bassols-blog

[bassols-blog]

Memòries d’un switcher: power on!

En l’últim post ens havíem quedat a punt d’engegar la màquina. Pitgem el botó i ...

Grans encerts,  grans errors

Rapidesa en la configuració inicial, perifèrics i aplicacions

Aquí és on em trobo el primer i  gran avantatge d’un Apple respecte un PC. La configuració inicial és ràpida, sense gaires preguntes ni opcions complicades, es connecta a la xarxa a la primera.

No ens demana controladors o drivers.

No ens obliga a instal·lar un munt de CD’s.

No ens demana reiniciar un cop i un altre.

Com a anècdota diré que ha reconegut en poc segons una impressora HP del Cretaci superior. El disc dur extern també és acceptat en un obrir i tancat d’ulls.

Senzillament excel·lent!  La informàtica sempre hauria de ser així. 

  El que llegim i no veiem

Un detall que potser ens passa desapercebut però que ens fa l’experiència de treball molt més planera: la font utilitzada per Apple al sistema operatiu. La tipografia  és clara i entenedora, s’anomena Myriad Pro SemiBold.

                                                          Si us interessa conèixer més aquest tipus de lletra feu clic aquí

Teclat apple, no tot havia de ser perfecte!

Pel que fa al disseny del teclat no cal dir que és excel·lent , com tot el que acostuma fer Apple. Les tecles de control de lluminositat i volum també són de gran utilitat.

Però... aquí és on em trobo el primer i  gran error d’Apple. L’absència de tecles o bé les diferències de posició entre els teclats de PC i Apple és el que de moment més molèsties o pèrdues de temps  pateixen els switchers.  

On és la tecla Supr ? 

On és aquesta tecla amiga que ens ajuda a esborrar en sentit contrari ? Senzillament no hi és ! Almenys amb el teclat que ve de sèrie amb l’ iMac. Després d’investigar una mica, descobreixes que si la vols usar has de teclejar fn + del , sincerament crec que l’absència d’aquesta tecla és un error descomunal,  tot i que m’he trobat maquerus de tota la vida que no la troben a faltar o bé que ni saben que existeix  “la tecla què?” ,  increïble ...

On és la tecla Insert ?

Aquesta opció no existeix per defecte. Aquí també has de combinar la tecla Alt + fletxa esquerra o  Alt + Enter

En busca de l’@ perduda.

Per obtenir el símbol @ en un PC es fa servir la combinació Alt Gr + 2.  En canvi , al teclat d’Apple, la tecla que fa aquesta funció NO està situada al mateix lloc! (just al costat de la barra d’espai). Resulta que la Alt (en Mac també és Option) està situada  una tecla més a la dreta que en el teclat del PC.  Quan els pobres switchers volem fer la @ teclegem per inèrcia la combinació habitual i llavors... sorpresa! Comencen a passar coses rares: amb sort sents un “bip” però segons l’aplicació que usis pot ser que la finestra on escrivies desaparegui i te’n surti una de nova o bé activis una opció que ni saps perquè serveix , etc. 

Quan això passa, i al principi us asseguro que això passa sovint, em torno molt irritable, els músculs em creixen desmesuradament, la roba se m’esquinça i em torno de color verd!

Fins que no t’hi acostumes realment és molt i molt molest per un switcher o bé un usuari ocasional de Mac.

També es troba a faltar el teclat amb teclat numèric inclòs (per mi imprescindible) normalment de sèrie en el PC’s. Es pot comprar per uns 50 € tot i que no és teclat sense fils.

Una altra opció, si ja tens el teclat petit es comprar el teclat numèric sol (bluetooth) que també fa les funcions de calculadora. Es pot trobar per uns 60 €.

  Pròxima entrega "aplicacions principals del OS X Lion"

[bassols-blog]

Memòries d'un switcher

Bé, primer les presentacions.

Des de fa poc tinc un nou i flamant iMac de 21,5", regal del meu esplèndid germà, que m'ha convertit en un switcher del nou mil·lenni.

Sóc un d’aquells que s’identifica a les revistes quan diuen allò de “nivel usuario” és a dir, no programo les meves pròpies aplicacions ni interpreto codi màquina ni he de calcular l’òrbita d’un satèl·lit de la NASA. Faig servir l’ordinador bàsicament per escriure, llegir el correu, Internet, ordenar i editar fotos. Com a hobby, m’apassionen totes aquelles aplicacions i programes relacionats amb la composició, gravació i edició musical.

Intentaré transmetre les meves vivències i tribulacions dins el fantàstic món de La Poma. No em centraré només en el software sinó que la intenció és explicar l’experiència a nivell global, des de el cable d’alimentació fins a l’última aplicació o perifèric que utilitzi.

A primer cop d’ull

Obres la caixa i vas desembalant el producte, te n’adones que tot el packaging és excel·lent, tot ben embolicat, no hi ha plàstics que s’enganxin ni material sobrer. Es nota que Apple ha donat molta importància a la presentació. Puc imaginar-me a un munt d’enginyers obrint un cop i un altre el producte i fent-hi millores i correccions.

L’ordinador pesa més del que sembla, en el fons això és un avantatge ja que no pots fer-lo caure fàcilment , el peu és ferm i la pantalla s’orienta amb molta suavitat.

Bon aspecte

La línia clara i l’aspecte polit sempre ha estat una constant en el disseny de tots els aparells d’Apple, d’on surt la inspiració ? Sembla ser que Steve Jobs era bastant seguidor del disseny de la casa Braun (màquines d’afaitar, ràdios, torradores...) especialment del dissenyador Dieter Rams, feu un cop d’ull aquí, segur que hi veureu semblances.

Silenci

Encenem per fi l’iMac i escoltem... un fantàstic silenci. És una de les màquines més silencioses que mai m’han passat per les mans. Sé per altres maquerus que, amb el temps, aquest silenci s’anirà trencant poc a poc arribant a sentir un petit brunzit, que no arriba mai a ser molest.

Tot a punt pel primer switch on!