marssafont

[marssafont]

PRÀCTICUM I

Mar Sanchez Safont

Màster en formació del professorat de Secundària, Batxillerat, Formació Professional i ensenyament d'Idiomes.

Centre assignat - EA La Llotja - Barcelona - Disseny Gràfic

Tutor Universitat de Barcelona - Jose Antonio Bazoco García

Mentora EA La Llotja - María Julia Sánchez Sánchez

NIUB 16732004

Aquest diari d'aprenentatge pretén exposar el procés de pràctiques dut a terme a l'Escola Llotja, descrivint tot el procés i el funcionament del centre, analitzant i interpretant la informació obtinguda. Al seu torn, s'elaboren tot un conjunt de reflexions que es connecten amb els coneixements, lectures i materials propis de les assignatures del bloc genèric. 

Es documenta l'experiència, vinculant-la a decisions i punts de vista personals, relacionats amb la docència, i oferint una visió reflexiva sobre el procés de formació docent i les motivacions que impulsen a dedicar-se a l'ensenyament de les arts.

[marssafont]

PRESENTACIÓ DEL CENTRE

[marssafont]

EL JO DOCENT, PER QUÈ I COM

26.11.2024

PER QUÈ

Vaig decidir cursar el Màster perquè en el seu moment, ara fa una mica més d'un any, es va produir un petit clic, ho vaig deixar tot, vaig deixar la feina per problemes i motius personals, i quelcom em va fer plantejar-m'ho, pensant que potser podia intentar dedicar-me a la docència. Estava força farta de treballar per caps totalment aliens a mi, dedicant el meu temps i explotant-me per projectes i feines externes que no significaven absolutament res.

Penso que necessito sentir que el que duc a terme, té algun sentit per a mi, i la docència sento que el té, o si més no, el pot tenir. Porto tota la vida estretament lligada a l'art, he cursat un cicle formatiu de grau superior de fotografia i la carrera de Belles Arts, i sempre hi estic en contacte, mitjançant diferents projectes. Per tant, considero que l'art és quelcom primordial, però més enllà d'un factor econòmic o un bé d'intercanvi, penso que la seva màxima potencialitat és el seu caràcter transformador, social, crític i trencador.

És per això que penso que és essencial en la docència, que ensenyar les arts és quelcom que pot transformar la societat, i aquest és el camí que vull seguir.

Espero obtenir del màster totes aquelles competències que puguin fer de mi una bona docent. Assolir coneixements pedagògics i didàctics, així com sabers relacionats amb l'atenció a la diversitat, per poder dur a terme les meves classes de la millor manera possible, tenint en compte cada aspecte i cada persona. Alhora, també m'agradaria qüestionar-me coses, és a dir, que cursar-lo em porti a obrir finestres i fer créixer la meva curiositat.

EL JO DOCENT

He de dir que no sé molt bé com imaginar-me en una classe, tot i que si voldria defugir d'algunes formes de docència que he tingut al llarg del meu recorregut, així que potser em defineixo en contraposició al que he viscut. No voldria caure en executar les classes des de l'apatia i passivitat, basant les meves lliçons a repetir exercicis i mecanitzar conceptes centrats en la tècnica i execució, sense deixar espai a la improvisació, la creativitat, la curiositat, el dubte...

Malgrat l'exposat, potser cal ser conscient que som persones, que tenim dies més bons i més dolents, i a vegades podem caure en reproduir les classes d'una manera que no ens imaginàvem.

El dia a dia comporta moltes coses, així que crec en la possibilitat de caure en contradiccions. Ara bé, soc una persona atenta i observadora, i penso que com a docent, seguiré amb aquest tarannà. Voldria generar un espai on els i les alumnes se sentin a gust, sense inseguretats, fomentant la seva creativitat i esperit crític, mitjançant dinàmiques i metodologies diverses i pràctiques, on l'experimentació i l'error formin part del procés, i tot plegat, tingui una significació més enllà de les parets de la classe.

Tanmateix, penso que és vital tenir en compte totes les diversitats, i l'art és una eina capaç de generar inclusió, per les potencialitats que té i que representa, i perquè fomenta un llenguatge que pot esdevenir universal.

Per tant, és important promoure una visió inclusiva i innovadora, per tal que la praxi a l'aula tingui en compte totes les individualitats.

EL PAPER DE LA DOCÈNCIA EN LA SOCIETAT

El docent presenta un rol fonamental en la societat, pot esdevenir camí per a la transformació social, i presenta la capacitat d'integrar canvis estructurals. Més enllà de transmetre uns coneixements, és un agent mediador, referent, que ha de buscar educar en valors i en la diversitat, per tal de fomentar el desenvolupament personal i emocional dels i les alumnes.

La seva consideració social actual és complexa i, sovint, ambivalent. D'una banda, el professorat ha de promoure la integració de metodologies innovadores i l'educació inclusiva, que abraci totes les necessitats diverses, en un escenari constantment canviant, contextualitzat per les transformacions globals, digitals, socials... Tanmateix, aquest reconeixement sovint no es tradueix en una valoració suficient, ni en unes condicions laborals estables. Els actors com la sobrecàrrega administrativa (canvis curriculars, legislatius...), la temporalitat de molts contractes i la dificultat per gestionar les demandes d'un món cada cop més plural, poden generar tensions.

Amb tot plegat, malgrat que la consideració de la professió docent pugui no estar a l'altura, és important tenir en compte el pes que representa aquesta. És cabdal lluitar pels drets dels i les docents, i pel seu apreuament, si bé, l'educació és la base de la societat, capaç de generar autonomia i pensament crític en els individus.

"L’existència humana rau, perquè es va fer preguntant, en l’arrel de la transformació del món. Hi ha una radicalitat en l’existència, que és la radicalitat de l’acte de preguntar."

Paulo Freire,  Per una pedagogia de la pregunta.

[marssafont]

el jo estudiant, el jo aprenent

[marssafont]

RETROSPECCIÓ

25.11.2024

Vaig cursar secundària en un centre concertat del barri Gòtic, el Sant Felip Neri. Era un institut-escola, d'una sola línia, amb parvulari, primària i secundària. Les famílies eren d'allò més distintes, des de gent més benestant (no ho oblidem, era un centre concertat) a gent més humil, però amb pocs alumnes migrants. Tenia força places públiques, però penso que denotava bastant el seu caràcter concertat, de la mateixa manera, en aquell moment al barri hi havia poques Escoles públiques.

Ara mateix aquest centre és públic, cosa que em sembla meravellós, perquè per a mi no tenia sentit tenir un centre així, amb aquest potencial i al barri on estava situat, que fos concertat (tot i que he de dir que visca l'escola pública, s'ha de defensar fins al final).

Era un centre molt petit, ubicat en edificis molt antics, la primària estava separada de la secundària, i realment les aules estaven molt velles. No era una escola gens equipada per a persones amb diversitat funcional, ja que hi havia escales per tot arreu i no existia cap mena d'adaptació. Els lavabos estaven fets malbé, no hi havia miralls i la il·luminació era força precària.

Pel que fa a el professorat, hi havia docents que sentien passió per allò que explicaven i per la docència, i aquest fet es feia tangible quan donaven els continguts, però hi havia altres docents que es limitaven a exercicis repetitius i sense massa sentit, que feien que costés prosseguir amb l'assignatura, ja que es feia pesat i avorrit. 

Recordo, en concret, que la professora de plàstica d’aquell moment, era una mestra que executava les seves classes des d’una apatia i passivitat, que de mica en mica van fer que m’allunyés de les meves inquietuds, com eren el dibuix, la pintura, etc. Basava les seves lliçons (aquest vocable que he elegit, no és aleatori) en repetir exercicis i mecanitzar conceptes centrats en la tècnica i execució, el focus era la figuració, i atorgava ben poc espai a la improvisació, la creativitat i la curiositat. De la mateixa manera, exterioritzava de manera ben clara quines eren les seves persones preferides, deixant per impossibles aquelles que presentaven dificultats o bé no tenien tant interès en l’assignatura. No em ve al cap una classe en concret, però si la tònica que englobava el seu discurs i el seu “ser” com a mestre.

Com que era una escola de barri molt petita, amb tan sols una línia i pocs alumnes per classe, tothom es coneixia, pels aspectes bons i pels dolents.

Voldria posar èmfasi, doncs, al canvi que vaig percebre quan vaig acabar la secundària i vaig entrar al Batxillerat, puix de cop vaig passar a un centre totalment públic, molt més gran i amb molts més alumnes. Malgrat que el centre on vaig cursar el Batxillerat (Artístic) era força antic, va significar un abans i un després. De cop, les matèries m'interessaven molt més, i com que la cosa havia canviat, i érem tantes persones, vaig passar a formar part de la multitud, era un alumne/a més per als professors i professores, deixant de banda tanta individualització.

Més que res, volia posar en contraposició aquest fet, ja que crec que venir d'un centre tan petit i de barri va fer adonar-me de com és d'important la configuració del centre, la quantitat d'alumnes, si és públic o concertat, si és un centre on també hi ha graus universitaris o cicles... Tot canvia i cap espai educatiu és igual.

[marssafont]

WEB DEL CENTRE

La pàgina de l'escola està molt organitzada, i s'hi pot trobar molta informació essencial i concreta. Al seu torn, exposa amb claredat tots els estudis que s'hi poden cursar i posa a l'abast tot el professorat de què disposa, i els contactes de cadascun dels i les docents.

En accedir, es pot percebre una interfície límpida i professional, amb un menú de navegació diàfan que facilita l'accés a les diferents seccions: Llotja, Estudis, Secretaria, Alumnes, Actualitat, Internacional, Alumni i Moodle.

La pàgina principal destaca notícies i esdeveniments recents, proporcionant una visió global de les activitats que es duen a terme a l'escola.

La plataforma ofereix informació detallada sobre els programes educatius; s'hi inclouen el batxillerat artístic, els graus mitjans, els graus superiors i d'altres cursos especialitzats.

Hi apareixen les direccions i telèfons de les dues seus, així com els horaris de secretaria.

Tanmateix, es pot obtenir tot el contingut relacionat amb la preinscripció, la matrícula, les convalidacions, etc.

Per altra banda, s'hi poden trobar recursos pels estudiants; calendaris acadèmics i accessos al Moodle. Alhora, a la secció de Secretaria, es detallen tot el conjunt de procediments administratius necessaris.

També convindria destacar la secció d'Actualitat, que informa sobre activitats culturals, i s'hi exposen els diferents projectes, exposicions i notícies relacionades amb l'escola, més enllà de les seves parets.

Igualment és important observar que ofereix els accessos a les xarxes socials del centre, fomentant la interacció amb i entre la comunitat.

La navegació per l'espai és força intuïtiva, gràcies al menú ben estructurat que presenta, i a la claredat dels enllaços. El disseny és modern i coherent, respecta la identitat visual de l'escola. La paleta de colors, la composició i la tipografia són agradables i faciliten la lectura.

Pel professorat en pràctiques, es proporciona informació sobre els programes educatius, els requisits de la matrícula i els calendaris acadèmics.

També s'hi poden trobar orientacions en relació amb les instal·lacions de l'escola i els serveis disponibles, així com informació sobre les pràctiques en empreses i la col·laboració amb el sector professional.

Pel que fa a les possibles millores que podria tenir la web, potser seria convenient assegurar que totes les seccions estiguin actualitzades, especialment les dates i esdeveniments, per oferir informació precisa als usuaris. De cara l'accessibilitat, també podria ser important implementar millores, tenint en compte totes les persones amb necessitats especials.

En definitiva, es tracta d'una web ben configurada, amb una estètica acord amb la línia del centre, i es fa molt senzill transitar-hi. Ofereix una plataforma informativa i funcional tant per als estudiants, com per al professorat.

COMPARATIVA ENTRE CENTRES

[marssafont]

[marssafont]

Josefina Álvarez, La tutoría en secundaria

[marssafont]

ESTADA Al CENTRE

Observacions i reflexions realitzades durant el Pràcticum I.

NOVEMBRE

SESSIÓ D’ACOLLIDA

PRIMER CONTACTE

SESSIÓ 19.11.2024

SESSIÓ 20.11.2024

SESSIÓ 21.11.2024

SESSIÓ 25.11.2024

SESSIÓ 26.11.2024

SESSIÓ 28.11.2024

SESSIÓ 29.11.2024

DESEMBRE

SESSIÓ 03.12.2024

SESSIÓ 04.12.2024

SESSIÓ 05.12.2024

SESSIÓ 11.12.2024

ALTRES ASSIGNATURES I DOCÈNCIES

NOVEMBRE

SESSIÓ 26.11.2024

DESEMBRE

SESSIÓ 02.12.2024

SESSIÓ 03.12.2024

SESSIÓ 12.12.2024

[marssafont]

ENTREVISTA

DISSENY I PREPARACIÓ DE L’ENTREVISTA

Pel que fa a la concreció de l'entrevista, he partit d'unes preguntes desenvolupades entre les persones que hem estat fent el Pràcticum I a l'Escola Llotja. La intenció era buscar i resoldre incògnites amb relació a la diversitat a l'aula, a com cadascú adapta les classes segons l'alumnat, al currículum i les metodologies emprades, a la cerca de límits... Essencialment, tenint en compte que es tracta d'un centre amb mòduls i formes de docència d'allò més divergents, ja que no és el mateix gestionar un Cicle Formatiu de Grau Superior de Metall, que gestionar una aula de Gràfica Publicitària.

OBJECTIUS

Comprendre com es gestiona la diversitat a l’aula.

Identificar com els i les docents adapten les seves classes en funció de l’alumnat i el currículum.

Investigar quins elements es repeteixen en les pràctiques pedagògiques, malgrat la diversitat de matèries i enfocaments docents.

Examinar si les decisions pedagògiques dels docents mantenen una coherència interna, tant pel que fa a l’ensenyament de l’art com a l’atenció a les necessitats dels grups d’alumnes.

Integrar els aprenentatges del màster amb les observacions realitzades, per a obtenir una comprensió més tangible i pràctica del desenvolupament docent.

A partir d'aquí, amb una bateria de preguntes consensuades, he optat per desenvolupar les entrevistes amb el mentor o mentora, i amb d'altres docents, per veure aquestes diferències, i alhora, aquestes bases comunes que es repeteixen, malgrat que les aules o les matèries no tinguin cap punt en comú. Tot plegat ha configurat aquesta intenció de buscar comprendre com es desenvolupa la docència en una Escola d'Art, per a comprendre i fer tangibles els coneixements desenvolupats a les diferents assignatures del màster.

La màxima, tal com s'ha exposat, pretén obtenir respostes sobre les formes de poder atendre les diversitats a l'aula, quines metodologies funcionen més a cada docent, o en funció del grup-classe i com tot plegat es desenvolupa en un entorn educatiu.

Paral·lelament, i de forma vinculant, he volgut tenir en compte com s'ensenya i s'aprèn l'art segons com és el docent i com concep l'art i la creativitat. Quines metodologies té en compte, i que deixa fora, així com els recursos que decideix usar, i si el conjunt té certa coherència.

Voldria exposar al seu torn, la importància de totes les converses que s'han anat produint al llarg de la meva estada al centre. Moltes d'elles de caràcter informal, a les estones del cafè o les hores de guàrdia. Per tal d'observar els entorns de què provenen els professors i professores, així com els neguits dels i les docents, què els hi amoïna i com gestionen les diverses dificultats amb les quals es van trobant al llarg del recorregut.

Per altra banda, a títol individual, he volgut també preguntar als i les alumnes, per veure quina és la seva visió de l'aula, dels continguts que els hi ensenyen. Per escoltar-los i fer comparatives, i poder demostrar si realment, aquelles coses que pretén dur a terme el docent a les seves aules es compleixen i també per saber com se senten.

He procurat indagar d'on venen i perquè estan aquí, perquè han escollit aquests estudis, així com esbrinar, per interessos d'altres assignatures del bloc genèric del màster, quin vincle tenen amb el barri on està situat el centre.

IMPLEMENTACIÓ DE L’ENTREVISTA

RESPOSTES DELS I LES DOCENTS

RESPOSTES DE L’ALUMNAT

ANÀLISI DE L’ENTREVISTA

Un cop realitzades les entrevistes, voldria analitzar-ne les respostes, amb la intenció d'extreure unes conclusions del procés. S'han entrevistat tres docents de Cicle Formatiu de Grau Superior, tot i que una d'elles també duu a terme classes a Batxillerat.

Com a fet a remarcar, seria convenient posar sobre la taula l'enfocament inclusiu que presenten els i les docents en les seves praxis. Mostren un interès tangible i clar en adaptar-se a les necessitats diverses. Les metodologies són flexibles i variades, combinant la teoria i la pràctica i tenen en compte l'adaptació a ritmes i capacitats dels i les estudiants. Al seu torn, l'avaluació se centra en el desenvolupament de l'alumnat, fomentant la reflexió i l'autonomia, i evitant les crítiques destructives.

Per detallar una mica més profundament, pel que fa a la gestió de l'aula i l'atenció a la diversitat, tot i que algunes de les persones entrevistades s'hi han pogut trobar més o menys, els i les docents adapten les classes i els suports a emprar (visuals, textuals, auditius...) segons les necessitats específiques de l'alumnat. Remarquen la importància del seguiment personalitzat, de tenir en compte els ritmes, i d'establir contactes visuals. Alhora, procuren ser propers i properes per tal de reforçar la comprensió. Hi ha un clar reconeixement de la necessitat de desenvolupar sessions dinàmiques i amb explicacions breus, per evitar pèrdues d'atenció.

Per altra banda, presenten metodologies que connecten, buscant una combinació de la teoria i la pràctica, amb demostracions i exercicis progressius i amb sentit. Utilitzen el treball en grup i individual segons els objectius o les tasques. Procuren remarcar la importància de fomentar l'autonomia i la confiança dels i les estudiants.

Tanmateix, les estratègies d'avaluació estan basades en rúbriques, amb espai per a coavaluacions entre estudiants en alguns casos. L'objectiu és una valoració positiva i formativa, centrada en el procés i no només en el resultat final. Fan especial èmfasi a desenvolupar l'autocrítica i la confiança. Precisament, els i les docents entrevistats, busquen una estructuració del temps, i es pot observar una intencionalitat en l'adaptació segons el ritme dels estudiants i segons el currículum.

Alhora, és important remarcar com reflexionen en relació a les estratègies fallides, com aprenen d'aquestes i s'adapten segons les circumstàncies, reflecteint d'aquesta manera, una actitud positiva cap al perfeccionament professional.

Finalment, exposar com subratllen la importància d'establir límits clars en la relació amb els estudiants, mantenint la professionalitat en tot moment. La separació entre el rol educatiu i les interaccions personals és important per garantir l'autoritat i el respecte dins de l'aula, i a través de l'experiència, es va ajustant la manera de gestionar les relacions amb els alumnes.

Amb tot l'exposat, he pogut distingir la importància de la intencionalitat docent, més enllà del camp a què es pugui dedicar cadascun d'ells o elles, o de les assignatures que imparteixin i la seva tipologia. En el fons, al centre es troba l'alumnat, per tant, la tasca dels i les docents es basa a tenir en compte els seus contextos i necessitats, per poder desenvolupar les classes de la millor manera possible, garantint un aprenentatge significatiu i amb sentit.

LA VEU DE L’ALUMNAT

S'han entrevistat un total de set alumnes, de primer i segon curs del Cicle de Grau Superior de Gràfica Publicitària, per tal de tenir en compte les seves veus i observar l'altre cantó.

Tot i que s'han desenvolupat preguntes de caires diversos, ja que durant el Pràcticum I s'han d'analitzar aspectes determinats, segons les assignatures, per a aquestes conclusions i per aquest diari d'aprenentatge vull remarcar unes particularitats concretes.

D’aquesta manera, voldria posar en relleu la seva visió crítica respecte al sistema i l'organització del centre. Els i les alumnes assenyalen mancances organitzatives i estructurals en el seu procés formatiu. Retards en les comunicacions, algunes absències per part dels docents, i la falta d'accés a eines o espais fora de l'aula serien alguns d'ells. És important el seu qüestionament respecte de la utilitat d'alguns continguts teòrics, cosa que pot reflectir una falta d'aprenentatges significatius que connectin els continguts amb les seves experiències i contextos. Hi ha discrepàncies en relació amb la disparitat de nivells, cosa que els genera angoixa i desmotivació. Part de l'alumnat té una clara predilecció pels exercicis més complexos, mentre que d'altres consideren que l'excés de teoria els frena. Valoren aquells espais on poder realitzar exercicis més pràctics, i en els quals, sobretot, puguin fomentar la seva creativitat i desenvolupar quelcom més personal.

Així doncs, sento que és important valorar com els i les alumnes veuen i senten aquesta desorganització estructural per part de la docència. Malgrat que potser en les entrevistes que s'han realitzat als docents hi ha una intencionalitat clara de tenir en compte les necessitats de l'alumnat, i als i les alumnes han exposat una clara predilecció per les classes de la meva mentora, a vegades no sempre es poden tenir uns resultats òptims, i més tenint en compte que al llarg d'un curs, els i les alumnes entren en contacte amb moltes tipologies de docència i amb docents molt diferents.

[marssafont]

SITUACIÓ

INTRODUCCIÓ I DESCRIPCIÓ

Durant unes setmanes, la psicopedagoga va deixar de venir al centre, sense cap avís previ, i deixant a mitges processos relacionats amb els PI dels i les alumnes. Com que a l'escola, el funcionament es regeix tenint en compte que és la persona externa la que va al lloc, es depèn exclusivament de l'assistència d'aquesta. Això va provocar que els docents haguessin d'"estirar el carro" i assolir funcions que no els pertoca.

Per tal de concretar els fets, per una banda, hi ha una alumna de la meva mentora, de segon de Grau Superior de Gràfica Publicitària, que ha esperat el seu PI des de setembre, i la cosa no ha avançat.

Durant una de les classes de Teoria de la Publicitat i Màrqueting, aquesta alumna s’apropa a la taula de la professora, amb la necessitat de saber com s’està portant la gestió del PI, i obtenir alguna resposta. La docent procura explicar-li com ha intentat comunicar-se amb la psicopedagoga, però que aquesta es mostra hostil i crítica amb tot allò que li exposa, sense oferir ajuda o fer la seva feina correctament.

Per altra banda, en el transcurs d’un dels descansos, una altra de les professores exposa el seu malestar respecte del tracte de la Psicopedagoga. Sent que hi ha poca orientació i acompanyament quan s'ha d'elaborar un PI. En el seu cas, la família d’un dels seus alumnes reclama un PI per al seu fill, i ella no té clar el procediment, hi ha malentesos amb els correus i la comunicació amb la psicopedagoga, i se sent desemparada.

Amb tot plegat, es pot veure com el suport que hi hauria d'haver és inexistent i la psicopedagoga no assoleix les funcions que li pertoquen. Això provoca que alguns dels i les alumnes no puguin seguir correctament les classes i això va en detriment de les seves qualificacions i la seva salut mental.

Penso que seria important analitzar-ho detingudament, I es tracta d’un fet rellevant, ja que, malgrat que siguin majoritàriament majors d'edat, no pot ser que es deixi als alumnes sense quelcom tan important com és el suport psicològic en l'educació, així com el seguiment i cura en cas de necessitats específiques de suport educatiu.

REFLEXIÓ I ANÀLISI

He volgut exposar aquesta casuística, si bé és quelcom que es repeteix, i té afectacions en força alumnes i docents del centre. Més enllà d'exposar un fet aïllat, volia analitzar com pot afectar la manca de recursos pel que fa a el reforç psicopedagògic, i la necessitat de valorar-ne la importància.

Pel que fa a aspectes positius, voldria tenir en compte l’actitud que han tingut les docents respecte d’aquesta situació. Ambdues presenten una mentalitat oberta i una actitud proactiva per tal de resoldre elque està passant. Al seu torn, procuren ser un recolzament amb l’alumnat, oferint més espais, per tal que puguin expressar-se i sentir que aquest desemparament no és total. Tot i que no és una tasca que els hi correspondria directament, penso que és essencial vetllar pels i les alumnes, i com a docent, sento que hagués reaccionat seguint els mateixos preceptes.

Per tal de fer-ne una valoració, considero que és cabdal que durant el procés formatiu els i les alumnes puguin recórrer a espais on hi hagi un acompanyament, ja que, malgrat que en aquest cas es tracti d'educació postobligatòria, són persones joves que sovint necessiten suport. Al seu torn, pel que fa als Plans Individualitzats, si el procediment d'implementació recau sobre la figura de la psicopedagoga o el psicopedagog, i en aquest cas és un agent extern, cal vetllar per a un correcte seguiment d'aquest procés, i poder tenir alternatives, per tal que no es quedi res a mitges, ja que anirà en detriment del desenvolupament acadèmic de l'estudiant.

Crec que a vegades es menysprea tot el que es vincula amb la salut mental, o potser no es valora prou el pes que pot representar, i ara més que mai és quelcom que s'ha de tenir molt present.

Altres estudis revelen que l'ansietat i l'estrès han anat augmentant constantment durant l'última dècada. (...) Sense cap dubte, els sistemes educatius estaven ja estancats abans de l'inici de la pandèmia Covid-19. Era clar que cada vegada més les escoles no estaven atenent les necessitats de la majoria dels estudiants i no els estaven preparant per al segle XXI. (Michael Fullan, 2020, Learning and the pandemic: What's next?)

És a dir, garantir aquest suport hauria de ser prioritari per un entorn educatiu, i al final, potser tot plegat està directament vinculat amb la falta de mitjans cap a l'educació pública. I al seu torn, potser hi té a veure la poca consideració cap als estudis artístics, perquè al final, són els darrers en l'ordre de prioritats.

En definitiva, la situació exposada posa de manifest una greu problemàtica en la gestió dels recursos psicopedagògics del centre educatiu i com tot plegat afecta el seguiment acadèmic, les qualificacions i, sobretot, la salut mental dels estudiants. És imprescindible destacar que, fins i tot en l’educació postobligatòria, l’acompanyament i el suport emocional continuen sent essencials per a l’alumnat, especialment en joves que encara es troben en una etapa de creixement personal.  Aquesta realitat reflecteix una deficiència estructural en el sistema educatiu. Caldria garantir un acompanyament constant i efectiu com a prioritat ineludible en qualsevol entorn educatiu.

[marssafont]

CALENDARI 2024-2025

[marssafont]

[marssafont]

REFLEXIONS I COMENTARIS DELS SEMINARIS

SEMINARI 1 (Part 1) DIMECRES 13 DE NOVEMBRE (PRESENCIAL)

SEMINARI 1 (Part 2) DIMECRES 20 DE NOVEMBRE (ON-LINE)

SEMINARI 2 DIMECRES 27 DE NOVEMBRE (PRESENCIAL)

SEMINARI 3  DIMECRES 4 DE DESEMBRE (ON-LINE)

SEMINARI 4  DIMECRES 11 DE DESEMBRE (ON-LINE)

[marssafont]

RADIOGRAFIA DE L’ESTADA AL CENTRE

Conclusions

A tall de conclusió, voldria exposar que ha estat una experiència sorprenent, i al seu torn, catalitzadora de dubtes i reflexions amb relació a les formes d'educar i d'ensenyar dins el camp artístic.

Tot i que al principi em va costar sentir-me relaxada, imagino que també per la posició concreta que se'ns fa adoptar, i tenint en compte que soc una observadora que necessita de passar a l'acció, ja que sento que l'observació ha d'anar acompanyada de la intervenció, per tal d'activar situacions diferents, que et facin generar més preguntes, més pensaments i comportin nous aspectes a analitzar.

Les pràctiques s'han dut a terme al Cicle Formatiu de Grau Superior de Gràfica Publicitària d'una Escola d'Art, per tant, he tingut l'oportunitat de poder entrar en contacte de manera directa amb els ensenyaments artístics, camp del qual parteixo, i que m'ha permès comparar i trobar narratives properes entre la meva experiència com a alumne d'un Cicle Formatiu, i la construcció del meu paper com a docent.

Si bé voldria exposar que ha estat una vivència curiosa, ja que malgrat presentar estudis artístics, he hagut de dur a terme intervencions en matèries per les quals no presento coneixements prou específics, cosa que m'ha portat a anar a la base d'un coneixement artístic, i he pogut clarificar que pot aplicar-se a altres espais o en altres sentits, fet que m'ha fet adonar que les arrels són sòlides, que puc confiar en mi mateixa.

Alhora, he pogut comprovar com cal estar en formació constant, no tan sols pels continguts a exposar a l'aula, sinó per les maneres en què s'estructura el currículum, per tenir present com configurar les sessions, i adequar-me al funcionament de cada centre. Alhora, fer palès que els canvis en el sistema educatiu són constants, així doncs, és important tenir aquesta capacitat d'adaptació. Saber integrar les competències i els sabers, fer ús de les graelles de programació i procurar evitar els encavalcaments, tenir en compte els objectius, els corresponents resultats d'aprenentatge, i les rúbriques d'avaluació concordants.

De forma més concreta, la pretensió se centra a posar sobre la taula la meva percepció del centre. El fet més rellevant a destacar, el voldria enfocar en l'ambient poc comunicatiu que es percep en l'àmbit docent. És tan present, que fins i tot molts dels i les alumnes se n'adonen. Es palpa manca d'organització entre les matèries i les docències d'un mateix mòdul, i això afecta directament en l'aprenentatge de l'alumnat. Tot i que penso que poden existir discrepàncies entre els i les docents, o situacions a resoldre, és important generar espais de diàleg i intercanvi per a construir un camí curricular complet, i que les matèries no se superposin.

Pel que fa a les entrevistes i converses amb la meva mentora, la Julia, he pogut observar com tot i la manca d'organització i les poques avinences que hi ha entre alguns dels membres del cos docent, hi ha alguns docents que sí que procuren tenir en compte el què es desenvolupa en altres matèries. Situen al centre les necessitats de l'alumnat. Comprenen els ritmes, i les seves classes estan dotades de recursos específics per cada situació. Les metodologies emprades són molt pràctiques, ja que es tracta d'un Cicle Formatiu, per tant, el caràcter de l'alumnat vira cap a la cerca d'espais educatius menys teòrics. Fan ús d'un enfocament educatiu basat en la recerca d'un aprenentatge efectiu i les estratègies estan ben fonamentades en la mateixa experiència, mostrant-se orientades a afavorir l'aprenentatge autònom i la confiança de l'alumne.

Per altra banda, pel que fa a l'alumnat amb el qual m'he topat, he pogut observar com és d'allò més divers segons les personalitats i les conductes. Ara bé, com que les meves pràctiques s'han concretat en un mòdul molt específic que té forces sortides laborals (no ho oblidem, es tracta de disseny i publicitat), la gran majoria són joves de divuit anys, amb els que m'he vist reflectida, ja que moltes de les inquietuds es corresponen amb les que jo tenia a la seva edat.

Aquest fet m'ha portat a reflexionar, a prendre consciència de com, sovint, és vital l'escolta activa cap als i les alumnes. Observar com són i comprendre les inseguretats i les realitats que es viuen amb aquesta edat, i quina és la millor manera d'exposar els continguts a classe, per tal de tenir-los en compte, i que l'experiència educativa tingui sentit per a ells i elles.

Encara que no sigui una comesa fàcil, crec que he tingut la fortuna d'haver topat amb una docent que és capaç de portar-ho a la praxi, o si més no, té totes aquestes consideracions presents. És molt conscient de què fa i com ho fa. Respectant els "tempos" dels i les alumnes, fent de les seves classes quelcom inclusiu, i sabent que a vegades es poden cometre errors en el procés, però l'important és aprendre'n i saber reconduir les situacions.

Potser en el fons, i mirant amb retrospectiva tot plegat, he pogut adonar-me de com n'és de vocacional aquesta professió. Tot i la manca de recursos, i la poca consideració cap als estudis artístics, hi ha persones que s'esforcen dins d'aquest sector. Que busquen que l'aprenentatge sigui enriquidor, i tenen cura de tot allò que es produeix dins de l'aula.

[marssafont]

AUTOINFORME

Autoobservació que fa el subjecte de la seva conducta. En un sentit ampli, es refereix a qualsevol missatge, sigui verbal o escrit, que emet una persona sobre els seus pensaments, sentiments, percepcions o altre tipus de manifestacions pròpies.

Amb una mirada autocrítica, voldria tancar aquest procés viscut amb tot un conjunt de reflexions i consideracions al respecte.

De forma cronològica, a l'inici del Pràcticum I em va suposar alguna dificultat entendre i adaptar-me al meu rol com a observadora. Soc una persona força proactiva, així doncs, de retruc tinc la necessitat d'aprendre fent, si no tinc un paper actiu o que comprenc amb claredat, em costa ubicar-me en els espais.

El fet que les classes es duguessin a terme davant d'ordinadors, de manera individual, sumat a l'autonomia dels i les alumnes, em provocava una mica de neguit, amb la constant sensació de "no estic fent prou". Ara bé, un cop van passar els primers dies, vaig anar encaixant la meva conducta en l'entorn de l'escola i de l'aula. Vaig comprendre que la meva mentora fa molts anys que fa de professora, que ho té tot molt estructurat i que les classes es gaudeixen i sap portar l'aula, per tant, en lloc de neguitar-me, vaig optar per aprofundir en les observacions, en les converses, en saber del funcionament del centre i en assistir a altres aules o assignatures, per tal de fer comparatives en les metodologies d'ensenyament-aprenentatge.

Si bé, tot i que al principi semblava complex que es produís alguna situació en la qual jo intervingués, em vaig anar fent un lloc de manera orgànica, i vaig acabar fent tasques actives, resolent dubtes i procurant fer aclariments didàctics als qüestionaments dels i les alumnes. Com que la meva mentora és una sola, i el grup és de vint-i-vuit, em vaig trobar amb la tessitura de donar suport en algunes de les classes, ja que alguns dels exercicis plantejats eren més complicats, i per a arribar a resoldre tots els dubtes, era força indispensable treballar de costat.

A partir d'aquí, vaig adoptar un rol més actiu, i aquest fet va suposar descobrir-me en aquest sentit, i veure com m'enfrontava a la dificultat d'haver d'explicar a algú quelcom per tal que ho entengui i ho pugui reproduir.

A tall de breu parèntesi, voldria exposar que algunes de les matèries que he hagut de desenvolupar no es troben dins la meva especialitat en concret, per tal, he hagut de ser resolutiva en aquest sentit, buscar informació per la meva banda amb celeritat, i anar a l'arrel dels conceptes, buscant recursos per tal de resoldre els dubtes plantejats per l'alumnat, partint de coneixements previs que poguessin ser vinculants amb els preceptes exposats als exercicis.

Tot plegat m'ha fet veure alguns aspectes com a futur docent. Soc una persona molt atenta, procuro escoltar molt, comprendre els aspectes conductuals dels i les alumnes, i a partir d'aquí, exposar les idees amb un tarannà determinat, adaptant-me a cada situació que observo. He pogut veure com les meves habilitats comunicatives m'han obert camí, adaptant-me a cada persona i sentint cada veu com si fos única.

Així i tot, crec que tinc moltes coses a millorar. Em falta ser més ferma, i tenir més seguretat a l'hora d'exposar els sabers que ja tinc. A vegades em persegueix "la impostora", i crec que no em puc permetre aquestes vulnerabilitats dins l'aula, ja que pot implicar algun inconvenient a l'hora de cercar i posar límits, així com propiciar dubtes respecte de la meva veu com a facilitadora de coneixement.

Al seu torn, sento que he d'aprendre a gestionar els conflictes, saber desenvolupar les meves eines i habilitats mediadores, i evitar el bloqueig davant les situacions que necessitin ser deliberades de forma assertiva. Però sí que és cert, que més que un impediment o un obstacle, sento que és una oportunitat d'aprendre, una ocasió única per treballar-me en aquest aspecte.

Finalment, amb tot plegat, de cara a les classes que hauré de desenvolupar al Pràcticum II, he optat per operar en la part més creativa. Si bé és cert que en el meu cas està tot molt estructurat, i no tinc massa marge d'elecció, ja que la meva mentora té tota la programació desenvolupada i generada, ella m'ha donat a escollir entre els diferents mòduls que duu a terme.

A partir d'aquí, he decidit abordar una Unitat Didàctica centrada en l'element creatiu d'una tipografia, mitjançant l'ús d'eines manuals, per posteriorment passar-ho a digital.

L'elecció ve determinada més enllà de la comoditat que em pugui suposar treballar quelcom més "artístic" (no congrego massa amb aquesta expressió). Realment penso que és essencial no perdre les habilitats manuals al llarg del procés educatiu, i especialment l'artístic. Al llarg del Pràcticum I he vist que el Cicle de Gràfica Publicitària basa els aprenentatges sobre manera al camp digital, i per molt que em sembla que és el que ha de ser, ja que ens trobem a l'era digital i és imprescindible que els i les alumnes sàpiguen dominar les eines, de cara el futur laboral, sento que s'està perdent la base, l'essència i seguretat de poder plasmar amb un llapis i un paper les idees.

Al capdavall, és un fet amb el qual m'he trobat directament a l'aula. Per això penso que és important que sàpiguen que poden comptar amb molts recursos més enllà de l'ordinador, i ajudar a fer que es forgin una seguretat en aquest aspecte, per tal de dotar-los de tots aquests dispositius creatius, per tal d'obrir noves finestres.