esdevenircami - Tumblr blog

[esdevenircami]

Et trobo molt a faltar.

La flama. Segueixes en mi. Segueixes sent el meu camí.

[esdevenircami]

T'estimo.

Feia dies que no t'ho escrivia.

Malgrat tot, el meu amor cap a tu segueix creixent. Dia a dia. Em manté viva, em fa mantenir dempeus.

[esdevenircami]

Després de dues setmanes molt dures, passa això. No m'atreveixo ni a escriure-ho. A vegades penso que sort que estàs mort i no pots escoltar segons quines barbaritats. Mentrestant, jo destrossada. Però suposo que a aquestes altures ja no importa. Una vegada més, un dia més, una mica més profund. Jugant amb els límits.

[esdevenircami]

Estic cansada de lluitar. Aquest dolor al cor insuportable. Aquestes ganes boges d'abandonar-me. Per sempre.

[esdevenircami]

Ja no hi ets per vigilar que faci tots els àpats. Ja no hi ets per enfadar-te amb mi quan entro en desordre. Ni per prohibir-me prendre pastilles que no em fan falta. No hi ets per forçar-me ser amable amb mi mateixa quan ho necessito per tirar endavant. Per tractar-me en carinyo i consentir-me.

Ja no hi ets per cuidar-me. I de sobte, fer-ho per mi sola em sembla un sacrifici.

[esdevenircami]

Tot i no parar de fer plans i activitats que eren impensables farà un any, no puc evitar que tot em sembli buit.

Et trobo tant a faltar.

[esdevenircami]

Per a tu. És un d'aquells actes que t'hagués mig obligat a anar. Però tu m'hi haguessis portat.

T'hauries queixat durant tot el trajecte fins arribar a Cardedeu. I haguessis dit molt fortament puta baix montseny només arribar i que en aquest descampat seria un bon lloc per posar un gulag. I jo t'hagués dit que callessis, que ens podrien escoltar. Però ho hauria dit mig rient.

Ens haguéssim pres una Sant Jordi i escoltaria queixant-te de l'alèrgia. I segurament dels mosquits. Però haguessis aguantat com un campió. Perquè m'estimaves amb bogeria. Tot i que no hauries deixat perdre la oportunitat de dir-me que sóc una culturetis i que vaig d'intel.lectual per la vida. Haguessis criticat el sopar eco amb en Tena. I entre en Jaume i tu us hauríeu acabat les existències de vi de la taula.

Haguéssim parlat de política, de Països Catalans, de l'extrema dreta i de les eleccions europees. Haguéssim arreglat el món entre riures. Haguéssim criticat molt fortament a la CUP de Cardedeu i Llinars però, sobretot, hauria rebut en Pau Alabajos.

Hauríem burxat a en Jaume perquè encara no ens hauria posat data per anar a Masarbonès i haguessis parlat de coses de Granollers amb la Ivet i l'Uri. Parlant de la teva feina, parlant de la festa major i de la importància de mantenir-nos fidels. De com guanyar el diàleg, la batalla. Com donar-li la volta. Sobre com mantenir viva l'espurna.

De tornada a casa, m'haguessis dit que com en són d'importants aquests actes. I jo t'hagués vacil.lat recordant-te no volies venir. I ens haguéssim passat el trajecte trobant mil idees sobre actes culturals que mai hauríem fet, somiant plegats amb el Casal de Caldes. I sé que t'hauries queixat perquè encara no hauríem trobat el moment per assentar-nos tots seriosament a parlar-ne.

Hauriem anat a dormir. I m'haguessis dit que vingués al teu pit. I ens haguéssim dit que ens estimem abans d'adormir-nos, perquè sempre ens ho dèiem.

Les nostres rutines. Les nostres dinàmiques. Tu. Érem feliços amb poc.

Aquest acte l'he viscut per tu.

[esdevenircami]

Quina tristesa que no sentíssis en vida tot el que la gent t'estima.

[esdevenircami]

Ganes de fugir

[esdevenircami]

M'agradaria anar a una festa i enrotllar-me amb un tio qualsevol, només per la necessitat de tornar-me a sentir estimada, desitjada.

M'agradaria enllaçar una festa rere una altra, emborratxar-me com si no hi hagués demà, fer amics efímers, només per sentir-me plena i lliure.

M'agradaria fugir a algun lloc, on ningú em conegui. I tornar al cap d'uns mesos. Com si res.

Abandonar-me al meu llit i fugir de totes les responsabilitats. De la casa, de la feina, de mi mateixa. Durant dies.

Fer tot allò incorrecte. Trobar el límit. Ser irresponsable. Fugir. No pensar en les incoherències.

Però no puc. Sóc ètica. Sóc íntegra. I em travessa una responsabilitat amb mi mateixa que m'obliga a fer sempre el correcte. A ser capaç de mirar-me al mirall a l'endemà. A no renunciar. A batallar.

Tot i que m'estigui destrossant.

[esdevenircami]

Sincerament, no se quantes vegades seré capaç d'aixecar-me.

Torno a estar en un pou. Torno a connectar amb una tristesa absoluta. Torno a somiar amb tu. Torno, tot torna.

[esdevenircami]

A vegades m'autoenganyo dient-me que algun dia coneixeré a algú altre.

Que tornaré a construir i tornaré a enderrocar tots els meus murs. Que serà pacient, que em recollirà i esperarà. Tal i com vas fer tu ara farà uns vuit anys. I que tot aquest horror només serà un record, un aprenentatge. Una història per explicar.

No passarà.

He de deixar de mentir-me. Perquè quan torno a la realitat, tot és més dur.

[esdevenircami]

No estàs gens bé, Laia.

Ho intentes tant, però no pots.

[esdevenircami]

Sabies que en Cesc i la Judit ens vam convidar a la primera cevichada?

Nosaltres ens pensavem que portaven anys fent-ho i que, de casualitat, havíem anat a parar a allà. Però era la primera vegada que ho celebraven i van decidir que volien que nosaltres hi formessin part.

En Cesc avui explicava quan l'any passat li va agafar un bon pinçament a l'esquena. Que sort que tu hi eres per tirar l'acte endavant. Que vas estar pendent d'ell i que vas fer el que va caldre perque tothom estigués còmode. Tal i com tu eres, no em sorprèn ni una coma.

Aquest any dubtava si celebrar-ne la tercera edició. Jo l'he animat a fer-ho. Per tu, perquè és necessari que tot continuï.

Recordo que, en la majoria de festes, et costava continuar si jo volia marxar. De seguida te'n cansaves. Agafaves les claus i em deixaves a mi continuar la festa. Això si venies. La única festa en que ens vam intercanviar els papers i vaig ser jo la que vaig donar-te les claus, va ser una nit al taller. Estaves tant feliç i jo tant cansada.

T'agradava tant anar al taller. Sabíem que el Cesc i la Judit estaven en procés de convertir-se en uns bons amics.

Et trobo tant a faltar. Estic esgotada d'anar a dormir plorant-te.

[esdevenircami]

No me n'havia adonat de la gent que et troba a faltar i que et té tant apreci.

Ets tant estimat per tothom que és esgotador el dolor de la teva absència.

[esdevenircami]

Ja he deixat de dir-me que sóc una persona forta, tal i com tu em deies sempre, perquè la realitat és que ni ho sóc, ni ho vull ser. Em suposa un pes massa dur de suportar.

Espero no estar-te decepcionant.

[esdevenircami]

Ahir va fer un any que ens embarcàvem en el viatge de les nostres vides.

Què difícil ordenar totes aquestes emocions mentre intento tirar endavant.