joc-i-moviment-nuria-sanchez

[joc-i-moviment-nuria-sanchez]

INTRODUCCIÓ

Amb aquesta fotografia s’inicia tot un camí de reflexió al voltant de quin és per a mi el paper del joc a la infància.

Vaig triar aquesta fotografia principalment perquè en veure-la em van venir al cap un munt de records de la meva infància i, en particular, del meu joc quan era petita. I és que en aquesta fotografia surto amb la meva germana i la meva cosina –que es deixa entreveure en el tercer llit elàstic–, persones amb qui més he compartit les meves estones de joc. De fet, cada estiu llogàvem un apartament a Calafell, a primera línia del passeig marítim, i no hi havia tarda que no demanéssim als nostres pares que ens deixessin muntar en els llits elàstics. Allà, a banda d’experimentar amb el nostre cos saltant i fent tombarelles, donàvem pas a un joc simbòlic entre les tres, i ens inventàvem unes històries d’allò més divertides!

Totes tres érem inseparables i en les nostres trobades, fos a la platja, a les golfes de casa de la nostra àvia o a casa d’alguna de nosaltres, entre altres llocs, sempre inventàvem algun joc divertit amb el qual passar-nos-ho pipa.

Ara que em paro a pensar, crec que el nostre joc amb el pas del temps va evolucionar de ser molt dinàmic a ser bastant estàtic, potser a causa que la meva germana i jo ens portem 4 i 5 anys respectivament amb la meva cosina i, en ser ella la més gran i guiar el nostre joc, condicionava que fos així. 

Tot i això, si faig memòria, en el meu joc a l’escola o al parc amb les meves amigues em va passar igual. Vaig passar de ser una nena molt moguda, que fins i tot jugava a futbol i a bàsquet, a ser una nena tranquil·la que defugia de tot joc que impliqués molt moviment; i crec que això va estar condicionat per tres motius: pels estereotips de gènere marcats per la societat, per la insistència de totes les meves mestres en què fos més tranquil·la i per la visió de joc que tenien els meus mestres d’Educació física –els quals van fer que l’arribés a odiar–. 

Encara que a mida que vaig anar creixent el meu joc va tornar-se més estàtic, i podria dir també que més competitiu, he de dir que el joc m’ha ofert moltes estones agradables i divertides a l’hora que aprenia a relacionar-me amb els demés, capacitat que penso que és essencial per poder conviure en societat.

[joc-i-moviment-nuria-sanchez]

QUIN CREC QUE ÉS EL PAPER DEL JOC A LA INFÀNCIA A L’INICI DE L’ASSIGNATURA?

Fent una introspecció del meu joc quan era petita a partir de la fotografia seleccionada, penso que el paper que té el joc a la infància és fonamental, atès que la major part del meu temps lliure el passava jugant.

Penso que el joc és una eina molt valuosa per aprendre de manera significativa, que a mi em va servir, sobretot, per aprendre a relacionar-me amb altres persones i a adquirir valors i normes socials, fet que considero essencial per a tenir una vida plena i satisfactòria dins la societat en la qual vivim.

El joc també em va permetre passar grans estones de diversió i evasió de la realitat, vivint mil i una situacions que en la realitat no podria haver viscut. Per tant, em va permetre desenvolupar la meva creativitat i imaginació, tot i que aquesta es va veure minvada amb el pas dels anys.

[joc-i-moviment-nuria-sanchez]

REFLEXIONS A LA MEVA LLIBRETA DE LA SESSIÓ 1

[joc-i-moviment-nuria-sanchez]

PER A REFLEXIONAR...

Quina imatge d’infància crec que tenien els meus pares?

Penso que els meus pares entenien el joc com a moments d’evasió i entreteniment de l’infant. De vegades compartien amb mi i amb la meva germana estones de joc si els ho demanàvem, però de manera habitual deixaven que juguéssim nosaltres dues soles. He de dir que no han estat excessivament protectors, però sí que els agradava tenir-nos controlades en situacions de “risc” com, per exemple, si volíem pujar a un arbre.

I a l’escola els meus mestres?

A l’escola les estones de joc únicament estaven associades a les assignatures d’Educació Física i informàtica, i al pati. A classe mai no jugàvem. De fet, mirant els meus informes de parvulari en tots ells es queixaven que era una nena molt moguda i coincidien que havia d’estar més concentrada. A mesura que avançava de curs les queixes disminuïen perquè em vaig tornar més tranquil·la.

[joc-i-moviment-nuria-sanchez]

REFLEXIONS A LA MEVA LLIBRETA DE LA SESSIÓ 2

[joc-i-moviment-nuria-sanchez]

[joc-i-moviment-nuria-sanchez]

Una mateixa proposta pot provocar diferents sensacions, de vegades oposades, en les persones. Algunes persones sentien angoixa i opressió en aquesta situació; jo, en canvi, sentia calma i seguretat.

[joc-i-moviment-nuria-sanchez]

REFLEXIONS A LA MEVA LLIBRETA DE LA SESSIÓ 3

[joc-i-moviment-nuria-sanchez]

Jugant de manera cooperativa!

[joc-i-moviment-nuria-sanchez]

“La cooperación está directamente relacionada con la comunicación, la cohesión, la confianza y el desarrollo de las destrezas para una interacción social positiva” (Orlick, 1986, p. 13).

[joc-i-moviment-nuria-sanchez]

REFLEXIONS A LA MEVA LLIBRETA DE LA SESSIÓ 4

[joc-i-moviment-nuria-sanchez]

Jugant de manera inclusiva!

[joc-i-moviment-nuria-sanchez]

“L’educació inclusiva és un procés pel qual s’ofereix a tots els nens i nenes, sense distinció pel que fa a la capacitat, la raça o qualsevol altra diferència, l’oportunitat de seguir sent membres de les aules regulars i d’aprendre dels seus companys, i amb ells, a l’aula.”

Stainback (2001)

[joc-i-moviment-nuria-sanchez]

EL COVID-19 ENS IMPEDEIX SEGUIR AMB LES CLASSES PRESENCIALS

En la cinquena sessió de l’assignatura hauríem d’haver anat a visitar l’Escola Bressol Blume, a Sabadell, i fer una dinàmica allà, però el país entra en estat d’alarma a causa del Coronavirus i se suspenen les classes presencials. Així doncs, ara tot el contingut el treballarem de manera online i perdrem la part corporal d’aquesta assignatura, que penso que és la més enriquidora perquè hi ha coses que només podem aprendre si les fem, les toquem, les sentim, LES VIVIM! De fet, com diu Aristòtil, no hi ha res a l’intel·lecte que no hagi passat abans pels sentits.

La Mar ens continuarà oferint contingut teòric, però això suposarà un canvi pel meu blog perquè ja no podré aprendre jugant, només podré fer-ho de la manera tradicional, sense experimentar. Per tant, a partir d’ara ja no podré mostrar experiències pràctiques al gimnàs i la meva resposta només podrà evolucionar amb contingut teòric.

[joc-i-moviment-nuria-sanchez]

VISITA VIRTUAL A BLUME

La Mar ens prepara una presentació perquè puguem veure com és l’escola i quines són les petites propostes que es fan.

A Blume consideren l’infant com un ésser capaç i global, que aprèn a partir del seu cos i que és autònom per decidir a què i quan vol jugar. És per això que la seva metodologia es basa en el joc lliure.

Per donar pas a aquest tipus de joc, a les estances conviuen diferents micro-espais, i un d’ells són les petites propostes, que són provocacions cuidades, amb una estètica i harmonia, fetes amb materials inespecífics que conviden als infants a generar accions pre-simbòliques. Per tant, el nostre paper com a adults és imprescindible a l’hora de dissenyar aquestes propostes, perquè de nosaltres depèn que siguin o no atractives pels infants.

A continuació deixo una entrada amb exemples de petites propostes de l’EB Blume.

[joc-i-moviment-nuria-sanchez]

Imatges extretes de la presentación de Blume

[joc-i-moviment-nuria-sanchez]

“Lo que habitualmente se entiende por juguetes de mercado, los cuales ofrecen una gran gama de colores y otras cualidades, nos parece que provocan acciones limitadas; son atractivos a la vista, pero pobres en el juego y en la creatividad de los niños y niñas.”

(Cardó i Vila, 2005, p.47)