crisbestr

[crisbestr]

Instal·lació col·laborativa dissenyada per A Cel Obert amb la participació de 1950 alumnes d'11 centres educatius de les Terres de l’Ebre

Organitza: A Cel Obert- Ajuntament Tortosa Lloc: Tortosa Any: 2019 Fotografies: Christopher Picón Sentir com la vida agafa cos, es fa consistent i es va modelant per adoptar formes imprevisibles; té un camí que no és ni pla, ni continu, ni fàcil. Més aviat el recorrem amb alts i baixos, el viatgem de manera delirant i aprofitem les travessies, convertint-les en oportunitats, enlloc de fer els itineraris sencers, de manera pausada i calmada. Tot el que sentim en el “mentrestant” té nom i cognoms. Tots els sentiments que vivim els analitzem: els filtrem, suavitzem, matisem i passem pel tamís personal. Els fem grans i es fan grans a dins nostre, ens envolten i envaeixen. I és que la intensitat d’aquest filtre és proporcional a la percepció que en tenim cadascú. La instal·lació representa aquest camí tortuós i esperançador que es fa gran, intens i ens omple com a persones. S’apropia de l’espai i ens evoca a com el sentim i el fem nostre: el pati i el camí de la vida.

[crisbestr]

Instal·lació col·laborativa dissenyada per A Cel Obert amb la participació de 1700 alumnes de 8 centre educatius de Tortosa Organitza: A Cel Obert- Ajuntament Tortosa Lloc: Tortosa Any: 2018 Fotografies: Òscar Lanau

Desitjos és la instal·lació dissenyada per a la cinquena edició del Festival. Ha estat realitzada amb la col·laboració d’alumnes del Col·legi Diocesà Sagrada Família, de l’Escola Cinta Curto, de l’Institut Dertosa, de l’Escola de Ferreries, de l’Escola la Mercè, de l’Escola de Sant Llàtzer, de l’Institut Cristòfol Despuig i de l’Institut-Escola Daniel Mangrané. 

Anhels que voleien perquè necessiten trobar el seu lloc i fer-se visibles, ambicions que es formulen i necessiten materialitzar-se, desitjos que es pretenen i es busquen i finalment es troben, somnis que lluiten per deixar de ser-ho i fer-se reals, objectius que acaben sent prioritaris, interessos que esdevenen importants, passions que ens mouen i ens fan sentir vius. En altres cultures, aquests anhels, ambicions, objectius, interessos, passions, somnis i desitjos els formulen i els llencen al vent: els fan lliures. Perquè nosaltres no?La instal·lació pretén ser un mecanisme per escampar tota la força, l’energia, la confiança i la determinació que sovint queda a un racó i es perd, sobretot en els més petits. És una al·legoria a la vida i la llibertat que acumulen els nens. Una il·lusió que, en aquest cas, vàrem fer real i vàrem repartir sense rumb concret, però amb l’esperança intacta.

[crisbestr]

Projecte guanyador al concurs per a l’escenografia del DeltaChamber Music Festival

Organitza:

DeltaChamber Music Festival + COAC

Lloc:

Amposta

Any:

2018

Fotos:

DeltaChamber

Vídeo:

Veure

aquí

No es pot descriure amb paraules ni tenir una idea nítida del què són les presons en llibertat, és a dir, els llocs on viuen les persones exiliades. I sense ser possible descriure-ho existeix. La instal·lació proposada té la capacitat de contar-nos sense paraules una història, una experiència i una evocació que genera formes i cohabita en l’espai: l’exili en cos i ànima. Unes formes que tenen en la multiplicitat del seu significat la trobada entre la situació descrita i l’esperança de la tornada a casa. I la seva representació: els barrots de la privadesa d’autonomia que t’aparten de la teva vida, igual com els silencis que separen les notes d’una partitura; i les llàgrimes del record i l’enyorança que es converteixen en notes musicals plenes d’il·lusió, en redones infinites i amb calderó. Uns silencis i unes notes que, només en acabar, fan que el públic s’emocioni.

Per aconseguir la idea exposada anteriorment proposem un seguit de teles elàstiques de diferent llargada, que aniran subjectades per la part superior mitjançant nusos de topall als elements transversals situats al sostre de l’espai. A dins d’aquestes teles suspeses hi aniran globus en els extrems. Els globus contindran un pes interior, per donar el caient adequat als elements que formen la instal·lació. L’atmosfera obtinguda té prou força per ella mateixa perquè representa l’essència d’un fet indescriptible, de manera que es concep com un ambient per reflexionar, per ser-hi.

[crisbestr]

GUIXEM EL QUÈ NO ENS REPRESENTA. (URVIART 2017 - Acció 9)

Organitza: Antena Cultura URV Lloc: URV Campus Terres de l'Ebre Any: 2017 Autora: Cristina Bestratén Coordina: Núria Gil

Quan llegim alguna cosa que ens agrada la subratllem per tenir-la present. Què passaria si subratllem a la inversa? Si guixem tot allò que no ens interessa i mostrem únicament allò que ens convenç?

L’Urviart d’enguany us invita a reflexionar sobre com es pot mostrar un mateix relat narrat per diferents interlocutors.

Participeu guixant el que no us representa, transformeu històries tristes en narracions alegres, remarqueu la part més dolça d’aquella pàgina o convertiu-la en un relat fosc. Tot dependrà de vosaltres.

Amb el resultat, farem una exposició on podreu comparar les diferents versions d’una mateixa història.

Activitats paral·leles: Conferència Llibertat d'Expressió i art, una relació dialéctica? a mans de la politóloga Sofia Royo.

[crisbestr]

L’ESTOL

Any: 2017 LLoc: Passatge Franquet, Tortosa Client: Festival A Cel Obert Autors: Instal·lació col·laborativa dissenyada per l’organització d’A Cel Obert amb la col·laboració de 1600 alumnes de 7 centres educatius de Tortosa.

En aquesta quarta edició del Festival, l’art efímer s’ha volgut apropar al públic més jove. Aquesta intervenció col·laborativa va voler fer evident l’espectacle del vol dels estornells al mateix temps que va servir d’eina per explicar de forma didàctica a les aules que és “la perspectiva”.

[crisbestr]

INSTAL·LACIÓ PER A L’ESTAND DE SIGNATURIT

Any: 2017  Lloc: GSMA MOBILE WORLD CONGRESS. Barcelona  Client: SIGNATURIT  Autors: Cristina Bestratén + Aina Bigorra + Erik Herrera

Signaturit és una app per enviar, signar i gestionar documents de forma segura i amb plena validesa legal. En aquesta ocasió, vam convertir les parets de l'estand en un mur daurat a mode de “mur de la fama”, on els visitants podien deixar la seva signatura i aquestes passaven a ser les autèntiques protagonistes de l'espai dedicat a aquesta app.

[crisbestr]

JOAN S. BELTRAN. LES PARAULES SÓN LES AÏNES DEL POBLE. (URVIART 2016 - Acció 7)

Organitza: Antena Cultura URV Lloc: URV Campus Terres de l'Ebre Any: 2016 Autora: Cristina Bestratén Coordina: Núria Gil

Mural d'homenatge a Joan S. Beltran i Cavaller, lingüista tortosí recentment guardonat amb la Creu de Sant Jordi i nomenat membre de la secció filològica de l’institut d’Estudis Catalans.

[crisbestr]

INSTAL·LACIÓ PER A L’ESTAND DE SIGNATURIT

Any: 2016 Lloc: GSMA MOBILE WORLD CONGRESS. Barcelona Client: SIGNATURIT Autors: Cristina Bestratén + Aina Bigorra + Erik Herrera Signaturit és una app per enviar, signar i gestionar tots els teus documents de forma segura i amb plena validesa legal. Amb la nostra proposta d'estand i mitjançant l’ús de firmes físiques, una explosió de sobres i un cablejat, aconseguíem recollir l’espai al mateix temps que representàvem tot aquest procés que es produeix a la xarxa, des de què se signa un document i s’envia, fins que es realitza la gestió, en aquest cas, simbolitzada en el taulell que durant la fira els va servir per rebre els clients i establir acords.

[crisbestr]

ESCENOGRAFIA INDEXICAL (space)

Any: 2013 Lloc: Fabra i Coats, Barcelona Client: HAND MADE DANCE Equip artític:  Marta Fleta, Andrea Just y César López, ballarins Neus Ledesma, cordinadora. Natalia Ramos, disenyadora d'il·luminació. Patricia Manzanal, disenyadora de moda. Taller de Músics i Núria Garcia (violinista).

Escenògrafs: Cristina Bestratén + Aina Bigorra + Erik Herrera La dansa és contínua i fugitiva, ens regala instants de plaer que ràpidament desapareixen i queden guardats en la nostra memòria. La “fotografia” té el poder de representar aquests instants i de congelar-los. Amb INDEXICAL [space] volem crear una instal·lació que combini aquestes dues arts i permeti al públic viure una experiència escènica no convencional.

[crisbestr]

INSTAL·LACIÓ PER A L’ESTAND DE CAPTIO

Any: 2016 Lloc: GSMA MOBILE WORLD CONGRESS. Barcelona Client: CAPTIO Autors: Cristina Bestratén + Aina Bigorra + Erik Herrera

[crisbestr]

MACROPOEMA (URVIART 2014 - Acció 4)

Organitza: Antena Cultura URV Lloc: URV Campus Terres de l'Ebre Any: 2014 Autors: Cristina Bestratén + Roman Aixendri Coordina: Núria Gil

Mural d'homenatge a Gerard Vergés per inaugurar la quarta acció d'URVIART, Macropoema, que convida als participants a crear un gran poema col·lectiu a partir de versos del reconegut poeta tortosí, Gerard Vergés, que estaran enganxats aleatòriament per la paret del vestíbul. Es tracta d’una acció oberta a tota la comunitat universitària i també persones externes que passin per la universitat durant el moment que estigui en marxa l’acció. Extracte: La poesia cobra vida quan algú l’escriu però també quan algú la llegeix. Hi ha diverses maneres de llegir-la i diversos en són els seus sentits quan es llegeix atentament. ¿Però què succeeix quan un poema es realitzat per centenars de mans? Doncs que aquesta s’expandeix com una planta rizomàtica expandint-se en totes les direccions possibles i escapant de la univocitat.Agafant com a base la figura de l’il·lustre literat Gerard Vergés s’anirà construint una constel·lació poètica que donarà cabuda a qualsevol que s’hi vulgui afegir a transformar el sentit original de les obres del poeta tortosí a mode d’homenatge creacional.

[crisbestr]

VERANISMO TELÚRICO ARTWORK Any: 2014 Client: La Voz Telúrica Veranismo Telúrico es un trabajo que trata de transportar esas canciones veraniegas que aún recordamos con cariño a los nuevos tiempos. Todo ello, bajo la visión de 35 bandas y artistas del sonido independiente atual.

[crisbestr]

LIGEREZA TELÚRICA ARTWORK

Any: 2013 Client: La Voz Telúrica

[crisbestr]

INSTAL·LACIÓ "ÉRASE UNA VEZ DOS PUEBLOS..."

Any? 2014 LLoc? Rivas Vaciamadrid Client? Festival Cultura en la Calle + Ajuntament Rivas Vaciamadrid Autors: Cristina Bestratén + Erik Herrera + Aina Bigorra

Erase una vez un pueblo és una instal·lació en el paisatge. Una instal·lació que aborda el record i la relació de la ciutat amb la seva memòria. 

Rivas-Vaciamadrid és un municipi amb una marcada realitat històrica, i producte del transcurs d'aquesta mateixa història, no té una trama urbana antiga que permeti enllaçar amb el seu passat. A través d'aquesta peça escultòrica, s'estableix una relació d'identitat entre el ciutadà i la memòria. Amb una formalització propera al land art, es proposa construir un conjunt de peces que representin de manera conceptual el concepte de poble mes iconogràfic, alhora que amb un cert reconeixement a la realitat pròpia de Rivas-Vaciamadrid. Una construcció diversa (per les seves formes) però homogènia (materialitat), oberta i íntima, profunda i alhora sense gruix, que atraurà als visitants a interactuar i traspassar al seu interior. Aquesta escenografia habitable, construïda mitjançant un únic patró comú formalitzarà el perfil d'una llar. L'imaginari personal farà la resta i convertirà cada peça en una casa, i el conjunt de peces en un poble. Pel seu caràcter d'espai d'activació de la memòria, i pel seu caràcter sensible, es pretén que es converteixi més en un lloc de transmissió de la tradició oral. Un espai en el qual els avis puguin explicar anècdotes als seus néts, en què els adults recordin els seus viatges als pobles d'origen dels seus pares a l'estiu, en què els nens construeixin també records... o al que simplement es deixi volar la imaginació. 

[crisbestr]

INSTAL·LACIÓ SONALLS

Any? 2014 LLoc? Antic Convent de Sta. Maria de la Ràpita Client? Eufònic Autors: Cristina Bestratén + Erik Herrera + Aina Bigorra Sonalls és una experiència emmarcada en la celebració del festival Eufònic. La instal·lació té la voluntat d'exercir com a espai de presentació i introducció al festival al mateix temps que aquesta modifica la percepció del visitant, i converteix el pati del convent en un espai en el qual preval l'emoció, la sorpresa, la interacció... Utilitzant els elements més primaris del llenguatge visual i sonor (llum, color, forma i so) s'aconsegueix un espai d’immersió que convida a l'acció. La instal·lació t’invita a traspassar al seu interior, i un cop en ell, l'exterior desapareix i només existeix el seu ambient càlid, lluminós i oníric. Un lloc vibrant pels sons produïts pels cascavells de l’interior de les esferes, la seva textura, el contrast amb l'espai on es situa, la variació de la llum... tot actua per aconseguir un espai màgic que crida a l’acció.

[crisbestr]

EL PROJECTE: INSTAL·LACIÓ FAV 2012.

Organitza: FAV

Proposta: Tournearound

Any: 2012

Autors: Cristina Bestratén + Aina Bigorra González + Erik Herrera Iturat

Surprise! Passez, regardez, touchez... interagissez!!

Construisez votre proposition! Nous vous invitions à changer la position des pots de fleurs, à varier l'orientation des tournesols...

Jouant avec l'improvisation, c'est maintenant au visiteur de faire tourner le « tournearound », cherchant la meilleure vue, le détail le plus curieux ou le rayon de lumière le plus brillant. Donner former à l'interaction par le biais de la curiosité.

L'installation se réinvente chaque jour, partant de l'état 0 et se construisant tout au long de la journée.

Le résultat final est une surprise: la somme des désirs de tous les visiteurs.

Le projet part de la capacité d'illusion que possède un miroir – un élément capable d'être une surprise en lui-même. Partant d'une réalité concrète, celle qui nous entoure, le miroir est capable de convertir cette réalité en quelque chose qu'elle n'est pas. Le miroir est le support, mais il est aussi à la fois cette chose qui n'est qu'une illusion: le ciel qui se reflète, la fenêtre, le rideau ou la jardinière.

Mettre en place un miroir dans une chambre, dans un salon ou dans un patio apporte intrinsèquement la modification temporelle du lieu dans lequel il se trouve. Le patio avec les miroirs ne sera jamais plus le même patio. Le patio sera, durant un laps de temps défini, un autre patio.

Et avec ce prémisse de mirage et de surprise apparaît l'installation « tournearound ».

Le projet tente de valoriser le lieu à partir de l'utilisation du miroir. Parvenir à multiplier de manière enchainée les détails, les espaces et les formes. Accéder à la relation la plus étroite possible entre le lieu et l'installation qui se déroule. Pour cela, nous avons misé sur la mise en place d'une série de miroirs télescopiques, qui, à la manière des tournesols, parviennent à muter et à mimer ce qui les entoure: les façades intérieures du patio , le sol, la porte d'entrée, les fragments de ciel qui découpent les toits, l'intérieur qui transparait à travers les fenêtres...

Comme un caméléon, l'installation est capable de changer son aspect constamment, s'adaptant à chaque moment, les uns après les autres. Tournesols et miroirs n'ont que le rôle de catalyseur pour créer des relations entre les visiteurs et le patio. Ils influencent l'expérience qui se déroule.

L'installation « tournearound » ne prétend pas être un élément en elle-même, mais plutôt un accessoire nécessaire pour changer la réalité et la convertir en surprise.

La surprise est par conséquent sur le point de se réaliser!

L'introduction à une partie de champ de tournesols à l'intérieur du patio sert de fil argumentaire à la proposition, évoquant la relation étroite que le tournesol entretient avec le soleil, et comment cette relation de symbiose peut être extrapolée, dans ce cas, du miroir au patio.

N'oubliez pas de prendre une enveloppe! Vous pouvez emporter chez vous un morceau de l'installation!

[crisbestr]

INSTAL·LACIÓ PER AL MOSCOW FLOWER SHOW

Any? 2014 LLoc? Moscou Client? Благотворительный фонд “Подсолнух” Autors: Cristina Bestratén + Erik Herrera + Aina Bigorra Instal·lació realitzada de manera col·laborativa amb Благотворительный фонд “Подсолнух”, una associació sense ànim de lucre que ajuda a nens amb malalties degeneratives.