#art automàtic

[negreabsolut]

Cambra vella, per Britannicus24. [font]

[thepinkpixelcollective]

Projecte d'experimentació literària il·lustrada

The pink pixel collective és un col·lectiu d’il·lustradores, dramaturgues i programadores centrat en els processos de creació comunitària que sorgeixen des de la col·laboració entre perfils diversos de dins i fora del món de les arts.

A través de la memòria popular, l'apropament a produccions artístiques primitives, les estructures computacionals o els mètodes de creació automàtics, The Pink Pixel Collective busca noves formes d’autoria i atzar que trenquin amb la noció individual i permanent de les concepcions tradicionals estètiques.

Qui són The Pink Pixel Collective Sílvia Martínez, il·lustradora, arquitecte i docent www.silviam.com Marina Sáez, il·lustradora i docent www.marinasaez.com  Ives Laborie, dramaturg i docent www.larebeldeoveja.com Zeta, programador del ciberespai i dissenyador web.

[ideaimateria]

Busquem models i referències de planters i com ho fan les i els professionals

El centre d’Artesania Catalunya , acull des de dissabte dia 19 i fins el proper 29 de novembre, la 12a edició de l’esdeveniment internacional JOYA Barcelona Art Jewellery & Objects, que enguany se centra en l’Alta Tecnologia i Artesania amb

Coudre Studio; Francesca Piñol; Naifactory_lab i Marc Sallent amb Thread Portraits, amb l’objectiu d’impulsar la internacionalització de l’artesania catalana, en un certamen de referència internacional, i captar noves oportunitats de negoci i comercialització. 

Coudre és un estudi d'artesania post-digital que sorgeix en la intersecció creativa  de Raul Nieves (creador digital), Jude Serena (artesà) i Valeria Ustárez (dissenyadora de producte). En el seu treball fusionen coneixements digitals amb processos tradicionals. "Coudre", en francès teixir, serveix com a metàfora d'aquestes trobades i alhora evoca el procés de conformació de les textures que els moviments d'una impressora 3D produeix.

A diferència d'altres mètodes d'impressió en 3D en què el recorregut de la màquina es genera automàticament per aproximar una forma, Coudre treballa el recorregut de la impressora de manera laboriosa, de vegades des del disseny coordenada a coordenada. El numèric i el matèric dialoguen per generar formes i textures d'un caràcter únic, que no busca replicar el ancestral ni de bon tros optimitzar-lo. Les seves peces són un estudi de "morfogènesi", terme que designa el procés de desenvolupament d'una forma; aquesta, més que dissenyar, emergeix dels processos.

En la seva trajectòria han treballat amb empreses com perfums Puig, col·laborat amb artistes i dissenyadors com Martí Guixé, i han  format part d'exposicions com On flower Power, a la Galleria Nazionale d'Arte Moderna i Contemporània de Roma.

Per la seva banda, Francesca Piñol en col·laboració amb Carles Bosch, presenten la proposta “El teixit dels pensaments”, art i neurociència, teixits que mostren paisatges neuronals dels circuits de l’olfacte en mamífers, a partir d’una col·laboració entre professionals de l’art i la ciència. En conjunt, a través d'una diafonia entre art i neurociència, mostren algunes gemmes ocultes del cervell dels mamífers. El seu projecte va ser premiat  en menció honorífica a la competició internacional Art of Neuroscience 2018.

El seu objectiu és comprendre millor com el cervell reconeix les olors i adrecen aquest repte obtenint imatges en 3D de paisatges neuronals que contenen aquests glomèruls, fent així possible traçar les neurones individuals que els formen. Per tal de dirigir l’adquisició d’imatges a zones molt concretes del cervell, combinen l’ús d’un microscopi electrònic de rastreig que incorpora tall seriat automàtic del bloc (SBEM) amb diverses modalitats de microscòpia òptica. Han adaptat algunes imatges que il·lustren els seus experiments més recents per tal que puguin ser teixides en teler. Els tapissos mostren aquests paisatges neuronals, i es van teixir amb un teler Jacquard manual amb control digital del fil. Els patrons geomètrics apareixen a diferents escales, des de micres fins al mil·límetre. Alguns elements de la imatge es van teixir amb fils fluorescents.

NAIFACTORY_LAB és un espai d'innovació enfocat a la creació de nous materials circulars realitzats a partir de subproductes i residus dels processos naturals i tècnics de producció. En la mostra presenta el seu projecte Reolivar (Biomaterials produïts amb pinyols d’oliva).

En l’afany de fomentar els productes locals, van decidir realitzar la prova de concepte amb una matèria prima, la producció de la qual és líder Espanya: les olives. El 21% dels fruits recollits a tot el món procedeixen d'aquí, i els seus ossos, que representen el 28% del pes de l'oliva, han estat tradicionalment descuidats com a residus. Fins fa molt poc no s’ha començat a utilitzar-se en la indústria cosmètica i, sobretot, com a base de biocombustibles. En aquest sentit, Reolivar  és un nou biomaterial orgànic, biodegradable, reutilitzable, tremendament versàtil i amb un enorme potencial estètic.

http://ccam.gencat.cat/ca/detalls/noticia/Artesania-Catalunya-acull-la-12a-edicio-de-lesdeveniment-internacional-JOYA-Barcelona-Art-Jewellery-Objects

https://joyabarcelona.com/showroom/

https://www.instagram.com/coudre.studio/

https://www.instagram.com/naifactory_lab/

https://wechoosefun.com/

YAIZA RODRIGUEZ Escola Massana

https://joyabarcelona.com/schools/

[romania17]

Cluj-Napoca primer contacte amb Romania-11 d’agost

Gairebé que el primer que hem fet en arribar a aquest país ha estat dormir. Abans d’anar a dormir mirant el mapa ens va semblar que érem en un indret curiós i aquest matí en llevar-nos ho hem pogut ratificar. L’hotel és paret amb paret amb el cementiri de la ciutat.

La primera fotografia de Romania serà la que recull la zona dedicada a homenatjar als caiguts en la lluita contra el feixisme.

Aquí els enterraments és fan a terra, això fa que el cementiri sigui més gran que els que trobem a Catalunya. El d’aquesta ciutat és enorme. Nosaltres que som en un extrem, podríem anar pel cementiri fins al centre de la ciutat i l’hotel és allunyat del centre.

Descansats del viatge esmorzem tranquil·lament i ens decidim per fer-nos els còmodes i agafar el cotxe per atansar-nos al centre. Sobre tot pensant en la tornada i la pujada que hauríem de fer de, més d’un quilòmetre.

Quan anem arribant, ens adonem que ara la circulació és molt més densa que la passada matinada. I sembla que no hi ha gaire llocs per aparcar. Cada cop som més al centre i quan gaire bé ens decidim per tornar a l’hotel, deixar el cotxe i trucar al nostre contacte i taxista perquè ens reculli, trobem un espai per aparcar. Som a la cèntrica avinguda  Eroilor.

Necessitem canviar diners. Romania tot i la pertinença a la UE mante la seva moneda el leu (lei en plural) Un euro equival, aproximadament a 4 leis i mig. Ho traíem del caixer automàtic, abans ho fèiem abans de marxar i ens cobràvem unes galdoses comissions.

Per sort el parquímetre accepta targetes, donat que ningú, ni al banc (que ja té nassos la cosa) ens han volgut donar canvi. El parquímetre és realment barat, pel què estem acostumats.

Iniciem la nostra descoberta de Cluj (nom romanès) Napoca (el mateix nom en Daci)

Els Dacis van ser els primers pobladors d’aquestes terres, fins l’arribada dels romans, d’aquí que el primer que trobem en començar l’exploració és la coneguda lloba amamantant els dos bessons, creadors de Roma.

Ens dirigim cap a la piata (plaça) Unirri. És el centre del barri antic de la ciutat.

En aquest ampli espai hi trobem quatre dels elements que defineixen la ciutat. A l’entrada i protegides per uns vidres blindats, es poden observar les restes romanes. Si pugem, ens trobem amb el monument a Matei Corvin, rei hongarès que nasqué en aquesta ciutat i que era cosí  del més conegut Vlad III, anomenat l’empalador Va emparentar, en terceres núpcies amb Beatriu d’Aragó . Darrera l’estàtua hi ha la Biserica sfântul  Mihail, és a dir, la Basílica de sant Miquel. Una esglèsia gòtica d’alçada considerable, acompanyada d’un campanar exterior i que és de construcció posterior.

Vist això, anem al quart element de la plaça. El desplegament de bars i terrasses per a abeurar als turistes que comencen a visitar la població amb una certa quantitat (res comparat amb Barcelona, és clar, no els ho desitgem pas)

Com que ja necessitem un cafè, des de fa força estona, cerquem una de les terrasses i....Ep! ens trobem al Che com a element protagonista del primer bar-terrassa. No cal dir que ens quedem aquí. Bon cafè i una carta de begudes dissenyada a partir de la figura del Che i la revolució cubana.

En una de les taules de la terrassa, quan hem arribat, hi ha una noia amb tot un escampat d’estris de “bellesa” que s’està maquillant. Després de prendre el cafè, la Núria ha aprofitat per entrar en una botiga on ha trobat postals antigues romaneses. Quan ha tornat i ens hem aixecat per a marxar, la noia seguia amb la seva feina de maquillar-se. No hem pogut donar la nostra opinió sobre tal obra d’art.

A la vora de la plaça ens decidim per a visitar el museu etnogràfic de Transilvània. La regió de Cluj, com us podeu imaginar forma part de la novel·lística Transilvània.

És un recull molt interessant d’estris de la  vida quotidiana de la gent i els seus treballs, així com de les robes de les diferents zones. Tot acompanyat amb una grans fotografies que donen testimoni de la vida d’aquestes zones. Les fotografies no estan datades però ens fa la impressió que no són tan antigues com ens podria semblar des de la nostra perspectiva catalana.

Ens perdem pels carrers, tot resseguint els edificis vells, alguns reparats, altres que criden per a ser reparats. Hi ha edificis realitzats amb factura germànica, però en destaquem els molts edificis d’art decó i art noveua (tants o més que els que havíem vist a Polònia o Chèquia). Finalment arribem a l’altra catedral de la població. Aquesta però és ortodòxa. Som a la plaça Avram Iancu. Al seu voltant gaudim de l’arquitectura dels diferents edificis. Al mig hi ha la la Catedrala Adomirea Maici Domnuli, l’edifici per fora es molt més concentrat que les catedrals catòliques, per dins (ens sembla que és la primera església ortodoxa que visitem) no te res a veure amb la composició d’una església catòlica. La nau és buïda de seients (aquest són a les parets) . Als laterals hi ha petites capelles. Crida l’atenció les dues grans làmpades de ferro forjat que pengen del sostre. La que hi ha prop de l’àbis, és tan gran que han hagut de reforçar-la amb una gran estructura de ferro que va del terra a la cúpula.

Després de donar tantes voltes, arriba l’hora de dinar. Gràcies al wassapp  li preguntem a l’amic Gigi on hem d’anar a dinar. Ens envia fora del barri vell. A la vora d’un petit llac, presidit pel casino hi ha una zona de petites torretes. Algunes estan abandonades, però en una d’elles hi ha el restaurant Euphoria. Tenia raó, es menja bé i l’indret, és preciós i cuidat.

Com sempre, després de dinar, toca anar a fer la migdiada, que si no no aguantarem el trote de tota la setmana. Abans, però, anem al Lidl que hi ha darrere l’hotel (no patiu, no és dins el cementiri) a comprar aigua.

Ah, per cert fa calor!!! I, a més a mes xafogor!!! Segur que us sona.

Quan el sol ja ha deixat de tocar els nassos i ha donat pas a l’escalfor que surt del terra i les parets de les cases, tornem a passejar per zones properes al centre, però una mica menys cèntriques.

Aquesta ciutat ens enamora. Amb prou recursos per a restaurar totes les edificacions, riu-te’n de segons quines famoses ciutats de l’est d’Europa. No pensàvem que podríem trobar-nos amb una ciutat tan espectacular.

Per sopar... No aquesta vegada no hem demanat consell, total només  prendre’m una amanida. Es fa fosc i som a la plaça, altra volta, després de mirar i remirar ens hem decidit per entrar en un altre bar-terrassa. Aquesta vegada al Tolouse. Hem substituït el metge i revolucionari pel petit pintor, tot i la calor ens ha agradat seure a dins d’aquest bar (fora era ple) ens hem imaginat que es tracta d’una antiga cerveseria a la qual han afegit, al llarg de tota la paret, quadres fets amb retalls de les obres de Tolouse Lautrec.

Unes amanides després, comencem a fer via altra volta cap a l’hotel, que demà toca començar a viatjar.

[negreabsolut]

L'ideal de tota vida humana és cercar i emprendre el camí de retorn vers la Divinitat.

"There is a powerful being living inside the sun serving the Solar Logos called the Avatar of Synthesis." - Alice A. Bailey Solar Logos Talon Abraxas

[isaacjunts]

La meva intervenció al ple dels pressupostos 2017

Text íntegre de la meva intervenció al ple municipal explicant per què vam votar en contra dels pressupostos:

Els pressupostos fixen prioritats. Marquen agenda. Els números són freds però parlen –ens hauríem de parlar– de realitats ben palpables. De quina Tiana tenim i de quina volem tenir d’aquí un any. Han de reflectir el talent, la creativitat, l’excel·lència, els somnis del poble. On som i on volem arribar com a comunitat. El pressupost és anual però ha de seguir, any a any, una coherència amb un full de ruta, dissenyat amb el màxim consens possible i que respongui al mandat popular.

Aquest projecte de pressupost municipal no assumeix aquests principis. Així ho veu el nostre grup. En general, els trobem grisos, plans. I fets a corre-cuita. Un cop superada l’etapa de sanejament econòmic, ara és quan s’està veient que aquest equip de govern no té projecte. L’únic relat era estalviar. Ara que podem començar a invertir de nou, se’ls ha acabat el discurs. Entre altres coses, perquè durant els anys d’estalvi tampoc van planificar res. La improvisació és habitual. És gràcies essencialment als treballadors municipals, a la inèrcia de la institució, que les coses en aquest ajuntament van tirant. Amb el pilot automàtic. I qui dia passa any empeny.

Els pressupostos fixen prioritats. Els DOS grans projectes, la reurbanització del centre i el carril bici a Montgat, per al nostre grup ara mateix NO són prioritaris, tal com estan plantejats.

Sobre la reurbanització del centre històric.

Compartim la filosofia, però a nosaltres, si ens deixen escollir…

Som més de consensuar entre tots un pla de vianants ambiciós que anar aprovant projectes com bolets que poden posar en risc els nostres referents urbans. Ja ho vam dir en l’últim ple: no sabem quina Tiana ens estan dibuixant. No ens han presentat la foto sencera. No sabem com volen que sigui Tiana d’aquí 10-15-25 anys. Necessitem un full de ruta per anar avançant a poc a poc. Els canvis no s’han de fer perquè sí: perquè aquest any l’Àrea Metropolitana o la Diputació ens dóna una subvenció o assumeix el cost de l’obra. Són diners públics igualment.

A nosaltres, si ens deixen escollir…

Som més d’anar arreglant les voreres. D’anar eliminant obstacles a la via pública per a les persones grans, les famílies amb cotxet o els discapacitats funcionals. Que el carrer no exclogui ningú.

Sobre el carril bici Tiana-Montgat.

Si ens deixen escollir…

Som més d’apostar pel transport públic. D’impulsar mesures més fàcils d’implantar, que es puguin fer ara i aquí, necessàries, com la connexió directa amb Barcelona amb autobús, com havíem tingut fa anys.

Barcelona és a punt de declarar la guerra aquest 2017 a la ciutat grisa, a la ciutat contaminada, al fum dels cotxes. Quan hi hagi un episodi de contaminació la meitat dels vehicles de l’àrea metropolitana –Tiana inclosa, òbviament–, no podran entrar a la ciutat. És una causa que compartim. I és evident que l’estratègia de la bicicleta va en aquest sentit. ¿Però no és més urgent reforçar el transport públic? ¿No podem demanar abans a l’Àrea Metropolitana que prioritzi un autobús verd que et planti en mitja hora a Barcelona, un Nitbus que no faci tota la volta pel Barcelonès Nord? Si volen reforçar el tren, negociïn aparcaments gratuïts, eliminin la taxa que ens imposa el conveni injust amb l’Ajuntament de Montgat, estudiïn un bus llançadora…

Som més de tot això que d’encetar una obra faraònica com el carril bici de Montgat a Tiana, al qual NO ens oposem, però que ens genera alguns dubtes. En primer lloc, el cost: els 240.000 euros que costa l’obra. 120.000 euros els pagarà Tiana. En segon lloc, el fet que Montgat rebutgi el projecte. Correm el risc de deixar el carril inacabat si el poble veí no s’hi implica. També creiem que el carril bici ha d’anar lligat a la instal·lació d’aparcaments segurs al costat de l’estació de tren per poder deixar tot el dia la bici lligada a Montgat sense por a robatoris. I per últim, volem veure el projecte tècnic perquè urbanitzar o semi-urbanitzar una riera té unes conseqüències ecològiques, que hem de mirar bé.

Sobre la cultura…

Si ens deixen escollir…

Som més d’un gran projecte cultural integral, amb sentit. Amb una oferta coherent i atractiva. Reclamem que tot l’esforç i els diners que hi posen al Tiana Negra –cuidant fins l’últim detall–, també els posin en altres projectes populars, genuïns, intergeneracionals, participatius.

Som més d’una biblioteca municipal amb més recursos (recordo que la biblioteca continua retallada en personal i que hi ha reformes pendents), una biblioteca que actualitzi l’equipament en aquests temps digitals i que esdevingui servei d’accés a la informació de forma igualitària. Les biblioteques ens connecten amb el món des de la proximitat i són un fil conductor entre la tradició i el futur. Per això som més d’impulsar un pla lector municipal que propagui el gust per la lectura a petits i grans, en la línia del poble educador, del poble dels infants.

Ens agrada tot, però s’ha d’escollir.

I el nostre grup escull més diners perquè les famílies amb rendes baixes i mitjanes no hagin de pagar tant per a l’escola bressol municipal, més diners a l’escola de música i dansa o més diners per a un nou local per al Cau. Una reivindicació que clama el cel.

També hi trobem a faltar la previsió de dietes pel Síndic de greuges, figura que aquest ple ha acordat restituir. I més ambició a l’hora de reduir els consums energètics de les dependències municipals, en coherència amb el compromís amb el medi ambient d’aquest Ajuntament.

En canvi, celebrem la reacció d’última hora per dotar de més mitjans la policia local per  augmentar la seguretat a cases i comerços. És un canvi de rumb i demostra que aquest govern havia deixat oblidada i infradotada la policia local durant els anys 2011-2015.

També celebrem que després de 4 anys recuperin l’àrea de comerç que vostès mateixos havien suprimit i que per fi es posin a treballar en un projecte que faci viu el poble i que lligui emprenedoria, comerç, producte local, art i cultura. Tots aquests elements estan interrelacionats. No és casualitat que en el programa electoral del nostre grup, de Junts per Tiana, agrupéssim tots aquests elements en un sol eix: un poble més viu.

Ens agrada que destinin diners per al desenvolupament local –perquè era urgent–, però no n’hi haurà prou amb això. Els conjunt de mesures han de respondre a una sola estratègia, ambiciosa i ben gestionada. La modernització d’aquest ajuntament passa per reduir la burocràcia i avançar cap a una administració deliberativa, al servei de la gent, amb un nou lideratge tou, en xarxa, basat en el diàleg, la confiança i en l’intercanvi de perspectives i recursos entre l’Ajuntament i el poble, entre l’administració i el capital social.

Pel que fa als ingressos.

Un pressupost és això: un pressupost. Les xifres s’han d’ajustar a les previsions reals. Comprometen la despesa d’una manera, creiem, desmesurada. Una cosa és ser prudents, que ho hem de ser, i l’altra la desviació tan gran que hi ha entre els ingressos pressupostats per impostos del Capítol 3 i la seva execució. A la pràctica, el que estem veient els últims exercicis és que acabem tenint dues rondes d’inversions. Els pressupostos 1, els d’avui. I els pressupostos 2, un cop coneguem el romanent. Fins i tot en això són poc transparents. Segur que ja saben en quins projectes destinaran a partir del febrer els ingressos extres provinents de la liquidació.

En línies generals, no compartim les prioritats d’aquest equip de govern tal com queden reflectides en aquest projecte de pressupost i és per això que hi votarem en contra.

És més: observant els comptes, som incapaços de saber si són uns pressupostos que prioritzen la despesa social i l’educació. No tenim elements per saber-ho. Ens falta informació. Una classificació orgànica d’acord amb el cartipàs i la comparació respecte els anys anteriors, en xifres absolutes i relatives. La memòria d’alcaldia tampoc ho aclareix.

Són uns pressupostos que ho aguanten tot. Neutres. Com els de l’any passat, que van obtenir el vot de la CUP i del PP alhora.

No sabem què passarà avui. Però la majoria de pressupostos que ha elaborat el PSC de Tiana, tret dels primers anys de Vallespinós, els han aprovat amb el suport del PP. Algun dia ho hauran d’explicar.

No és no, senyors del PSC i d’Esquerra Republicana.

Doncs potser no és no també a l’hora de prioritzar segons quins suports a nivell municipal. Amb tot el respecte pel regidor Diego Parra. Però el PP representa el que representa, i més en aquest moment clau per a la història d’aquest país en què el govern de l’Estat està perseguint judicialment càrrecs electes i posant en risc drets fonamentals com la llibertat d’expressió.

[negreabsolut]

El Rei de ferro caigut, per ArtfulExpCHC. [font]

[negreabsolut]

Àngel d'escuma blanca, per VedMedic. [font]

[negreabsolut]

Abans de la partida.

[negreabsolut]

Moto futurista, per isleeyin. [font]

[negreabsolut]

En Huan, el llebrer de Vàlinor, fou un gos llebrer que acompanyava el déu Oromë el Caçador.

[negreabsolut]

Destral nanenca.

[negreabsolut]

En Griffith.

[negreabsolut]

JB Fackelmayer

[negreabsolut]

Camelot 5, per TheSmilingOgre. [font]

[negreabsolut]

Elfs espacials o, cosa que és el mateix, la raça fadenca o Gent Blanca.