#Artistes de la nostra pròpia vida

[ideaimateria]

Aquesta peça audiovisual és una oda a la sensualitat de menjar, a la bellesa humana, una invitació a interactuar amb els aliments de manera diferent i explorar-los en una sensualitat lúdica, reconeixent la seva voluptuosa vida. Aquesta és una crida a abraçar el desig del que és: una força positiva d’evolució arrelada profundament al cos i a la ment.

La privació sensorial és una malaltia de la societat moderna, una manifestació de la nostra desconnexió moderna de la natura: mentre les nostres ments sobredoseguen informació visual, sovint es descuiden els sentits més tàctils i olfactius, que afecten sens dubte el nostre benestar. Els científics creuen que moltes persones poden patir una escassetat crònica de tacte, anomenada "fam tàctil".

L’alimentació és un dels estímuls més sensorials de les experiències humanes, juntament amb el sexe, en què tendim a complaure’ns per satisfer la nostra fam o el nostre desig de plaer. No obstant això, les convencions socials tendeixen a silenciar els nostres instints, conduint-nos sense sentit cap a una etiqueta que ens allunya dels plaers del menjar, en lloc d’augmentar-los. Quan es van convertir els nostres instints animals, els que estan a la base de la nostra humanitat, en alguna cosa vulgar?

Caure en el desig pot ser un acte de bellesa, si es fa amb elegància o, diguem-ne, amb sentit. La recerca de la bellesa (en i per a tots els sentits) és l'objectiu de tots els desitjos, en la vida quotidiana, en la filosofia i en l'esforç artístic.

Informació adicional:

El conjunt d’estris per menjar que es mostra en aquest vídeo va ser creat per Andreas Fabian, argenter i dissenyador amb doctorat en culleres, i Charles Michel, cuiner que investiga en estètica alimentària a la Universitat d’Oxford. Dissenyats per unir la funcionalitat amb la sensualitat, pretenen estimular diversos sentits per guiar implícitament la ment cap a consums més saludables. Aquests prototips s’exhibeixen fins al febrer de 2016 a l’exposició “Cravings”, Science Museum, Londres.

Charles Michel

charlesmichel.co

Charles és un cuiner professional franco-colombià interessat en la filosofia del menjar. Actualment realitza investigacions acadèmiques com a xef de residència al Crossmodal Research Laboratory, Departament de Psicologia Experimental, Universitat d’Oxford. El seu treball se centra a entendre el paper dels sentits en la modulació de la percepció del sabor, amb un interès particular en l’estètica visual dels aliments i el comportament del consum. Crear un pont entre l'art i la ciència de les pràctiques culinàries podria tenir un paper crucial per dissenyar aliments més sans i sostenibles per al futur de la humanitat.

Sense aigua per a les balenes

nowaterforwhales.com

NWFW és un projecte d’arts visuals amb un imaginari determinat per trobades amb ments creatives que practiquen diferents formes de suports a tot el món.

A través d’imatges fixes i en moviment, l’objectiu d’aquesta plataforma / laboratori és captar paisatges sensorials fidels a la naturalesa irrepetible dels brots i dels col·laboradors implicats: és a dir, el rodatge com a representació. L’ull té l’objectiu de captar la bellesa en llocs comuns de la vida quotidiana, embellint la naturalesa dels desitjos humans a través de paisatges poètics i universos imaginaris, amb un llenguatge estèticament agradable i calmant. La imatge com a acció, una representació de la realitat imaginada pels cervells curiosos i les circumstàncies.

No Water for Whales és un projecte liderat per Juliana Gómez, psicòloga social colombiana que treballa com a fotògrafa / cineasta.

Amb: Danielle OP

Música: Tristan i Isolda - Preludi

Richard Wagner

Dirigit per Arturo Toscanini

Editing: Ana M. Alvarado

Design: Carles Murillo

Perruqueria i maquillatge: Juan D Moya

…“El menjar és una de les experiències multisensorials més riques i defineix la nostra salut i benestar, però també la nostra relació amb els altres”, va dir. “Algunes de les nostres experiències gastronòmiques més delicioses i memorables sovint provenen de menjar sense coberts”.

“Menjar amb les mans nues, xuclar-nos els dits o fins i tot llepar-nos un plat són comportaments naturals”, va afegir Fabian…

…La cullera té una punta en forma de dit humà, però la seva forma general allargada fa que s’assembli més a un icicle gran. Està dissenyat per menjar aliments gruixuts i cremosos, similars a un dipòsit de mel.

Fabian afirma que fa que el sabor del menjar sigui millor, perquè és més similar a l'experiència de llepar-se el dit, en lloc de posar un objecte estrany a la boca…

via : www.dezeen.com/2017/02/08/finger-shaped-goute-spoon-michelfabian-make-food-taste-better-cutlery/

http://michelfabian.com/prototypes

http://michelfabian.com/art

Futur 2050

Food Design

en relació,

Meret Oppenheim (Swiss, 1913–1985)

1936. Fur-covered cup, saucer, and spoon, Cup 4 3/8" (10.9 cm) in diameter; saucer 9 3/8" (23.7 cm) in diameter; spoon 8" (20.2 cm) long, overall height 2 7/8" (7.3 cm)

actuart.org/article-expo-collective-contemporaine-le-surrealisme-et-l-objet-120817527.html

centrepompidou.fr/cpv/resource/ccAyeG/rA5qRK

objectes-de-desig-surrealisme-i-disseny-1924-2020

DEL 28 DE FEBRER AL 7 DE JUNY DE 2020

Des dels seus inicis, el surrealisme es va inspirar en el disseny i en els objectes quotidians. Però quin impacte va tenir aquest moviment artístic sobre el disseny? «Objectes de Desig. Surrealisme i disseny (1924-2020)», una de les exposicions més esperades d’aquest 2020, explorarà l’intercanvi en totes dues direccions, juxtaposant obres d’art surrealista i peces de disseny destacades dels últims cent anys per tal de revelar uns paral·lelismes que rarament s’han estudiat.

La mostra, que s’inaugurarà el proper 28 de febrer al CaixaForum Barcelona, està produïda i organitzada per la Fundació Bancària “la Caixa” amb el Vitra Design Museum, i també inclourà pintures, escultures, objectes de col·lecció, cartells, revistes, llibres i fotografies, així com pel·lícules històriques. Entre els artistes exposats, s’hi podran trobar noms com Gae Aulenti, Björk, Claude Cahun, Achille Castiglioni, Giorgio de Chirico, Le Corbusier, Salvador Dalí, Isamu Noguchi o Meret Oppenheim. El disseny de l’espai ha anat a càrrec del soci de l’ARQUIN-FAD Ignasi Bonjoch de l’Estudi Bonjoch. Després de la seva estrena a Barcelona, l’exposició itinerarà a Madrid i Sevilla.

caixaforum.es/ca/barcelona/p/objectes-de-desig-surrealisme-i-disseny-1924-2020_a880436

Quan el disseny supera la realitat, un programa d’activitats comissariat pel FAD

L’any 1917 Guillaume Apollinare va encunyar el terme surréalisme a partir de la contracció de les paraules sur, que en francès vol dir “per sobre de”, i réalisme. L’obra d’art surrealista, per tant, se situaria en un nivell superior al de la pròpia realitat o, en altres paraules, en una dimensió “supra-real”. Per a Apollinare aquesta nova forma de creació era el punt de partida i la promesa de tota una sèrie de noves manifestacions que, en el futur, haurien de suposar “canvis profunds en les arts i els costums a través d’una alegria universal”.

Tal com es fa palès en la selecció d’obres de l’exposició, el disseny ha estat i encara és un terreny extraordinàriament fèrtil on han proliferat multitud de creacions que van més enllà de la seva condició d’objectes reals. Són objectes que moltes vegades desafien el mandat funcionalista i els estàndards estètics i morals de la modernitat. Situades a mig camí entre la realitat i la ficció, aquestes creacions se serveixen de la subversió, la fantasia, l’atreviment formal i la síntesi entre els diversos sentits per superar la realitat i proposar noves maneres d’interpel·lar o emocionar els seus usuaris…

.fad.cat/ca/news/4461/quan-el-disseny-supera-la-realitat

mano

hand

hands

tacte

tàctil

tocar

hàptica

[objecteiespai]

Àngels Ribé: “Crear te convierte en una persona sin miedo”

“Me interesa el arte no sólo como profesión, sino sobre todo como actitud abierta a aprender cosas y dejar vía libre a la creatividad que todos tenemos. Crear te convierte en una persona sin miedo, te da fuerzas para inventar cosas y para hacerlas. Aunque hay un interés escaso en las escuelas por mantenerla como actitud y como un valor ante la vida. Y eso es un error”.

La artista, recientemente reconocida con el Premio Nacional de Artes Plásticas, despliega sus últimos trabajos en Barcelona

https://elpais.com/cultura/2019/11/15/babelia/1573833088_377447.html

Àngels Ribé, Premi Nacional d'Arts Plàstiques 2019  obra 'Laberint'

DEL 10 D'OCTUBRE DE 2019 AL 9 DE FEBRER DE 2020

“En caiguda lliure” és un mapa polifònic integrat per diferents agències, organismes i narratives contemporànies i estructurat a partir de l’acte de la caiguda.

Comissariada per João Laia, l’exposició s’emmarca en el programa Convocatòria de comissariat i fa servir l’art com a fòrum des d’on es proposen noves formes de llegir i interactuar amb el món.

L'exposició "En caiguda lliure" fa servir la imatge de caiguda com a metàfora del clima de transformació accelerada en què vivim: la progressiva desmaterialització de les imatges, de les narratives i dels objectes que servien de puntal fonamental per a la nostra societat va derivar en un sentiment generalitzat d’abisme. El projecte empra el concepte com a eina estructuradora, integrant diferents contextos temporals, geogràfics i simbòlics en una sola narrativa. La proposta se centra en obres creades des de 1969 fins a l’actualitat i recorre a l’abandonament dels acords de Bretton Woods el 1971 i la consegüent desmaterialització de l’economia com a esdeveniment decisiu del període contemporani. Prenent com a punt de partida aquest esdeveniment central per a la financerització de les nostres societats (entès com a motor dels diferents processos de dissolució en curs), "En caiguda lliure" s’aproxima al moment actual contextualitzant dinàmiques subjectives en el si d’extensos moviments socials.

L’exposició analitza de manera integrada diferents accions i narratives que estructuren el present i que constitueixen un mapa polifònic de la condició actual. S’hi materialitza una àmplia constel·lació que investiga els perfils, en un altre moment estables, de la realitat, s’hi descriu el moment present en la seva amplitud macro i micro, observant les transformacions en curs en les àrees de la ciència, l’ecologia, l’economia, la geografia, la identitat, la política i la representació. D’aquesta manera, "En caiguda lliure" utilitza el terreny de l’art com un fòrum en què es proposen diferents maneres de llegir i interactuar amb el món, amb la qual cosa demostra, en aquest procés, la seva pertinença a un camp social en constant evolució i proposa una immersió productiva en l’ara. Malgrat aquest context de dissolució assenyalada, el projecte no proposa una apatia paralitzadora o nihilista, sinó, contràriament, una potencialitat, una obertura al futur.

https://caixaforum.es/ca/barcelona/p/en-caiguda-lliure_a880760

Notícies sobre Premi Nacional Arts Plàstiques | EL PAÍS ...

Àngels Ribé, Premio Nacional de Artes Plásticas | El Cultural

Bio | Àngels Ribé

https://www.macba.cat/ca/expo-en-el-laberint

Light art (art de llum) és una forma d'art visual en què el mitjà principal d'expressió és la llum . La llum s'ha utilitzat per a la pintura, dibuix, fotografia, arquitectura, impressió, vídeo i fins i tot en l'escultura al llarg de la història humana, però el concepte modern de l'art de la llum va sorgir amb el desenvolupament de fonts de llum artificial i l'experimentació en l’ art modern . Un dels primers a utilitzar aquesta tècnica va ser László Moholy - Nagy (1895-1946), un membre de la  Bauhaus  influenciat pel constructivisme, considerat com un dels pares d'aquest corrent. L'escultura de llum (Light sculpture) i els mòbils són components de la seva  Light-Space Modulator (1922-1930), una de les primeres obres d'art que utilitzen llum artificial pròpia, a més de combinar-se amb art cinètic. El desenvolupament de la  electrificació  va permetre a partir de finals del segle XIX i començaments del XX la utilització de la llum incandescent. Aquests fluorescents van tenir un especial impacte lògic en l'ús comercial, però també des de l'art, uns dels representants de la idea de la llum com a material van ser  Dan Flavin  i  Frank Popper . Altres artistes contemporanis:  Julio Le Parc , Chul Hyun Ahn, Olafur Eliasson, Spencer Finch,   James Turrell , Leo Vila-real, Lucio Fontana , Martial Raysse, Chryssa, François Morellet, Joseph Kosuth, Bruce Nauman , Piotr Kowalski, Mario Merz, Jim Campbell i Yann Kersalé. Font:  http://en.wikipedia.org/wiki/Light_art

Artists working with light

Grimanesa Amoros

Jim Campbell

Olafur Eliasson

Tracey Emin

Dan Flavin

HC Gilje

Jenny Holzer

Robert Irwin

Ann Veronica Janssens

Brigitte Kowanz

Yayoi Kusama

Glenn Ligon

Teddy Lo

Rafael Lozano-Hemmer

Tatsuo Miyajima

Ivan Navarro

Maja Petric

Bruce Munro

Daan Roosegarde

Keith Sonnier

James Turrell

Leo Villareal

http://kunsthalle-detroit.org/portfolio

[antiartistes]

Imatges amb mots, mots amb imatges

Una amiga i companya de les jams poètiques, Pilar de los Hielos, m’envia un email anunciant-me que presenta aquests dies un llibre il·lustrat, un llibre de contes amb il·lustracions del seu fill.

Per un rar atzar, porto una temporada entre projectes que tenen a veure amb la integració de les imatges i les lletres.

Estem encara en plena campanya de micromecenatge per al llibre on col·laboro amb la Teresa Llorach, “Dibuixant Reus”, aportant textos a les seves aquarel·les fascinants sobre el paisatge urbà i humà de la nostra ciutat comuna. Ens acompanya en l’aventura la saviesa en el disseny i l’experiència en el món editorial de l’Elisabeth Tort. És un projecte que tot just cristal·litza ara i veurà la llum aquest setembre, després de més de tres anys de feina i lluita.

La setmana que ve presentarem un projecte que ja és a la xarxa, un llibre electrònic que també juga amb la interacció entre imatge i text, “El vestit negre”. La iniciativa partia també d’una amiga, l’escriptora reusenca afincada a Barcelona, Lena Paüls, que va llançar una proposta a la xarxa de crear una obra col·lectiva sobre la base d’una anterior seva, en què col·laborava amb diferents il·lustradors, “Remeno paraules”, en la qual vaig escriure-hi el pròleg. D’una de les il·lustracions d’aquell llibre, on apareixia un vestit negre, venia la idea de l’actual. La crida, feta al gener d’enguany a diverses persones, la vaig plegar sense pensar-m’hi, i el resultat de mesos de treball és que 38 artistes, entre il·lustradors, fotògrafs i escriptors (alguns doblen el paper) han participat en un llibre que només és visualitzable a la xarxa però que tindrà una vida en l’espai real i bellíssim del Mas Iglesias, el dia 14, on escenificarem la virtualitat de les imatges i mots gràcies als oficis de la Carme Andrade, la Txell Blay i l’Antònia Farré.

Però al meu voltant han anat desenvolupant-se molts projectes que també combinen literatura i imatges i són de persones properes o afins. El Centre de Lectura ha tret un llibre basat en la seva pròpia història, escrit per Sebastià Martori i amb il·lustracions de Teresa Felip. També al Centre de Lectura es presentava la setmana passada un llibre amb il·lustracions de molts autors, entre ells reusencs com l’amic Jordi Romero o de la vora, com l’amiga Nuri Mariné, de Vinyols i cambrilenca d’adopció. Es tracta d’un llibre magníficament editat sobre el text del “Romacero Gitano” de García Lorca, i que també s’ha pogut dur a terme gràcies a un micromecenatge que ha tingut un èxit abassegador que promet tenir continuïtat en una iniciativa molt llaminera, ja que és una coedició directe de nombrosos artistes (Mil Coeditores el seu nom, que dona fe de l’ambició que els mou).

Abans, per Sant Jordi, l’amic Aleix Cort havia tret el seu llibre en col·laboració amb la il·lustradora mataronina Rosa Alcoy, “33 caps”, un llibre singular d’edició numerada i limitada i distribució molt singulars, que va presentar en públic la setmana passada al centre de Lectura de Reus i també dies després a Mataró. .

Aquest dijous ens ve a la jam poètica l’amiga, companya i admirada urgellenca Montse Aloy, Cantireta, a presentar-nos el seu llibre de poemes “La boira incessant”, que té unes fotografies magnífiques del fotògraf de Gandia David Marí.

I crec que no ho he exhaurit tot encara, però tanta confluència de materials interessants que juguen amb el maridatge, que es diu ara, entre mots i imatges, fan pensar que les casualitats no són més que ocasions on la potència de cada creació es multiplica en la coincidència amb d’altres.

[docentedecente]

18 de maig, Sessió magistral final

Primer, se’ns han presentat una sèrie d’activitats. Cada grup havia d’escollir 3 i realitzar-les. Aquí estan totes les activitats:

Nosaltres hem escollit la de la infografia, la de la visita virtual i la dels concursos. 

Els nostres exercicis desenvolupats han estat així: 

INFOGRAFIA

Mòdul professional 6: il·lustració vectorial 

Unitats formatives que el componen: 

- UF 1: imatges vectorials i retolació.

- UF 2: composició infogràfica i il·lustració. 

INFOGRAFIA CINEMA 3D I ACTIVITATS

1. Com funciona el cinema 3D?

Quan els nostres ulls estan mirant un objecte, el nostre cervell rep dos imatges diferents que tenen dos angles diferents. És el nostre cervell el que fusiona aquestes imatges i llavors som capaços de veure la profunditat. Les pel·lícules 3D enganyen al nostre cervell mitjançant una parella d’imatges en 2D que nosaltres veiem a través d’unes ulleres que tenen dos filtres (un diferent per cada ull). Aquests filtres fan que el nostre cervell interpreti aquestes imatges com si tinguessin profunditat. 

2. Quines pel·lícules estan gravades en 3D? Nomena 6 títols mínim. 

Exemples:

B.O.O.: Bureau of Otherworldy Operations

Every thing will be fine

HomeInside Out

The MartianPoltergeist

The Spongebob Movie: Sponge Out of Water

San Andreas

Avatar

Toy Story 3

The Hobbit 

The Adventures of Tintin

3. Quines pel·lícules han estat transformades a 3D? Nomena 6 títols mínim.

Exemples:

Avengers: Age of Ultron

The Divergent Series: Insurgent

Fantastic Four reboot

Furius 7

The Hunger Games: Mockingjay -Part 2

Jupiter Ascending

Jurassic World

Mad Max: Fury Road

Seventh Son

Star War: Episode VII

Terminator Genisys

Alice in Wonderland

Clash of the Titans

Harry Potter and the Deathly Hallows (Part 2)

The Last Airbender

4. Fes recerca sobre més dades importants sobre el cinena 3D, el seu funcionament i la seva història i realitza la teva pròpia infografia. 

Resposta oberta.

VISITA VIRTUAL

CFGM de Preimpressió Digital Mòdul professional 3: imposició i obtenció digital de la forma impressora UF 1: Traçat i imposició digital

Descripció de l'activitat:

Agafar un moviment artístic Ukiyo-e d'origen japonès com a font d'inspiració per tal de elaborar un logotip per a una escola de surf. 

Objectius:

Analitzar el client i el producte final al que han d'arribar.

Aprendre a solventar problemes estructurals en la proposta del nostre disseny.

Aprendre a utilitzar biblioteques de visita virtual.

Proposar materials i tècniques òptims per a dissenys concrets.

Aprendre a utilitzar les eines informàtiques de disseny gràfic.

Metodologia:

Mitjançant la plataforma Google Arts & Culture els estudiants hauran de buscar inspiració en obres d'art del moviment artístic Ukiyo-e per tal de dissenyar un logotip per un client específic. El logotip no haurà de ser creat per ser serigrafiat en més de 2 tintes.

El client és una escola de surf situada a Barcelona que vol tenir una imatge pública per publicitar el seu establiment i per tant que els identifiqui com a marca.

La metodologia emprada per a la realització d'aquesta activitat serà l'aprenentatge basat en projectes (ABP). Aquesta metodologia te com a objectiu mesurar el valor de l'esforç que requereix el projecte per part dels alumnes al adquirir coneixements i a la vegada s'avaluen les capacitats personals i interpersonals al igual que les de treball en equip.

Realitzant l'activitat amb aquesta metodologia el procés creatius dels alumnes serà els protagonista i això farà que puguin desenvolupar la creativitat a la vegada que porten a la pràctica tots els coneixements adquirits en el mòdul professional. Tan mateix la idea d'aquesta activitat es portar als alumnes a una situació real, apropar-los al màxim a la manera de treballar al món de les arts gràfiques.

Informació addicional:

Sobre el moviment artístic: Ukiyo-e és un terme japonès que significa “imatges del món flotant” i que fa referència a la vida quotidiana efímera, aquest moviment artístic japonès va tenir lloc entre els segles XVII i XIX. Els artistes més coneguts són Hiroshige, Hokusai i Utamaro.

Temporització: 

Aquesta activitat es durà a terme durant 3 sessions de 3 hores tenint un total de 9 hores per a la realització d'aquesta.

Lliurament:

Es farà el lliurament a la darrera sessió que es dedicarà per aquesta activitat.  

Elements a entregar i com fer l'entrega:

Document digital del logotip en format .pdf sobre el logotip dissenyat. Entrega a través de Moodle.

Document imprés del logotip en format targeta per al lient real. Entrega presencial al final de la darrera sessió de totes les destinades per aquesta activitat.

Petit dossier estil amb especificacions sobre el logotip (Qui és el client? Què necessita? Colors? Tipografia?)

Avaluació:

S'avaluarà el disseny final i el petit dossier d'estil que els alumnes hauran de realitzar relacionat amb el disseny de logotip proposat per al client fictici.

Dossier d'estil 50%

Disseny final del logotip 50%

Requisits de l'aula:

Es realitzarà en l’aula de teoria i pràctica on disposarem d’un projector per a les explicacions del professorat, una pissarra per a la resolució de dubtes, ordinadors iMac amb programari específic instal·lat.

Pel que fa als recursos per a la realització del mòdul el professorat el posarà a disposició de l’alumnat a través de la plataforma Moodle, la mateixa amb la que posteriorment es realitzaran les entregues de cadascuna de les tasques i projectes-client que els alumnes realitzin durant aquesta activitat.

El programari del que disposaran els/les alumnes als ordinadors de l’aula serà el següent:

Adobe Photoshop

Adobe Illustrator

Adobe InDesign

Pel que fa al Hardware serà el següent:

Recursos informàtics de l’aula de tòria i pràctica (iMacs, projector, etc.)

Impressores a Color

activitat CONCURSOS

- Es addient que els alumnes participin a premis i concursos?

 En módulos de diseño y creatividad es muy positivo que los alumnos participen en concursos. Es una manera de poner en práctica los conocimientos y herramientas aprendidas en clase, además con la libertad que el propio concurso plantee, sin tener que hacer algo para aprobar o para sacar nota. Un proyecto en el que puedan hacer aquello que les parezca mejor, de la manera que les parezca.

 En este aspecto es interesante buscar concursos en los que el tema sea bastante libre y creativo y en el que los alumnos puedan dejarse llevar.

- Cómo plantear la participación de los alumnos cuando hay límite de trabajos a presentar? 

En el hipotético caso de que el concurso al que se presentan tenga plazas limitadas, un posible planteamiento sería el siguiente:

Todos los alumnos diseñan una propuesta para el concurso de manera individual o en grupos de dos personas.

Un día en clase se presentan todos los diseños, y entre todos los compañeros se eligen los mejores. Los que se presentarán al concurso.

Se crean equipos con todos los compañeros de clase para desarrollar los diseños seleccionados en grupo.

_______________________________________________________________________

A continuació, hem parlat del Personal Learning Environment. Se’ns han plantejat el següent:

Reflexioneu individualment sobre el PLE respecte a l’ensenyament tradicional (5’):

Personal Learning Environment

Com es pot fer una avaluació personalitzada/diferenciada sense que “s’emprenyi” l’alumnat? Redacteu unes línies al respecte.

Des del meu punt de vista és algo molt subjectiu. Hauria de ser d’una manera totalment justificada. Si els nostres alumnes no tenen cap dificultat… Crec que, encara que se’ls hauria d’avaluar d’una manera més… Lleugera, menys estricta, però si aquest alumne treballa. Si no treballa, i és només perquè li fa mandra… Penso que no se li hauria de fer aquesta avaluació personalitzada. No és just per la resta d’alumnes.

Podem aprendre de forma efectiva i significativa a qualsevol lloc i moment?

Sincerament, jo crec que sí. El que és important és la nostra atenció i motivació. No importa ni el lloc ni el moment. Òbviament, no si estàs al mig d’un conflicte o en una situació perillosa, però em refereixo a que no importa si és a classe, a casa, al carrer… Mentre et sentis còmode i et puguis ‘concentrar’.

Les biblioteques i centres de recursos, quin paper juguen en el PLE?

Són importants, com a espais, però tot depén de la persona també. A mi mai m’ha agradat anar a biblioteques fins que he sigut més gran. Quan era petita preferia la meva habitació, la meva taula, on podia posar-me a sobre de la taula, al llit… No m’agrada estar asseguda i a la biblioteca no és lloc per donar voltes o seure a terra.

Penso que són importants en el sentit que poden facilitar-nos molt de material (bibliogràfic, editorial, audiovisual…) i de fet, molts cops, coses que no trobaríem a altres llocs. Cada persona pot utilitzar les biblioteques i centres de recursos per al seu aprenentatge al nivell que vulguin, vull dir: a nivell acadèmic, a nivell personal… No sempre utilitzarem les biblioteques per llegir o estudiar pels nostres estudis, potser simplement volem llibres per gaudir de la lectura.

Les classes presencials, com connecten amb el PLE?

No sé si sé ben bé la resposta d’això, però penso que les classes presencials afecten al nostre voltant d’aprenentatge personal, en el sentit que poden ser sessions que ens ajudin a aprendre maneres d’adquirir coneixements, ens relacionin amb el saber… I amb coses noves que ens poden interessar.