#unpocd'art

[blanjies]

Hola!

Em diuen Blanca Jiménez Esteller, tinc 19 anys i sóc d’un poble coster de la província de Castelló anomenat Vinaròs. 

He creat aquest blog per tal de mostrar el seguiment dels projectes que hem realitzat en l’assignatura d’Educació plàstica i visual durant el primer quadrimestre. A més, quasi totes les publicacions acabaran amb una frase cèl·lebre que he relacionat amb cada una d’elles i amb un hastag que classificarà cada obra dins d’un projecte. 

Voleu saber més? Doncs seguiu-me per veure les ‘obres’ que hem creat. Espero que us agrade, per a mi ha sigut un període molt intens, però molt interessant i enriquidor en quant als meus coneixements en educació artística. 

“El objetivo del arte es representar no la apariencia externa de las cosas, sino su significado interior.” Aristóteles 

[blanjies]

CONCLUSIÓ

Bé, fins aquí arriba el meu portfoli... tot principi té un final.

Per acabar, m’agradaria fer un breu recorregut sobre la influència que ha tingut l’assignatura en la meva formació com a futura mestra. La veritat és que, abans de començar el curs, tenia curiositat encara que també un poc d’incertesa i por. El dibuix, l’art en general, m’agrada molt; de fet, m’encantava dibuixar quan era menuda perquè em sentia lliure, sentia que podia projectar en el full tot allò en què somiava o que em feia feliç. 

A mesura que ens vam anar endinsant en aquest món, vaig comprendre que el més important no era fer obres magnífiques, ni ser perfectes. L’assignatura m’ha fet veure el gran valor que tenen les arts en les nostres vides: són un camí per a que puguem socialitzar, expressar el que pensem i sentim d’una manera més especial, conèixer el món des d’unes perspectives diferents, mirar i viure més intensament, no donar-se per vençut... En definitiva, cada classe era un descobriment, mai sabiem que anava a ocòrrer, però aquesta era la vertadera essència. 

M’he sentit com un vaixell navegant sense destí: he après a valorar més tot el que m’envolta, m’he obert davant de gent que desconeixia per complet, he fet amics per a tota la vida, he patit un poc de vergonya, m’he sentit superada...però tot m’ha ajudat a crèixer com a persona i, especialment, com a mestra. 

Abans de posar punt i final, vull recordar el paper tant important que realitzen les arts en l’educació i en el desenvolupament dels xiquets i xiquetes des que naixen. La pintura, la música, la dansa, el dibuix... arts que quasi mai es valoren però la tasca que fan és imprescindible per tal que siguen persones actives, autònomes i creatives. Tots tenim un artista dins nostre, que somia, que crea, que balla, que canta, que dibuixa... el problema és que no sabem (o no volem) com explotar aquest món interior en les escoles i que ens acompanye durant tota la vida.

Gràcies. 

"Todos los niños nacen artistas. El problema es cómo seguir siendo artistas al crecer". 

Pablo Picasso

[blanjies]

LLIBRE D’ARTISTA

El meu últim projecte era un treball senzill, però volia que ho siguera per a que el missatge fos clar i directe.

Vaig realitzar un ‘quadern viatger’ per tal de recollir fotografies dels diversos països als quals he anat amb la familia, amics, etc. Cada pàgina conté una fotografia, el nom del país o ciutat en el seu idioma i les seves coordenades. Cal remarcar que la primera imatge pertany al meu poble, el poble d’on comencen totes les meues aventures.

D’altra banda, vaig utilitzar únicament els colors blanc i negre ja que són tonalitats que desprenen melancolia, amaguen secrets, aventures, records i, sobretot, transmeten un missatge més profund.

Personalment, viatjar em fa feliç, m’encanta descobrir llocs i cultures noves ja que sempre em fan reflexionar i replantejar-me molts aspectes als quals no dono el valor suficient.

A més a més, com he mecionat unes línies més cap amunt, cada vegada que visito una zona, m’agrada buscar les coordenades i apuntar-me-les en un souvenir, o, fins i tot, en una bosseta de sucre d’alguna cafeteria o restaurant del país i fer una fotografía. És curiós, però he hagut de buscar totes les coordenades ja que mai m’havia plantejat recol·lectar-les.

“Todo el mundo trata de realizar algo grande, sin darse cuenta de que la vida se compone de cosas pequeñas.”

Frank A. Clark

[blanjies]

PROJECTE D’IDENTITATS

Aquest projecte era molt especial per a mi ja que volia compartir amb tota la classe la meva passió per la música, per això, l’he triada com a fil conductor. La música m’ha acompanyat des que era molt menudeta ja que formo part d’una acadèmia de ball anomenada Locura i toco el clarinet en la banda del meu poble: Societat Musical La Alianza de Vinaròs.

La dansa i la música són molt importants per a mi, sóc una persona un poc vergonyosa i em costa transmetre en paraules el que sento o, a vegades, parlar davant d’un públic. No obstant això, quan estic dalt l’escenari tota eixa por i desconfiança que tinc desapareix i sóc capaç d’expressar tots els meus sentiments i pensaments.

En definitiva, sóc qui sóc gràcies a la música: una forma de vida, un art que s’hauria de valorar en la societat i, especialment, en les escoles ja que millora l’espontaneïtat i el desenvolupament cognitiu, emocional, corporal i social dels xiquets/es.

Ací us presento el meu projecte: un tocadiscos caser elaborat amb una caixa de fusta i decorat amb diferents puntilles i fils. Dins la caixa hi han fotos apegades en diferents discs que mostren la meua evolució des que vaig nàixer fins a l’actualitat. El disc que es veu en l’exterior de la caixa és el del 2019 i a l’interior hi trobem la resta de discs amb els seus respectius anys. A més, cada foto te un significat especial per a mi ja que recorden moments molt bonics de la meua vida.

“Cualquier forma de arte es una forma de poder; causa impacto, puede influir en los cambios: no sólo puede cambiarnos, sino que nos hace cambiar.” Ossie Davis

[blanjies]

FOTO - ASSAIG 

En aquest post mostro un foto-assaig anomenat ‘desconexió obsesiva de la realitat’, una crítica a l’ús obsesiu que fem de les noves tecnologies en l’actualitat.

Avui en dia és impossible no veure una persona pel carrer que no estigue utilitzant el mòbil. Xiquets, adolescents, pares i mares, iaios... tots en fan ús i no són conscients què no poden viure sense aquest aparell entre les seves mans. 

Aquest projecte ha sorgit espontàniament ja que em vaig dedicar a fer diverses fotos fins que em vaig assebentar que les fotos no tenien cap relació entre elles. Llavors, vaig repassar-les totes i, després d’una estona, vaig trobar l’única cosa que les unia: el telèfon mòbil. En cadascuna de les imatges apareix un o més smartphones i aquest fet em va impactar. ¿Com és possible que no siguem capaços/es de deixar d’usar-lo ni un sols moment? 

Per aquesta raó, volia agrupar les fotografies que vaig fer per fer veure la gran desconexió que tenim del món real i que, cada dia, és més evident. A més, em sembla irònic el fet que les persones diguen que es senten soles i sense ningú amb qui compartir la vida quan són elles les que s’aïllen constanment. 

“Los celulares ayudan a estar conectados a los que están a distancia. Los celulares permiten a los que se conectan… mantenerse a distancia.”

Zygmunt Bauman

[blanjies]

FOTOGRAFIA DE LES EMOCIONS

Cada imatge una emoció que hi ha que observar, no sols mirar...

“La fotografía es como la vida, ¿qué significa? No lo sé, pero deja una impresión, un sentimiento, me dan desconfianza las personas que saben que significa la vida”. 

Leonard Freed

“Cuando las palabras no son claras, me concentraré con fotografías.’‘

Ansel Adams

[blanjies]

TREBALL GRUPAL: COMPOSICIÓ A PARTIR DELS DIBUIXOS INDIVIDUALS

Una vegada acabat el projecte individual, el següent repte era unificar tots els dibuixos del grup per què tingueren sentit i un fil conductor. A més a més, vam comptar amb l’ajuda d’una estudiant de màster d’arquitectura i ens va ser molt fàcil treballar amb ella.

El significat del mural és la clau que obri el cadenat que sotmet a la dona baix el poder del mascle.

[blanjies]

OBRA INDIVIDUAL 

Continuant amb la mateixa temàtica, en aquesta activitat vam treballar de manera individual el·laborant una obra lliure.

La meua il·lustració és un rostre d’una muller cohibida sense dret a opinar ni decidir, per això no li he dibuixat una boca. Altrament, he volgut mostrar el maltractament pintant, d’una banda, amb unes tonalitats més fosques un dels seus ulls i, de l’altra, ferides als canells. Per acabar, vaig dibuixar una màscara per transmitir dues coses: la falsa identitat que exposen a la gent d’elles mateixa i el patiment que moltes dones passen en silenci.

Quant als materials utilitzats, vaig emprar aquarel·la i retoladors per a marcar els ulls i els llavis de la màscara.

[blanjies]

TREBALL GRUPAL: MASCLISME

En aquest projecte vam treballar en grups per a la composició d’un mural. Per elegir la temàtica de cada grup, vam fer un sorteig i, en el nostre cas, ens va tocar el masclisme i les noves masculinitats.

En primer lloc, vam parlar sobre diversos aspectes relacionats amb el tema principal per tal de poder conectarlos i que tots junts tinguen un sentit unificat. Com es veu en les fotografies, hi han diferents idees: el patiment de la dona, les desigualtats econòmiques, la figura central del pare en les families… A més, per dur-ho a terme, cadascun dels integrants que formàvem el grup ens vam ocupar d’un dibuix o d’una tasca en concret; encara que ens ajudàvem entre nosaltres.

Cal agefir que primer vam fer una ‘maqueta’ del mural en un full A4 i, després, ho vam dibuixar tot en llapis en el mural. Per acabar, vam pintar cada idea d’un color diferent amb aquarel·les.

Finalment, vam anomenar l’obra ‘Eduquem en valors’ ja que és molt important dialogar i reflexionar amb els xiquets sobre aspectes socials que hi ha que solucionar.

Per aquesta raó, aquest projecte m’ha ajudat a valorar encara més la importància que te l’educació cívica i moral en les escoles, així com treballar en grup per a que tots participen i siguen consicents de la realitat en què vivim.

“Todo arte es una especie de confesión, más o menos oblicua. Todos los artistas, si quieren sobrevivir, se ven obligados, por fin, a contar toda la historia; a vomitar la angustia.” James Baldwin

[blanjies]

INTERVENCIÓ DEL PROFESSOR SOBRE L’OBRA

Aquest projecte consistia en crear una obra amb total llibertat però, en qualsevol moment, el professor intervindria en la nostra composició transformant-la per complet. Com podem veure en la primera imatge, vaig començar fent diferents taques i goteres utilitzant l’aquarel·la com a element de treball. A mesura que anava avançant la classe, el professor em va fer tres talls i em va dibuixar una ‘a’. 

Per introduïr la seva intervenció i donar-li sentit, vaig cosir dos talls i el tercer el vaig deixar per acabar.

L’obra, anomenada ‘les ferides de la meua vida’, plasma el caos i les indecisions que tinc per dins (gotes i taques del fons). A més, cada figura  negra te un significat que em representa i que explicaré: A (única vocal del meu nom) el signe de l’horòscop (Libra) i el símbol femení. Per acabar, els talls representen les diferents ferides que han marcat la meva vida i que he anat superant. Tanmateix, l’última no está acabada de cosir ja que encara em queden molts moments per viure, tant difícils com bons. És a dir, volia deixar penjat un futur que desconec per complet.

He definit aquest treball amb la paraula por ja que no sabia si podría reconduir el dibuix després de la intervenció. Al cap i a la fi, vaig saber com unificar-ho i trobar-li un sentit. Per acabar, crec que és un projecte que ens ha posat a prova la nostra capacitat de corregir i reconduir l’obra que teniem pensada al principi; cosa que haurem d’afrontar en el nostre día a día com a futurs mestres ja que és imposible tenir un control total del transcurs de la classe.

“Un lienzo en blanco tiene posibilidades ilimitadas.” Stephanie Perkins

[blanjies]

OBRA A PARTIR DE LA CREACIÓ D’UN RACÓ

Abans de començar amb l’explicació del meu dibuix, he de dir que en el moment en què el professor ens va dir que haviem de dur elements personals per construir un racó en la classe em va parèixer molt estrany. En canvi, vaig pensar que seria un projecte interessant i curiós a la vegada.

Tots vam portar tot tipus d’objectes. Concretament, els meus companys i jo vam construir una petita tenda de campanya amb mantes, paraigües i cadires. Quan ja teniem l’estructura exterior, vam personalitzar l’interior de la tenda amb els diferents objectes de cada u: coixins, mantes, peluixos, xancles de platja, ulleres de busseig…

Una vegada teniem el racó, vam parlar sobre el siginificat d’allò que haviem portat des de casa i es van anar compartint diferents històries que conectaven amb els objectes.

El meu dibuix és un paisatge de muntanya i platja ja que un dels companys ens va contar que havia anat a fer moltes caminates per la muntanya i, l’altra companya, que havia anat a fer surf a la platja durant l’estiu. A més a més, em vaig sentir molt identificada amb les seves experiències ja que, per una banda, vaig moltes vegades en els meus cosins a caminar per la muntanya del poble; i, d’altra banda, visc en un poble de costa, on tinc la platja davant de ma casa i m’encanta anar a fer paddle surf amb les amigues, entre altres coses.

Per concloure, m’agradaria dir que em va semblar una activitat diferent i, especialment, molt adecuada per apropar-nos l’uns amb els altres i compartir experiències. Crec que va ser una manera idònia per trencar el gel i conèixer-nos en un ambient més informal. Per tant, penso que seria ideal introduïr activitats com aquesta en l’educació ja que els xiquets es poden obrir a la classe, participar d’una manera activa i conèixer amb més profunditat els seus companys i companyes.

[blanjies]

COLORS COMPLEMENTARIS

Per finalitzar amb el projecte de color, vam fer una obra on haviem d’escollir un color primari amb el seu respectiu color complementari. Personalment, vaig escollir el color groc com a primari i el morat com a resultat de la mescla entre els dos primaris restants; és a dir: del roig i blau obtenim el morat.

La meua obra és un ‘retrat’ d’una dona de cabells arrissats, amb unes ulleres en forma de cor i vestida amb un jersei i una granota. En aquest cas, volia fer alguna cosa animada, aleatòria, amb la figura de la dona principalment.

“Otros han visto lo que es, y preguntan por qué. Yo he visto lo que podría ser, y me he preguntado por qué no.”

Pablo Picasso

[blanjies]

COLORS FREDS I CÀLIDS

Projecte de combinar colors freds (blau, morat, verd…) amb càlids (roig, taronja, rosa, groc…) per tal de crear un contrast entre ells.

Vaig realitzar un fons amb colors càlids i, per resaltar les figures del gat, les palmeres, el sòl… vaig utilizar els colors freds.

Sincerament, en aquesta actvitat no estava molt inspirada i el resultat no em convenç molt; encara que tots tenim dies en què per molt que ho intentes, no aconseguim el nostre propòsit. Siguem realistes: tots haurem de passar per moments en els quals ens sentirem superats. Som humans. 

"El arte es sobre todo un estado del alma." Marc Chagall

[blanjies]

MONOCOLOR

Aquesta activitat consistia en fer un dibuix amb les diferents tonalitats que podem trobar a partir d’un color primari. En el meu cas, vaig elegir el color blau i el vaig anar aclarint (posant color blanc) o enfosquint (posant verd fosc o marró). També vaig utilizar l’aigua sobre el paper per a que es projectara millor l’efecte aiguós de l’aquarel·la.

Com es veu en les fotografies, vaig fer un ull que comprenia quasi tota la pàgina. La veritat és que no hi ha una raó per explicar la meua elecció, se’m va ocórrer fer un ull i vaig anar fent-lo a mesura que anava fent les mescles.

Anar fent, creant, descobrint colors, investigant formes... eixe va ser el procés que vaig seguir; una tècnica útil en l’enseyança per a estimular i fomentar la pròpia activitat de l’alumnat.

“El arte es hacer algo de la nada.” Frank Zappa

[blanjies]

CERCLE CROMÀTIC

Per iniciar-nos en el projecte de color i treballar l’aquarel·la, vam començar realitzant el cercle cromàtic que s’exposa a continuació. 

Per tal de trobar les diferents tonalitats vam partir dels tres colors primaris (roig, groc i blau) ja que al mesclar-los obteniem tots els colors que s’observen en la imatge. A més, per obtindre cada un d’ells, haviem d’anar mesclant una quantitat mínima dels dos colors utilitzats en cada cas per què no es notara la transició entre ells.

Cal remarcar que ho vaig haver de repetir ja que les transicions entre els colors es notaven bastant, cosa que em va frustar. A més, mai havia treballat en aquarel·la i em feia por ja que no controlava aquest ámbit artístic. Finalment, vaig comprendre que la clau d’aquest treball era tenir paciència i concentració per aconseguir l’objectiu.

“El trabajo del artista no es sucumbir a la desesperación, sino encontrar un antídoto para el vacío de la existencia.”

Woody Allen   

[blanjies]

ACTIVITAT AMB TELES

L’Educació sensorial en l’etapa d’Educació Primària és essencial per apropar als alumnes als materials que poden trobar en la vida quotidiana i, a més a més, per a treballar l’experimentació i l’exploració.

Per a posar-ho en pràctica, vam fer una catifa que contenia diverses textures: suau, llisa, rugosa, aspra... on els xiquets podrien descalçar-se, tocar amb les mans, gitar-se damunt i experimentar sensacions o descobrir sentiments que els transmitien al tocar-les amb la finalitat de compartir-ho amb els seu companys.

A banda d’això, la catifa ens serviria com a racó sensorial per a tot l’any, un racó on les criatures podrien relaxar-se, llegir, reflexionar sobre aspectes que es tracten a classe, etc.

"El niño que tiene libertad y oportunidad de manipular y usar su mano en una forma lógica, con consecuencias y usando elementos reales, desarrolla una fuerte personalidad."

María Montessori