artidiss

[artidiss]

L’ Intercanvi

[artidiss]

Maqueta anamorfòsis arquitectónica 

[artidiss]

Conclusió

Valoracions d’aprenentatge

[artidiss]

El Planter

[artidiss]

Bibliografia

[artidiss]

Mapes Mentals

Design Thinkng

[artidiss]

El bullidor

Llistat de verbs que comencin pel prefix  RE detectats a la vostra proposta.-Repintar-Redibuixar-Recrear-ReferDe la REpresentació mental (idea) ---------a la presentació material ( matèria).

La proposta de treball consisteix en;

                           . REalitzar una proposta personal ( RE- versió2) a partir i en relació als exercicis i eixos anteriors . Les REspostes. Exemples/casos d´estudi. Inici-desenvolupament i REalització de la  proposta personal.

Llistat de verbs que comencin pel prefix  RE detectats a la vostra proposta.

-Repintar

-Redibuixar

-Recrear

-Refer

[artidiss]

L’intercanvi:  El diàleg per transformar.

Objectes i elements   La proposta de treball serà l´intercanvi de la maleta, maletí, valisa, carpeta, bossa, estoig, caixa, calaix , kit, vitrina,... d´ idees, materials i eines d´una companya/y per realitzar un treball personal, amb l´objectiu de prendre distància respecte al treball propi en relació a las valoracions crítiques, les valoracions dels coneixements, les experiències i les opinions pròpies i alienes; així com també utilitzar recursos tècnics i conceptuals a partir d’una apropiació i transformació personalitzada de les eines, els materials i els conceptes de treballs d´altres companyes/s, respectant l´autoria i establint un diàleg.

Planter Bruna:

M'intereesen els verbs

   Rebel.lar,  Conectar  Generar, Alliberar , Re-interpretar

Objectes i elements  

Gest pictòric . Acte de pintar . Body paint (Dits/Punys)

Planter 1. (elements/objectes).

Planter Bruna 2. (Identitat)

Ponte de Pugni ,Venècia ( Italy)

Cuadre Venècia , textura , Atmòsfera

Descontextualització en l’espai

[artidiss]

About

¿Que entenem per idea i matèria?

Idea i matèria es una assignatura optativa de 4rt del grau en arts i disseny que imparteix l’escola Massana.  Recau en els dos pilars de les dues disciplines troncals del grau universitari com són ; el disseny i l’art. Sobre el meu coneixement crec que la matèria es fomenta a partir d’una metodologia de treball que recau en la investigació , així com busqueda d’inspiració de diferents referents per a dur a terme l’execució d’un projecte. Es constitueix sobre un Tumblr , una pàgina web on el professor materialitza a l’alumnat la manera en que es presenta i es determina  la pàgina de forma unipersonal i en vista de professional. Aquest mateix Tumblr actua com a coneixement visual , ja que es pot cercar tot tipus d’imputs que a l’individu més li agradi. Aquest mateix , s’exposa a través de treballs o projectes ja realitzats de qualsevol caire d’interès . Per tant es extens i l’alumne pot divagar sobre l’àmbit que hi vulgui tant en pràctiques artístiques  com de disseny contemporànies .

Crec que es busca potenciar la creativitat del subjecte mitjançant el diàleg d’un projecte basat en un procés que envolti una dinàmica del concepte.

   Qüestions

Pregunta -idea i matèria

¿Quina creus que serà la metodologia de treball  emprada en aquesta matèria ?

Dibuix inventat

Pregunta personal

¿Es possible mantenir els ideals de la Bahaus en un futur , on l’eix principal es el planeta?

          .Aquesta es la primera qüestió que hem vaig preguntar . Vaig escollir aquesta pregunta ja que aquest darrer curs del grau , hi estic hibridant totes les matèries. Aquesta no era menys i durant aquest semestre he treballat sobre les idees d’art en l’espai.

La bahauas com a entitat es la màxima expressió d’aprenentatge . Els seus ideals passen per un questionament dels sues en un futur, amb la divisió d’artesans /dissenyadors/artistes. La meva pregunta es vincula amb el nostre planeta amb problemàtiques mediambientals , manca de recursos que ens afecten a tots. D’una manera u altre s’ha de conscienciar a la població dels problemes del nostre món.

  Pregunta actual

¿Serem capaços ?

Com a resposta, no soc adiví , ni tinc una bola de cristall que hem rebel.la el futur. Els plantejaments a partir de la creació no contemplaven per aquell abans unes problemàtiques de futur . La essència de la bahaus es reflexa  en un procés creatiu convinat amb la tracta de diferents materials  formes i colors . Ja que totes les èpoques són impulsades per noves formes de plantejaments que venen impartides pels nos paradigmes. Els artistes i artesans s’unien a través d’una unitat en el material , mentre que els artistes i l’art partia d’una llibertat d’expressió. El que feia realment especial a la Bahaus en un àmbit acadèmic fou la seva diversitat dels seus estudiants gràcies a una nova societat.

Feia ja 100anys , es van començar a imaginar i solidificar les bases d’un futur. Ja no era algú únic , sinó que es volia crear un cànon universal , es va crear la separació entre artesans/artistes/dissenyadors. Es van crear nous plantejaments de disseny democràtics així com la pensa en la qualitat, la forma, la funció, la sostenibilitat i el seu preu. Tot el que representa i envolta (Ikea). Amb aquesta idea de crear un producte que arribes a les mans de tothom.

En l’àmbit de l’arquitectura no es menys , els dissenyadors es qüestionaven problemàtiques socials , aplicació de nous materials i elements que sempre no son ser tangibles. Van crear una nova arquitectura , un nou mobiliari . Aquestes bases de futur millorarien al món modern , solventant problemàtiques com ; la gentrificació , la millora de vivendes a nivell universal amb més llum aire , sol, una nova arquitectura camuflada en l’entorn , contemplació d’espais verds , una arquitectura demogràfica , referència a un disseny de societat per a diferents col·lectius al qual les habiten.

Es busca millorar la vida dels demés a partir de la creativitat, valor i bon disseny mitjançant la premissa de com volem viure en un futur. El mateix ens espera amb un creixement desmesurat dels espais urbans i la disminució de diferents recursos , la sostenibilitat en aquells materials que escassegen.

En la meva opinió mantindré aquells ideals de la combinació nous materials a partir de les formes del passat i els seus colors junt amb un procés creatiu , si que es pot.

No obstant bahaus es senyal de canvi i durant la seva historia hem pogut observar que ha anat canviant i s’ha pogut actualitzar de la ma d’aquests fets. Tot dependrà de la consciencia que prengui la societat , individus , grans empreses , col·lectius ets si aquests fets recauen en la importància que es mereixen. La tracta de nous materials impartits per les noves tecnologies i la manera en la que hem solucionat aquestes problemàtiques. Si cada cop es pensa més cap a una innovació amb plantejaments demogràfics , pels individus i que aquets nous dissenys aportin i ajudin a millorar cap a una   qualitat de vida .

Si menys no, tot això fa referencia a un context global del planeta si , tot empitjora i ens veiem obligats a mudar-nos de planeta , aquests ideals per exemple en l’arquitectura amb aquesta combinació de mòduls creats a partir de dos rectangles amb planta lliure , tot diàfan i el vidre com a element principal, a  altres planetes no podem construir de la mateixa manera , ja que tot canvia. Les condicions atmosfèriques no son les adequades , son completament diferents a tot el que coneixement i el mes savi seria començar a construir a la terra amb materials del planeta que es vol colonitzar.

En resum en un àmbit acadèmic es poden mantindré les seves idees i maneres de fer entendre i veure el disseny i l’art. Però si s’extrapola en un àmbit arquitectònic i les condicions en el planeta no son favorables tal com una inundació , i els nous plantejaments de futur de vivència tracta de busca refugi en un medi aquàtic com es  el mar , ja sigui sota el fons marí o a la seva superfície  el disseny canvia . Si  es vol edificar a la lluna, no podem aplicar espais diàfans amb formes geomètriques ni materials de vidre, ja que ens matarien. Però si podem agafar exemple de la naturalesa i treballar amb vivendes plurifamiliars a partir de formes  orgàniques de la nostra naturalesa.

[artidiss]

El Planter

Contingut Verbs

Finalitzar      Experimentar   Profunditzar

Projectar      Potenciar          Formar

Forçar           Barrejar            Crear

Aportar         Mirar                Explotar

Col·lecció d’accions sobre la matèria

He finalitzat el projecte

Les projeccions en aquesta paret , ressalten els elements opacs

He hagut de forçar el pany per poder introduir la clau

He aportat un distintiu nou envers al projecte treballat

He experimentat varies metodologies de treball al llarg del grau universitari

He potenciat els meus coneixements al llarg de la meva vida acadèmica

He barrejat diferents elements per crear-ne de nous

S’ha de mirar al passat , per aprendre en un futur

S’ha de profunditzar amb allò que a un l’interessa

Has de formar varies formes que actuí com a mòduls en un conjunt

Has de crear sempre coses

S’ha d’explotar la creativitat , per extreure el màxim rendiment de les idees

Paraules clau

 Observar             Anàlisi                   Energia                             Referents              Experiència         Finalitat                Juxtaposició                       Interior              Tècnica               Experimental        Temàtica                            Profunditat        Transfons            Metodologia         Contrast                             Dibuix                  Simbologia          Concepte              Mirada introspectiva          Imatge                  Color                   Puntillisme            Records                             Viatge

Contingut

Carpeta de dibuix ( Caixa )

-Fotografia d’unes vacances a Venècia ( Italia).

-Referents . Recull de varies obres artístiques .  Pintures .

-Primeres probes a diferents formats. Atmosferes

-Dibuix Aquarel.la , paisatge arquitectònic . Llum i ombra

-Eines per pintar , pinzells diferents tamanys .

- Primeres probes a diferents formats . Puntillisme

-Obres finals . Atmosferes . Diferents pinzells per diferents papers

Caixa 

Fotografía d’unes vacances a Venècia ( Italia)

Referents . Recull de varies obres artístiques .  Pintures

Primeres probes a diferents formats. Atmosferes

Dibuix Aquarel.la , paisatge arquitectònic . Llum i ombra

Eines per pintar , pinzells diferents tamanys 

Primeres probes a diferents formats . Puntillisme

Obres finals . Atmosferes . Diferents pinzells per diferents papers

[artidiss]

[artidiss]

Marc teòric . La identitat

Referents 

Stoichita, Victor I, Coderch, Anna María (traductora) (2008) Breve historia de la sombra La Biblioteca Azul / Serie menor: Siruela ed.

La relación con el origen (la relación con la sombra) marca la historia de la representación occidental. El propósito de estas páginas es seguir el hilo y los hitos de ese recorrido. No debemos extrañarnos del retraso que, en relación con la historia de la luz, caracteriza a la historia de la sombra, su explicación reside seguramente en que en realidad es el estudio de una entidad negativa. Victor I. Stoichita Esta «breve» y prodigiosa historia de la sombra comienza con dos mitos de origen. El primero, referido por Plinio el Viejo, y que con los años se ha convertido en el mito de origen de la pintura, narra la historia de una legendaria muchacha de Corinto que, para conservar viva en la memoria la imagen de su enamorado, trazó una silueta a partir de su sombra. El segundo es la parábola de la caverna de Platón, en donde algunos hombres encadenados desde niños en una morada subterránea sólo alcanzan a ver las sombras de la realidad proyectadas sobre un muro. Partiendo de estos dos mitos del arte y del conocimiento, Victor I. Stoichita nos va desenredando el enmarañado itinerario de una metáfora tan amplia en sugerencias que se ha convertido en uno de los desafíos técnicos y simbólicos más perdurables en los artistas de Occidente: de Vasari y Cennini a los cuentos de hadas, de Poussin a Picasso, Warhol o Beuys, del cine expresionista y la fotografía a la psicología infantil, este apasionante recorrido con más de 100 ilustraciones nos llevará a desentrañar el sentido más primigenio del arte como representación. via Victor I. Stoichiță, Anna María Coderch (1999). Breve historia de la sombra (2ª edición). Siruela. ISBN 9788478444397.