixat refredar tallem la part de dalt, la que és més “abombada” perquè ens quedi pla.

El cobrim amb la nocilla, el frosting (hi haurà recepta tard o d’hora) o cobertura de xocolata com la d’aquí. Posem una primera capa de cobertura i el deixem cinc minuts a la nevera.

Això ho fem per crear una capa dura de xocolata que fa que les molles no es moguin.

Després posem una altra capa de xocolata i reservem.

Treballem el fondant blanc primer amb les mans i després amb el corró fins que tingui una amplada i alçada que mesurin una mica més que la suma del diàmetre del pastís i l’alçada multiplicada per dos. És molt més complicat d’explicar que de fer: senzillament posem una cinta mètrica en un cantó de la base del pastís  i mesurem la distància que hi ha fins a la base de l’altre cantó. I si no doncs ho fem a ull, que ha funcionat sempre!

Quan tenim el fondant d’un gruix de mig centímetre i de la superfície que necessitem l’enrotllem al corró – perquè sigui més fàcil transportar-lo – i després col·loquem el corró sobre el pastís i desenrotllem, cobrint totalment el pastís amb el fondant.

Suaument premem amb les mans el fondant contra el pastís, resseguint els contorns.

Amb el tallador de pizzes separem la part que sobra. Si no està bruta tornem a formar una bola i la cobrim amb paper film. El fondant es conserva bé si està ben tancat i el podem fer servir més endavant.

Si ens ha quedat alguna esquerda o arruga (a mi em passa sovint) hi passem el dit una mica per sobre, suaument i desapareixerà una mica. A mi em van quedar arrugues perquè per qüestions de temps no vaig poder preparar bé el pastís abans, però com que sabia que portava moltes decoracions al final ho vam tapar.

Ens hauria de quedar una cosa així (els ànecs no van deixar de vigilar):

        Un cop cobert el pastís fem la decoració.

El fondant el podem comprar blanc o de colors. Si el comprem blanc el podem tenyir amb colorants que és el que vaig fer jo.

Per tenyir agafem una mica de colorant amb un escuradents i el posem sobre una bola de fondant, de la mida que vulguem. Treballem la bola amb les mans fins que el color sigui uniforme.

Repetim tantes vegades com sigui necessari.

Agafem el primer fondant del color que vulguem. Cobrim el taulell de la cuina o un silpat amb una mica de sucre glass i en posem també al corró, perquè no s’enganxi. Treballem la massa fins que tingui un gruix d’uns dos mil·límetres o una mica més, segons com ens agradi.

Amb un tallador de galetes fem la forma de l’ànec i la separem. Fem el mateix amb la punta d’una boquilla per tenir el confeti.

        El que ens sobri es pot tornar a estirar per fer més confeti o senzillament convertir-ho en una bola i cobrir-ho amb paper film.

Per fer el número vaig agafar un motlle de galetes però la trompeta dels ànecs podem fer servir el tallador de pizzes i fer la forma més o menys a ull.

Quan tenim totes les decoracions preparades ja podem posar-les sobre el pastís.

Per enganxar el fondant a la capa blanca necessitem un vas d'aigua i un pinzell fi (que si no en tenim podem substituir per les puntes dels dits). Agafem la forma que volem col·locar, ho pintem amb una mica d’aigua per la part de darrera i el posem al lloc que vulguem sobre el pastís.

Seguim fins que acabem tot el confeti o el pastís estigui massa ple i ja h tenim!

*Nota: el pastís decorat no es pot posar a la nevera. M’han dit que el fondant es fa malbé.

[lamorompleneveres-blog]

Felicitats (sobre)salientes!

             Faig un post rapidíssim perquè hauria d'estar fent una pràctica de laboral en lloc de passejar-me pel Tumblr, però l'ocasió s'ho mereix.

Aquest febrer el bloc Jóvenes (sobre)salientes fa un any. És un bloc fantàstic d'entrevistes a joves que amb esforç, treball i estudi han aconseguit destacar i iniciar projectes increïbles. Quan tothom deia que érem una generació perduda, l'Anna Pacheco i l'Andrea han demostrat que no, que nosaltres podem i que aquí de perduts res de res. 

I com que fan un any i s'ho mereixen els he fet aquest pastís. No us perdeu el seu bloc!

*El tutorial del pastís tant aviat com les pràctiques de laboral em deixin!

Un petó i va, que gairebé és dijous!

[lamorompleneveres-blog]

Pastís ratllat - Baumkuchen

           El meu pare fa 60 anys, i per tots aquells que heu fet càlculs amb la meva bio del bloc, en la meva defensa només diré que ser la petita té bastants avantatges. Davant d’aquesta ocasió especial només es podia fer un pastís que fos exactament el que el meu pare volia: pa de pessic i xocolata.

Però tampoc podíem menjar pastís de caramel amb nocilla com la Carlota demanava saltant així que vaig acabar on acabo sempre: la receta de la felicidad. Només la foto d’aquest pastís ho tenia tot: xocolata (molta) i pa de pessic. I així estàvem ahir: separant clares de rovells amb les mans.

El Baumkuchen és un pastís ratllat d’origen alemany que no porta llevat i que es cou a capes. Jo no esperava que quedés tant recte com a la recepta original i ja vaig fer bé rebaixant les expectatives, però de fora tenia molt bona pinta i tot i que les ratlles no eren perfectes, sembla que al meu pare li ha encantat, que era el més important.

La preparació és una mica laboriosa però posem-nos-hi i acabarem abans!

Ingredients

Pel pastís

250 grams de mantega a temperatura ambient

250 grams de sucre

7 ous mitjans a temperatura ambient

150 grams de maizena

150 grams de farina

una mica de sal

essència de vainilla o sucre avainillat al gust

2 cullerades soperes de cacao pur en pols (el Valor)

Per la cobertura

200 grams de xocolata de cobertura negre

1 cullerada sopera (uns 15 grams) de mantega

200 ml de nata per muntar del 35% MG com a mínim

  Procés

Barregem la farina i la maizena en un bol i reservem.

Separem les clares dels rovells. És molt millor fe-ho amb les mans ja que es més segur que fer-ho amb les closques ja que hi ha més risc de passar la salmonel·la.

Batem el sucre amb la mantega fins que blanquegi: la barreja es torna blanquinosa i augmenta el volum.

Afegim, un a un, els rovells a la barreja.

Després incorporem la barreja de maizena i farina en dues parts perquè s’integri millor.

Muntem les 7 clares a punt de neu amb una mica de sal i les afegim a la barreja anterior. Aquesta vegada ho incorporem amb una espàtula i fent moviments evolvents, millor en dues tandes.

*Els moviments evolvents volen dir cobrir la clara muntada amb la massa, fent cercles, i anar repetint aquesta operació fins que quedi tota incorporada.

Dividim la massa en dues parts iguals. Per medir-ho  bé és molt còmode fer servir una cullera de gelat, ens quedarà ben partida.

A una part de la massa hi afegim una cullerada d’essència de vainilla o de sucre avainillat i ho barregem una mica amb l’espàtula.  A l’altra massa hi posem dues cullerades soperes de cacau pur i remenem fins que s’hagi incorporat.

Ara comença el fornejat. Primer preescalfem el forn amb el gratinador, i si hi podem posar temperatura ho posem a 200º.

Cobrim un motllo amb paper de forn, esprai per desenmotllar o mantega. Són molt recomanables els motllos desenmotllables, sempre fan més fàcil i més segur treure el pastís.

Posem dues o tres cullerades soperes de la massa que volguem (per exemple, comencem per la de vainilla) al motllo i ho repartim fins que quedi una capa fina.

Ho enfornem dos o tres minuts (sempre depèn del forn). Ha de quedar cuit i lleugerament daurat. Traiem el motlle vigilant de no cremar-nos.

Repetim, però ara amb la massa de xocolata: posem dues o tres cullerades, les repartim i ho enfornem dos o tres minuts més.

Fem això les vegades que calgui fins a acabar les dues masses. Si us plau, feu servir una cullera per cada massa, si es barregen perd la gràcia.

Quan hem acabat amb les dues masses deixem el pastís dins el motllo uns quinze minuts i després desenmotllem, amb molt de compte.

Preparem la cobertura:

Primer tallem la xocolata a trossos petits, com més petits més fàcil serà després.

Posem la xocolata i la mantega dins un bol.

Escalfem la nata a foc mig i just abans de que arrengui el bull, la tirem al bol on hi ha la xocolata i la mantega.

Remenem immediatament fins que la xocolata estigui del tot desfeta i la mantega també. La mateixa temperatura de la nata ho hauria de desfer sense cap problema.

Deixem reposar la xocolata uns minuts i preparem el pastís per acabar-lo.

Girem el pastís, perquè la part més llisa quedi a dalt i el posem sobre una reixa del forn que estigui del revés (que hi hagi un espai entre la reixa i el taulell de la cuina). Hi tirem la xocolata per sobre i deixem que caigui pels costats, fins que els cobreixi. El tenim sobre una reixa perquè així la xocolata cau per sota i no s’acumula als costats.

Decorem els laterals com vulguem. Només amb xocolata quedava prou bé, però si hi voleu afegir alguna cosa feu-ho quan la xocolata encara no s’hagi refredat perquè si no no s’enganxarà. Jo hi vaig posar aquestes boles de Vahiné, les podeu trobar a molts supermercats. Quan ho tenim tot posem el pastís a la nevera una estona per deixar que la xocolata s'endureixi. 

[lamorompleneveres-blog]

Pastís de iogurt i llet condensada desnatada amb melmelada

           Fa un parell d’estius amb un grup d’amigues es va decidir que quedaríem un cop al mes i cada una portaria una recepta i tots els ingredients necessaris per fer-la i poder explicar el procés – amb fotocòpies de les receptes per repartir incloses. Tot i que ens vam guanyar més d’un acudit, per allò de las “chicas de oro”  i que al final només ho vam fer una vegada, va ser un dia divertidíssim i una de les receptes que en va sortir d’allà és aquesta.

Aquí tenim una recepta totalment familiar que m’he permès penjar perquè està mig adaptada. I a més a més la poso dins el tag de “fàcil i ràpid” perquè no es mereix menys.  

*La recepta original es feia amb quatre iogurts naturals i una llauna grossa de llet condensada però vaig pensar que era massa dens i ho vaig reduir a la meitat. Si ho voleu fer així es necessitarien 50 grams més de galetes i uns 25 de mantega, tot i que el temps de forn seria gairebé el mateix.

  Ingredients:

2 iogurts desnatats (220 grams) naturals – jo faig servir els Vitalinea cremosos edulcorados

450 grams – un pot – de llet condensada desnatada. Jo faig servir aquesta de la Lechera

170 grams de galetes tipus María o Digestive (és a dir, un tub menys les quatre o cinc que ens acabem menjant mentre cuinem)

90 grams de mantega

Melmelada al gust. Normalment de maduixa o de gerds

Procés

Primer triturem la galeta. Ho podem fer de tres maneres:

1 – Amb el thermomix: triturem durant 20 segons a velocitat 6

2 – Amb alguna trituradora tipus Moulinex 1-2-3: posem les galetes una mica trossejades i triturem fins que quedi feta pols (la de la foto és una molt nova, a casa meva n'hi ha una de taronja, molt molt antiga).

3 – A mà: posem un terç de les galetes, ja una mica trossejades, dins una bossa de congelats i la tanquem. Passem un corró per sobre o, si no en tenim, una ampolla de vi buida fins que queden ben triturades. Repetim l’operació fins que les haguem desfet totes.

Després hi afegim la mantega. Segons el mètode que haguem seguit abans farem una cosa o una altra:

1 - Si ho hem fet al Thermomix, afegim al vas la mantega (que pot ser freda) tallada a trossos i ho posem 10 segons a velocitat 6.

2 - Si ho hem fet amb la trituradora o a mà posem tota la galeta i la mantega sense desfer dins d’un bol i amassem fins que quedi una massa homogènia. No és un procés massa llarg, la mantega i la galeta s’integren prou ràpid, en uns minuts hauria d’estar acabat.

Repartim la galeta per la base d’un motllo desmuntable i premem amb les mans perquè quedi compacta. Un cop tenim la base coberta fem les parets del costat: posem galeta vorejant tot el motlle i premem amb els dits contra els cantons. Hem de donar-li una alçada d’aproximadament 2 centímetres. Com que porta mantega s’aguanta sense cap problema.

Posem la barreja de llet condensada i iogurt dins la base de galeta.

Enfornem a 180º amb el ventilador durant uns 10 o 15 minuts com a molt. S’ha de vigilar ja que si el ventilador del forn és molt potent el pastís s’infla i surt malament. Quan veiem que fa alguna bombolla una mica grossa, sobretot als costats, el traiem del forn.

El deixem refredar cinc minuts dins el motllo i després traiem la part desmuntable. Jo sempre deixo la base del motllo ja que és plana i així permet que el pastís es quedi prou recte.

Quan s’ha refredat una mica hi posem una capa de melmelada i ho deixem reposar a la nevera. Com més estona passi a la nevera millor ja que queda més quallat i la melmelada més ferma i pels que no els agrada menjar-se’l fred es pot treure una estona abans de servir-lo.

[lamorompleneveres-blog]

Pastís de la Reina

          He de reconèixer que tenia moltíssims dubtes sobre si penjar una recepta salada. Sempre  - i per sempre vull dir els tres mesos que han passat des de que vaig inaugurar el bloc – he publicat receptes dolces però amb el temps he anat fent cada vegada més plats salats i havia d’arribar el dia en que assumíem que no ens podem alimentar només de tiramisú. A més a més, aquesta recepta no deixa de ser un pastís encara que sigui salat.

 El pastís de la reina era un plat que feia la meva àvia i per tradició familiar és mereix inaugurar l’espai de les receptes salades del bloc. Però sent justos, aquesta és només una còpia de la idea i queda lluny de la recepta elaborada que havia vist cuinar més d’una vegada.

A la recepta original el puré de patates era natural, la carn es rostia i trinxava manualment abans de fregir-se i el tomàquet era, evidentment, acabat de ratllar i passat pel colador. Però no patiu, la d’avui és totalment apte per fer un dia amb vint minuts abans de l’hora de dinar i només embruta una olla i dues paella.

Doncs som-hi, a embrutar paelles!

Ingredients (per una font d’uns 25 centímetres de llarg per 17 d’ample):

Puré de patates per quatre – sí, podeu fer servir el Maggi, és el que faig jo

250 grams de carn picada

Tomàquet natural triturat – el tomàquet fregit dels espaguetis no s’hi val

Alfàbrega al gust

Bolets

Una mica de ceba tallada petita

Formatge per gratinar

  Procés

Preparem el puré: el podem fer de manera natural o si comprem el preparat del supermercat, seguim les instruccions de la caixa. Reservem.

En una paella petita sofregim la ceba i abans que dauri afegim els bolets. Ho deixem coure a foc mig amb l’oli uns minuts i quan estan fets retirem del foc.

En una altra pella posem la carn picada i deixem que es cogui una mica. Després hi afegim el tomàquet triturat i esperem que s’acabi de sofregir, movent-lo de tant en tant amb una cullera.

Quan la carn ha absorbit gairebé tot el tomàquet afegim a la paella els bolets amb la ceba que teníem reservats. Deixem que s’acabi de sofregit tot junt i quan ja s’hagi evaporat tot el tomàquet líquid afegim l’alfàbrega – tanta com vulgueu –, barregem i retirem.

Una vegada ho tenim tot preparat, podem muntar el plat: primer posem una capa de puré de patates, una mica menys de la meitat del que hem fet, ben repartit.

Després afegim tota la carn picada amb els bolets i el tomàquet. Quan posem la capa de carn hem de vigilar que no toqui als costats de la safata.

Acabem amb una altra capa de puré – ara l’afegim tot –  i posem a sobre formatge ratllat.

Posem el forn amb el gratinador i ho deixem gratinar, fins que estigui tant torrat com vulguem.

*Si el fem d’un dia per l’altre, el guardem a la nevera però hem de pensar que necessita una estona més de forn.

  Aquesta és la manera que l’hem fet sempre, però evidentment hi podeu afegir o retirar qualsevol ingredient que us vingui de gust. Les dues capes de puré amb una capa de carn és una combinació fantàstica i hi podeu afegir qualsevol cosa que vulgueu. 

[lamorompleneveres-blog]

Galetes amb xocolata - Petit Écolier casolanes

       La dèria de la cuina va començar amb unes galetes que vaig fer per una excursió. És més, les galetes les vaig fer perquè vaig trobar un motlle preciós amb forma de papallona i una cosa va portar a l’altra, fins ara

Vaig veure la idea a La receta de la felicidad, un bloc de cuina divertidíssim amb moltes receptes de tot tipus. D’allà en va sortir el brownie dins d’un ou i l’ou ferrat de Philadelphia i préssec amb almívar i va ser la primera vegada que vaig riure de veritat llegint una recepta.

La idea semblava molt senzilla amb els motlles adequats. La forma de galetes la vaig comprar a Gadgets de cuina i el motllo de la xocolata, tot i que vaig haver de donar un parell de voltes, el tenen a Cooking. Ja tenia un tallador amb extractor de la casa Ibli però el que vaig veure a Gadgets duia tres mides de galetes la forma ondulada m’agradava més així que vaig fer servir aquest.

Tot i així es pot fer sense gaires eines especials: no sembla haver-hi cap problema en fer les formes amb un ganivet – si és rectangular, és molt fàcil – i per la forma de les xocolatines de sobre, sempre es poden resseguir sobre un paper de forn. Es desfà la xocolata igual i es ressegueix alguna figura que hi hagi dibuixada en un full sota el paper de forn, com fa la Receta de la felicidad aquí. Tot i això pel meu gust el motlle és millor, totes queden iguals i es poden fer més gruixudes.

Als blocs de cuina hi ha molta discussió respecte quina recepta de galetes s’ha de fer servir: jo fa molt temps que faig servir la mateixa i em funciona perfecte. La galeta queda suau, gens enganxosa i la textura és fantàstica. L’únic problema és que a vegades les galetes no queden llises del tot i no va tant bé per decorar amb glassa. Per Nadal vaig fer la recepta que surt a el Rincón de Bea però pel meu gust el sabor de la galeta no era tant bo com aquesta, i la galeta queda massa dura. I tot i que surten molt planes i llises i això és ideal per decorar, prefereixo una recepta més gustosa encara que la glassa a sobre no hi quedi tant bé.

La recepta que tinc jo és per Thermomix però no hi hauria cap problema per fer-ho a mà o amb una batedora de barilles potent. Jo no els hi poso vainilla a aquestes ja que el sabor és molt semblant al de les galetes daneses i les trobo boníssimes sense cap afegit, però si algú vol posar una culleradeta de sucre de vainilla no hi hauria problema.

Els ingredients i la primera part del procés són del llibre de receptes de rebosteria de Thermomix, la primera massa de las pastes de té, però la segona part del procés he seguit el de el Rincón de Bea: és més pràctic i les galetes queden millor. 

Ingredients:

240 grams de mantega a temperatura ambient

400 grams de farina (si ho fem sense Thermomix, que estigui tamisada)

120 grams de sucre (si ho feu amb thermomix pot ser sucre normal i després el glassejem, si no teniu thermomix és millor fer sucre glass o meitat i meitat)

1 ou

Per decorar – 150 grams de xocolata de cobertura (tipus Nestlé postres)

Procés:

Glassejem el sucre triturant de la velocitat 5 a la 7 durant 20 segons. Afegim la farina sense tamisar i repetim la operació anterior però només durant 10 segons.

Tirem la mantega i l’ou i amb l’espàtula al forat del vaset programem 20 segons a velocitat 6.

Agafem tota la massa i fem una rodona amb les mans, fa aproximadament 5 cm d’alt. Dividim la rodona en tres porcions (no cal, ni molt menys, que siguin exactes), n’agafem una i la fem més plana.

Posem aquesta porció entre dos papers de forn i amb un corró allisem fins que tingui un gruix de mig centímetre o una mica més.

Jo vaig comprar un corró que porta unes anelles als costats que fan que tota la massa tingui una alçada uniforme. Si tenim un corró normal podem posar una revista a cada cantó (que siguin del mateix gruix), que ens faran d’ alça i aconseguirem el mateix efecte.

Deixem la massa plana a la nevera – es pot deixar sobre una safata de forn perquè així no es deforma – durant una hora com a mínim o d’un dia per l’altre. Jo la vaig fer la nit abans, sempre tinc la sensació que així tot el procés és menys feina.

Preescalfem el forn a 180 i tallem les galetes amb el tallador.

Hi ha blocs que recomanen posar les galetes al congelador 10 minuts per assegurar-nos que no perden la forma. Jo ahir no ho vaig fer ja que tampoc ho vaig trobar tant bàsic i a la primera fornada ja veia que la forma es mantenia, però si les galetes són per alguna ocasió especial i volem que quedin millors, és una bona tècnica.

Enfornem a 180º, sobre un Silpad o un paper de forn a la safata plana. Si és la de reixa no va tant bé ja que per sota tampoc queda llis. Enforem durant uns 10  o12 minuts, fins que veiem que agafen un color daurat. Les traiem del forn, les deixem sobre la safata durant 2 o 3 minuts i després les deixem refredar sobre una reixa.

  Per fer les xocolatines:

Desfem la xocolata al bany maria o al microones. Si és al microones posem una temperatura de 450 aproximadament i anem remenant cada 20 segons. Es pot treure quan encara no esta desfeta tota la xocolata: si remenem bé la que queda dura s’acabarà fonent.

També se’n pot fondre totalment tres quartes parts de la xocolata que anem a fer  servir i afegir després la resta dura i remenar.

Omplim el motlle, allisem amb una espàtula i li donem uns copets per eliminar les bombolles.

A temperatura ambient tarda de mitja hora a quaranta-cinc minuts a refredar-se, i si posem la xocolata a la nevera són 20 minuts.

Quan les galetes estan ben fredes i hem tret les xocolatines del motllo les enganxem amb una mica de xocolata desfeta. Amb una cullera petita o un pinzell posem una mica de xocolata i premem cuidadosament amb la xocolatina sobre la galeta, per repartir-la.

La pàgina de la Receta de la felicidad recomanava fer-ho amb una gota de glassa: jo ho he fet amb xocolata ja que no volia alterar el gust i s’ha enganxat molt bé. 

[lamorompleneveres-blog]

Galetes de nous pecanes i ametlles

                 El dia que vaig acostumar a la Carlota a cuinar quan passava les tardes amb mi vaig cometre un gran error. Ja no accepta cangurs per menys, ara o cuinem o res.

Quan divendres va arribar de l’escola, inspeccionant la cuina per si hi havia algun ingredient ja pesat o el forn escalfant-se sabia que no hi havia altre remei. Encara que, per ser justos, la Carlota no és la que pren totes les decisions de la tarda, jo també tenia moltíssimes ganes de cuinar i a més a més tenia guardades unes nous pecanes que vaig comprar fa dues setmanes a la Boqueria.

Les nous pecanes són una varietat de nous, molt més allargades i amb la closca més llisa que les normals - les que podeu veure a la foto - i us ho ben asseguro, molt més complicades de trobar. Pel que he llegit, provenen d’un arbre típic de l’estat de Texas i a més a més tenen un alt contingut energètic. Jo les havia vist sobretot a moltes receptes de rebosteria americanes i tot i que tenia moltes ganes d’intentar-ho, em sembla que si no n’hagués trobat a la Boqueria ho hagués deixat córrer del tot.

La recepta me la va passar una amiga i la tenia guardada per algun dia d’aquests amb la Carlota ja que és bastant ràpida, els ingredients i el procés molt senzills i a més a més no cal que la massa reposi. El resultat és espectacular: les galetes agafen el punt exacte de cruixents, no són ni pastoses ni dures, la mantega no es nota massa i el regust d’ametlla amb el de les nous és perfecte, així que som-hi:

Ingredients (per unes 30 – 35 galetes):

1 tassa de farina tamisada

¼ de tassa d’ametlla en pols  - 25 grams aproximadament (és millor comprar-la triturada però si no en tenim no hi ha cap problema per fer-ho amb la Thermomix o algun altre estri)

½ tassa de mantega – 125 grams – ha de ser sense sal i a temperatura ambient

½ tassa de sucre

1 ou gros, a temperatura ambient

1 cullerada (de cafè) de llevat

Mitja cullerada (de cafè) d’essència d’ametlla – jo no entenia i les galetes van quedar molt bones igual, però si en teniu les galetes queden més gustoses

150 grams de nous pecanes trossejades - si no en teniu se'n poden fer servir de les normals, però el resultat amb les pecanes és molt millor

*Per tots aquells que no tingueu tasses ni un vas que marqui 250 ml, ara a moltes botigues tenen vasos per mesurar que incorporen la mesura de tasses):

  Procés:

Preescalfem el forn a 180º

Batem la mantega fins que té una textura més pastosa i mal·leable. Com sempre, si no la teníem a temperatura ambient la ratllem fina perquè sigui més senzill treballar-la.

Un cop tenim la mantega a punt hi afegim el sucre, a poc a poc, que es vagi integrant. Amb una espàtula anem separant la mantega que es pot quedar enganxada als costats del bol. Afegim l’ou i ho batem tot junt durant uns tres minuts, parant quan calgui per repetir l’operació de l’espàtula.

Una vegada tenim la mantega, l’ou i el sucre barrejats, afegim la farina. Jo la vaig posar tota de cop i la massa va quedar prou bé, però si voleu la podeu posar poc a poc amb la batedora a velocitat baixa. Ho treballem fins que estigui ben integrat, amb compte de no batre massa.

Tornem a comprovar amb l’espàtula que no hi hagi mantega o trossets de farina enganxats als costats i tirem les nous. Barregem amb l’espàtula fins que quedin ben repartides.

Sobre un paper de forn o un Silpat fem petites boles de massa, amb l’ajuda de dues culleres o una cullera de servir gelat que faci, com a molt, 4 cm d’ample. Deixem una mica de separació entre elles, jo en faig quatre files per quatre columnes, però és només orientatiu. Un cop les tenim totes posades aixafem una mica la bola amb els dits.

Aquesta indicació d’aixafar una mica les boles no sortia a la recepta però he comprovat que d’aquesta manera les galetes surten més planes i uniformes i no tant altes del mig. He llegit que això passa quan la massa no és prou tèbia, és a dir, que la mantega o l’ou eren freds, però he decidit fer-ho sempre perquè penso que la galeta queda millor.

Enfornem a 180º durant uns 10-15 minuts, fins que veiem que estan daurades i tenen un color bastant uniforme. Quan surten del forn estan una mica toves però agafen consistència quan les posem a refredar.

Deixem les galetes 2 o 3 minuts sobre la safata de forn i després, amb una espàtula plana, com per servir pastissos, les posem a refredar sobre una reixa. Jo no tinc una reixa especial per refredar galetes, senzillament poso la del forn a l’inrevés i així aconsegueixo que també passi aire per la part de sobre. És important no deixar-les més estona de la indicada sobre la safata de forn per evitar que agafin humitat. Abans de servir les podem decorar amb una mica de sucre glass: per fer-ho ens ajudarem d’un colador o qualsevol altre estri que ens serveixi per tamisar. 

[lamorompleneveres-blog]

Victoria Sponge de melmelada de gerds i mascarpone

                         La meva mare l’ha descrit com “el millor pastís que has fet mai” i creieu-me, que la dona que li sembla que tot “atipa massa” digui això és un gran elogi.

Avui m’ha sortit un cangur improvisat de la Carlota i com que teníem mantega, temps i melmelada de gerds per donar i per vendre, hem decidit provar una cosa que feia dies que volia fer: un Victoria Sponge Cake. A més a més tenia moltes ganes d’intentar una recepta de la Nigella Lawson que, pel que llegeixo als blocs de cuina, és una nova mussa dels postres i el menjar casolà. Normalment el Victoria Sponge Cake, que és la base, el pa de pessic, s’acompanya de crema i xocolata per sobre, fent un Boston Cream Pie, però avui ho hem variat una mica.

A les cinc i cinc estàvem pesant farina. He de dir que sempre que havia vist una recepta de Victoria Sponge cake, la massa era suficient com per omplir dos motlles, però resulta que la que he trobat avui a Mummyinahurry l’havies de fer dues vegades per a tenir dos pisos gruixuts – això o he posat molt poc llevat. Com que no teníem tanta mantega ni tant temps, ho hem fet només una i hem decidit – sàviament – que seria més baixet.

El farciment l’hem fet a partir del ingredients que teníem i la cobertura l’hem copiat de la recepta del Boston Cream Pie de La cuina vermella

Ingredients (per dues bases de 3 cm d’alt en motlles de 22 cm)

Per la base

170 grams de mantega – com sempre, temperatura ambient i si no hi heu pensat, la ratlleu amb un ratllador o la talleu molt fina

170 grams de sucre

170 grams de farina

3 ous grossos (temperatura ambient)

40 mil·lilitres de llet a temperatura ambient (si en necessiteu més per lligar la massa, en podeu afegir)

1 cullerada i mitja (de cafè) de llevat

1 cullerada d’essència de vainilla

Pel farciment

Melmelada de gerds (o de maduixa)

200 grams de Mascarpone

3 culleres (de cafè) de sucre

Per la cobertura 

150 grams de xocolata

150 grams de nata

1 nou de mantega

  Procés

Preescalfem el forn a 180º

Passem la mantega per la batedora i quan està esponjosa afegim tots els ingredients de cop (sí, per primera vegada no hi ha ordre). Barregem fins que tots els ingredients estiguin ben integrats i quedin pocs grumolls (com que no ho fem per part queda algun grumoll de mantega que es desfà al forn). Si n’hi ha masses, podem afegir una mica més de llet sencera, fins que la massa quedi lligada. Jo aconsello posar-la amb una cullera de sopa per no posar-ne massa de cop.

Dividim la massa en dos. La millor manera és fer-ho amb un dispensador de boles de gelat: les masses queden bastant iguals ja que és molt fàcil de comptar. Aquest accessori també es molt útil per omplir les càpsules de magdalenes, com ja he explicat alguna vegada.

Engreixinem el motlle amb spray (jo faig servir aquest i va molt bé: en tires al motlle i els pastissos surten sols) o amb una mica de mantega i enfornem uns 20 o  25 minuts, fins que estigui dauradet i al clavar un ganivet aquest surti net.

Si només tenim un motllo – com jo – esperem a que s’hagi refredat i repetim. Una altra opció és comprar-ne dos d’un sol ús i així els podem fer a la vegada.

Mentre el pastís es refreda preparem la cobertura: posem la nata, la mantega i la xocolata tallada a trossets petits dins una olla petita. Escalfem a foc mig sense deixar de remenar fins que la xocolata i la mantega quedin ben desfetes i integrades. Hem de vigilar que no arrenqui a bullir i una vegada queda tot ben integrat apartem del foc i seguim remenant fins que la barreja agafa una mica de consistència i queda suau i uniforme.

Quan tenim la xocolata preparada, i mentre es refreda, muntem el pastís. Primer preparem el mascarpone: el barregem amb el sucre en un bol i remenem fins que quedi una mica cremós i més fàcil d’untar. Posem el pa de pessic que tingui la part de dalt més plana a baix i el cobrim primer amb una capa de mascarpone i després amb una capa de melmelada (també es pot posar fruita natural, però no tenia maduixes).  Hem de vigilar de deixar un marge d’un centímetre a la part de fora del pastís ja que quan posem l’altre a sobre i pressionem una mica pot ser que caigui el farciment pels costats – com es veu a la foto, nosaltres no hem deixat prou espai).

Una vegada tenim el farciment i hem posat l’altre brioix a dalt ho cobrim amb la xocolata. Com que és una mica líquida, només cal que la deixem caure al mig i ja s’anirà repartint sola. Si falta algun tros ens ajudem d’una cullera. La millor manera de fer-ho és col·locar el pastís sobre una reixa del forn girada ja que així la xocolata queda a sota i la podem recuperar si ens en falta (en principi no us n’hauria de faltar)

Avui la Carlota i jo hem après, amb l’experiència, que si no deixem refredar prou la xocolata quan el tallem és fàcil que es desmunti una mica, així que calen uns 20 minutets de paciència abans de tastar-lo.

El pastís queda boníssim ja que la massa no distreu del gust del farciment amb la xocolata i a més a més és molt lleuger. 

[lamorompleneveres-blog]

Festa de princeses - fondant i magdalenes de caramel

                 La meva neboda va fer 5 anys dimarts passat i com moltes nenes de 5 anys, vol una festa de princeses (per princeses, que s’entengui rosa). A mi em costa dir-li que no, però a la seva mare encara més i per això tenim aquí el pastís i les magdalenes de princeses.

Ella de magdalenes no en va dir res, però necessitava alguna excusa per penjar la recepta de les magdalenes de caramel i també volia provar això de fer embolcalls casolans amb cartolina. Quan li vaig explicar que hi haurien magdalenes la nena va entrar com en una mena de bogeria culinària buscant per l’armari qualsevol decoració de colors (rosa) que poguéssim posar per sobre “com les magdalenes de la foto de la Barbie tieta!”. Jo encara no sé a quina foto es referia, però per la il·lusió que li va fer quan la va veure acabada, la seva mare la va entendre perfectament de quina foto de la Barbie parlava.

  Pastís de princesa

              La base del pastís és la mateixa de la recepta de les magdalenes de xocolata. Amb la massa em van sortir un pastís de 22 cm i un de 15 cm de diàmetre, per la festa vaig fer servir el gran. El segon ens el menjarem diumenge amb les espelmes.

Per la decoració vaig fer servir fondant. El fondant és una pasta de sucre – totalment comestible, molt mal·leable, com si fos una plastilina. Es pot tenyir amb colorants en gel (jo he fet servir els de la casa Wilton) per aconseguir els colors que ens facin falta o directament se’n pot comprar de diferents colors.

Si volem decorar un pastís amb fondant primer hem d’anivellar-lo per tal que quedi pla, i després cobrir-lo amb una capa de frosting – una crema de xocolata i sucre glass – o si no en tenim, com m’ha passat a mi, amb Nocilla. Amb això aconseguim que el fondant quedi ben enganxat.

Un cop tenim el pastís cobert, per poder modelar el fondant el primer que s’ha de fer és empolsinar amb sucre glass la superfície de treball.

Una vegada tenim la superfície preparada aixafem una mica la massa amb les mans i després, amb l’ajuda d’un corró, l’aplanem fins que tingui un gruix d’uns 5 mil·límetres.

Enrotllem la massa al corró per elevar-la sense que es trenqui i la posem sobre el pastís. Jo he deixat per fora la capa que estava a baix quan he amassat ja que en general és més llisa. Cobrim el pastís i amb compte allisem els costats. La massa dels costats que ha sobrat la podem separar amb un tallador per a pizzes, té un tall molt net i és rapidíssim.

Per fer les decoracions de les estrelles, i si no tenim fondant de colors, tenyim el fondant blanc amb colorant en gel. Amb un escuradents agafem una mica de colorant del pot i el posem sobre una bola de la mida d’una pilota de tenis de fondant blanc. Treballem la bola fins que el colorant estigui ben repartit i el color sigui uniforme i repetim el procés d’abans: posem sucre glass i allisem amb un corró.

Un cop tenim el fondant rosa preparat tallem les formes que vulguem amb un tallador de galetes. Amb un pinzell (o amb els dits) mullem amb una mica d’aigua  la forma que haguem tallat i l’enganxem al pastís. Les opcions de colors i formes son infinites, així que aquí tinc poc a indicar. Jo vaig fer servir dues mides de talladors amb forma d’estrella i les vaig posar totalment a l’atzar. També es poden tallar les formes per la meitat i posar-les als cantons o a baix per tenir una forma una mica més divertida.

  Magdalenes de caramel

             Aquesta recepta és boníssima i tot i que dolça, no és tant densa com podria semblar pels ingredients. També es pot fer en un motlle rodó de pastís, però no en un de rectangular ja que no queda prou cuit del mig.

Ingredients:

150 gr de mantega

1 tassa i ¼ de sucre

1 cullerada de sal

80 ml de caramel líquid

1 cullerada de extracte de vainilla

2 ous a temperatura ambient

2 tasses de farina

½ cullerada de llevat

1 tassa de llet sencera

 Procés:

Preescalfem el forn a 180º i barregem, en un bol, la farina i el llevat.

Batem la mantega fins que té una textura pomada i afegim el sucre i la sal, fins que quedi tot homogeni.

Després afegim el caramel líquid juntament amb l’extracte de vainilla i quan està tot ben incorporat, els ous un a un. Com sempre, no afegim el segon fins que el primer ha quedat ben integrat.

Afegim la farina i el llevat alternant amb la llet (sec-humit-sec-humit-sec)

Omplim les càpsules de magdalenes fins a 2/3 de la seva capacitat i enfornem a 180º fins que estiguin daurades o fins que, al punxar-les amb un ganivet, surti net.

A aquestes magdalenes els vam posar Nocilla i decoracions de sucre.

Els embolcalls són molt senzills de fer. Jo hem vaig baixar una plantilla d’aquí, la vaig imprimir en cartolina i després en dues cartolines grans vaig copiar la forma i retallar. Per fer les rodones, vaig fer servir unes tisores que tenen la fulla amb semi-cercles que es poden comprar a qualsevol llibreria

Quan les magdalenes estan fetes es grapa per darrera i es posa un llaç per tapar la grapa. Podem adornar-ho amb paper de seda.

Les verdes són pels nens, els que vindran a la festa de princeses però que la història de les princeses no sembla que els agradi gaire. 

[lamorompleneveres-blog]

Plum cake de fruita confitada per aquells que els agrada tot l'any

               A totes les famílies hi ha algú a qui li agrada la fruita confitada de les coques de Sant Joan i el tortell de Reis. A casa meva és la meva mare, i l’altre dia em va recordar que els que es mengen la fruita confitada per Nadal i per Sant Joan també els agrada durant la resta de l’any. Em va mirar dient-me “ja t’ho faràs” i aquí estem: Plum Cake de fruita confitada per els que mengen fruita confitada tot l’any.

La recepta és del llibre del Crec-Crec, que el regalaven fa un parell d’anys per commemorar el seu aniversari: hi ha moltes receptes de Plum Cake però la que ens agrada més és la que he fet avui.

La fuita confitada també la vaig comprar allà, en aquest cas vaig fer servir 150 grams d’una barreja que ja tenen, talladeta petita. Normalment compro fruites senceres i les tallo ja que a la barreja hi ha cireres i com que en poso igualment tinc la sensació de que si no repeteix el gust, però aquesta vegada em va entrar una mica de mandra i vaig tirar pel dret.

La recepta fa un procés una mica diferent, jo ho he adaptat una mica i em funciona molt bé.  

  Ingredients (amb aquestes quantitats jo en vaig fer dos motlles petits, d’uns 15 centímetres de llarg i 5 d’ample, si no en surt un de uns 25 cm de llarg i 7 d’ample):

125 grams de mantega

150 grams de sucre (blanc o morè, el que preferiu)

ratlladura de llimona (només la part groga, la blanca amarga)

4 ous

225 grams de farina

1 cullerada (de cafè) de llevat

150 grams de fruita confitada (4 o 6 cireres senceres i la resta com vulgueu, amb qualsevol proporció que us agradi)

100 grams d’ametlla crua a grantes (jo no en tenia i vaig tallar unes quantes nous de macadàmia)

*la recepta incorpora 100 grams de panses sultanes que s’han de remullar amb mig vas de rom, però jo no en vaig posar.

Procés:

Preescalfem el forn a 180º

Fonem la mantega i la batem amb el sucre i la pell de llimona.

Afegim els ous un a un, esperant a que s’integrin abans de cada addició. Si volem posar-hi les panses, s’afegirien aquí però també es poden posar al final.

S’hi incorpora la farina i el llevat, a poc a poc, mentre es bat amb compte.

Una vegada tenim una barreja homogènia afegim tota la fruita confitada menys les cireres senceres i es barreja poc a poc amb una espàtula.

Per muntar el Plum Cake posem la meitat de la massa dins el motllo, col·loquem les cireres a sobre aquesta part de la massa (tallades o no per la meitat) i posem a sobre la massa que ens quedava. Jo les cireres les poso tallades i per dos motllos petits en faig servir quatre, és a dir, tres meitats per pastís.

Afegim per sobre les ametlles a daus.

Enfornem a 180º durant uns 45 minuts o fins que en introduir un ganivet surti net.

Com que a casa només en menja la meva mare, n’enforno un i l’altre el congelo sense enfornar. Quan s’acaba el primer, traiem el del congelador la nit abans, el deixem descongelar a la nevera, i l’enfornem igual que el primer. 

[lamorompleneveres-blog]

Melmelada de gerds

          Porto tres dies fantàstics. És la primera setmana de vacances des que vaig començar el curs i estic fent tot allò que anava posposant des de setembre. A més a més ahir el bloc va sortir a la pàgina de facebook de Cuinetes, les visites es van disparar i vaig rebre molts comentaris positius, que evidentment em van fer molta il·lusió.

L'altra sorpresa ha estat que avui el meu pare ens ha posat un armari nou a la cuina. Necessitàvem un armari perquè entre la KitchenAid, el Thermomix i tots els trastos que genera això de la rebosteria, hi havia seriosos problemes d’espai. Aquest matí ho he col·locat tot bé a l’armari i m’ha fet tanta pena desendreçar-ho que he hagut de buscar una recepta que necessités pocs estris: mermelada.

La melmelada és molt més senzilla de fer del que ens podríem pensar, els ingredients són corrents i el procés és molt fàcil. Amb el que he investigat pels blocs de cuina, hi ha moltes maneres de fer la melmelada i moltes vegades el procés depèn de la fruita que haguem escollit i si l’hem comprat fresca o congelada.

Sempre s’aconsella fer melmelades amb fruites del temps i si que és cert que queden molt millor que amb les fruites congelades, però si us agrada molt una fruita concreta i només la trobeu congelada, endavant

Aquí explico la recepta senzilla de la melmelada de gerds i la de maduixa. Segur que per internet trobeu moltes maneres de fer-les, jo he seguit les indicacions de la meva veïna, que és una excel·lent cuinera i una font molt fiable. Hi ha persones que deixen macerar la fruita amb sucre durant la nit.

El més important de la melmelada és una correcta esterilització dels pots i un bon envasat al buit. Jo vaig seguir les indicacions d’aquesta pàgina, que són molt senzilles: primer s’esterilitzen els pots buits en aigua bullint durant 15 minuts, protegint el fons de l’olla amb un drap net per evitar que el vidre repiqui. Per envasar al buit es tornen a fer bullir els pots durant 20 minuts.

Aquesta és la manera tradicional però hi ha alternatives. Una d’elles és esterilitzar els pots al forn, com he trobat en aquesta pàgina. Sembla més senzilla i no cal vigilar si l'aigua vessa. Només s’han de rentar els pots amb aigua i sabó i col·locar-los molls i al forn. Encenem el forn i esperem fins que arribi a 120º i després no els toquem fins que els anem a omplir de melmelada.

L’alternativa per envasar-lo al buit és girar el pot de cop just després d’omplir-lo i tapar-lo i deixar-lo així vint-i-quatre hores o com a mínim fins que es refredi.

  Ingredients:

1 kg de gerds (frambuesas). Jo els vaig comprar congelats, al Lidl n’hi ha; no són gens cars i donen un bon resultat.

600 grams de sucre blanc

Procés:

Deixem que els gerds es descongelin fora de la nevera i afegim el sucre.

Esperem que maceri durant vint minuts i després ho posem tot dins una olla. Engeguem a foc mig i sense parar de remenar vigilem que no arribi a bullir, retirant l’escuma que es pugui anar formant, durant 20 minuts.

Alguns blocs recomanen posar la melmelada en una superfície molt freda i si qualla, vol dir que està acabada. Jo ho faig una mica a ull, tenint en compte que la melmelada quan es refreda agafa una mica més de consistència. Aquesta recepta funciona amb 20 minuts.

Una vegada ha passat aquesta estona passem la melmelada per un colador xinès per retirar algunes de les petites llavors. Aquest pas és opcional, però la melmelada queda més fina.

Posem la melmelada dins de pots de vidre i els omplim fins dalt de tot, després seguim el procés d’envasat al buit que preferim. Jo si he de repartir els pots i sé que els consumiran en les properes dues setmanes no faig l’envasat al buit

  Per la melmelada de maduixa es posa la meitat del pes de la fruita en sucre. Jo la faig amb 1 kg de maduixes i mig de sucre morè. Es tallen les maduixes com més petites millor i es deixen al foc una hora, remenant de tant en tant perquè no s’enganxin. Si ens han quedat massa trossos podem passar el minipimer una vegada hem acabat de coure. 

[lamorompleneveres-blog]

Galetes amb xips de xocolata

           Sempre havia volgut fer unes galetes com les que sortien a les pel·lícules. Em feia molta il·lusió, sobretot des de que em van regalar un paquet d’unes gotes de xocolata americanes fa un parell d’anys i vaig investigar receptes fins que en vaig trobar una que funcionava bastant. Ja no sé ni d’on la vaig treure, sento no poder posar el link.

Els meus cosins les han convertit en una espècie de “recepta familiar” perquè saben que així saben que les acabo fent com a mínim un cop l’any per ells.

Una de les peculiaritats d’aquesta recepta és que la massa ha de descansar com a mínim dotze hores i per tant es fa en dues tandes. Jo sempre faig la massa a la nit i les poso al forn l’endemà al matí o a la tarda, i sembla que s’embruti menys i hi hagi menys feina.

Ingredients (en surten unes 40):

225 grams de mantega

150 grams de sucre blanc

160 grams de sucre morè

2 ous

1 cullerada i mitja de cafè d’essència de vainilla (el cafè és la mida de la cullera)

300 grams de farina

1 cullerada de cafè de llevat

mitja cullerada de cafè de sal

100 grams de nous (opcional)

275 grams de gotes de xocolata – jo n’hi tiro 250, compro una caixa de gotes de xocolata del Mercadona, que són molt més bones que les Vahiné, tot i que les millors són les americanes que les tenen a llocs com Deli Shop o Taste of America.

Procés:

Batem la mantega a temperatura ambient fins que agafa textura pomada, després afegim els dos tipus de sucre i seguim barrejant fins que tot queda ben integrat.

Incorporem els ous un a un, esperant a que quedin ben integrats abans d’afegir el següent i després la vainilla.

Sense deixar de batre incorporem la farina, el llevat i la sal, que els hem barrejat abans en un bol. Ho incorporem poc a poc, a cullerades.

Vigilem que tots els ingredients han quedat ben integrats i afegim les gotes de xocolata. Ho barregem tot amb una espàtula, aquí no cal fer servir la batedora. També hi ha l’opció d’afegir-hi  100 grams de nous.

Deixem descansar la massa com a mínim dotze hores a la nevera tapada amb paper film i la traiem de la nevera una estona abans de tornar-la a treballar.

Preescalfem el forn a 190º i col·loquem boles de massa sobre un paper sulfuritzat, separades (a mi me’n sortien unes 12 per safata). Les boles han de ser aproximadament d’una cullerada sopera. Les aixafem una mica amb els dits i les enfornem durant 10 o 15 minuts, fins que tinguin un color marronós. 

[lamorompleneveres-blog]

Cupcakes de vainilla de Magnolia Bakery

Ja sé que la foto és rosa, ja…Però és que la recepta s’ho val. Aquestes són, teòricament, les magdalenes que serveixen a Magnolia Bakery, el lloc on esmorzen les protagonistes de Sex and the City. Veritat o mite urbà, la recepta és espectacular sobretot si, evidentment, us agrada la vainilla.

La recepta original porta una crema a sobre feta amb gairebé un kg de sucreglass i Philadelphia. A part de que no m’agrada, la trobo excessiva i les magdalenes son bones per si soles. Si algú la vol, per això, poseu un comentari i la tindreu.

Ah, i sí, segueixo d’examens. Però com que aquesta tarda la tinc lliure per estudiar ahir vaig aprofitar per encendre el forn una estona.

Només una cosa abans de posar-nos-hi: amb aquestes quantitats surten 24 magdalenes normals o, com jo vaig fer, dotze de normals i vuit de grosses. Com que hi ha quatre ous sempre ho podeu dividir en dos, que és més fàcil. Jo per això mantindria la mateixa quantitat de vainilla.

  Les tasses: 1 tassa són 250 ml, per tant, si teniu algun vas mediador que marqui fins als 250 mililítres, teniu la mesura d’”una tassa” que fan servir les receptes americanes i angleses.

  Ingredients (en surten unes 16 o 20):

225 grams de mantega a temperatura ambient (ja ho sabeu, si us ho deixeu, la ratlleu amb un ratllador)

2 tasses de sucre

4 ous

1 tassa i mitja de farina amb llevat incorporat – jo la trobo a l’Eroski i l’Alcampo, es diu harina bizcochona. Diuen que el “preparado para bizcochos” del Mercadona és el mateix, jo no ho he provat.

1 tassa i quart de farina de rebosteria – jo en vaig posar de la normal

1 tassa (250 ml) de llet sencera

1 cullerada de cafè d’essència de vainilla – no compreu ”aroma de vainilla” de Vahiné, no funciona igual ni molt menys. En tenen a botigues especialitzades i a moltes pastisseries

  Procés:

Preescalfem el forn a 180 graus.

Barregem les dues farines en un bol.

Es bat la mantega fins que tingui textura cremosa. Després afegim poc a poc les dues tasses de sucre i batem fins a obtenir una textura esponjosa i que ha doblat el volum de la mantega. Aquesta recepta la podem fer perfectament amb la batedora de barilles, com gairebé totes.

Després afegim els ous, un a un, però sempre esperem a que l’anterior estigui ben integrat abans d’afegir-ne el següent.

Finalment afegim les farines i la llet amb la vainilla, alternant sec-humit-sec-humit-sec. És  important que l’últim que afegim sigui l’ingredient sec. No sé el motiu d’això però molts blocs seriosos ho fan així, ja ho investigaré.  

Vigilem, amb una espàtula, que no s’hagin quedat ingredients a les parets i omplim les càpsules per a magdalenes fins a 2/3 de la seva capacitat.

Enfornem, a 180º, durant uns 20 o 25 minuts. Després, deixem reposar deu minuts dins el motllo i finalment les traiem i les deixem refredar sobre una reixa.

Respecte a les càpsules de magdalena, els motlles individuals de silicona no van gaire bé, pel meu gust no aguanten prou. Jo faig servir dues safates de silicona amb sis forats per les magdalenes de mida normal i dues que son rígides per les magdalenes grosses. Les primeres les vaig al GiFi, no són gens cares. Si no també en trobareu a molts supermercats que tinguin un departament de cuina, com l’Eroski o el Carrefour. També hi ha la versió metàl·lica, la tenen a botigues especialitzades.

[lamorompleneveres-blog]

Palmeres petites

"Palmeres petites, ja veus tu...aquestes nenes!"

La meva mare mirava resignada a les meves nebodes que, després de deixar mig bol de crema catalana que havia fet ella, s’havien concentrat en acabar-se les palmeres de pasta de full que jo havia dur de la cuina. La petita anava més lenta però la carrera era digna de veure. 

Qüestions d’honor familiar a part, les palmeres petites són un fenomen a casa cada vegada que en surt una safata de forn, i entenc perfectament la frase de la meva mare perquè jo també penso que hi ha coses molt millors. No entenem la il·lusió que fan a tothom.  I és questes palmeres són molt fàcils de fer, del nivell dels bombons, el suc amb espremedora i les maduixes amb la nata del pot de la nevera.

A mi me’n havien parlat de que era bastant senzill i un dia una amiga em va enviar aquest vídeo. No tenia ni idea de qui era isasaweis però resulta que és una mena de super-mestressa de casa que fa des de receptes a pentinats, trucs de maquillatge i explicacions de productes de bellesa, tot en vídeo! La millor definició – i més divertida – sobre ella és de Vanity Fair. I sí, suposo que mirant els seus vídeos hi ha el risc d’acabar igual que ella, però jo només ho he fet amb el de les palmeres i he d’admetre que va molt bé.

He posat fotos de tots els passos per qui no vulgui mirar el vídeo així que, som-hi.

Ingredients:

Pasta de full – n’heu de comprar una que sigui rectangular. A mi em van bé la del Mercadona, la de Casa Tarradellas – és la mateixa que la del Mercadona, les dues les produeix Casa Tarradellas – i la del Lidl. La de la Cocinera millor que no la feu servir, que és rodona i s’han de tallar els cantons.

Sucre normal

Sucre de vainilla (opcional) 

Procés:

Preescalfem el forn a 210-220º

Primer posem una capa de sucre sobre la superfície en la que treballarem. Jo ho faig sobre una làmina de silicona de les de cuinar, perquè així embruta menys, però es pot fer perfectament sobre qualsevol espai de la cuina sempre que estigui net.

La capa de sucre ha de tenir una superfície igual o superior a la pasta de full. Desenrotllem la pasta de full del paquet i la posem a sobre el sucre.

Posem una altra capa de sucre a sobre la pasta de full i passem suaument el corró per sobre, per acabar d’estirar-la (creix un o dos centímetres per cantó) i que el sucre s’hi enganxi bé. Perquè la massa no es quedi al corró posem el paper vegetal on anava embolicada la massa, sota el corró. Ha de quedar així:

  Després portem els extrems de la massa al mig. No és que la dobleguem per la meitat, el tancament es fa al mig, així:

  Si veiem que hi falta sucre n’afegim més.

Tornem a passar el corró per sobre, suaument que la massa es pot trencar, i repetim el plec. Altra vegada els extrems al mig, per obtenir això:

    Finalment dobleguem la massa per la meitat. Podem utilitzar el sucre que ens ha sobrat per acabar-la d’arrebossar, de fet sucre en podem anar afegint sempre que veiem que ens quedem sense. Després de doblegar la massa ens hauria de quedar així:

  Fem talls d’aproximadament un centímetre i mig d’amplada, amb un ganivet afilat i secs (no serrem, la massa s’esquerdarà i quan ho enfornem quedarà pitjor). Descartarem el primer tall i l’últim ja que es important que quedin ben rectes i normalment els dels costats són més irregulars.

Posem les palmeres a una safata de forn coberta amb un paper vegetal. Les deixem una mica separades ja que s’obren quan es couen. És important que el forn estigui ben calent ja que sense la temperatura adequada se’ns obririen massa i no creixerien.

Aquí si volem podem tirar sucre de vainilla a sobre les palmeres, abans de posar-les al forn, i agafaran un regust molt bo.

Ho deixem al forn uns 12 o 15 minuts, fins que veiem que agafen un color daurat. Quan les traieu potser estan una mica toves, però si les deixem refredar sobre una reixa girada – perquè hi passi aire tant per dalt com per sota – en deu minuts estaran més dures i llestes per menjar.