marinaventuraim

[marinaventuraim]

Competències i valoració de l’aprenentatge

El fet de començar l’assignatura amb el projecte que més hem gaudit com a punt de partida, ha fet que ens sentim còmodes i motivats treballant al llarg de tot el semestre.

En el meu cas potser no han estat uns projectes amb moltíssima experimentació de materials de la part de MATÈRIA, per una banda crec que ha influit el treballar des de casa i no poder assistir als tallers, però per altra, estic contenta d’haver invertit molt més temps a la part de la IDEA. Treballant el concepte de ferida, bellesa de la imperfecció, etc. m’he sentit molt còmode ja que realment ha despertat una curiositat en mi que he pogut anar investigant. He estat informant-me en diferents articles, he descobert molts referents que m’han anat aconsellant, he llegit llibres molt interessants que m’han aportat coneixements que ara sempre m’acompanyaran…

La dinàmica de l’assignatura ha estat diferent a les altres, fent-la una classe molt estimulant. M’ha agradat molt el fet que fossin tres exercicis diferents que seguint una mateixa línia t’anaven portant el treball amunt i avall per provocar-te una certa desubicació que havies de tornar a situar en la teva zona de confort. Tot i que en alguns moments m’he sentit perduda per aquest motiu, això també ens ha generat aprendre a fer l’exercici mental d’analitzar des de fora el projecte, integrar nous coneixements totalment diversos als teus, interactuar amb els companys i probar nous materials, etc. Crec que ha estat molt enriquidor i que totes estem contentes amb els resultats ja que ho hem fet totalment des d’una mirada molt personal i ho hem conduit cadascuna des dels interessos propis.

[marinaventuraim]

Què fa que percebem un objecte com a bell?

REsponent a la pregunta que em vaig fer a l’inici de curs, veig que al llarg de tota l’assignatura he estat en contacte amb el concepte de bellesa de forma directa o indirectament. He anat descobrint amb el temps noves maneres d’entendre el que ens envolta i des d’altres cultures he pogut conèixer la gran diferència que tenim a l’hora de comprendre el món. Concretament, dins la cultura japonesa el concepte de bellesa té un significat totalment contrari al que tenim a l’occident. Respecte a la cultura occidental, tenim integrat que un objecte bell és aquell que és llis, sense cap defecte ni alteració. Com trobem al llibre La salvación de lo bello de Byung-Chul Han: “El mundo de lo pulido es un mundo de hedonismo, un mundo de pura positividad en el que no hay ningún dolor, ninguna herida, ninguna culpa.” D’altra banda, la cultura oriental es desentén de tota aquesta superficialitat per centrar-se en l’essència de les coses. Emfatitzen la bellesa en el pas del temps, la simplicitat, l’experiència, les marques, els records. Junichirō Tanizaki deixa clar al llibre El elogio de la sombra: Al contrario que a los occidentales que se esfuerzan por eliminar radicalmente todo lo que sea suciedad, los extremo-orientales la conservan valiosamente y tal cual, para convertirla en un ingrediente de lo bello.”

Tot i ser punts de vista diferents i ambdós, totalment vàlids, és fonamental conèixer i interessar-se per altres cultures per poder prendre una posició pròpia.

Crec que amb el treball que he dut a terme i tots els referents que m’han ajudat a tirar-lo endavant he anat formant una mirada pròpia al voltant d’aquest tema apreciant també altres aspectes que formen part d’aquesta bellesa. No es tracta de l’objecte en sí sinó dels materials que el formen, la tècnica, i d’altres factors que intervenen com ve a ser la llum i la ombra. El joc de clarobscurs ha jugat un paper molt important en la meva obra i és quelcom que tindré molt en compte d’ara en endavant.

[marinaventuraim]

[marinaventuraim]

Bullidor

Resultat de la peça final feta de guix amb una espelma a l’interior.

[marinaventuraim]

RE exposició

[marinaventuraim]

Mapa conceptual

Síntesi del recorregut a Idea i Matèria

[marinaventuraim]

2a Entrega Bullidor.

[marinaventuraim]

Connexions

La Marina treballa el Kintsugi i l’Ariadna la inhabilitació. Ambdues parlen de la cura i de la ferida, però pensant-la des de punts de vista diferents, gairebé oposats. La Marina enfatitza el valor de la ferida i la seva bellesa visibilitzant-la. Parla sobre la seva importància prolongant la vida dels objectes. L’Ariadna, en canvi, reflexiona sobre la ferida com a quelcom invisible, que passa desapercebuda. Planteja com, fins i tot, l’acte de ferir pot ser confós per un acte de cura o protecció (el vernís n’és una metàfora. A primera vista protegeix, però realment danya). .

També, les dues tracten la quotidianitat a través dels objectes quotidians. Visibilitzen i dignifiquen el seu valor, que sol passar desapercebut. Tot i la seva importància, no solem reflexionar sobre tot allò que forma part del nostre dia i que el conforma (objectes, espais, accions…). És per això que senten la necessitat d’observar, analitzar i pensar aquests objectes. Amb tot això, al parlar d’objectes no només parlen d’ells, sinó que també es refereixen a la persona com a objecte susceptible a ser inhabilitat, a envellir, a trencar-se…

[marinaventuraim]

2a Entrega Bullidor.

Banda sonora: Michio Miyagi. (2007) Mushi no Musashino. Japanese Music by Michio Miyagi, Vol. 2. [CD]. Japó: Yamato Ensemble.

[marinaventuraim]

El resultat d’aquesta primera prova m’ha sorprès positivament, tot i que falta experimentar molt més per arribar a l’objectiu. He disposat una llanterna al forat inferior de la peça de manera que s’ha projectat cap a fora tan per les parets de la peça (les quals són massa translúcides) com per les esquerdes, les quals han deixat una projecció quasibé màgica a les parets. He aconseguit fer aquest joc entre la llum i la ombra que buscava però cal que miri altres recursos.

[marinaventuraim]

Primera prova.

Utilitzant un globus, paper de cuina, cola blanca, pinzell i cuter he creat una mena d’esfera amb una obertura a la part inferior. Després, he produït uns buits a la peça intentant imitar esquerdes, per on posteriorment pugui sortir la llum.

[marinaventuraim]

En l'art de Kintsugi l'única part important és la reparació, per a l'artista l'acte de reacoblar objectes és tan important com el de destruir-los. A través d'aquestes dues fases, l'artista allibera les seves emocions i les confronta creant objectes que eventualment hauran perdut el seu propòsit principal, però no la seva importància.

[marinaventuraim]

El resultat d’aquesta primera prova m’ha sorprès positivament, tot i que falta experimentar molt més per arribar a l’objectiu. He disposat una llanterna al forat inferior de la peça de manera que s’ha projectat cap a fora tan per les parets de la peça (les quals són massa translúcides) com per les esquerdes, les quals han deixat una projecció quasibé màgica a les parets. He aconseguit fer aquest joc entre la llum i la ombra que buscava però cal que miri altres recursos.

[marinaventuraim]

Primera prova.

Utilitzant un globus, paper de cuina, cola blanca, pinzell i cuter he creat una mena d’esfera amb una obertura a la part inferior. Després, he produït uns buits a la peça intentant imitar esquerdes, per on posteriorment pugui sortir la llum.

[marinaventuraim]

Esbós de la idea que tinc en ment.

[marinaventuraim]

Vídeo Intercanvi

Banda sonora: Yamato Ensemble. (1996). Hoshun. The Art of the Japanese Koto, Shakuhachi & Shamisen [CD]. Japó.