estrellesdepaper-blog

[estrellesdepaper-blog]

Viatges en el Temps

Viatges en el Temps

Avui us porto una proposta diferent a les que esteu acostumats a veure en el blog. Us presento una història de Viatges en el temps, original i escrita per entregues. Aquí teniu l’enllaç per poder-la llegir.

La història encara no ha acabat, però no tardarà, així que aprofiteu, doneu-li una oportunitat i ja em comentareu que us sembla! (jo també estic en plena lectura, no diré res més)

A finals…

[estrellesdepaper-blog]

Estirant el fil escarlata, o el viatge en el temps

Estirant el fil escarlata, o el viatge en el temps

Porto temps sense publicar i sense passar-me pel blog. Em disculpo i espero almenys retornar a una entrada cada 15 dies. Però bé, deixem les disculpes per anar a parlar del llibre que ens ocupa avui.

El vaig veure per primer cop a les prestatgeries de la Fnac i em va semblar interessant, però com que ja portava una pila de llibres que em volia comprar no el vaig agafar. Per sort, a la biblioteca…

[estrellesdepaper-blog]

[Especial St Jordi] Regala llibres, compra’t llibres

[estrellesdepaper-blog]

Primer de tot em vull disculpar per la meva desaparició. Els motius són familiars i, ara que sembla que tot torna al seu curs, intentaré treure temps per publicar. Dit això, tornem al tema.

Amb la majoria de llibres acabo amb una sensació clara de si m’ha agradat o no. Estranyament, amb aquest no m’ha passat. Potser perquè no he sabut entrar en el món de la Legión o potser perquè encara no havia sortit del món de l’anterior llibre… Ves a saber! Esperava potser que em captives més però no ha estat així.

La Lectura

La Zan és desperta a un món que no reconeix, envoltada de gent estranya que diu que és la seva família. Li diuen que ha de confiar en les seves paraules, però com fer-ho quan no recordes qui ets?

La Jayd ja ha passat per això moltes vegades. La Zan torna del Mokshi, un món abandonat a l’anell exterior de la Legión, sense memòria. La primera vegada no sabia que pensar, però després de tot el que ha passat i de tot el que han fet, pensa que és millor que no recordi qui és.

Però la Zan ho anirà recordant a mesura que els esdeveniments es precipitin. Després de què la Jayd sigui entregada a les Bhavaja, un món-nau veí en guerra amb les Katazyrna (el món-nau on es troben la Zan i la Jayd), la Zan haurà de sobreviure, recordar i salvar a la Jayd i a sí mateixa.

Opinió personal

La novel·la està protagonitzada únicament per dones. I ho cito perquè és el que destaquen principalment d’ella. Tot i que la qüestió del sexe dels personatges és lògic per la trama, sincerament, no sé perquè tant de “rotllo�� amb això. Té la seva lògica que siguin dones, ja que el món-nau les necessita per regenerar-se. És a dir, queden embarassades i pareixen el que necessita el món-nau. Dur? Si. Sobretot l’escena en què Arankadash ha d’acomiadar-se del seu bebè-peça perquè el món-nau la reclama… Però tret d’això, podrien ser de color blau o no ser humans…

Solo hay una forma de tener paz. 

-¿Paz para quién? -pregunto-. No hay paz cuando eres esclava.

La història es podria etiquetar com a una Space Opera, tot i que només hi ha unes quantes batalles espacials i es centra més en els mons/nau que amb l’exterior d’ells.

Està narrada des de dues visions: la Zan (amnèsica) i la Jayd (que diu menys del que sap), però es centra sobretot amb la Zan. Cap dels dos personatges m’ha captivat realment. Potser la Zan (sobretot a meitats de la segona part) és la que més m’ha agradat. La Jayd… puff no. No m’ha fet el pes i potser és perquè li recau la trama política (i m’avorreix mortalment el politiqueo). Das Muni, Casamir i Arankadash són les meves preferides, per la seva lleialtat i amistat.

Hi ha part de la història que sembla que li costi arrancar. En realitat l’acció pròpiament dita està concentrada a la primera i tercera part, deixant una immensa segona part amb moltes aventures però que no aporten gran cosa a la trama principal.

Malgrat això, considero que el millor de la novel·la

són les descripcions de les diferents plantes o seccions del món-nau, tan diferents i sorprenents entre elles. Algunes posen els pèls de punta… (odio els papallons… i no m’importa que facin llum o el que sigui… els odio!!).

¿Es una sociedad pacífica y perfecta si no ves la mugre? ¿Si miras hacia otro lado? quizá cada sociedad es una utopía cuando no consigues retirar todas las capas y ver qué hay debajo.

  L’obra  Las Estrellas son Legión va rebre una crítica negativa pel fet de què els personatges de la història siguin únicament femenins, rebatejant-la amb el títol    Lesbianas en el espacio. L’autora s’ho va prendre força bé i va decidir publicar un bon nombre de llibres amb la doble portada.

Las estrellas son legión

Lesbianas en el espacio

Te’l Recomano

Segurament el recomanaré en algun moment, però no crec que sigui una lectura que agradi a tothom.

Las Estrellas son Legion, o el camí per coneixes a un mateix Primer de tot em vull disculpar per la meva desaparició. Els motius són familiars i, ara que sembla que tot torna al seu curs, intentaré treure temps per publicar.

[estrellesdepaper-blog]

[estrellesdepaper-blog]

Broken Sky

[estrellesdepaper-blog]

‪Robert A Heinlein 1971 book reprints with striking cover art by Gene Szafran.‬

[estrellesdepaper-blog]

Reader + aesthetic (2)

[estrellesdepaper-blog]

altered carbon + bay city

[estrellesdepaper-blog]

[estrellesdepaper-blog]

[Repte18] #LeoAutorasFantásticas

Després de pensar-hi molt, he decidit unir-me a un nou repte compartit amb el meu altre blog Quimeres de Paper: #LeoAutorasFantásticas. Segur que coneixeu la iniciativa #LeoAutorasOct. Si no és així, a l’enllaç trobareu més informació sobre ella. Després de l’èxit, molts blogs han continuat amb l’esperit de la iniciativa: Llegir més llibres escrits per escriptores durant tot l’any.  I és que…

[estrellesdepaper-blog]

Enxarxats, la immortalitat a la xarxa

Enxarxats, de Carme Torras, és la novel·la més recent que s’ha publicat d’aquesta autora i la primera que llegeixo d’ella. Me l’ha havien venut diferent al què és, però això no vol dir que no m’hagi agradat. Més bé vol dir que hauré de canviar de recomanador de llibres, perquè s’ha inventat l’argument… Però anem al tema. Després de quedar-me descol·locada, perquè esperava un desenvolupament…

[estrellesdepaper-blog]

La Caída de Hyperion, de la guerra a la salvació de la humanitat

Avui us porto La Caída de Hyperion, la continuació de Hyperion, ressenyat al blog, i el segon volum de Los Cantos de Hyperion. I és que és una continuació literal, doncs aquests dos volums estan pensats per llegir-los seguits (jo no ho he fet, però és recomanable) ja que la trama continua, es desenvolupa i finalitza en aquesta segona part. Per a no fer espòilers innecessaris, només diré que hem…

[estrellesdepaper-blog]

Quimeres de Paper

Hola a tothom! Avui no us porto cap ressenya ni, en realitat, res relacionat amb la ciència-ficció. Avui us vull parlar del nou projecte que acabo de començar: Quimeres de Paper. Aquest blog (podreu trobar l’enllaç al menú horitzontal i en els logo de WordPress de la capçalera) és una extensió d’aquest sense la limitació d’un gènere concret. I per què no ampliar aquest blog? Perquè no vull perdre…

[estrellesdepaper-blog]

Balanç del 2017 / Propòsits pel 2018

Ja tenim el 2018 aquí, amb moltes ganes, amb nous reptes i il·lusions, però no hi ha res com parar-se un moment i mirar què hem fet durant l’any anterior i què volem millorar. Així que aquí us presento el balanç de l’any 2017! Vaig començar aquest projecte a principis d’abril i estic molt contenta amb la bona acollida que ha tingut. En xifres es tradueix com… 1000 visualitzacions, 398 visitants,…

[estrellesdepaper-blog]

El 4 d’abril del 2017 vaig començar aquest projecte i ja ha arribat el 2018… Com passa el temps!!

El camí fins ara

Però no ens posem melancòlics. Amb aquesta entrada només vull fer un resum de tot el que ha passat aquest any pel que fa a lectures, sèries i pel·lícules que he vist de ciència-ficció. Comencem??

Aquest 2017 he llegit un total de 50 llibres i còmics dels quals 43 són de ciència-ficció. No està gens malament, no?

Tinc ressenya en el blog o a Goodreads pràcticament de tots. Són els següents:

Portada de Herba Negra de Macip Garzón

Portada de El Problema de los Tres Cuerpos de Cixin Liu

Portada de El Efecto Entropía de Vonda N. McIntyre

Portada de El Fin de la Infancia de Arthur C. Clarke

El Gremio secreto de los libros : Ressenya a Goodreads.

Babel-17 : Una Space Opera poc coneguda però molt recomanable. Només dir que: visca la diversitat!!

Espejismo : Supervivència, política i enganys en estat pur. Sabràs reconèixer qui t’enganya?

El fin de la eternidad : No hi ha res com viatjar en el temps per agafar perspectiva. Però quan el destí està marcat…

Nosotros : Som peces d’un engranatge superior. Et negaràs a fer el teu paper sabent que les conseqüències poden ser nefastes?

Anna : Ressenya a Goodreads.

Fahrenheit 451 : En un món com el de Fahrenheit ets un inconscient o et resisteixes. Decidir-te per qualsevol de les dues opcions és seriosament perillós per a la salud.

Redshirts : Si t’havies plantejat mai per què morien sempre els de camisa vermella a Star Trek, aquí tens la resposta. Et sorprendrà!!

La máquina del tiempo : Tots ens hem imaginat com serà el futur de la humanitat. Tranquils, la divisió de classe segueix existint… tampoc som tan diferents.

El fin de la infancia : Potser el primer contacte no és com m’he l’esperava (els vulcanians són molt més agradables visualment). Té un final d’allò més impactant.

La voz del amo : Els missatges que provenen de les estrelles no porten manual de traducció… però es poden convertir en armes de destrucció massiva.

Laberinto de muerte : Conviure amb un grup d’estranys no és fàcil. Que comencin a aparèixer morts no ajuda.

La guerra de los mundos : Tres potes tenen els marcians i un raig calorífic per deixar-te fregit. Sobreviure a la mala baba d’aquests éssers serà complicat.

Los propios dioses : No sé perquè encara no he fet aquesta ressenya… crec que faré una relectura d’aquesta novel·la.

Herba negra : Si t’has de fer hippie, fes-t’he de la colla dels rastafaris.

El problema de los tres cuerpos : Tres sols i un planeta boig. Ser un insecte també té el seu costat positiu.

L’any de la plaga : Si t’has de convertir en una planta, millor ser dels últims!!

Un mundo feliz : Un món feliç on la infelicitat es cura amb droga… espera, estem parlant de ciència-ficció?

La vieja guardia : Si t’has de enrolar a l’exercit de l’espai és molt més divertit de vell.

El efecto entropía : Spock salva l’univers i al capità Kirk. què faria Kirk sense ell??

Ubik : Els productes Ubik tenen un prospecte d’instruccions molt il·lustratiu. I serveixen pràcticament per tot.

El dador de recuerdos : Viure sense culpa és viure sense ànima.

Hyperion : En les mans de 6 persones hi ha el destí de la humanitat. Jo em posaria a tremolar.

Conquista : Els adolescents són iguals en tot l’univers…

Ready Player One : Això és la GUERRA! (cibernètica)

Trajecte Final : La cifi catalana en tot el seu esplendor.

Steelheart : Les coses que fan BOOM molen!! Sobretot si ho puc mirar de lluny 😉

Mitosis : Tenir còpies de tu mateix pot ser molt útil… em farien el TFG!! (i publicaria al blog més entrades per mes…)

Firefight : Les coses que fan BOOM molen… però el Professor mola més!

Las Brigadas Fantasma : Ser soldat als 75 anys deu ser interessant… ser-ho als dies de vida és al·lucinant!

Calamity : El final d’una saga èpica.

The Power : Potser la lectura que m’ha decepcionat més de l’any…

Mil millones de años hasta el fin del mundo : Increïblement divertida, quotidianament fosca.

No tengo boca y debo gritar : Relat curt que barreja admirablement la CF i l’horror. Molt fan d’en Harlan Ellison.

Portada de Steelheart

Portada de Ready Player One de Ernest Cline

Hyperion de Dan Simmons

Portada de The Giver: El Dador de Recuerdos de Lois Lowry

  M’encanta el còmic, i per sort, és un món que li agrada la ciència-ficció. Així que més que feliç amb novetats i clàssics del gènere.

Portada de Cosmicómic de Amedeo Balbi i Rossano Piccioni

Portada de La Ciudad al Borde de la Eternidad, còmic de Star Trek de Harlan Ellison

Portades de Descender: Estrellas de Hojalata i Descender: Luna máquina de Jeff Lemire i Dustin Nguyen

Star Trek còmic adaptació pel·lícula 2009

La ciudad al borde de la eternidad : Un dels millors episodis de la sèrie Star Trek Original feta còmic. Què més demanar?

Descender 1 : Qui no voldria un robot així?

Descender 2 : Segueixo pensant que vull un Tim-21 com a amic.

Descender 3 : Com han arribat fins la situació actual? M’agrada la història de Taladro i Pala.

Akira (vol 1) : Un clàssic. M’encanten les coses que fan BOOM… m’ho hauré de fer mirar… Pendent de ressenyar.

Cosmicómic : El recorregut de la ciència fins descobrir el Big-Bang.

Cosmonauta : La condició humana, profunda i senzilla. Pendent de ressenyar.

Ciencia Oscura. Como caer eternamente : Viatjar per diferents realitats… un tema tractat àmpliament en la ciència-ficció (i que normalment comporta la destrucció de la realitat). Pendent de ressenyar.

  Volia veure moltes més pel·lícules de ciència-ficció, però bé, és el que hi ha. En aquesta llista he afegit clàssics revisionats i estrenes de pel·lícules. Engage!!

Brasil (Revisionat): El final sempre em deixa estupefacta.

Star Trek Beyond: Tercera entrega de la línia Kelvin. La destrucció de l’Enterprise fa mal…

Star Wars. El despertar de la Fuerza: No sóc massa fan de la Guerra de les Galàxies (crec que amb això ja ho dic tot).

Alien Covenant: David, David… el final és previsible.

Prometheus (Revisionat): M’agrada el personatge de l’Elisabeth Shaw.

Equilibrium: No sentis, no t’emocionis, no estimis… mata a lo ninja!

La Guerra en el Planeta de los Simios: Interessant final per una bona saga.

El Juego de Ender: Molt fan del llibre i no em va semblar malament la pel·lícula.

Super 8: Bona ambientació i interessant història. Si us agrada Stranger Things us la recomano.

Marató de Alien (revisionat): Un clàssic per les nits d’estiu.

Marató de Terminator (revisionat): Totes… i en són unes quantes…

Marató Robocop (revisionat): Vist per la tele fins les tantes de la matinada…

  El millor de les sèries és que la història no acaba en 1 hora i mitja. Tot i que algunes se m’han fet eternes…

El hombre en el castillo (en curs) : Versió lliure del llibre de Philip K. Dick amb el mateix títol.

Star Trek Discovery (primera part) : Més fosca i més actual versió de Star Trek. Esperant la segona part de la primera temporada.

Rick i Morty (en curs): Molt fan d’en Rick. Els meus episodis favorits: el 10è de la primera i el 1er de la segona.

Dark (en curs) : Només porto dos episodis però de moment està molt interessant.

Stranger Things 2 : Sèrie digna per fer una marató.

Orphan black (abandonada) : Després de veure 2 temporades arriba a cansar una mica. No crec que l’acabi.

The Expanse (abandonada): Vaig veure tres o quatre episodis i no em va enganxar. Massa política pel meu gust, però li donaré una segona oportunitat.

Ascensión: Interessant sèrie amb només una temporada. El final és precipitat i queden coses per explicar.

Black Mirror: He mirat alguns episodis i sempre em deixa amb la sensació de que tot està perdut. Remou la consciència.

[Wrap Up 2017] El camí fins ara… El 4 d'abril del 2017 vaig començar aquest projecte i ja ha arribat el 2018... Com passa el temps!!

[estrellesdepaper-blog]

Mil millones de años hasta el fin del mundo

Com vaig saber d’aquest llibre? Estava a la llibreria (Casa del llibre del Passeig de Gràcia -Barcelona) esperant que es fes l’hora per agafar el tren (i regalant-me uns minuts de tranquil·litat entre llibres) i el vaig trobar en la secció de ciència-ficció. No és que sigui molt gran aquella secció, a més està compartida amb fantasia i novel·la juvenil… però bé, allí estava. La portada ja em va…