#Comtat del Conflent

[negreabsolut]

Mapa dels comtats catalans a finals del segle X. Borrell II posseïa els comtats de Barcelona, Girona i Osona (947-993), i també el d'Urgell (948-993). Oliba I era comte de Berga i de Ripoll (998-1002). Oliba Cabreta era el comte de Cerdanya (965-988), amb els pagus de Berga i de Conflent, i comte de Besalú (984-988), amb el pagus de Vallespir. Després d'ell, Guifre II de Cerdanya i Berga fou comte de Cerdanya i Conflent (988-1035) i de Berga (1003-1035). Després d'Oliba Cabreta, a Besalú fou comte son fill, Bernat Tallaferro (988-1020). Al Rosselló foren comtes Gausfred I (931-991) i Guislabert I (991-1014). El Vallespir era vescomtat, part del comtat de Rosselló. N'era vescomte Guillem I (991-1028). A l'Urgell, després de Borrell II de Barcelona, hi governà son fill Ermengol I (993-1010). Al Pallars hi governaren en condomini els germans Ramon III i Borrell I (948-995). A la mort d'aquest darrer foren succeïts per son fill Ermengol I de Pallars (995-1010), que hi governà en condomini amb Sunyer I de Pallars (948-1011), fill de Llop I de Pallars (920-947). A la Ribagorça hi governaven Unifred (970-979), succeït per son germà Arnau (979-990), succeït per son germà Isern (990-1003).

[castellsipalaus]

Palau dels reis de Mallorca

El palau dels reis de Mallorca fou construït pel rei Jaume II a Perpinyà a partir del 1276, quan asssumí la corona del nou regne instituït deu anys abans per Jaume I el Conqueridor.

Es tractava del principal centre de poder dels territoris que el nou regne reunia: les Illes Balears, els comtats del Rosselló i la Cerdanya, el senyoriu de Montpeller, heretat per Jaume I de la seva mare, Maria, i d’altres feus al nord dels Pirineus.

Al palau, que és protegit per poderoses muralles i un fossar, es van bastir jardins i diverses capelles, que foren consagrades en acabar-se el complexe cap al 1309, encara essent rei Jaume II de Mallorca, que va patir durant el seu regnat la pèrdua temporal dels seus territoris insulars a mans del seu oncle, Alfons III d’Aragó.

Recuperades les illes vers el 1291, en morir el rei aragonès i per una decisió arbitral del papat, Jaume II va continuar bastint el regne tant a Mallorca com al Rosselló. Va poder disfrutar del conjunt de la fortalesa acabada apenes dos anys, doncs va morir el 1311 i el va succeïr el seu fill Sanç.

Sanç I de Mallorca, que va ser rei en renunciar el seu germà gran a la corona per fer-se frare franciscà, va continuar la obra del seu pare i va iniciar el bastiment d’un poder naval basat en la insularitat de la major part del seu regne. Va xocar amb les institucions de Ciutat de Mallorca.

Mort sense fills el 1324, el succeí el seu nebot com a Jaume III, que de seguida va assumir el vassallatge respecte al seu parent, el rei Pere IV d’Aragó, al qual va donar suport en la conquesta de Sardenya i en la guerra amb la República de Gènova.

La Corona d’Aragó va voler annexionar-se de nou el regne. Pere IV va fer-se amb les illes el 1343 i amb els comtats transpirinaics el 1344. Jaume va cedir la resta de baronies al rei de França a canvi de suport per recuperar el seu reialme.

El somni reial mallorquí va acabar a la batalla de Llucmajor, el 1349, certificat amb la mort del Jaume III el mateix any. El seu fill va reclamar la corona de l’efímer regne amb el nom de Jaume IV, però no va tenir èxit i els seus territoris es van reincorporar a la Corona d’Aragó.

Després d’això, el palau dels reis de Mallorca de Perpinyà perdé protagonisme i només va ser una residència reial quan els monarques catalanoaragonesos visitaven els seus territoris de l’actual Catalunya Nord.

Les guerres entre les corones aragonesa i francesa al llarg del segle XV va fer que el palau-fortalesa centralitzés la defensa del territori. Entre 1538 y 1587, els reis Carle I i Felip II d’Espanya engrandiren el recinte amb les muralles de maons.

El Tractat dels Pirineus (1659), pel qual Espanya cedí els antics comtats catalans de Rosselló, Cerdanya, Vallespir i Conflent a França, va donar pas a la ocupació francesa. Durant aquesta, l’enginyer militar Sébastien Le Prestre, primer senyor i després marquès de Vauban, va reforçar el sistema defensiu del que encara avui és un recinte parcialment d’ús militar.

[condadodecastilla]

Catalunya Carolíngia VI. Els comtats de Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet. Segona Part – Libro Segunda parte del volumen de la serie Catalunya Carolíngia dedicado a los condados de Rosellón, Conflent, Vallespir y Fenollet. En esta segunda parte están los diplomas 329 al 649, así como mapas y los índices del volumen

[germandejuana]

Tweeted

#AccióEmpordàVallespir Catalans del sud i del nord, Aquesta setmana es l'aniversari del Tractat dels Pirineus Aquest acord entre 2 monarques absolutistes q van partir Catalunya, amputant-li els antics Comtats d Rosselló, Vallespir, Conflent, mitja Cerdanya i Capcir Fil👇👇👇👇 pic.twitter.com/8NEC01sXoO

— Acció Empordà-Vallespir (@CdrEmporVallesp) November 5, 2018

[condadodecastilla]

Catalunya Carolíngia VI. Els comtats de Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet. Primera Part – Libro Priemra parte del volumen de la serie Catalunya Carolíngia dedicado a los condados de Rosellón, Conflent, Vallespir y Fenollet. En esta primera parte está el Prefacio, la Introducción y los diplomas 1 al 328.

[condadodecastilla]

Atles dels Comtats de Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet (759-991) El Atlas de los condados de Rosellón, Conflent, Vallespir y Fenollet (759-991), en catalán, trata la historia de estos cuatro territorios a lo largo de los siglos de dominio carolingio a partir del gran número de documentos que se han conservado.