Tumgik
Text
Si ara em morís
No penso que ningú no s’adonaria; la gent es penediria de no haver-me cuidat, vist, escoltat més.
0 notes
Photo
Tumblr media
Ahir m'ho deia l'Anna: dir que hi ha relacions que no canvien és només una excusa per no passar pàgina. Tot es transforma i tota aquesta merda també pot transformar-se: ens ho vam dir tant en un moment i ho deiem tan poc fredament que no vam adonar-nos de la transformació de la qual parlavem. M'estirava del braç racional i jo m'aferrava el sensible. Sensible. Sensible. Sensible. Li deia: “no em passa per això, Anna, em passa per això altre” i ella em deia de seguida: “Paula, no t'enganyis”. En aquest moment pensava que se m'omplien els ulls de llàgrimes però no m'ho vaig permetre, i les trec ara, per covarda. Sí que és veritat que, per poc que ara m'ho sembli, puc sentir-me segura en un espai on no em mires. Sí que és veritat que, per poc que ara m'ho sembli, puc sentir-me curada sense les teves paraules. Sí que és veritat que, per poc que ara m'ho sembli, puc estar tranquil.la sense sentir les teves passes als meus talons, per si de cas. Per-si-de-cas mai et necessito. Per-si-de-cas mai em necessites. Per-si-de-cas caic i m'agafes i m'abraces i em dius _______ De les 3 hores que porto sense poder dormir no te'n dec cap. Si més no, et dec tota la distància i tota la pau que et mereixes. Voler-te així ha estat responsabilitat meva.
0 notes
Text
Fa mesos que no m’escric i reconeixo que m’està passant factura. La llista infinita que em podria arribar als peus són les coses que no m’he atrevit a dir-me i se’m planten dins el cap quan sento aquest mal que m’oprimeix el pit. L’he sentit fort a la dutxa: em ve a ventades quan inspiro i de vegades no puc evitar el sospir dolorós. És més físic del que sembla. Reconec molt el sentiment d’auto-rebuig i em fa pànic retrobar-m’hi del tot.
0 notes
Text
Abans era V de visionària
La veu atapeïda al límit de gola i l'aire que vol surar per respirar-me. Intentar explicar la meva escala de valors, impertinent, que té a veure amb els abismes. I la vida: maldestra, atrafegada, sapastre. Sempre a ultrança. Tant a ultrança que no aconsegueixo explicar-la.
No tinc pous on caure ni tinc pous, per fer-ne bandera. Tinc alguna ombra que em cobreix però no en fa oasis i tinc, alhora, tanta, tanta vida… maldestra, atrafegada, sapastre. Tanta, tanta vida i li tinc tanta, tanta por.
0 notes
Photo
Tumblr media
442K notes · View notes
Text
Només et tens a tu: si t'abandones no és culpa dels altres. Quan dius que no pots només ets les teves frases. Si tota la por que tinc fossin flors un dissabte, i cada matí un cop de vent les fes caure… Ara em vénen totes aquestes pors i tota aquesta plorera potser perquè estic d'exàmens o perquè em vindrà la regla o perquè potser jo també visc una mena de dol i també em ve tot de cara, ara. Tot em suposa tant esgotament emocional… Que no sapigueu res de mi m'angoixa perquè no-tinc-més-forces, i les voldria totes per tornar a sentir-me bé amb vosaltres. De vegades la soledat em torna a caure com una pedra des de ben alt i em regala aquestes nits tan aixafades. Em feu por. No vull marxar. No vull compartir. No vull expressar perquè no sé expressar. No vull veure-us les cares. Ho tinc tot a dintre, no em vessa ni una mica… Creus que em coneixes, saps menys del que et penses… És fort perque he entrat a aquest tumblr per rellegir l'últim post que vaig escriure: no el recordava. Tinc una mena d'esborrany al cap de l'1 al 10 i crec que la meva vida mai podrà ser la mateixa. El verb morir, el verb morir. La por que em passi a mi, la por que em passi a mi.
0 notes
Text
Advices against impotence
1. Deixa passar el temps 2. Sigues productiva perque el temps passi més ràpid 3. Anima’t a tu també (et pots fer post-it’s) 4. Enten que l'espai és necessari 5. No t'avancis 6. Valora la salut que tens 7. Accepta que ara mateix no pots fer res més 8. Cuida la teva família 9. No et comparis 10. Plora quan vulguis plorar 11. Apren a dir que no als plans que no et fan estar bé 12. Menja quan vulguis, no et forcis 13. Amb ser-hi és suficient 14. Compta fins a 10 abans d'escriure 15. Breathe in. Breathe out (x5) 16. No estàs sola. Gens 17. Abans de dormir distreu-te amb lectures teves o endreça’t l'agenda 18. No esperis el suport dels que no te'l dónen 19. Escolta la música que t'alegri 20. Demana ajuda quan la necessitis
0 notes
Text
No puc entendre la vida, ara mateix. M'imagino una mena de botó que de sobte es pulsa i deixes de ser-hi. Ho he pensat tantes vegades, avui, des de que ha passat. De sobtes deixes de pensar que existeix la Plaça Joanic i de sobte deixes de saber què n'és, de la vida dels teus fills. La vida és una merda i després et mors.
0 notes
Text
Tocar-me i acabar en plor
0 notes
Text
Teniem 40 ulls clavats a les esquenes. Cares series que s'escapaven d'un riure incontenible i els meus ulls omplint-se de vergonya t'agafaven de la cintura. Intenta caminar bé, ara les escales, ara treu-te les sabates. I dorm. Dorm, dorm i no em facis passar mai més per això. El que donaria perquè fossis clara, perquè fossis honesta, perquè fossis calmada i respectuosa a la vegada. El que donaria perque fossis com la seva mare. El que donaria perquè l'alcohol no fes amb tu el que vol.
0 notes
Text
Començo a assumir el trauma.
0 notes
Text
Semblem dues bèsties intentant salvar-nos a la vegada amb les mirades. Estirar-nos boca amunt no farà que el sostre ens porti la calma. Ni tan sols confio en el dia que s'endugui tot això: el bucle infinit on ens arrebossem en les excuses i els dubtes. El viure o la mort.
0 notes
Text
La ràbia dels ulls
Sentir-me així ara, després de només 11 mesos, quan amb ella em vaig sentir així després de l'any i mig. Em fas mal i no tinc amb qui compartir-ho. Et retroalimento com si amb tu fos suficient. No tinc la culpa de res. I això no he deixat d'escriure-ho mai des de que et conec.
0 notes
Text
A cada paràgraf una culpa
Tinc ganes de dormir i de vegades em crec que els pitjors dies són uns determinats de la setmana: els diumenges d'aquest 2017 han estat tots molt difícils. Sempre he sentit la culpa de la meva mare, però avui la sensació ha estat insuperable:
Veure’m en assemblea atacant, explosiva, trobant sempre la contrària. Recordant-me a la Paula de 16 anys que no podia permetre’s entendre el que passava perquè tot li era massa difícil. Lluitant contra allò que, tot i ser vàlid, no era suficient. Fer-me esgotadora. Cansar-me de la meva propia veu. Odiant la meva seguretat falsa, la forta però rabiosa.
Sento que no se’m valora res del que faig. Avui ho he dit: tot el que faig ho faig de la millor manera que puc. Si hi ha una altra manera és que no la sé, i m'he cansat d'esperar sempre el reforç.
M'has dit que et sap greu que et digui que estic malament perquè els meus drames no tenen res a veure amb el que vius: no són tan feixucs, no són tan dolorosos, no són el pitjor. T'has passat el cap de setmana parlant-me amb fletxes i, després de tot, m'has dit que et ralla que em preocupi per tu. Prefereixes que no ho faci perquè serà una manera de diferenciar els móns i les situacions.
Després d'escriure’m tota la nit m'has dit si vull veure’t i t'he dit que no, amb tots els motius: no em veig capaç de gestionar res bé, i m'has respos que sóc estúpida, ridícula i infantil.
Tinc ganes de dormir i també tinc ganes de distanciar-me. Vull cuidar-me molt i valorar-m'ho com sé. Al cap i a la fi tot em destrossa l'autoestima.
Deixeu-me en pau perquè tinc ganes de dormir.
0 notes
Text
Que no m'escoltis
Emprenyar-me molt. Sentir que faig mal per allà on passo sense la mínima intenció és frustrant. Voler-me sola i tranquil.la, enyorant l'empatia. Totes les parets se'm trenquen i em deixen espolsegada.
0 notes
Text
Aquest suport incondicional. Tant que és molt difícil agraïr-te'l amb paraules. Em consola pensar que per tu sempre será indubtable: és tot el que et demano.
0 notes
Text
Sento una ansietat que sembla irremediable. Vull deixar d'esperar.
0 notes