Tumgik
#desinfecte seu interior
giseleportesautora · 7 months
Text
Cantando no Chuveiro #Poesia
Cantando no Chuveiro #Poesia Depois de outro dia empurrado e difícil, só quero me isolar e tomar um banho. Deixar todo mundo lá fora é um duro exercício. Só preciso lavar as feridas de imenso tamanho. #poema #limpeza #faxina #cura #sujeira #ferida
Depois de outro dia empurrado e difícil, só quero me isolar e tomar um banho. Deixar todo mundo lá fora é um duro exercício. Só preciso lavar as feridas de imenso tamanho. Tiro a roupa que esconde meus segredos. Cantando debaixo do chuveiro. Enquanto a água escorre pelo azulejo refletindo medos. Lavando o cabelo para tirar da cabeça sentimentos baderneiros. Meu reflexo embaçado no espelho…
Tumblr media
View On WordPress
0 notes
objecteiespai · 4 years
Link
L’inflable porta en ell la idea de pneuma , de l’alè; una relació immediata amb la vida… 
8ª sessió: 5 de febrer: taller a les 15.00 hrs
Calendari:
BLOC 2:  4 desembre* 11 desembre* 18 desembre*
8 gener
15 gener 22 gener
29 gener
5 febrer.
8ª sessió: 5 de febrer: taller a les 15.00 hrs
Primeres 3 hores
-Tutoria conjunta
- Acabar treball
-preparar expo
Darreres 3 hores
-Exposició- Presentació final proposta
.- Portar portàtil 
Un possible guió pel  blog 
(-pel-tema-plantilla-del-blog-podeu-provar-hi)
Enunciat / encàrrec
Exercici : Aire
L’inflable porta en ell la idea de pneuma, de l’alè; una relació immediata amb la vida.
L’objecte de treball serà una proposta de : intervenció, ambient, instal·lació, aparador, disseny d´interiors, lluminària, artefacte d´aire i/o llum o làmpada (amb estructura, components elèctrics i pantalla) amb estructures Inflables,(natural, mecànic, digital, ), estructures Kinètiques/Cinètiques (Kinetic/cinètic art) Generative art, Optical art, lighting design, light art... Dotarem al treball de més elements de vincle, per tal d’enriquir i personalitzar la proposta prenent en consideració a més de la funció o no, el concepte, i els accents de trànsit : Aire - Llum i Aire - Llum ( com regulant la intensitat i el temps de gir on/off d´un interruptor dimmer), gravetat, suspensió, amortiment, temperatura, pressió, torsió. efímer, transitori, utòpic ... els components plàstics, tècnics i perceptius, el context, les condicions, l’economia, les eines, els materials, els processos de transformació, la eficiència, la sostenibilitat social i ambiental, els llenguatges de l’entorn ja siguin espais urbans, efímers, o interiors, i els llenguatges personals.
Comunicació: (ho teniu a la fitxa)
Presentació / Casa / Home / Enunciat /
Considereu la primera pàgina/inici/casa del blog com un plafó/panell/display
Exemples professionals :
Nio
https://www.behance.net/gallery/90653837/Nio
Nendo
nendo.jp/en/works/bi-color-washi2/
.nendo.jp/en/works/my-football-kit/?
“PREMIS DELTA ADIF-AD
diariodesign.com/2020/07/desvelamos-los-disenos-seleccionados-de-los-premios-adi-2020/
.instagram.com/p/CB3P0qXK62u/
fad.cat/adi-fad/ca/news/5245/projectes-seleccionats-dels-premis-adi
https://objecteiespai.tumblr.com/search/fad
El que volem comunicar amb el plafó és un treball, explicar ràpidament el seu concepte, els seus punts forts amb una frase i un nom, una identitat o amb paraules clau.
Penseu per sobre de tot que un plafó ha d´ aconseguir comunicar tota la vostra feina i la vostra idea a una audiència que no li destinarà més de 5 segons la seva atenció.
Té nom la vostra proposta?
1.-procés tècnic i conceptual :
a) primeres idees, esbossos, dibuixos, materials, etc… (fotos/vídeos/animacions)
b) procés de transformació i realització dels models, maquetes, prototips, eines, materials emprats. (fotos, animacions, vídeos )
c) resultat final de la proposta.: fotos, animacions, vídeos )
d) fitxes tècniques
(Bones fotos/vídeos/animacions, estudiant exemples professionals)
2.-Casos d´estudi professionals del blog, comentats a l´aula i al taller
(fotos amb enllaç a les pàgines de les autores o a on l´ heu vist, vídeos, etc… que us hagin cridat l´atenció o heu fet servir ;
+ materials, eines utilitzades, proveïdores, revistes, exposicions i activitats culturals recomanades)
3.-Vídeo-presentació àgil
exemple companya sriudavetst.tumblr.com/ :
objecteiespai.tumblr.com/post/190550020334/rpreplayfinal1579861754mov
Exemple del darrer any:
Tumblr media
Recordem:
MASCARETA: Entra amb la mascareta posada
GEL HIDROALCOHÒLIC: Renta't les mans a l'entrada
TEMPERATURA: No es pot entrar a més de 37,5º
DISTÀNCIA 1,5m: Quan no ets del grup estable
VENTILACIÓ: Obre finestres d'aula i despatxos
CIRCULACIÓ: Ves per la dreta per escales i passadissos
Informacions d´interès per llegir amb atenció: PLA GENERAL D’ORGANITZACIÓ DE CENTRE Covid19 Escola Massana Curs 2020–21 Calendari Grau 2020–21
INDICACIONS PROVISIONALS PER UTILITZAR ELS TALLERS
D'OBLIGAT COMPLIMENT Mascareta per alumnes i docents. Mantenir l'aula ventilada. Portar un registre d'assistència del grup estable amb nom i cognom. Rentat freqüent de mans amb sabó o gel hidroalcohòlic (en els tallers on hi ha forns o foc no s'aconsella utilitzar gel per ser inflamable) Intentar mantenir la distància d'1-1,5 m. Si un alumne o docent presenta símptomes a meitat d'una sessió, hem d'informar a Riscos Laborals i confinar la persona a l'espai Blanc mentre obtenim instruccions. Comunicar a Coordinació Pedagògica. RECOMANACIONS. Utilitzar pantalla facial (no substitueix la mascareta. (*) Desinfectar amb l'spray LC-GUAN (*) estris comuns i taules. Ho han de fer els alumnes quan acabin d'utilitzar-lo, sense esperar al final de la sessió. Desinfectar amb spray especial (*) els teclats i ratolins dels ordinadors dels tallers d'Informàtica, Fabricació 3D, Producció Gràfica i Serigrafia. Els materials marcats amb (*) es trobaran a la vostra disposició ben aviat. Us avisarem de disponibilitat i el lloc on els trobareu. Si els alumnes utilitzen roba i/o calçat de treball que resta al taller fins a la propera sessió, heu de vigilar que romangui tancat en bossa de plàstic individual identificada amb el seu nom i grup. Suggeriments per fer un consum raonable del paper de mans. Que l´alumnat  porti un drap per eixugar-se les mans. L'hauran de rentar a casa i portar-ne un de net cada dia. Disposarem a cada taller d'una bala de retall de tovallola que utilitzarem per desinfectar estris, taules i màquines. Aquests draps es podran reutilitzar perquè estan en contacte amb el líquid desinfectant. En últim cas podem utilitzar el paper dels dispensadors. Feu un avís de NETEJA si observeu que els dispensadors de paper i sabó dels tallers no contenen producte. No acumuleu treballs d'alumnes. La neteja i desinfecció per part de l'empresa que ens dóna el servei es farà més difícil
Addenda COVID-19 a les GD
En previsió de que el curs 2020-2021 sorgeixi alguna incidència arran d’un possible rebrot del COVID-19 i l’autoritat sanitària restringeixi la presencialitat en la docència, el desplegament d’aquesta assignatura té previst altres mecanismes i canals de docència per acomplir les competències que se’n detallen en aquesta Guia Docent en la seva totalitat i els resultats d’aprenentatge que siguin factibles en aquesta excepcional situació.
En concret, s’han establert alternatives per les següents condicions:
–Alteració de la presència en espais concrets amb ratios baixes (15-18 persones) o amb distàncies socials de precaució sanitària.
–Aplicació d’elements d’aprenentatge en remot en casos que hi pugui haver confinament selectiu o parcial.
–En el pitjor cas, que seria el confinament total en alguna franja temporal, hi ha prevista la continuïtat de la docència en línia
amb aquestes eines digitals i canals de comunicació :
4 canals de comunicació per la docència virtual , la dinàmica interactiva, el treball horitzontal i creuat de forma col·laborativa i de participació de l´alumnat:
-Un xat (el dia de classe)
-Una Videoconferència (el dia de classe)
-Un mail setmanal col.lectiu amb fitxa i programa de la sessió i resposta a mails individuals
-Un blog actualitzat diàriament.
Per tal d’assolir aquestes competències i resultats d’aprenentatge, és necessari que l’alumne/a disposi d’una connexió a Internet estable i un ordinador per connectar-se.  En cas que l'alumne/a presenti dificultats en aquest sentit, ho haurà de comunicar per tal de considerar el cas i trobar una solució.
---------------------------------------------------------------------------------------
SEGON CURS
LABORATORI DE LLENGUATGES: EINES, MATERIALS I PROCESSOS DE TREBALL
TERCER CURS
LABORATORI DE LLENGUATGES: POSICIONAMENT i ESTRATÈGIA GDs: Laboratori de llenguatges: eines, materials i processos de treball Laboratori de llenguatges: posicionament i estratègies de creació
Calendari:
BLOC 1 9 octubre 16 octubre 23 octubre* 30 octubre* 6 novembre 13 novembre 20 novembre 27 novembre 
BLOC 2 4 desembre* 11 desembre* 18 desembre* 8 gener 15 gener 22 gener 29 gener, 5 febrer.
BLOC 3 19 febrer - 26 febrer, 5 març 12 març 19 març 26 març _ 9 abril 16 abril 
 BLOC 4 23 abril 30 abril 7 maig 14 maig - 28 maig 4 juny 11 juny Presentació 18 juny Presentació general C
4 notes · View notes
jaume07 · 4 years
Text
La unitat d’Espanya per davant del coronavirus
La unitat d’Espanya per davant del coronavirus
“Quants catalans s’han d’infectar o han de morir encara, víctimes del coronavirus, en nom de la Sagrada Unidad de España?”
Publicat a elMón per Víctor Alexandre  el  23 de març de 2020 19:40
La frase “la Constitució no és un fàrmac contra el virus”, la va pronunciar ara fa uns dies el president Torra davant la reacció nacionalista que ha tingut i que té ara mateix l’Estat espanyol arran de l’avenç del coronavirus. És una frase esplèndida que passarà a la història perquè en només nou paraules despulla de dalt a baix la vergonyosa utilització que fa l’estat espanyol d’una pandèmia per dur a terme una campanya d’afirmació nacionalista.
N’hi ha prou de posar a prova l’Estat espanyol, ja sigui en l’àmbit polític o en el de la salut, perquè tot el maquillatge del 1978 salti pels aires i apareguin les seves essències totalitàries. El paroxisme dictatorial contra el procés català n’és una mostra fefaent. Però el coronavirus l’ha empès a fer a Catalunya allò que no havia gosat fer amb el 155, que és, en nom de l’Estado-Nación, retirar-li competències, desplegar-hi l’exèrcit i arrabassar-li el comandament dels Mossos d’Esquadra i de les policies municipals per tal de deixar clar qui n’és el propietari.
El dogmatisme de l’Estat espanyol es va sentir humiliat el 2017 per dos fets determinants. D’una banda, per la imatge d’Estat que Catalunya va oferir al món amb la brillant gestió dels atemptats de Barcelona i Cambrils –l’Estat continua encobrint la connexió entre el suposat cervell dels atemptats i el CNI-; de l’altra, per la celebració del referèndum de l’U d’Octubre. Com en els vodevils, en què la muller fa el salt al marit davant dels seus nassos, també Catalunya va passejar les urnes davant dels nassos del CNI, de la Guàrdia Civil i de la policia espanyola sense que fossin capaços de trobar-ne ni una. I, per si fos poc, també va ser davant dels seus nassos que el president Puigdemont va marxar a l’exili amb gravíssimes conseqüències per a Espanya, entre les quals l’actual descrèdit internacional de la seva justícia. Només cal veure els 33,3 milions d’euros que el setembre de 2019 l’Estat va destinar a una campanya de rentat de cara. Està convençut que la democràcia es demostra posant anuncis als diaris, comprant mariatxis i omplint les panxes dels ambaixadors. Però són diners llençats, perquè la seva praxi política tira per terra tot l’aparell propagandístic i, com Sísif, està condemnat a començar de nou cada dia des del principi.
Els discursos de propaganda nacionalista de Pedro Sánchez, aquests dies, en són una mostra. Sánchez és un home capaç de parlar hores i hores sense dir absolutament res. Res de res. El 18 de març va repetir les paraules “Espanya”, “espanyol” i “nació” fins a 24 vegades. I una dotzena més, “Estat” i “Constitució”. I quan se li va preguntar –com se li va preguntar de nou el dia 22– per què no fa cas del president Torra i de les autoritats sanitàries catalanes, que des del dia 13 li demanen l’immediat confinament de Catalunya per evitar la circulació de treballadors autònoms i de tots els assalariats que se senten amenaçats per l’empresa, es va fer l’orni i, amb un gest de la boca que el va trair, va repetir el seu eixorc i vacu comodí: “La malaltia no entén d’ideologies”. Talment com si el confinament de Catalunya fos una qüestió ideològica i no pas una necessitat vital per salvar vides humanes. Aquesta actitud de Sánchez va deixar al descobert fins a quin extrem el govern espanyol ha fet del coronavirus una qüestió ideològica i fastigosament nacionalista. Des de la seva mentalitat dictatorial, l’Estat creu que cedir al confinament de Catalunya equivaldria a mostrar-la davant del món com una nació diferenciada d’Espanya (!). En altres paraules, la unitat d’Espanya passa per damunt de les vides humanes catalanes. Què hi ha més reprovable?
  Caldrà, per tant, que, arribat el moment, el govern català responsabilitzi el govern espanyol i el seu comitè d’emergència –que segons l’epidemiòleg Oriol Mitjà, hauria d’haver dimitit pels errors comesos–, de les gravíssimes conseqüències que el menyspreu a Catalunya té i tindrà, tant en persones infectades com en morts. Sense oblidar la requisa de material sanitari a empreses, farmàcies i comandes catalanes tot deixant desproveïts hospitals, com ara els de Manresa o Granollers. Al de Granollers, el personal va rodar un vídeo per denunciar que han hagut de fer-se bates mèdiques amb bosses d’escombraries! I és que el despropòsit arriba al punt que el material requisat que va a Madrid, i del qual només arriben fraccions, fa dos viatges: un cap a Madrid, i un altre de retorn a Catalunya. Dos viatges! I tot, a més, a punta de tricorni, sense consultar-ho amb el govern català.
“Menys desinfeccions i més tancar port, aeroport i vies fèrries”, exigia la Generalitat, per la senzilla raó que no té cap sentit desinfectar havent-hi moviment constant de gent. I el president Torra preguntava: “Com pot ser que desinfectin l’aeroport i que hi continuïn arribant avions?” No és desinfectant sense parar un mateix espai, com s’evita la propagació del virus, és impedint-hi la circulació de persones perquè no calgui desinfectar. És de pur sentit comú. Però demanar racionalitat a l’Estat espanyol és demanar la lluna en un cove. Només cal veure els exabruptes que, com a resposta, ha rebut el president Torra per part del govern espanyol a través dels seus ministres, Salvador Illa (Sanitat), Margarita Robles (Defensa), Grande-Marlaska (Interior), i Arantxa González Laya (Afers Exteriors). Li han dit “mentider”, cosa que significa dir mentiders als hospitals catalans i a les autoritats sanitàries catalanes. I com que l’Estat no té arguments que justifiquin els despropòsits que està cometent, ha optat per titllar el president Torra de “deslleial”. Segons el govern espanyol, el president Torra hauria d’estar-se calladet en un racó de casa mirant com ells fan i desfan a casa nostra, perquè ells i només ells, a diferència de nosaltres, que som estúpids ignorants, tenen dret a decidir sobre la nostra vida.
Mentrestant, Baviera i Califòrnia, per exemple, s’han declarat zones confinades i els seus governs, en bona lògica, n’han segellat els accessos. Però si Baviera i Califòrnia fossin possessions espanyoles no podrien fer el que han fet. I, pel mateix motiu, el seu material sanitari hauria estat requisat, fragmentat i enviat a punta de tricorni a Berlín i a Washington, respectivament, per tal que, tot seguit, aquest mateix material, ara des de Berlín i Washington, retornés a Baviera i a Califòrnia (!). Parem atenció en la raó que ha donat Pedro Sánchez, l’home que diu que “això no va d’ideologies ni de fronteres”, per lluitar contra el coronavirus. La va donar el diumenge 22 de març: “Quedar-se a casa és un exemple de patriotisme”. Tot un retrat. La pregunta és: quants catalans s’han d’infectar o han de morir encara, víctimes del coronavirus, en nom de la “Sagrada Unidad de España”?
  The article was originally published here! La unitat d’Espanya per davant del coronavirus
0 notes
jaume07 · 4 years
Text
La unitat d’Espanya per davant del coronavirus
La unitat d’Espanya per davant del coronavirus
“Quants catalans s’han d’infectar o han de morir encara, víctimes del coronavirus, en nom de la Sagrada Unidad de España?”
Publicat a elMón per Víctor Alexandre  el  23 de març de 2020 19:40
La frase “la Constitució no és un fàrmac contra el virus”, la va pronunciar ara fa uns dies el president Torra davant la reacció nacionalista que ha tingut i que té ara mateix l’Estat espanyol arran de l’avenç del coronavirus. És una frase esplèndida que passarà a la història perquè en només nou paraules despulla de dalt a baix la vergonyosa utilització que fa l’estat espanyol d’una pandèmia per dur a terme una campanya d’afirmació nacionalista.
N’hi ha prou de posar a prova l’Estat espanyol, ja sigui en l’àmbit polític o en el de la salut, perquè tot el maquillatge del 1978 salti pels aires i apareguin les seves essències totalitàries. El paroxisme dictatorial contra el procés català n’és una mostra fefaent. Però el coronavirus l’ha empès a fer a Catalunya allò que no havia gosat fer amb el 155, que és, en nom de l’Estado-Nación, retirar-li competències, desplegar-hi l’exèrcit i arrabassar-li el comandament dels Mossos d’Esquadra i de les policies municipals per tal de deixar clar qui n’és el propietari.
El dogmatisme de l’Estat espanyol es va sentir humiliat el 2017 per dos fets determinants. D’una banda, per la imatge d’Estat que Catalunya va oferir al món amb la brillant gestió dels atemptats de Barcelona i Cambrils –l’Estat continua encobrint la connexió entre el suposat cervell dels atemptats i el CNI-; de l’altra, per la celebració del referèndum de l’U d’Octubre. Com en els vodevils, en què la muller fa el salt al marit davant dels seus nassos, també Catalunya va passejar les urnes davant dels nassos del CNI, de la Guàrdia Civil i de la policia espanyola sense que fossin capaços de trobar-ne ni una. I, per si fos poc, també va ser davant dels seus nassos que el president Puigdemont va marxar a l’exili amb gravíssimes conseqüències per a Espanya, entre les quals l’actual descrèdit internacional de la seva justícia. Només cal veure els 33,3 milions d’euros que el setembre de 2019 l’Estat va destinar a una campanya de rentat de cara. Està convençut que la democràcia es demostra posant anuncis als diaris, comprant mariatxis i omplint les panxes dels ambaixadors. Però són diners llençats, perquè la seva praxi política tira per terra tot l’aparell propagandístic i, com Sísif, està condemnat a començar de nou cada dia des del principi.
Els discursos de propaganda nacionalista de Pedro Sánchez, aquests dies, en són una mostra. Sánchez és un home capaç de parlar hores i hores sense dir absolutament res. Res de res. El 18 de març va repetir les paraules “Espanya”, “espanyol” i “nació” fins a 24 vegades. I una dotzena més, “Estat” i “Constitució”. I quan se li va preguntar –com se li va preguntar de nou el dia 22– per què no fa cas del president Torra i de les autoritats sanitàries catalanes, que des del dia 13 li demanen l’immediat confinament de Catalunya per evitar la circulació de treballadors autònoms i de tots els assalariats que se senten amenaçats per l’empresa, es va fer l’orni i, amb un gest de la boca que el va trair, va repetir el seu eixorc i vacu comodí: “La malaltia no entén d’ideologies”. Talment com si el confinament de Catalunya fos una qüestió ideològica i no pas una necessitat vital per salvar vides humanes. Aquesta actitud de Sánchez va deixar al descobert fins a quin extrem el govern espanyol ha fet del coronavirus una qüestió ideològica i fastigosament nacionalista. Des de la seva mentalitat dictatorial, l’Estat creu que cedir al confinament de Catalunya equivaldria a mostrar-la davant del món com una nació diferenciada d’Espanya (!). En altres paraules, la unitat d’Espanya passa per damunt de les vides humanes catalanes. Què hi ha més reprovable?
  Caldrà, per tant, que, arribat el moment, el govern català responsabilitzi el govern espanyol i el seu comitè d’emergència –que segons l’epidemiòleg Oriol Mitjà, hauria d’haver dimitit pels errors comesos–, de les gravíssimes conseqüències que el menyspreu a Catalunya té i tindrà, tant en persones infectades com en morts. Sense oblidar la requisa de material sanitari a empreses, farmàcies i comandes catalanes tot deixant desproveïts hospitals, com ara els de Manresa o Granollers. Al de Granollers, el personal va rodar un vídeo per denunciar que han hagut de fer-se bates mèdiques amb bosses d’escombraries! I és que el despropòsit arriba al punt que el material requisat que va a Madrid, i del qual només arriben fraccions, fa dos viatges: un cap a Madrid, i un altre de retorn a Catalunya. Dos viatges! I tot, a més, a punta de tricorni, sense consultar-ho amb el govern català.
“Menys desinfeccions i més tancar port, aeroport i vies fèrries”, exigia la Generalitat, per la senzilla raó que no té cap sentit desinfectar havent-hi moviment constant de gent. I el president Torra preguntava: “Com pot ser que desinfectin l’aeroport i que hi continuïn arribant avions?” No és desinfectant sense parar un mateix espai, com s’evita la propagació del virus, és impedint-hi la circulació de persones perquè no calgui desinfectar. És de pur sentit comú. Però demanar racionalitat a l’Estat espanyol és demanar la lluna en un cove. Només cal veure els exabruptes que, com a resposta, ha rebut el president Torra per part del govern espanyol a través dels seus ministres, Salvador Illa (Sanitat), Margarita Robles (Defensa), Grande-Marlaska (Interior), i Arantxa González Laya (Afers Exteriors). Li han dit “mentider”, cosa que significa dir mentiders als hospitals catalans i a les autoritats sanitàries catalanes. I com que l’Estat no té arguments que justifiquin els despropòsits que està cometent, ha optat per titllar el president Torra de “deslleial”. Segons el govern espanyol, el president Torra hauria d’estar-se calladet en un racó de casa mirant com ells fan i desfan a casa nostra, perquè ells i només ells, a diferència de nosaltres, que som estúpids ignorants, tenen dret a decidir sobre la nostra vida.
Mentrestant, Baviera i Califòrnia, per exemple, s’han declarat zones confinades i els seus governs, en bona lògica, n’han segellat els accessos. Però si Baviera i Califòrnia fossin possessions espanyoles no podrien fer el que han fet. I, pel mateix motiu, el seu material sanitari hauria estat requisat, fragmentat i enviat a punta de tricorni a Berlín i a Washington, respectivament, per tal que, tot seguit, aquest mateix material, ara des de Berlín i Washington, retornés a Baviera i a Califòrnia (!). Parem atenció en la raó que ha donat Pedro Sánchez, l’home que diu que “això no va d’ideologies ni de fronteres”, per lluitar contra el coronavirus. La va donar el diumenge 22 de març: “Quedar-se a casa és un exemple de patriotisme”. Tot un retrat. La pregunta és: quants catalans s’han d’infectar o han de morir encara, víctimes del coronavirus, en nom de la “Sagrada Unidad de España”?
  The article was originally published here! La unitat d’Espanya per davant del coronavirus
0 notes