#micro fication | Explore Tumblr posts and blogs

consultatiiladomiciliu-ro · 7 months ago

Text

Microplastice au fost găsite și în creierul uman. Acum ce facem?

Citeste articolul pe https://consultatiiladomiciliu.ro/microplastice-au-fost-gasite-si-in-creierul-uman-acum-ce-facem/

Microplastice au fost găsite și în creierul uman. Acum ce facem?

Microplastice au fost găsite în plămâni, ficat, sânge și inimă. Acum, cercetătorii raportează că au găsit primele dovezi ale substanțelor din creierul uman.

Într-un studiu recent de serie de cazuri care a examinat țesutul bulbului olfactiv de la indivizi decedați, 8 din cele 15 creiere decedate au arătat prezența microplasticelor, cel mai frecvent polipropilenă, un plastic utilizat în mod obișnuit în ambalajele alimentare și sticlele de apă.

Măsurând mai puțin de 5 mm în dimensiune, microplasticele se formează în timp pe măsură ce materialele plastice se descompun, dar nu se biodegradează. Expunerea la aceste substanțe poate veni prin absorbția alimentelor, a aerului și a pielii.

În timp ce oamenii de știință învață mai multe despre modul în care aceste substanțe sunt absorbite de organism, rămân întrebări despre cât de multă expunere este sigură, ce efect ar putea avea — dacă orice — microplastic asupra funcției creierului și ce ar trebui să spună clinicienii pacienților lor.

Care sunt preocupările majore de sănătate? Plastic Health Council estimează că peste 500 de milioane de tone metrice de plastic sunt produse în întreaga lume în fiecare an. În plus, raportează că produsele din plastic pot conține peste 16.000 de substanțe chimice, dintre care aproximativ un sfert s-au dovedit a fi periculoase pentru sănătatea umană și pentru mediu. Microplasticele și nanoplasticele pot pătrunde în organism prin aer, în alimente sau prin absorbție prin piele.

După cum a raportat anterior Medscape Medical News, un studiu publicat în martie a arătat că pacienții cu plăci carotide și prezența microplasticelor și nanoplasticelor prezentau un risc crescut de deces sau evenimente cardiovasculare majore.

Alte studii au arătat o legătură între aceste substanțe și inflamația placentară și nașterile premature, fertilitatea masculină redusă și perturbarea endocrină —, precum și răspândirea accelerată a celulelor canceroase în intestin.

Există, de asemenea, dovezi care sugerează că microplasticele pot facilita dezvoltarea rezistenței la antibiotice în bacterii și ar putea contribui la creșterea alergiilor alimentare.

Și acum, Thais Mauad, MD, PhD, și colegii au găsit substanțele din creier.

Cum este afectat creierul? Anchetatorii au examinat țesuturile bulbului olfactiv de la 15 persoane decedate din Sao Paulo, Brazilia, rezidenți cu vârste cuprinse între 33 și 100 de ani care au suferit autopsii de rutină ale medicului legist. Toți participanții, cu excepția a trei, erau bărbați.

Criteriile de excludere au inclus faptul că au suferit intervenții neurochirurgicale anterioare. Țesuturile au fost analizate utilizând spectroscopie în infraroșu cu transformată micro–Fourier (µFTIR).

În plus, cercetătorii au practicat o abordare “fără plastic” în analiza lor, care a inclus utilizarea filtrelor și acoperirea articolelor din sticlă și a probelor cu folie de aluminiu.

Rezultatele studiului au arătat microplastice la 8 dintre cei 15 participanți —, inclusiv la centenar. În total, au fost detectate 16 particule și fibre de polimer sintetic, cu până la patru microplastice detectate per bulb olfactiv. Polipropilena a fost cel mai comun polimer găsit (44%), urmată de poliamidă, nailon și polietilen acetat de vinil. Aceste substanțe sunt utilizate în mod obișnuit într-o gamă largă de produse, inclusiv ambalaje alimentare, textile, ustensile de bucătărie, dispozitive medicale și adezivi.

Particulele de microplastic au variat în lungime de la 5,5 la 26 microni (o milioneme dintr-un metru), cu o lățime care a variat de la 3 la 25 microni. Lungimea și lățimea medie a fibrei au fost de 21 și, respectiv, 4 microni. Pentru comparație, diametrul unui păr uman este în medie de aproximativ 70 de microni, potrivit Administrației SUA pentru Alimente și Medicamente (FDA).

“Din cunoștințele noastre, acesta este primul studiu în care prezența microplasticelor în creierul uman a fost identificată și caracterizată folosind µFTIR, au scris cercetătorii.

Cum ajung microplasticele la creier? Deși posibilitatea ca microplasticele să traverseze bariera hemato-encefalică a fost pusă la îndoială, investigatorul principal Mauad, profesor asociat la Departamentul de Patologie, Universitatea din Sao Paulo, Sao Paulo, Brazilia, a remarcat că calea olfactivă ar putea oferi o cale de intrare prin inhalarea particulelor.

Aceasta înseamnă că “respirația în medii interioare ar putea fi o sursă majoră de poluare cu plastic în creier, a spus ea într-un comunicat de presă.

“Cu nanoplastice mult mai mici care intră în organism cu mai multă ușurință, nivelul total al particulelor de plastic poate fi mult mai mare. Ceea ce este îngrijorător este capacitatea unor astfel de particule de a fi internalizate de celule și de a modifica modul în care funcționează corpurile noastre, a adăugat ea.

Thais Mauad, MD, PhD Mauad a declarat pentru Medscape Medical News că, deși rămân întrebări cu privire la implicațiile asupra sănătății ale descoperirilor lor, unele studii pe animale au arătat că prezența microplasticelor în creier este legată de efectele neurotoxice, inclusiv stresul oxidativ.

În plus, expunerea la particule a fost legată anterior de afecțiuni neurologice precum demența și afecțiunile neurodegenerative, cum ar fi boala Parkinson, “par să aibă o legătură cu anomaliile nazale ca simptome inițiale, au remarcat anchetatorii.

În timp ce calea olfactivă pare a fi o cale probabilă de expunere, cercetătorii au remarcat că pot fi implicate și alte căi potențiale de intrare, inclusiv prin circulația sângelui.

Cercetarea sugerează că inhalarea microplasticelor în interior poate fi inevitabilă, a spus Mauad, ceea ce face puțin probabil ca indivizii să poată elimina expunerea la aceste substanțe.

“Tot ce ne înconjoară este plastic. Deci nu putem scăpa de asta, a spus ea.

Sunt microplasticele reglementate? Cea mai eficientă soluție ar fi reglementările mai stricte, a spus Mauad.

“Industria a ales să vândă multe lucruri în plastic și cred că acest lucru trebuie să se schimbe. Avem nevoie de mai multe politici pentru a reduce producția de plastic —, în special plasticul de unică folosință, a spus ea.

Reglementările federale, de stat și locale pentru microplastice sunt “practic inexistente, a raportat Interstate Technology and Regulatory Council (ITRC), o coaliție condusă de stat care produce documente și instruiri legate de probleme de reglementare.

În 2021, ITRC a trimis un sondaj tuturor statelor din SUA în care a întrebat despre reglementările privind microplasticele. Din cele 26 de state care au răspuns, doar patru au spus că au efectuat prelevarea de probe pentru microplastice. Niciunul dintre respondenți nu a indicat că a stabilit vreun criteriu sau standarde pentru microplastice, deși opt state au indicat că intenționează să le urmărească în viitor.

Deși reglementările federale includ Microbead-Free Waters Act din 2015 și Save Our Seas Act 2.0, regulile nu se referă direct la microplastice.

De asemenea, nu există reglementări în vigoare în prezent cu privire la microplasticele sau nanoplasticele din alimente. Un raport emis în iulie de FDA a susținut că “dovezile științifice generale nu demonstrează că nivelurile de microplastice sau nanoplastice găsite în alimente prezintă un risc pentru sănătatea umană.”

Eforturile internaționale de reglementare a microplasticelor sunt mult mai departe. Creat pentru prima dată în 2022, tratatul va crea un acord internațional, obligatoriu din punct de vedere juridic.

Deși este un pas în direcția corectă, Consiliul de Sănătate a Plasticului a avertizat cu privire la omiterea măsurilor din proiectele de prevederi care abordează pe deplin impactul poluării cu plastic asupra sănătății umane.“ Tratatul ar trebui să reducă producția de plastic, să elimine articolele din plastic de unică folosință și să solicite testarea tuturor substanțelor chimice din materiale plastice, susține consiliul.

Runda finală de negocieri pentru Tratatul global al ONU privind plasticul este programată să fie finalizată înainte de sfârșitul anului.

Ce ar trebui să știe clinicienii? Rămân multe necunoscute despre potențialele efecte asupra sănătății ale expunerii la microplastic. Deci, cum pot clinicienii să răspundă la întrebările pacienților în cauză?

Phoebe Stapleton, dr “Nu avem încă suficiente dovezi despre particula de plastic în sine, precum cele evidențiate în studiul actual — și cu atât mai mult când vine vorba de nanoplastice, care sunt de o mie de ori mai mici,” Phoebe Stapleton, PhD, profesor asociat în Departamentul de Farmacologie și Toxicologie de la Școala de Farmacie Ernest Mario de la Universitatea Rutgers, Piscataway, New Jersey, a declarat pentru Medscape Medical News.

“Dar avem o mulțime de dovezi despre substanțele chimice care sunt folosite pentru a face materiale plastice și am văzut deja reglementări acolo de la EPA. Aceasta este o conversație pe care clinicienii ar putea-o avea cu pacienții: despre acele substanțe chimice, a adăugat ea.

Stapleton a recomandat clinicienilor să rămână la curent cu cele mai recente cercetări și să fie gata să răspundă în cazul în care un pacient ridică problema. Ea a remarcat, de asemenea, importanța exercitării prudenței atunci când interpretează aceste noi constatări.

Deși studiul este important —, mai ales pentru că evidențiază inhalarea ca o cale viabilă de intrare, expunerea — prin zona olfactivă este încă doar o teorie și nu a fost încă pe deplin dovedită.

În plus, Stapleton se întreabă dacă există țesuturi în care aceste substanțe nu se găsesc. O astfel de descoperire ar fi cu adevărat interesantă, deoarece asta înseamnă că acel țesut are mecanisme care îl protejează și poate că am putea afla mai multe despre cum să ținem microplasticele afară, a spus ea.

Ea ar dori, de asemenea, să vadă mai multe studii privind efectele adverse specifice asupra sănătății ale microplasticelor din organism.

Mauad a fost de acord.

“Acesta este următorul set de întrebări: Care sunt toxicitățile sau lipsa acestora în acele țesuturi? Acest lucru ne va oferi mai multe informații în ceea ce privește sănătatea umană. Nu se simte bine să știm că sunt în țesuturile noastre, dar încă nu avem o înțelegere reală a ceea ce fac ei când sunt acolo, a spus ea.

Studiul actual a fost finanțat de Fundația Alexander von Humboldt și de granturi de la Consiliul de Cercetare din Brazilia și Agenția de Cercetare de Stat Soa. De asemenea, a fost finanțat de Plastic Soup Foundation — care, împreună cu A Plastic Planet, formează Plastic Health Council. Anchetatorii și Stapleton nu au raportat relații financiare relevante.

0 notes

neonstatic · 2 years ago

Text

i've decided to try locs. what's the worst that could happen? i don't like it and i lose a lot of inches combing out the hairstyle? it's not like i've been annoying everyone with my desire to shave my head (eye roll) but ye it was wash day and i found myself realising that i don't want to go thru the whole combing + blow-drying process anymore. and while dreadlocks aren't necessarily low maintenance it definitely asks a lot less effort from my understanding. cus you can just braid your entire head and then just wash and blow-dry it every 2 weeks or so, which is already the same wash frequency i'm used to minus the hours involved in combing the hair. like, fuck combing.

i went in blind when sectioning, only tried to keep a middle split, so it's not gonna turn out neat and pretty at all. it'll turn out wonky, but i can pull off. some ppl don't wear messy well but i think messy was made for me. rn it doesn't actually look v bad like i look like a kid with funky micro braids, but i can just wear a durag most of the time like i've been doing already. like i kid you not i've been hiding my hair under durags and the occasional wigs for months now. i do not care for that shit on my head, she's such an inconvenience. but having this much less work to put into it might help me keep my hair, and i'll get to see just how much this shit can grow when i actually leave it alone. (instead of ironing stretching blow-drying bleaching etc etc)

i'm gonna try and keep that hair for a while. bc well locs are abt patience. i won't see any result if i can't stick w it for at least 3 months. so that's what i'm gonna do. ideally this is gonna be a 1 yr project but i hesitate to make that official since there's nothing in life i've ever willingly and purposefully done for a year that hasn't been, like, some impulse slash hyperfixation thing or esp smth very passive. but i can confidently declare that i plan on keeping the braids for 3 months at least, just so i can see the fuzz of hairgrowth that signifies the beginning of the loc-fication. (that's the scientific word, trust me.)

anyway tldr; braidlocs journey starting now, countdown to march 2023 for next big update. if all fails it's chop-chop time.

#ray says

8 notes · View notes

chaos0pikachu · 3 years ago

Text

okay so, yes and no to this like you’re partially right but you’re also partially wrong

so you’re right in the sense that general fandom pull and existence if kept mainly online and within it’s on niche circles doesn’t effect pop culture and media on a larger scale all that much. In that I mean some dude who’s writing Reylo fanfic that gets like 1000+ kudos isn’t really doing much to overall affect society on a larger scale. That rando on reddit writing theory essays on One Piece isn’t objectively re-shaping pop culture. That dope fan artist on twitter drawing Heartstopper fan art isn’t challenging or changing any systems in the media landscape. Those meta writers breaking down color theory about Kinnporsche aren’t challenging the academic media community.

If we think of the concept of “fandom” as a niche hobbyist activity - which is what it should be - instead of a para-social capitalistic activity, then yes, fandom doesn’t have that much sway over larger pop culture landscapes.

However, unfortunately, “Fandom” as both a concept and activity has been co-opted by media companies across the board for profits. In combination with easier access to creators - from animators, to game designers on a micro scale, to harassing actors, voice actors, and creating PR issues for corporations on a larger scale - via the use of social media “fandom” steps out of a niche hobby and into a larger playing field.

From personal experience, we’re also seeing the “fandom-fication” of creative works thanks to social media sites like TikTok, Youtube and Twitter. By which I mean, companies see “fandom” as easy marketing and pull marketing tactics from fandom to better sell their products.

Song of Achilles is a good example of this within the lit space. It’s sold as a “classic lit re-telling of a tragic gay romance” or “The Iliad but make it Gay”. We’re seeing more and more authors doing this “re-imagining” of classic lit but make it [marginalized] b/c it’s a popular (and easy) sell especially in romance spaces of media.

We’re also seeing more and more creators pitching their works to companies using what I call “Ao3 Tags” as in “this is cottage core lesbians slow burn” or “this is sci-fi queer enemies to lovers” which is...frustrating to be honest lol it tells you very little about the work aside from the basic genre and also indirectly turns identity into a product rather than something organic.

You see this a lot in the SqueeCore sub-genre which has major ties and influences from both fandom style writing and fandom popular influencers like Joss Whedon, Cassandra Clare, etc.

Cassandra Clare is actually a good example, because she got her start in fandom style writing, and became a published author but her writing style didn’t change. Which is why those early Mortal Instruments books are not great and have really poor wordbuilding and overall feel very derivative. But those books got popular, they sold really well, thus publisher wanted books not just in that same genre, but written in that similar prose so they’d be easy sells.

Creatively fandom has had a rather large impact on the publishing world - I mentioned turning identity in to a means for profit, American Dirt is a good example of this - and thus a smaller scale impact on television and animation since books are always being adapted.

“Fandom” is no longer a niche hobby because it’s to profitable for it to be. You see this in properties like Star War, Marvel, DC, and on smaller scales like within the animation and book space. And because of social media “fandom” can have instant and potentially even harmful to real world people.

In a strange way, the impact of fandom can be measured in ABO universe. What was once a fandom niche sub-genre of fan-fiction is now a decently popular sub-genre of romance published fiction that small publishers pursue and actively make profit off of, that not only led to a US lawsuit, but has spread a far as becoming a popular sub-genre in Chinese and Japanese comics.

And well, it doesn’t get much more real than that.

generally I think people on here just wildly overestimate fandom's general pull on the world. I see so many posts that claim fandom has ruined society's general ability to understand media and guys, this is a niche hobby. the vast majority of people, even the majority of online youth, have never read a fanfiction. you only think fanfiction is that influential if you're constantly on The Fandom Website.

37K notes · View notes

jaumecabot · 6 years ago

Text

Concert “Sona Vilassar”

“Podriem fer” aquesta frase de dues paraules, així de senzilles. Així va ser com va néixer el projecte, a finals d’any de 2017. Una tarda a la ràdio se’m va passar pel cap buscar cançons que parlessin de Vilassar de Mar, fossin o no d’artistes del poble. La sorpresa va ser que deu ni dó les que hi havien. Pensava que la cosa no passaria d’aquí. L’endemà, per coses de la vida, l’alcalde de Vilassar de Mar, va venir a la ràdio a gravar el missatge de Nadal, i la conversa va ser així.

-Vaig estar buscant cançons de Vilassar, ja és hora de fer un disc!

-I tant! fem-ho!

Podria ser un disc solidari i fer la presentació per la Festa Major de l’any que ve, una nit de Vilassar!

-M’encanta fem-ho!! Però de veritat.

La veritat sigui dita, no sabia on m'havia ficat!, el gegant que ens havíem proposat fer encara no tenia mida, però sabíem que seria gran! A sobre, venia un handicap important, el company de fatigues (bogeries vaja!) en Xavier Boluda, estava buscant feina i sabia que no podia comptar amb ell en el dia a dia, per tant era qüestió de buscar el que es necessitava per fer un disc. Òbviament cançons i artistes, un estudi que el mesclés i que en cas necessari enregistrés, qui el dissenyava, qui l'imprimia, com les discogràfiques cedien cançons que d'alguna manera els pertanyen... aquí ja començava a imaginar la mida del gegant! Només uns mesos enrere (27-S) vaig participar en l'organització d'un concert solidari en què es demanava poder votar l'1 Oct. Això no tindria més sinó fos perquè es va organitzar en menys de 24 hores! I va sortir, i va sortir bé! Això ho explico perquè poc abans d'acabar l'any vaig trucar a l'Enric Neddermann i li vaig comentar la idea, no només em va dir que sí de seguida, sinó que inclús el vaig veure il·lusionat. Ell tenia una mínima experiència en gravació, ja que havia gravat el seu primer disc amb la seva banda Sant Pau Rhumb Band, feia poc. Per mínima que fos la seva experiència ja era molt superior a la meva. Ja teníem assessorament!

El 5 de gener de 2018 vaig anar a buscar el material de la Cavalcada de Reis a Mataró, al taller del meu amic Bep Domínguez, sabia que aquell trajecte era molt més important que anar a buscar el material. M'hi vaig llençar de cop i li vaig explicar la idea, explicar-li i dir-li que ell era part del projecte. No només vaig "fitxar" una part imprescindible del disc, també vaig començar a sentir noms d'estudis de so que ens podrien ajudar, gent que s'hi apuntaria... en fi, vaig sentir el que en aquell moment volia sentir. Una bogeria descomunal amb tres, més o menys inexperts al capdavant, què podia fallar? El següent pas va ser parlar amb els músics per explicar la idea. Fàcil, molt fàcil, no em deixaven acabar la frase "Vols participar...?", directament era un sí!, les discogràfiques, exactament el mateix. En aquest punt però, una sorpresa o un aprenentatge, cada discogràfica és un món, uns un contracte, els altres un altre tipus, jo que em pensava que tot anava per allà mateix. Per cert , ja que parlo d'aprenentatges, d'això també he fet els primers passos, redacció de contractes! Vam posar en pràctica allò de "Si vols estar servit,,,"

Un tema a part per la persona que ens va obrir de bat a bat les portes de l’estudi “Gravity Music”, en Joan Barranca, curiós, ens coneixem de fa potser 30 anys, compartíem carrer d’assaig el carrer del Carme, ell amb el seu grup a l’antic Piri i nosaltres amb el nostre a casa els meus pares i a través d’en Bep vam tornar a coincidir en aquest projecte. Predisposició màxima, en tot, professionalitat per davant de tot.

Va arribar el dia de gravar amb la Turrunats Band, en Jan hi va participar, doble satisfacció, assistir com a productor i com a pare d’un músic, un músic de només 12 anys, el més petit de llarg!, per cert en aquest sentit una anècdota:

Enregistrant els saxos alts de la cançó "No hi ha res com Vilassar", en Joan em diu: -En Jan està gravant amb el micro amb el qual Tete Montoliu gravava les seves cançons, però aquest eh?, no un similar, aquest mateix!! Li vaig explicar a en Jan molt emocionat i em va contestar: -Ah! Qui és Tete Montoliu?

La seva cara era d'il·lusió perquè va intuir que era algú important a la música, però la innocència dels 12 anys va sortir per tot arreu! ;-))

En Bep es va anar treballant el tema del planxat del disc, finalment explicant el projecte a moltes empreses ens vam trobar una que ens va fer un preu i una feina genial, un altre detall espectacular! Jo mentrestant anava coordinant les gravacions, contractes, la recepció de cançons dels grups que ja ho tenien enregistrat, i aquí una altra aturada!

Els Pescadors de Garbí, grup d'havaneres d'en Toni López, no passava pel seu millor moment, amb dos companys a l'hospital. En Toni em va dir que no sabia si ho podria fer, no podríem enregistrar la cançó "Recordant en Pepo". Però li vaig preguntar si la tenien gravada en algun format i bingo!!, la tenien enregistrada... en cassette!!!! La cara d'en Joan Barranca quan li vaig dir, no l'oblidaré mai... ;-))

Un diumenge a la tarda a Gravity Music, estàvem acabant de gravar els saxos amb la Turrunats Band, només faltaven les veus, estaven venint cap a l'estudi quan de sobte, les pantalles del Mac van fer-nos veure que l'ordinador no anava a l'hora. Ordinador espatllat!!, gravació aturada, encara sort de dues coses, la professionalitat d'en Joan va fer que tinguéssim una còpia de seguretat, i l'altra és que en cap moment va perdre el somriure, la processó li anava per dins, però quan una persona en plena crisi professional et somriu i et va dient "ho farem" la teva tranquil·litat augmenta.

Tot i que l'avaria del Mac va ser important es va arribar, justos però vam arribar. Per cert no sé si en Joan ho sap però crec que va superar un rècord Guiness treballant 32 hores seguides!, per acabar de gravar la cançó d'El Veïnat "A cremar". De fet a les 01.30 h de la matinada de dijous van gravar les veus, es va quear hores fent les mescles i a les 9 h del matí de divendres es va entregar les cançons per planxar!

El tema del disseny és un altre tema a part! En Bep es va encarregar. En una de les moltes reunions amb en Damià va presentar la idea, i vam veure que no quallava molt. Quedaven dos dies per enregistrar el disseny, ja estàvem en temps de descompte!, no sé com ho va fer, però en 48 hores va fer les fotos el disseny i el que és més important a tothom, absolutament a tothom li va encantar!!

Finalment el 22 de juny, després de l'ensurt matinal d'anar a buscar el disc i trobar que allà on hi havia l'empresa de planxat era una fàbrica abandonada, per sort només havien canviat de direcció, el disc va arribar, podem dir que va néixer! Quina emoció!, el teníem a les mans!, ara quedava un detall!, tres dies més tard, el dilluns 25 teníem el concert de presentació, i només feia tres dies que ens hi havíem posat!, perdó! només feia tres dies que m'hi havia afegit, perquè l'amic Bep ho tenia tot controlat!! Estavem en plena Festa Major, això vol dir en plena feina de matí, tarda i nit!! en Bep em va passar el rider i em vaig dir ja ho tenim! ara falta un a cosa primordial, la gent! Se'm va ocorrer fer una cercavila des de la sortida del concert de la Gisela a l'Escola del Mar, fins el Pérez Sala, i després de treballar molt per quadrar horaris de la festa va arribar el gran dia, quins nervis!

A part de coproduir el disc, era un dels organitzadors del concert, el presentador de l'acte i a més músic, ja que amb els Alocs&Roll vam actuar tocant entre altres cançons "El Rock de Vilassar de Mar" de Manu Guix i l'Àngel Llacer, que van ser els únics músics que vas participar en el disc, que no van poder venir a actuar per compromisos professionals. Al migdia abans d'anar a dinar, el dinar de Festa major, perquè a Vilassar aquell dilluns era festa, em vaig passar pel Pérez Sala i allà estaven els amics de La Sònika-DLight muntant un escenari realment espectacular, sota un sol i una calor brutals! De fet quan assistim a un concert o un esdeveniment, com a públic o com a músics, hauríem de tenir en compte la quantitat de professionals que treballen perquè allò funcioni, a vegades treballant en unes condicions poc saludables.

A les 17 h ja estava allà, havien començat les proves de so a les 16 h, nosaltres provàvem a les 18 h, els nervis que no et pots treure de cap manera dues hores abans. En Cesc Saltor, grandíssim tècnic i millor persona estava a 39 °C de febre, el vam convidar a marxar, ens va dir un NO rotund, amb la gent implicada fins aquest extrem, allò havia de ser un èxit sí o sí!! Les proves van transcórrer amb tota normalitat, l'equip de tècnics et feia sentir més que bé, En Josep Montserrat controlant les llums, ja saps, sempre cap al bateria! ;-), Sir David Norman controlant tot el so extern amb aquella tranquil·litat impressionant, Per cert en David tècnic entre altres grups de “Els Pets” en grup que escolto ara mateix mentre repasso i arreglo aquest text. Aquell dia en Cesc controlant monitoratges i en Bep coordinant les entrades i sortides.

Rebíem notícies dels altres actes de Festa Major, havien de començar puntuals, no ho van fer, tampoc era estrany, en una Festa Major amb tanta activitat i amb tanta gent implicada és difícil complir horaris.

Al final del concert de la Gisela (OT), ella sí que va començar puntual, començava la cercavila des de l'Escola del Mar i fins al Pérez Sala dels Mansuets de foc, Ssstrèpits i els gegants de Vilassar. Allà començaven els nervis d'organitzador, en Bep però en tot moment es va fer càrrec de la producció i em va dir que presentés l'acte tranquil, que ell ja s'encarregava de tot, o de gairebé tot, perquè quan veus que està a punt de començar i hi ha músics que encara no hi són perquè estan en un altre bolo, això és difícil de controlar.

En fi vam arrencar, començava el festival, la pista del Pérez Sala feia goig, els voltants també plens de gent seguda, a partir d'aquí t'abraça aquella sensació de voler que el temps passi de pressa i tranquil. Tot rodat.

Cal dir que el concert, i això em va fer molta il·lusió, es va retransmetre en directe per Vilassar Ràdio, gràcies la bona feina d’en Xavi Puig i la boníssima predisposició des tècnics.

Va arrencar el festival en Toni López “Pescadors de Garbí”, quin esforç va fer per ser allà!! Tenia els altres dos components del grup greument malalts, però va voler ser allà sí o sí, amb una preciosa havanera que ens va enamorar a tots, especialment en Pele Mcleod que no pot parar de cantar-la, "L'ànima d'en Pepo", la bona rebuda de la cançó per part del públic, la seva predisposició i que alguns músics encara no havien arribat, van fer que en Toni ens cantés una altra havanera, perfecte!, allò s'escalfava.

Els "Mestre d'Aixa" van ser els següents, tot el grup, màxima predisposició. Ens van regalar quatre havaneres entre elles "Vilassar de Mar", ens van encantar!, llàstima que siguin Mestres d'Aixa i no Pagesos! ;-))

La "Turrunats Band" va seguir amb les actuacions, haig de dir en l'àmbit personal que m'hagués fet molta il·lusió que en Jan hagués pogut tocar però no va poder ser, estava a un campus de periodisme del diari ARA, i malgrat li vam oferir anar-lo a buscar ens va dir que millor que no. Va arribar la Turrunats doncs entrant pel mig de la pista, amb en David Jacome com a substitut d'en Jan, quasi res, el seu propi professor i la persona més influent musicalment parlant d'en Jan, que va arribar junt amb algun músic més d'un bolo amb la big band de Vilassar directament des de la plaça del Círcol. Van pujar a l'escenari i van interpretar l'himne de Vilassar "Com Vilassar no hi ha res" amb lletra inclosa.

Vam seguir amb el públic entregat i cada vegada més nombrós. Els següents en pujar a l’escenari van ser la banda, millor dit la BANDA, de Joan Barranca, “Masvidal”, que no només es va encarregar de l’enregistrament sinó que a més va participar al disc amb la cançó “10 d’octubre” d’una composició, una execució i una tendresa brutal! Cançó que es va incloure al disc podríem dir que per casualitat, ja que quan en Bep va parlar amb ell pel tema de la gravació, va comentar que ell tenia una cançó que parla de Vilassar, cançó que dedica al seu tiet que tristament va morir un 10 d’octubre, on? no podria ser d’altra manera, al Casal de Curació, el sí d’en Joan a participar en un disc en benefici d’aquesta institució vilassarenca va ser rotund! Quina gran cançó, us penjo el vídeo clip que va gravar dies abans de la celebració del concert.

youtube

El bolo seguia, amb més canya que mai i aquí va ser el torn nostre, fora la samarreta de presentador, productor, organitzador i a posar-se la de músic, els "meus" Alocs&Roll havien de participar en una festa com aquesta, i la no possible presència de Manu Guix per interpretar "El Rock de Vilassar" ens va obrir les portes per poder pujar a l'escenari. Per l'ocasió ens vam vestir de gala, vam pujar en Jaume Bosch, en David Coy i jo mateix, però ens van acompanyar una formació de luxe. Mogui Lahoz a la guitarra, amagat a un racó, les multituds no són la seva passió... ;-), en Bep Domínguez... a la guitarra!! Sí a la guitarra, i Déu ni do com li donava!, i a més en Bernat Casares al teclat, un monstre que tenim l'honor de dir que el primer grup que el va fer pujar a un escenari vam ser nosaltres. A més fitxatge d'última hora, Ignasi Caballé "el pelut" va agafar el saxo i ens va acompanyar.

Quatre cançons que ens van fer gaudir com mai. Vam arrencar amb la nostra versió de "Qualsevol nit pot sortir el sol", no sabeu, i ho dic amb tota la modèstia, la de gent que encara em recorda aquesta versió canyera que fem del clàssic de Jaume Sisa. Molta gent em va dir que allò va fer escalfar definitivament al públic. La segona va ser una versió, dit d'una altra manera, una bogeria de “La Chica Ye Ye”, que vam dedicar a tota una generació de gent que també ens va acompanyar aquell dia. Vam, interpretar un clàssic del nostre repertori, cançó que va compondre un dels fundadors de la banda, Manel Hernández i que és la divertidíssima versió de "Love Boat", de la sèrie "Vacaciones en el Mar" que en Manel va batejar com "Amor", quins bons moments hem provocat fent l’amor pels pobles on ens volen a tocar! ;-)). Vam tancar amb el "Rock de Vilassar" que van compondre Manu Guix i Àngel Llacer en una visita que van fer a l'Ateneu Vilassanès amb el programa que junts presentaven a Catalunya Ràdio "Els optimistes". Visitaven diferents pobles de Catalunya dedicant cançons a tots ells. Finalment en va resultar un disc, en el qual s'incloïa el rock. Vam baixar de l'escenari emocionats!

vimeo

El show havia de continuar, la veritat és que en aquests moments els nervis ja havien anat a molt menys, això anava perfecte i ja havíem tocat, tothom ens va felicitar, ens van dir que havíem sonat molt bé i que havíem animat molt el concert. Ja sé que és fàcil que qui més qui menys et digui “bé, molt bé”, però realment els de màxima confiança, aquells que no t’enganyen també ens van felicitar. Com a músic un abans i un després d’aquell concert!

Arribava l’hora de “El Veinat”! El grup vilassarenc que va voler estar amb nosaltres i participar amb la cançó “A cremar”, tema dedicat als diables de Vilassar els “Mansuets de Foc” i que van enregistrar de nou a l’estudi d’en Joan Barranca, no sabeu els mils de cops que l’he cantat aquesta cançó! Un dels punts més emocionants del concert va ser quan l’amiga Judit Neddermann va pujar a cantar una cançó amb en Bernat, l’Ignasi el meu “Pelut” preferit, en Pol i companyia. Ara vaig a explicar un dels moments que més recordo d’aquell concert i que poca gent, crec que ningú va veure. El meu amic Bep i jo estàvem a les escales d’accés a l’escenari. En un moment donat el vaig mirar i el vaig veure plorar, però plorar d’emoció, d’alegria!, ens vam abraçar, no ens vam dir res, però vaig pensar “xaval, gaudeix això perquè és irrepetible”.

Seguíem endavant i era l’hora de l’amic Pele Mcleod amb el seu “Vora el Mar”, quina gran cançó! Recordo com si fos ara quan em va trucar fa uns anys, explicant-me que havia fet una cançó de Vilassar i que si el volia entrevistar. Des d’aleshores hem fet una amistat d’aquelles xules! Per cert com anècdota sempre li recordo que en Pele i jo ens vam conèixer dalt d’un escenari amb una Jam que va organitzar l’amic comú Manel Hernández a Mataró. No ho vam recordar fins al cap de temps que ens havíem tronat a veure! La família Mcleod va pujar a l’escenari amb la banda al complet, que grans són i que bona gent que arriben a ser!, i quina claca que portaven! feia poc havien gravat un Vídeo Clip amb l’alumnat de Les Monges i no cal dir qui ocupava les primeres files del concert!

Moment àlgid del concert! Li tocava a la Judit Neddermann, què dir de la Judit? Recordo perfectament el dia va néixer,veins de tots la vida! M’emociona entrevistar-la, veure-la actuar i que la Judit segueix sent la mateixa Judit que quan ens veiem sortir de casa el carrer del Carme! Un altre fet que va passar desapercebut va ser quan la mateixa Judit, que havia de tocar una cançó, des de dalt de l’escenari ens va mirar a en Bep i a mi i ens va dir si podia seguir tocant. Això no anava bé, anava collonut!!, l’Enric, el seu pare, una de les ànimes del projecte va pujar a l’escenari a fer coros a la Judit acompanyat d’en Miquel Galocha i Victor Recoder. Quina preciositat de moment quan va sonar la seva (nostra) “Vinc d’un poble”.

Això tocava el punt final!, quedava la traca final!, vam guardar, de manera premeditada, amb traïdoria i nocturnitat ;-)) els amics Sant Pau Rhumb Band pel final! Els vaig presentar d'una manera especial, bàsicament com els culpables que molts dels que hem format grups a Vilassar de Mar és gràcies és que als 80 els grups dels Neddermann, els Galocha, Vinaixa, etc. ens van inspirar. Recordo perfectament els "Androna", "Guapament", i els més moderns "Sapus". No ho dubteu, si ells no haguessin existit molts de nosaltres no ens hagués passat pel cap muntar un grup de música anys després! Crec que molt sincerament, la història els hi devia una, des de l'any 87 quan després de telonejar "Los Toreros Muertos" de Pablo Carbonell, en el mateix escenari, es va posar a ploure i de quina manera!, la pluja estava prevista, ells no en van tenir la culpa! ;-)) L''Enric Neddermann va aportar a aquest projecte una cosa molt necessària, la tranquil·litat!, crec que ell mateix no n'és conscient! Van arrancar la seva rumba, la seva festa i el final no podia ser més espectacular, emocionant, impressionant i inoblidable!, tots i totes dalt de l'escenari cantant, ballant la seva (nostra) "Rumba de Vilassar"!

vimeo

Quantes emocions!, un any he trigat a gestionar-ho! No és broma! Vaig dubtar molt que tot es pogués tirar endavant, però les persones més properes a mi em van donar un cop de mà imprescindible, família, amics, companys i amb un punt i a part per l'Ariadna, en Jan i l'Aina, que molts vespres d'aquell hivern van "patir" aquest projecte, en especial l’Ariadna i l’Aina, ja que en Jan també n’era part activa. GRÀCIES!

Un any després hi ha coses que han canviat, però us asseguro que el record d'aquest concert i del projecte en general serà inesborrable per més temps que passi i per més cançons que sonin!

GRÀCIES!!!!

0 notes

christec · 7 years ago

Link

2018 ne sera pas binaire #ChrisTec Ne nous laissons pas distraire par les gadgets présentés à Vegas, la vraie innovation est du côté de l'architecture logicielle. Le monde entier a été émerveillé par les nouveaux gadgets présentés récemment au Consumer Electronics Show de Las Vegas. Mais ne nous laissons pas berner en pensant que l'innovation technologique en 2018, ce sont les voitures connectées, les robots parlants et les smartphones à reconnaissance faciale. Bien que ce soit l’aboutissement concret du travail de milliers d'ingénieurs, les appareils que vous trouverez au pied du sapin à Noël prochain, seront assez similaires à ceux présentés cette semaine. En réalité, l’innovation portera sur les logiciels développés pour connecter ces appareils, et sur les nouvelles formes de développement des logiciels qui font que tous les terminaux seront connectés, qu’ils soient lancés en 2019, 2020, 2021 et au-delà. Dans cette optique, voici cinq tendances logicielles à suivre de près en 2018. 1. La montée en puissance du cloud Le cloud a changé la donne pour les consommateurs et les entreprises du monde entier au cours de la dernière décennie. Cependant, cette année, nous verrons le marché des plates-formes Cloud se positionner davantage sur les bénéfices clients plutôt que sur leur capacité technologique. Les plates-formes cloud sont rarement des plates-formes purement technologiques, on pourrait les décrire plutôt comme des applications cloud privilégiant une expérience centrée sur l’utilisateur, comme l’expérience proposée par les apps. L'iPhone d'Apple a été à l'origine de ce concept d’applications cloud, et Salesforce l'a rendu accessible aux entreprises avec sa plate-forme Lightning (i.e. Force.com) et AppExchange. Microsoft, avec Office 365 et certains composants d'Azure, va également dans ce sens. Enfin, il faut garder un œil sur Facebook et Google qui proposent des expériences clients uniques. Ce changement signifie qu’en 2018, le choix d’une plate-forme dans le cloud ne sera que partiellement motivé par des considérations technologiques ; les applications choisies sont celles qui permettront d’accéder à de nouveaux clients, à de nouveaux marchés. Cela devient tout aussi important pour un éditeur de logiciels que les avantages technologiques qu’une plate-forme peut offrir. 2. La fin annoncée des architectures logicielles monolithiques Auparavant, les logiciels étaient conçus pour une plate-forme technologique donnée, tirant parti des caractéristiques spécifiques à cette plateforme, ce qui se traduisait en progiciels monolithiques. Le passage à des plates-formes centrées sur l’expérience client rend cette approche moins attrayante car elle crée un dilemme. Quand on développe une application sur une plate-forme donnée, qui ne fonctionnera jamais que dans cet environnement ; elle est alors forcément conçue de manière monolithique, par conséquent, elle manque de flexibilité architecturale pour proposer l’expérience client attendue par le marché. Attendez-vous à voir ce débat au cœur des développements du monde entier cette année. 3. Etendre la vision logicielle à des micro-services et des API La migration massive vers des API et des micro-services signe la fin des architectures monolithiques. L' « API-fication » est une approche architecturale qui permet la création d'interfaces entre deux logiciels pour permettre aux utilisateurs d'accéder à des fonctionnalités ou données supplémentaires. L’architecture micro-services est une approche architecturale qui consiste à désassembler un logiciel en un ensemble de services indépendants qui sont développés, déployés et maintenus séparément. C'est la vision et la stratégie à long terme que porte Sage Business Cloud, une plate-forme et un écosystème de services pour les entreprises de toutes tailles, à travers une gamme de solutions verticales. À long terme, la technologie abandonnera complètement la notion de logiciels et passera à une architecture entièrement composée de micro-services, comme Amazon l'avait envisagé à l'origine en réassemblant son application de commerce électronique Amazon.com avec les modules de base d'Amazon Web Services. 4. L’abandon des infrastructures classiques pour un modèle sans serveur piloté par des événements Les micro-services ont besoin d'une infrastructure pour fonctionner sur une couche généralement appelée « Platform as a service » (PaaS). 2018 verra un changement générationnel du PaaS vers des environnements « sans serveur », une technologie dans laquelle le fournisseur de cloud computing gère dynamiquement l'allocation des ressources machines. Les applications « sans serveur » ne nécessitent pas la fourniture, le dimensionnement et la gestion des serveurs, la tarification est basée sur le traitement réel consommé et non sur la capacité fournie. Amazon Lambda et Microsoft Azure Functions en sont deux exemples. La suppression des serveurs et les modèles de programmation pilotés par des événements vont révolutionner l'architecture logicielle. C'est la recette secrète qui se cache derrière nombre des innovations technologiques qui font la une des journaux à Vegas. Pourtant, elle n'est pas sans controverse ; un observateur du marché a fait remarquer que "la suppression des serveurs est l'une des pires formes de verrouillage propriétaire que nous n’ayons jamais vues dans l'histoire de l'humanité". Des mots forts peut-être, mais qui illustrent l’impact du changement qui traverse le monde du logiciel. 5. Nouvelle donne des modèles de distribution Avant, les vendeurs d'ordinateurs jouaient un rôle clé dans la mise sur le marché de composants technologiques tels que les systèmes d'exploitation ou les logiciels, dont dépendaient les éditeurs de logiciels. Demain, les différents équipements (PC, tablettes, smartphones …) et la plate-forme logicielle ne seront plus liés, par conséquent, l’éditeur de logiciels prendra une part plus importante dans la chaîne de valeur. Par exemple, Office 365 est maintenant entièrement intégré dans certaines solutions Sage Business Cloud. Tout cela contribue à rendre la technologie plus intelligente, plus connectée et apporte plus de valeur pour les utilisateurs. Pour Sage, cela nous aide à remplir notre mission qui consiste à faciliter la vie de nos clients, de la startup, à la PME ou l’ETI. Quand, chez Sage, nous parlons de « comptabilité invisible », tirant parti de l'intelligence artificielle, de l'apprentissage machine et de la programmation neurolinguistique - c'est l'innovation sur l’architecture logicielle et en développement applicatif qui rend tout cela possible. Luc Mathiot product engineering Southern Europe, Sage cloud, API, micro-services Mots clés Google: cloud API micro-services

0 notes