#grans líders espirituals del món

[llibresoberts]

Eneida, de Virgili

Escrita durant els deu darrers anys de la seva vida per Virgili, aquesta obra, que segueix i imita les grans èpiques homèriques, fou un encàrrec de l’emperador August, que volia establir, d’una vegada per totes, la grandesa de Roma i de la seva gestió, tot buscant-li a la nació un passat gloriós, emparentat amb els clàssics i amb els déus.

Virgili, al gust de qui us escriu, no només imita sinó que millora la poètica d’Homer, amb un estil vigorós i farcit de figures retòriques, sovint bellíssimes, que decoren el viatge iniciàtic d’Enees, supervivent de la mítica Troia.

És, en tot cas, una lectura exigent i densa, no hi ha dubte. Però, alhora, és extremadament generosa en la recompensa, doncs les aventures d’Enees són fundacionals i han esdevingut mirall de molts altres herois moderns, fins i tot de la cultura popular. Per a il·lustrar-ho, justament, segueix aquí un petit assaig al voltant d’aquestes influències contemporànies i els seus motius.

Enees, heroi influent en la narrativa

 It's one thing to think that you're the center of the universe — it's another thing entirely to have this confirmed by an ancient prophecy.

— Douglas Adams

Què ha fet d’Enees un heroi influent i durador? Com ha influenciat la seva figura a la narrativa posterior? Allò que fa especial Enees com a heroi, és la seva lluita interna, psicològica, contra el destí que li ha estat imposat. Ell no vol, ell no creu estar preparat per complir el seu destí. I és en la seva manera d’afrontar-lo que hi trobem aquest nou heroi humà, ple de dubtes, d’inseguretats. Un estereotip d’heroi que ha perllongat la seva influència fins als nostres dies en terrenys narratius tan diversos com l’òpera, el cinema o, és clar, la literatura.

La figura de l’heroi que es forja al llarg de la narració és un estereotip que ha esdevingut, en aquest sentit, clàssic. És l’heroi (o l’heroïna) que es veu traslladat al mig d’un escenari de conflicte en el que tothom se li encomana per resoldre’l.

La llamada a la aventura, significa que el destino ha llamado al héroe y ha transferido su centro de gravedad espiritual del seno de su sociedad a una zona desconocida.

(Campbell, 1959:40)

És, aquest, un desplaçament sempre sobtat, sovint brusc, inesperat. Ha de ser l’ombra de Creüsa la que transposi a l’Enees que fuig de Troia en l’Enees que té com a destí fundar Roma.

Així, amb aquest desplaçament, la narrativa permet gestar un heroi:

a)    amb el que és més fàcil identificar-se (li pot passar a tothom, pot passar en qualsevol moment).

b)    que aglutina tot un seguit de condicions del caràcter que justifiquen la seva elecció (bondat, pietat, humilitat, etc.) malgrat les seves mancances (manca d’experiència, d’habilitats guerreres, fins i tot de valor en alguns casos).

La combinació d’ambdós aspectes permet confeccionar un heroi que creix des del no res, bastint la seva heroïcitat a base de vèncer les pròpies limitacions, les pròpies inseguretats. És, per tant, un heroi humà que sembla haver de conquerir el seu destí a pesar seu, a pesar de les seves aparents mancances.

El poble, però, confia en l’heroi cegament. És una qüestió de fe, doncs aquest no ve precedit de grans gestes ni demostracions de poder o de saviesa. Mai no ha pogut provar la seva vàlua per a la missió que li ha estat encomanada. El seu currículum, per dir-ho així, està per escriure. Però, tot i així, el poble li dóna suport. No li cal res més que la fe, no li cal més que la necessitat de creure-hi. Aquest heroi és l’última esperança dels oprimits o dels condemnats. No ens ha de sorprendre, doncs, que en l’Edat Mitjana, diversos autors creguessin veure en Enees un predecessor de Jesucrist, tal com destaca Librán en el prefaci de la seva edició de l’obra: “[...] por las mismas fechas que Eusebio de Cesarea, y luego San Agustín (De civitate Dei X 27), vieron aquí una profecía del advenimiento de Jesucristo [...]”. De fet, el terme crist deriva del grec antic Χριστός, és a dir, Christós, que significa “ungit de Déu” (de la mateixa manera que ho significa la paraula Messies, que prové de l’hebreu מָשִׁיחַ, és a dir, Māšîaḥ). Per tant, Crist no és un nom, sinó un càrrec, un títol. És, per tant, l’escollit.

Aquesta particularitat de ser escollit, com és el cas d’Enees, ha propagat l’influx de la tipologia d’heroi que encarna, que roman present en els nostres dies, fins i tot en la cultura popular: El Harry Potter (de la nissaga de llibres al voltant del mateix personatge escrits per la J.K. Rowling) està predestinat a combatre la reencarnació del mal. Tant el Frodo Baggins com el seu oncle Bilbo (de la nissaga de llibres de J.R.R Tolkien) són escollits per un mag visionari que creu que ells són, en contra de les aparences, els més indicats per dur a terme missions impossibles per restablir l’equilibri a la Terra Mitjana. Tant el Luke Skywalker com el seu pare Anakin (de la nissaga de pel·lícules Star Wars concebudes per George Lucas), són designats de ben petits per aturar l’escalada de poder violent dels Syth i del costat fosc de la força. La Buffy (de la sèrie de televisió Buffy, la caçavampirs) és l’adolescent escollida per mantenir a ratlla la raça vampírica que amenaça amb subjugar el món. El John Connor (de la nissaga de pel·lícules Terminator creada per James Cameron), degut a una paradoxa temporal, és entrenat per sa mare en combat i vida militar per poder combatre la revolució de les màquines que ha d’esdevenir en el futur. El Shinji Ikari (de l’anime televisiu Neon Genesis Evangelion) és escollit per combatre contra uns monstres mecànics de procedència desconeguda que pretenen arrasar l’humanitat. El Neo (de la nissaga de pel·lícules Matrix, creades pels germans Wachowsky) és l’escollit segons la profecia per il·luminar la humanitat i permetre-li veure que es troba atrapada en un univers fals recreat per les màquines, que van prendre el control anys enrere. La Daenerys Targaryen (de la nissaga de novel·les Joc de trons de G.R.R. Martin) passa de ser la germana babaua i innocent d’una família reial a punt d’extingir-se a la líder d’una legió de seguidors que la veuen com l’última esperança per corregir l’apocalíptic i degradat futur de les terres de Ponent. I a tots aquests exemples podríem afegir-hi l’innombrable quantitat de videojocs que situen al jugador en la pell, precisament, d’un escollit, tot convertint l‘experiència de jugar-hi en una veritable èpica a l’estil d’Enees.

Fixem-nos en que, en la majoria dels casos, la figura del nen o del jove es repeteix. I és així perquè el perfil de l’infant o del jove li afegeix encara més dramatisme a l’estereotip. La seva inexperiència confessa ha de ser compensada per la seva puresa d’esperit, per la seva impermeabilitat (encara) al mal, a la moral corrompuda, al desig o a l’enveja. En el seu camí cap al seu destí, en aquest cicle monomític[1], haurà forçosament d’aprendre a lluitar contra la hostilitat moral, haurà de prendre decisions difícils (l’execució del ja indefens Turn), haurà de sobreposar-se a les desfetes i a les penes (la mort de Pal·lant). Haurà, per dir-ho d’alguna manera, de madurar, de fer-se home/dona. Haurà de fer-se gran. I en aquesta maduració, el personatge inicial –al que, en aquell estadi, encara no podíem anomenar heroi- acaba perfeccionant-se com a heroi i, per tant, esdevé –ara sí- digne no només del títol sinó també de ser l’elegit per assolir el seu destí.

I aquest assoliment dóna dos fruits molt destacables. Per una banda, ve a certificar l’encert de l’aposta per ell, ve a donar crèdit a la profecia, així com  solaç a aquells que el van escollir i als que l’han seguit i recolzat. I d’una altra banda, el protagonista de la narració, en esdevenir heroi després de superar les adversitats, esdevé mite. I, en conseqüència, esdevé exemple a replicar, a seguir, a imitar. Pot ser, per tant, emprat com a exemple, com a arquetip moralitzant, com a referent[2]. I és aquesta particularitat del mite heroic d’Enees el que l’ha convertit en universal. La suma de factors esdevé inesborrable pel lector/espectador: la procedència humil (i, per tant, la identificació del lector/espectador), l’aprenentatge, el trencament dels límits i la superació de les mancances així com el triomf final confeccionen una atraient narrativa que captiva i resulta memorable.

Això és el que ha fet a Enees arquetip indestructible de la narrativa heroica al llarg dels segles. Aquest humà (dèbil, limitat, amb dubtes, etc.) és capaç d’aconseguir gestes sobrehumanes. A diferència dels herois de procedència divina (poderosos des de l’inici, experts, savis, semi-divins), l’heroi humà representa, en el seu si, l’essència de la superació humana, la capacitat d’abastar allò inabastable, d’assolir allò únicament reservat als Déus. Enees és un humà, potser l’humà que tots voldríem ser. Al cap i a la fi, tal vegada el veritable destí d’Enees fora esdevenir el prototip d’heroi en el que molts altres haurien d’emmirallar-se (o voldrien fer-ho).

________________________________________________________________

[1] L’estructura monomítica fou primerament encunyada per Campbell (1959), tot inspirant-se en l’estructura de la novel·la Finnegans wake de James Joyce. És una estructura circular en la que l’heroi parteix d’una posició humil i limitada per, tot superant diversos obstacles, retornar a l’origen o assolir el seu destí millorat, perfeccionat. Dels herois d’Homer fins al Simba d’El rei lleó, l’estructura circular ha esdevingut un recurs habitual de la narrativa.

[2] Enees, en aquest sentit, esdevé l’heroi imprescindible de l’imperi Augustinià, l’estendard inequívoc de l’encert de les polítiques de l’emperador i de la seva concepció de l’Imperi, mentre que, alhora, justifica i atorga coartada a les mateixes, convertint-se així en adoctrinador dels preceptes augustinians.

Bibliografia

CAMPBELL, J. (1959). El héroe de las mil caras. Psicoanálisis del mito. Mèxic: Fondo de Cultura Económica.També disponible a: <https://www.academia.edu/4486558/campbell_joseph_el_heroe_de_las_mil_caras_241p> [Data de consulta: 9-5-2015].

DIVERSOS AUTORS. “The chosen one” [en línia]. TV Tropes. [Data de consulta: 7-5-2015]. Disponible a: < http://tvtropes.org/pmwiki/pmwiki.php/Main/TheChosenOne>.

DIVERSOS AUTORS. Cristo [en línia]. Wikipedia, La enciclopedia libre, 2015 [Data de consulta: 11-5-2015]. Disponible a: <http://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Cristo&oldid=81963397>.

PASOS, R.A. El héroe como mecànica del fin: Lucha y destino en Eneas. Article elaborat dins de la Licenciatura en Literatura de la Universidad del Valle Sedebuga. També disponible a < https://www.academia.edu/3710133/EL_H%C3%89ROE_COMO_MEC%C3%81NICA_DEL_FIN._LUCHA_Y_DESTINO_EN_ENEAS_LA_ENEIDA_DE_VIRGILIO_> [Data de consulta: 9-5-2015].

VIRGILI (2008). Eneida (traducció i notes de Miryam Libran Moreno). Salamanca: Consejo Superior  de Investigaciones Científicas.