#Reverències

[selencis]

Pressa

--

BIP-BIP-BIP

L’alarma. Cinc minuts més.

BIP-BIP-BIP

Torna a sonar. Cinc minuts més.

BIP-BIP-BIP

Dismiss. Pesada.

--

M’aixeco de cop. Perfecte, sé on sóc. 

Medito un poc i apa, a córrer. 

Em rento la cara, em faig l’esmorzar, em vesteixo i surto esperitat.

Metro. Quasi xoco contra una persona que sortia a tota pastilla per la sortida de l’L5 de Sagrada Família. 

De peu a la línia verda, amb el metro aturant-se a Fontana, una persona surt a empentes per marxar de l’assardinament que ignoro. M’he espantat perquè estava a la lluna.

Passejant per l’andana, una parella un xic accelerada m’avança i es colen entre les escletxes d’espai que deixa la multitud que pretén sortir a l’aire lliure.

Atrafegat, avivo el meu pas per arribar puntual a una entrevista de feina. Són les 13 hores i un minut i fa seixanta segons que hauria de ser a una oficina que juga a fet i amagar.

A casa volo cap a la dutxa per treure’m la suor de sobre i refrescar-me un poc. Em precipito a la nevera per escalfar el dinar. Me l’empasso com si res, sense païr. És que em moro de ganes de continuar amb aquest llibre que em té tan enganxat.

Entro a Twitter i veig una allau de piulades sobre l’última bajanada de Donald Trump. Centenars d’usuaris, de mitjans i de pseudoperiodistes s’atribueixen el mèrit de l’increïble descobriment.

Al capvespre he quedat. Em diuen de prendre alguna cosa cap a les vuit, i que sigui breu, que després han d’anar a casa a pixar, a mirar el mòbil, a posar la pizza al forn, a veure l’Intermedio, a sopar, a mirar el mòbil, a fullejar clickbait, a cagar, a mirar el mòbil, a raspallar-se les dents, a posar-se el pijama, a tapar-se bé amb l’edredó, a mirar el mòbil de nou i a dormir.

Canvi de plans. Millor quedo amb una amiga que fa temps que no veig. Em diu: “fem una story sobre el cafè que estem prenent en aquesta preciosa terrassa”. “Sí, genial”, dic jo. “I fes-ho ràpid perquè tothom s’assabenti que a les 20 hores i 32 minuts prenem qualsevol cosa en un bar qualsevol de Barcelona.”

Demà universitat. A observar rostres d’estudiants com jo i el seu comportament. Persones que volen ser algú perquè creuen que el primer que arriba és l’escollit. Reverències a aquests escollits. 

Passat demà toca llibres, pel·lícules i sèries, quaranta mil encàrrecs pendents, desenes de missatges a persones que estimo per demostrar-me que els segueixo estimant, treballs d’uni per la setmana vinent, començar els següents, buscar feina, trobar-ne una de millor, un bitllet per l’altra punta del món, ser un coet. Que important el temps.

--