Last Seen Blogs
Text
Dia 7. Gratitud.
Gràcies a la meva classe de Creació Literària per aquesta primera setmana 🤎
7 notes
·
View notes
Text
Dia 6. Dubte.
Assomar-se al precipici. I si…?
Ja ho deia la Marçal: “L’escala fosca del desig no té barana”.
1 note
·
View note
Text
Dia 5. Ràbia.
Aposto tots els meus continents, les meves victòries passades, presents i futures, que existeixen universos infinits. Vull confiar en això. Vull creure en les vides paral·leles, en què en altra vida vàrem coincidir. Altra vida en què les pàgines biogràfiques coincidien. Altra vida en què quan jugava a amagar-me, em buscaves; en què quan tastaves per primer cop el perill, et seguia; en què tot el que descobríem, ho feiem alhora.
Perquè aquestes vides, les nostres, estan injustament perpendiculars. Encara et queda tant per conèixer. Em consola saber que sempre ens quedaran les converses.
“There’s things I wanna say to you but I just let you live…”
2 notes
·
View notes
Text
I’ve been tearing around in my fucking nightgown, 24/7 Sylvia Plath…🎶
0 notes
Text
Dia 4. Alegria
Hi ha coses que només entenem tu i jo. I ja ens està bé.
Et veig de passada. Ràpid. Miro de reüll. Ja hi ets. Em costa mantenir-me. Tothom em mira. “Hola, bon dia”.
Dissimulo. Faig un gest estrany, que de segur no m’agrada. M’entra el riure absurd i nerviós. “Para de mirar-me així”. Continuo somrient. És inevitable.
Hi ha coses que només entenem tu i jo. I ja ens està bé.
4 notes
·
View notes
Text
Dia 3. Tristesa
La tarda va penetrar en mi en forma de somni blau obscur. De fons, soroll de cotxes que passen i piten. Piten i passen.
Les 8:39. Ja queda menys. Em reconforta pensar que fins i tot el dia més trist acaba a les 12:00.
2 notes
·
View notes
Text
Dia 2. Tendresa.
L’avi agafa la mà del seu net. El porta a escola. “Iaio, menys mal que hi ets tu”.
4 notes
·
View notes