demolerdemoler

[demolerdemoler]

Don't look back in anger. Intentando comprar entradas de Oasis, trabajar, no llorar. Todo a la vez. Necesito ayuda.

[demolerdemoler]

Hola, pare.

Divendres Pau i jo vam anar al xalet. Vaig buscar, en els calaixos de l'aparador, dues coses: El teu carnet de la urbanització, amb aquella foto teua amb setze o dèsset anys. Ja t'havies canviat el nom. Ja parlaves en valencià. En tenies trenta-dos quan vaig néixer, el doble. I, fins fa dues setmanes, en tenies seixanta-cinc. No et faràs mai més major.

També hi havia, per algun motiu, dues cartes que t'havia escrit la mare quan estaves a la mili. No em vaig atrevir a obrir-les quan les vaig trobar fa anys, i crec que no m'atreviré mai. Potser li les donaré a Pau. Crec que ell no sap que existeixen.

M'agrada recordar-te com et veig en totes les fotos de carnet que he anat trobant. És a dir, com no t'he conegut. Totes eixes versions de tu que he escoltat en relats mítics, o a través d'anècdotes d'altres persones. L'altre dia algú em recordava quan tu, amb poc menys de vint anys, deies que portaves una fulla d'afaitar a la cartera, per si tenies l'impuls de suïcidar-te.

No m'has deixat triar. Només puc viure, pare. Viure sense tu és un error. Segons el teu historial de Firefox, vas consultar fa poc Mateu 14. Els pans i els peixos.

"Y después de despedir a la gente subió al monte a solas para orar. Llegada la noche estaba allí solo"

[demolerdemoler]

[demolerdemoler]

Primera carta al pare difunt

Pare.

Te’n has anat ben ràpid. Com tu volies. Sempre ho has fet tot com has volgut. Els nostres records d’infantesa són plens de les teues amenaces de morir a l’edat de Crist primer, de Kirkegaard després.

Ens has ensenyat a anar en biblceta, a fer foc, a esporgar arbres.

A través de les teues obsessions literàries, esotèriques i teològiques, ens has contat com caçar balenes, la vida dels gauchos, i les històries de poder de Castaneda.

La seua set insaciable de coneixement t’ha portat a construir un món interior tan vast que la resta necessitaríem diverses vides per entendre’l.

Has marcat la vida de tothom qui t’ha conegut. Però crec que tampoc ho feies a propòsit. Tu simplement eres, i feies les coses com les pensaves.

Déu davant de totes les coses. I un amor incombustible cap a nosaltres i la nostra mare. 

No sempre ens hem entés. És normal. Però, a la teua maera ens has donat suport i ens has deixat triar el nostre camí.

Enyorarem la teua determinació.

La voluntat del guerrar.

Fins fa uns anys, pensava que series inmortal. Supose que has nodrit tant el teu costat espiritual que d’alguna manera ho eres, encara que la teua presència material ja no estiga.

A partir d’ara el nostre camí per la vida és més fosc i menys segur. Has pensat molt en la mort. Nosaltres també. Pare, espere que el cel sgia tot allò que estimes: la nostra mare, una biblioteca infinita i un hort de tarongers i llimeres.

El que som és gràcies a tu. 

---

Este texto lo escribí el miércoles 10 de junio, un rato antes del funeral de mi padre, donde lo leí.

[demolerdemoler]

Sense tu jo ja no sóc

Gràcies pare

[demolerdemoler]

la costumbre

[demolerdemoler]

Vivir dentro del Tríptico elemental de España.

Vinaròs. Marzo 24

[demolerdemoler]

Mi vecina es la más perrita y la que más guape me saca siempre. A Mifune también jeje

[demolerdemoler]

Pasan demasiadas cosas a la vez. He soñado que volvía a tener 15 años pero tenía todo lo que sé dentro y solo follaba con chicas hasta que me obsesionaba con T. Quizás como una venganza, pero hacia mí. De todas las personas del pasado tenías que volver justo tú.

Llevo toda la mañana un poco triste y un poco descolocade. No me persigue la nostalgia, soy yo quien la busca y la remodela

[demolerdemoler]

Un manual para que me digan qué tengo que hacer

ahora que Kate Middleton parece que tiene

the big C

y que la persona que

no sabe que (me) hizo

the big V

se intentó suicidar.

Sigo soñando con mensajes larguísimos, con miradas furtivas, con un paseo largo en un jardín. Padres desaparecidos. Enfermedades terminales. Viajes trans-atlánticos. Yo me quedo

Rodeada de deshaucios y

tan sola en esta casa

es posible que me abra como una granada, creo

que me moriré de pena.

[demolerdemoler]

Echo de menos a mis amigas. Hace tiempo que no las veo y me siento vacía. Pero estamos conectadas.

El dolor de romper uno de esos hilos es como cuando te rompes un hueso. Aún estoy intentando curar una de esas heridas. Es complicado respetar mis propios límites cuando esa persona se me aparece en sueños, o cuando me la cruzo en días de lluvia. Ojalá las amistades fueran para siempre.

[demolerdemoler]

[demolerdemoler]

Viva el rastro. Titaguas, finales de los 80s o primeros 90s. Un beso en la frente al cura

[demolerdemoler]

Qué feliz me hace encontrar diapositivas en el rastro

[demolerdemoler]

Las diapositivas que compramos en el rastro, pasaditas por un filtro de HP5+ y bien toqueteadas. Mi nuevo hobby estas vacaciones

[demolerdemoler]

Nuevo Centro

[demolerdemoler]

He hecho un fanzine con fotos de Barakaldo.

Esto es otro sitio del margen izquierda, creo que Portugalete.