#botifarra

[useless-catalanfacts]

Botifarra (Catalan pork sausage) with white beans is one of the most iconic dishes of Catalan cuisine. It has historically been a simple dish, affordable by the lower classes and eaten both by farmers in the countryside and the working class in cities. For this reason, eating it was so widespread that, added to the fact that it's delicious, it has come to be considered Catalonia's national dish. It's usually eaten with allioli sauce (typical Catalan sauce made mainly of garlic and olive oil).

Nowadays, it’s still as beloved as always and often eaten in botifarrades (large meetings of people, often as part of a festivity, to cook and eat botifarres together).

Variations: instead of white beans, in autumn the botifarra can be served with the mushroom called bloody milk cap (rovelló in Catalan). Nowadays, many restaurants will also offer to change the beans for potato fries, especially for children.

Photo from Restaurant Can Valls (Sant Martí Sapresa).

[javiflames]

🍽️ "Per dijous gras, botifarra menjaràs" – "Per dijous gras, botifarra fins al nas"

[giaima61]

Un, dos, tres, quatre, cinc... botifarra de pagès!

[amateurchefstuff]

Escudella de la iaia Montserrat

Ingredients: (per a 4 persones) – 1 carpó de gallina – 1 cuixa de pollastre – 1 os de genoll de vedella (fa el caldo blanc) – 1 tros de carn de vedella: la part del pit o el “conill” – 1 os de pernil del peu (si no és del peu farà el caldo negre) – 150 gr. de carn picada de vedella – Mitja botifarra (o bé 2-3 salsitxes) – 1-2 talls de cansalada – Ou, julivert, all, pebre, farina de galeta i…

[negreabsolut]

La festa del Carnestoltes comença amb el Dijous gras o Dijous llarder, en què la gent menja coca de llardons, botifarra d'ou, truita i, en general, aliments rics en greixos, que són les restes dels aliments que hom havia preparat per a passar els dies més crus de l'hivern.

[madel-man]

Entrega de Premis XV Campionat Hivern de Botifarra

[12endigital]

Más de 350 personas asisten a la clausura del «Estiu Cultural» de Finestrat con Botifarra a Banda

Éxito en la última noche del Estiu Cultural de Finestrat. Una jornada especial de clausura con la actuación conjunta de la banda del Centre Musical Puig Campana y el cantautor Pep Gimeno «Botifarra» en la que más de 350 personas disfrutaron de las canciones de nuestra cultura popular valenciana.

[elgordodelosbluesbrothers]

Temazo del día:

Xavi Sarrià amb La Maria, Noèlia Titana, Xiomara Abello, Rafel Arnal i Pep Botifarra - Balansiya

[andthekitchensinkao3]

Emmstarion asks inspired by Chapter 4 of TBD (1/3):

I'm glad that Astarion finally got to have dinner with the Veilguard! What did he think of the druffalo blood? Was he hungry enough that he guzzled it down like a smoothie or did he stop to sniff the bouquet first? Additionally, was anyone at the table surprised/intrigued to see that he really is a vampire? I imagine it's one thing to be told that he's vampire, but something else entirely to see his vampirism in action, sipping on a pint of blood like a rare vintage. Emmrich seemed fascinated by the restorative effect it had on Astarion--did he have to remind himself not to stare?

Hi! Welcome to my TED talk 😁

Mm. Druffalo blood. Nice earthy aroma. Well-rounded. Full-bodied. Goes down surprisingly smooth even though it’s room temperature. If he’d been in his own room, he would have guzzled down that baby in less than five seconds. But this is dinner with the team. He had to be on his best behaviour - which both ties into his more general survival instincts as well as his goal of seducing Emmrich. Even if they’re all horrible little altruists, he needs to at least make a good first impression. Just because threatening to decorate the ground with Tav’s innards worked that one time, he’s rather outnumbered here.

Bellara was gawking like a teenage fangirl for a good fifteen minutes. You know she was. A real, live vampire! Drinking blood like it’s a tall glass of water? Or… something?

Davrin would have been side eyeing him the whole time, ready to cut him down. 

Neve’s still not convinced he isn’t a blood mage.

Lace would have NOT looked, because ew blood. Reminds her of her Ma’s pan fried liver patties with turnip mash.

Taash is cool. They’re not bovvered. You kill an animal for food you better use the blood too.

Lucanis (very secretly) thinks it’s a waste of good blood. He could make a perfectly good sanguinaccio for dessert! Ooh, or morcilla! Botifarra de Ceba! Biroldo! Mmm blood sausage. But, all the same, if their guest needs raw blood, he gets raw blood.

Varric arched his eyebrows a couple times.

Rook’s fine with the blood drinking. He’s more intrigued about the clear and present danger flirting going on. Astarion, you dawg, don’t go hurting his favourite necromancer.

And yes. Emmrich did try very hard not to stare. Furtive glances that aren’t so furtive as he thinks. Adam’s apple bobbing with ~inclinations~. Oh, dear.

[useless-catalanfacts]

This is a traditional song from the Valencian Country. Like many traditional songs that were transmitted orally from generation to generation, it was becoming forgotten. That was until an 18-year-old boy called Pep Gimeno, from the family nicknamed "Botifarra", asked elderly people of the town what traditional songs they knew. He learned this one from a woman named Milieta, and included it in his first album, released in 2006. Since then, this song has spread again and has been sang by many bands and singers, become a symbol of traditional music revival in the Valencian Country.

Lyrics in Valencian Catalan and English translation:

Mira si he corregut terres que he estat en Alfarrasí, en Adzaneta i Albaida, en el Palomar i ací.

See how many lands I've gone through that I have been in Alfarrasí, in Adzaneta and Albaida, in El Palomar and here.

Omplim el sarró de pa, si vols que et guarde les cabres, que les figues ja s'acaben i raïm no queda un gra

Let's fill the shepherd's bag with bread if you want me to watch over your sheep, because figs are running out already and there's no grape left.

La Llosa i el Genovès, Lloc Nou, la Torre i Barxeta, Xàtiva, Rotglà i Valles, Llanera, Vallà i Montesa, Alboi, Cerdà i Estubeny la Granja, Sorió i Torrella.

[List of Valencian towns]

Vinc del cor de la Costera, el poble dels socarrats, d'allà on renaix de les cendres el meu País Valencià.

I come from the heart of Costera, the town of the "burned ones", where my Valencian Country is reborn from ashes.

The recording in this post is the live version from this 2010 concert.

I explain the last stanza in this post.

[coralsdemar]

pensando en la botifarra amb mongetes que me he metido este mediodia.. que faria jo si no fos catalana 🤞🏻

[quatregats]

Llibre de Sanchis Guarner sobre les nadales valencianes.....dit d'un altra manera ara tinc plans per ocupar-me tota la tarda

[objecteiespai]

Botifarra d’ou, coca de llardons i truita: la rica gastronomia carnavalesca

13/02/2025 a les 08:10h

Carnestoltes és, sobretot, una festa guiada per la transgressió: durant una setmana els papers es capgiren, les normes es tornes més laxes i regna la disbauxa. Per carnaval es poden transgredir les normes de moltes maneres –amagar el rostre rere una màscara, publicar bans satírics, jugar a ser un altre a través d’una disfressa–, però també per mitjà de la gastronomia. Per això el menjar és el protagonista en tants moments de la festa: comença amb un gran berenar, el Dijous Gras, i acaba amb l’enterrament de la sardina i els darrers banquets.

D’aquí ve que el receptari tradicional sigui ben farcit de menges relacionades amb aquesta festa: botifarra d’ou, truita, coca de llardons, ranxo, greixoneres dolces, sardines… Però d’on prové tot aquest desfici pel menjar? Doncs del fet que antigament el carnaval era un moment de laxitud i disbauxa abans de l’austeritat de la Quaresma, que, per contra, era un període de purificació i abstinència marcat per la religió catòlica que dura set setmanes. Antigament,entre carnaval i Pasqua els creients feien ‘magre’ i seguien una estricta dieta en què la carn i els ous eren prohibits. Per això aquests dos productes són els reis de la dieta carnavalesca.

D’una altra banda, la Quaresma també s’identifica amb un seguit de menges. Durant totes aquestes setmanes el bacallà salat és el plat estrella i segurament per això es diu que a Catalunya hi ha més de cent receptes diferents per a cuinar-lo. Antigament, era un menjar barat i auster que s’associava amb la duresa de la Quaresma, però avui dia és molt apreciat a la nostra gastronomia. Un altre plat típic d’aquests dies són el bunyols; ara se’n poden trobar sempre a les pastisseries, però temps ha només en venien el dimecres i el divendres.

Preparat per al Dijous Gras 2025, una de les cites més esbojarrades de l’any? El tret de sortida al Carnaval arriba amb la celebració del també anomenat Dijous Llarder. El Dijous Gras és el primer dia del Carnestoltes i enguany cau aquest dijous, 27 de febrer. Aquesta jornada marca l’inici d’una setmana destinada antigament a atipar-se amb els àpats que estaven prohibits a partir de l’inici de la Quaresma, que és el dimecres de la setmana següent, conegut com a Dimecres de Cendra.

Per això, els aliments tradicionals del Dijous Gras són la coca de llardons, la botifarra d’ou o la truita, amb ingredients com la botifarra, amb un elevat contingut de greix animal.

Ensaïmades a Mallorca

Un altre dolç típic, en aquest cas a Mallorca, són les ensaïmades de tallades, amb sobrassada i carabassa.

Dijous Gras 2025: festa popular el 27 de febrer

El Dijous Gras és una festa que habitualment es limitava a l’àmbit familiar, però que en algunes poblacions també ha donat lloc a celebracions populars a l’aire lliure, en la línia de les que es produeixen el cap de setmana de Carnaval a la majoria de barris de la ciutat.

Tradicionalment, el Dijous Gras marcava l’inici d’una setmana, la de Carnaval, en què es menjaven aliments greixosos que, tal com marca la religió cristiana, després quedarien restringits durant la quaresma, que arrenca el Dimecres de Cendra i finalitza amb la Setmana Santa.

L’antic Dijous dels Compares

El Dijous Llarder estava precedit antigament pel Dijous dels Compares —dues setmanes abans—, en què era tradicional que el que havia estat padrí aquell any fes un regal a la padrina, i el Dijous de les Comares -la setmana abans-, en què era la padrina la que feia un regal al padrí.

El Carnaval i els seus àpats grassos amb el porc de protagonista principal representava la primera gran alteració de la dieta que començava el Dijous Gras, quan la Barcelona de mitjan segle XIX s’atipava de coques amb llard. D’acord amb el Costumari Català de Joan Amades, es menjava un plat anomenat ‘cassola’, a base de carn de porc, ous, llom, orella, ventre, botifarra i altres carns que es portava al forn, amb ous batuts amb canyella i sucre que quallaven i formaven una crosta. També eren molt populars els macarrons enllardats i, per postres, la coca de llardons que encara mengem avui.

Aquests plats tan consistents es menjaven per benerar o sopar, mentre que els nens que anaven a escola també tenien un berenar especial, amb truita amb botifarra i formatge per postres. El Dimarts de Carnaval era l’última ocasió de fer un bon tec abans de la Quaresma, tot i que n¡’hi havia que aprofitaven el Dimecres de Cendra per a un últim berenar mentre els més devots ja menjaven bacallà a la brasa. Era el dia que les carnisseries tancaven fins al Dissabte de Glòria i durant la Quaresma els escorxadors només mataven un moltó diari per tenir carn per als malalts, que en podien menjar només amb butlla o el permís del rector de la parròquia.

Llaminadures trucades

El món a l’inrevès del Carnaval es veia també reflectit en els aliments, com les llaminadures ‘trucades’ repartides per moltes de les disfresses de la rua: caramels o pastissets salats, amb pebre, amb ingredients purgants i fins i tot amb espart, estopa o crin elaborats per diverses confiteries de la ciutat.

O els ous que, omplerts amb guix, calç, cendra o altres materials, es convertien en projectils per llançar-se els uns als altres. Perquè hi hagués una bona provisió d’ous buits, força dies abans del Carnestoltes, la majoria de fondes de Barcelona servien plats d’ous i en guardaven la closca.

dd

dd

[amateurchefstuff]

Patates farcides de carn

Ingredients: 4 patates grosses, una botifarra 1 ceba, 1 pot de tomàquet de llauna, triturat o sencer 1 branca d´api, 1 pastanaga, 4 grans d´all; 1 xili vermell; 1 culleradeta de pebre de Jamaica, 1 culleradeta de comí en pols, 1/2 culleradeta de pebre vermell fumat, 1/2 culleradeta de pebre vermell dolç, 1 culleradeta de llavors d´alcaravea (matafaluga borda) 1 culleradeta de canyella en…

[mufibarridelport]

Malalt, envellit, deteriorat, fosc, sòrdid, corrupte, gris, verd, marró, pútrid, patètic i desesperant món. Les pedres del camí són cada cop més grans i pesades. Tot el que ens passa a la vida succeeix de la mateixa manera que succeeixen les diferents parts d'una cerimònia. Ara em giro i penso en una altra cosa. Espero que vingueu, cada cop sento més que podem compartir-ho tot. Sentat en aquesta pedra (seient incomodíssim) miro com es mouen les onades del mar. Fa una pila d'anys que porto la mateixa maleta buida d'aquí cap allà, d'allà cap aquí. Afegeix més gent. Afegeix més gent. Afegeix més gent. Ja no hi ha més olors noves, ni sabors diferents.

Una hora i mitja per arribar, dues hores i deu minuts per tornar; en el cas de que puguis tornar. Un ganivet fred i una copa de vidre trencada a la pica. Ningú va néixer ensenyat (suposo). Les estovalles, la botifarra i totes les coses diferents que vam menjar junts, dos dies amb mal de cap, dos dies de maldecaps. El passadís i totes les seves variants.

[madel-man]

Partida de Botifarra Torneig contra el Cancer, 2023 Alguaire