ourraymoon-blog

[ourraymoon-blog]

Comentaris sobre el llibre: “És l´hora dels adéus?” (VII)

----- Superàvit comercial?: -----

Resum:

“L’argument de la balança comercial com a contrapunt de la balança fiscal és enganyós i erroni i seria bo que passés a millor vida. Punt i final”.

Comentari meu:

Estic totalment d’acord.

[ourraymoon-blog]

Comentaris sobre el llibre: “És l´hora dels adéus?” (VI)

----- Les balances fiscals: -----

Resum:

Analitza quina és la millor manera de calcular les balances fiscals. Segons el càlcul utilitzant el flux monetari (que és la manera més senzilla de calcular les balances fiscals i la més entenedora), Catalunya té un dèficit fiscal anual de mitjana del voltant dels 16.000 milions d’euros. Això representa que cada any, aproximadament el 25% dels impostos que paguem els catalans es gasten a fora de Catalunya.

Comentari meu:

Si tinguéssim el mateix tracte fiscal que Euskadi no es parlaria de balances fiscals. Econòmicament, se solucionarien molts problemes de Catalunya. Però el govern espanyol no vol saber-ne res sobre aquest canvi. Per què no podem tenir el mateix sistema fiscal que Euskadi?

Per a mi, el tenir aquesta barbaritat de dèficit fiscal és una de les raons principals que em fan opinar que la independència de Catalunya és totalment necessària. Reconec que si tinguéssim les mateixes condicions fiscals que Euskadi, em repensaria si la independència és necessària, sobretot per tot l’esforç i les energies que s’ha de fer per aconseguir-la. En altres paraules, valoraria que guanyaríem sent independents i que no, i les dificultats que comporta seguir el camí a la independència, i potser no la trobaria imprescindible.

[ourraymoon-blog]

Comentaris sobre el llibre: “És l´hora dels adéus?” (V)

----- La crisi econòmica i la insolvència de la Generalitat: -----

Resum:

“Insatisfacció. Aquest podria ser el qualificatiu que descriu el sentiment d’una bona part dels ciutadans de Catalunya amb la situació actual”. El limitant sistema de finançament de Catalunya és una de les principals causes de l’elevat deute que té avui la Generalitat.

Comentari meu:

Estic totalment d’acord.

[ourraymoon-blog]

Comentaris sobre el llibre: “És l´hora dels adéus?” (IV)

----- Introducció. La recerca de la felicitat: -----

Resum:

El llibre ens diu que tothom té el dret de viure en l’Estat on cregui que més feliç pot viure. I si aquest Estat no existeix, doncs es pot crear. També ens adverteix que: “Al llarg del llibre que esteu llegint intentaré comparar els costos i els beneficis econòmics d’una hipotètica Catalunya independent, amb els costos i els beneficis econòmics d’una hipotètica permanència a Espanya. Dels costos sentimentals que la unió o la separació tenen per a cadascun de vosaltres, jo no us puc parlar. És una cosa personal de cadascú”.

Comentari meu:

Estic totalment d’acord que tothom és lliure de viure en l’Estat que vulgui, i en el cas que sigui necessari, de crear un Estat nou.

[ourraymoon-blog]

Comentaris sobre el llibre: “És l´hora dels adéus?” (III)

----- Introducció. Pares complaents: -----

Resum:

Text extret del llibre: “Resumint, per bé que, ara com ara, l’estratègia òptima dels espanyols és proferir amenaces i anunciar tot tipus de plagues bíbliques si els catalans marxen d’Espanya, i per bé que, ara com ara, l’estratègia òptima dels europeus és callar i donar a entendre que la permanència de Catalunya a Europa no és automàtica, tant els uns com els altres canviaran el seu discurs un cop vegin que el procés [d’independència] és irreversible. ... La feina dels Ciutadans de Catalunya que volen la independència és, doncs, aconseguir que tant Espanya com Europa vegin que el procés és inevitable”.

Comentari meu:

Una cosa tinc claríssima: no vull deixar, ni per un segon, de ser ciutadà legal de la Unió Europea (UE). Per complir aquesta condició, hauré de mantenir, potser temporalment o definitivament, la nacionalitat espanyola. Si m’arrisco a perdre la nacionalitat espanyola, segurament perdré la nacionalitat europea.

Tenir la nacionalitat espanyola no vol dir que no pugui obtenir la nacionalitat catalana. Tindria les dues nacionalitats. Obtenir la nacionalitat catalana serà necessari, per exemple, per rebre subvencions de la Generalitat (en el cas dels drets) i per pagar impostos a la Generalitat (en el cas dels deures).    

I quines conseqüències té aquesta premissa? Moltes. La principal es que la independència catalana hauria de ser parcial. Amb això vull dir que, en temes de política exterior, Espanya ens representaria. Seria molt bo, però, que encara que no tinguéssim vot com a país dins de la UE, com a mínim tenir veu. Tenir una delegació catalana potent a Brussel·les seria prioritari.

L’altra conseqüència evident és que la independència menys arriscada (que és la que jo vull) s’ha de fer, sí o sí, amb una negociació amb el govern espanyol. Des de el meu punt de vista, anar-se’n “a la torera” d’Espanya seria una imprudència. Fins i tot, seria una temeritat.

[ourraymoon-blog]

Comentaris sobre el llibre “És l’hora del adéus?” (II)

----- Prefaci: -----

Resum:

L’autor s’escandalitza de què encara es decideixin les fronteres entre països a través de guerres i violència, i no pacíficament a través dels vots. Augura que en un futur les fronteres es decidiran a través dels vots, i la forma violenta de decidir els conflictes fronterers es veurà com un anacronisme.

Comentari meu:

El poble català independentista ha decidit que vol guanyar la independència de Catalunya d’una manera pacífica. Per saber si una majoria de catalans volen la independència, la manera més democràtica i “segura” és fer un referèndum. Però també hi ha una altra manera de saber si el poble català majoritàriament vol la independència: guanyant el vot popular sumant els vots a partits independentistes en unes eleccions autonòmiques de Catalunya. Ara estem en aquest cas, ja que més del 52% del vot popular va anar a partits independentistes en les últimes eleccions autonòmiques. Per tant, per a mi, el poble català no ha de tenir que votar (una altra vegada) sobre la qüestió de l’independentisme en aquesta legislatura.

[ourraymoon-blog]

Comentaris sobre el llibre “És l’hora dels adéus?” (I)

El llibre va ser escrit per Xavier Sala i Martín l’any 2014. Segons la contraportada del llibre, “Totes les preguntes que ens fem sobre la possible independència queden més que contestades en aquestes pàgines”.

Per què fer a l’agost de 2022 comentaris sobre un llibre escrit l’any 2014, quan moltes coses han passat a Catalunya des de 2014? Doncs, perquè em dona la gana. 😊 Ara en serio, perquè crec que els que pensen com jo que Catalunya hauria de ser independent d’España ens hem de “carregar les piles” per afrontar la “segona tongada” d’intentar aconseguir la independència. I recordar els motius que ens porten a voler la independència és una manera molt bona d’agafar forces.

Com va dir en Jordi Cuixart, “Ho tornarem a fer”. Doncs res millor que començar des de avui.

El que faré és escriure un resum de cada capítol i seguidament, en alguns d’ells, un comentari meu. Això ho faré sense el permís explícit de l’autor. Espero que no hi hagi problemes de copyright.    

[ourraymoon-blog]

Algunes dades econòmiques de Catalunya

Catalunya és un país de tradició industrial des del segle xix. En l'actualitat la indústria, el turisme i els serveis són els principals sectors econòmics de Catalunya. El creixement mitjà anual del període 1995-2004 en termes reals va ser inferior a la mitjana espanyola. No obstant això, el 2005 va créixer un 3,3 %, el mateix percentatge que la mitjana espanyola i per damunt la mitjana europea. Segons les mateixes fonts, Catalunya es troba a la quarta posició de la classificació de comunitats segons llur Producte Interior Brut per càpita en paritat de poder adquisitiu i aporta el 18,8 % del PIB total d'Espanya, 25,5 % del sector industrial del PIB i el 17,5 % del sector dels serveis.

Com a percentatge del total espanyol, les exportacions d'alta tecnologia de Catalunya representaren, el 2005, el 34,6 %. El mateix any les importacions de Catalunya van representar el 29 % del total espanyol i les exportacions el 26,8 %. De les despeses per a la recerca i el desenvolupament de l'Estat, el 22,8 % es van realitzar a Catalunya.

Catalunya és la primera destinació turística d'Espanya; el 2005 va rebre 13,2 milions de turistes entre gener i novembre, equivalent al 25,3 % de tots els turistes que van arribar a Espanya, un increment del 12,7 % en un any.

El preu de l'habitatge a Catalunya és el segon més alt d'Espanya, després de Madrid. El 2005 es pagaven 3397 euros per metre quadrat. No obstant això, per ciutat, Barcelona és la ciutat més cara d'Espanya, amb un preu mitja de 3700 euros el metre quadrat.

La taxa d'atur és de 9,29%.

El PIB nominal és 170.450 milions d’euros.

Les exportacions representen 42.087 milions d’euros. Les importacions representen 67.748 milions d’euros.

L’any 2020, la Generalitat va pressupostar uns ingressos i unes despeses de 46.057,49 milions d’euros. Al final de l’any 2020, va tenir unes obligacions reconegudes de despeses de 48.134,18 milions d’euros.

 Links:

-       Institut d’Estadística de Catalunya. https://www.idescat.cat/

[ourraymoon-blog]

Algunes dades sobre Catalunya

- Té una població estimada de 7.716.760 habitants el 2021.

- La capital n’és Barcelona i té un total de 947 municipis. Dos terços de la població viuen a la regió metropolitana de Barcelona.

- Segons les dades de 2013, el 99,7% dels catalans sap parlar castellà mentre que el 80,4% sap parlar català.

- El 1990 el govern català va crear el Consell de Protecció de la Natura, un òrgan consultiu en matèria de protecció de la natura i del paisatge, amb el propòsit de conèixer, estudiar, protegir i gestionar el medi natural català. Existeixen onze parcs naturals a Catalunya: el Parc Natural de l'Alt Pirineu, Aiguamolls de l'Empordà, el Parc Natural del Cadí-Moixeró, el Cap de Creus, els Ports, el Delta de l'Ebre, Parc Natural del Montseny, Montserrat, Sant Llorenç del Munt, la Serra de Montsant i la Zona volcànica de la Garrotxa; un parc nacional, Aigüestortes i Estany de Sant Maurici; una reserva natural, la Delta del Llobregat; i una reserva marina, les Illes Medes.

 -  Municipis amb més població de Catalunya (2020):

Pos.      Municipi        Comarca           Població

 1           Barcelona       Barcelonès      1 664 182

 2          L'Hospitalet de Llobregat           269 382

 3          Terrassa                                     223 627

 4          Badalona        Barcelonès         223 166

 5          Sabadell                                    216 520

 6          Lleida              Segrià                140 403

 7          Tarragona      Tarragonès          136 496

 8          Mataró           El Maresme         129 661

 9         Santa Coloma de Gramenet      120 443

10        Reus               Baix Camp          106 168

11         Girona            Gironès               103 369

12         Sant Cugat del Vallès                  92 977

13         Cornellà de Llobregat                  89 936

14         Sant Boi de Llobregat                 84 500

15         Rubí                                            78 591

16         Manresa         Bages                  78 245

17         Vilanova i la Geltrú                     67 733

18        Castelldefels                                67 460

19        Viladecans                                   67 197

20        el Prat de Llobregat                     65 385

  - El març del 2011 el Baròmetre de la Comunicació en col·laboració amb l'IEC feren un estudi sobre l'ús social de les llengües a Catalunya i el seu coneixement entre la població amb els següents resultats:

Coneixement      L'entén          El sap parlar         El sap escriure

Català                  95,3 %                 77,5 %                     60,6 %

Castellà               99,9 %                 99,8 %                     99,0 %

Anglès                 24,1 %                 18,8 %                     15,8 %

Francès               13,2 %                 10,8 %                       8,2 %

Àrab                       3,1 %                   3,0 %                       2,6 %

Altres                     9,6 %                   8,5 %                       6,7 %

- Llengua inicial,  2018 Enquesta Demogràfica:

Castellà                         3 366 200 (52,7%)

Català                            2 010 400 (31,5%)

Ambdós idiomes                 176 400 (2,8%)

Aranès                                    2 600 (0,0%)

Altres idiomes:                685 200 (10,7%)

Àrab                                    140 300 (1,8%)

Romanès                              70 500 (1,1%)

Gallec                                   49 000 (0,8%)

Francès                                36 000 (0,6%)

Amazic                                 34 400 (0,5%)

Rus                                       31 000 (0,5%)

Portuguès                             29 500 (0,5%)

Italià                                      28 700 (0,4%)

Xinès                                    27 300 (0,4%)

Anglès                                  23 900 (0,4%)

Alemany                               16 700 (0,3%)

Altres                                  197 900 (3,1%)

Total població de  més de 15 anys           6 386 600 (100,0%)

 Links:

-  Consell de Protecció de la Natura. https://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/consell-proteccio-natura/

[ourraymoon-blog]

El meu primer post

Ara, per acabar de curar-me i normalitzar totalment la meva situació escriuré en un blog públic. Què puc escriure en aquest blog? Qualsevol cosa que se’m passi pel cap. No espero que ningú el llegeixi. Sols espero tenir els meus pensaments d’una manera ordenada.

M’hauria de presentar, però no en tinc ganes. Penso que sobretot escriuré sobre Catalunya. Sí, m’enfocaré en Catalunya.

Intentaré parlar de coses positives relacionades amb Catalunya. De coses negatives ja se’n parla molt, potser massa.

Links:

Viquipèdia: Catalunya  https://ca.wikipedia.org/wiki/Catalunya

Generalitat de Catalunya  https://web.gencat.cat/ca/inici

Estatut d’Autonomia de Catalunya   https://web.gencat.cat/ca/generalitat/estatut/