Tumgik
traficantedenubes · 4 years
Text
No sé a quién o a que escribir, bueno, tampoco me queda tinta.
Antes le solía hacer cartas a las personas que ocupaban un espacio en mi cabeza o corazón; cartas de todo tipo, de cuando vivía en Chernobyl, de cuando lo superé( o eso pensaba), de cuando me fuí a vivir a un palacio, que al principio parecía de piedra, però que resultó ser fragil como el cristal. Y luego... luego no hubo un después, no hubo una segunda parte en la que la ilusión y yo volvimos a ser amigas; al contrario, sin motivo se fue y me dijo que de paso se llevaba a la inspiración.
Y sigo aquí, esperando a que estrenen la tercera parte de este capítulo al que llamo caos mental y del que dudo mucho que llegue a ser serie de Netflix.
-M
8 notes · View notes
traficantedenubes · 4 years
Text
Días como hoy pienso en todo y en nada.
En que hubiera pasado si el día de tu cumpleaños, hubiese ido a verte; o si valía la pena llamarte cada día. El simple sonido de la guitarra de Nil Moliner cantando Soldadito de Hierro, me hace recordar esos días de junio en los que me hacías sonreír a pesar de todo.
Y pienso que todo lo bueno termina, con un final feliz o no, pero termina. Puede que haya más gente después pero nunca olvidarás sus ojos de ilusión si te contagiaron el brillo que producían. Ni yo midma de cuando te voy a dejar de pensar cada mañana llendo al instituto, o si algún día dejare de hacerlo.
Att: La que un dia fue tu feiita💔
3 notes · View notes
traficantedenubes · 5 years
Text
🤯
Y fue entonces cuando me di cuenta de que mis ojos volvían a brillar.
Cada vez que pronuncias mi nombre, cada vez que me miras o cada vez que sonríes me doy cuenta que por tí, sí. Que anque a veces arda Roma, me gusta saber que estás a mi lado.
5 notes · View notes
traficantedenubes · 5 years
Text
Lo echo de menos, eso ya es costumbre. Supongo que he aprendido a vivir así. Tengo miedo de decirlo, pero me da miedo volver. Volver y que no estés. Llevo todo el año aprovechando cada deseo para pedir volverte a ver. Mi deseo de cumpleaños, cada luna llena, el día de fin de año e incluso los dientes de león. Ya no recuerdo la sensación de levantarme cada mañana y verte, de sonreír y que tu seas el motivo, y que mires y mis ojos estén brillando más que la luna. Quiero esforzarme en sonreír al pensar que dentro de poco volveré a ese sitio, al que antes le daba el nombre de paraíso; pero me cuesta mucho. Me gusta pensar que tu también me has echado de menos, aunque sea a tu manera. Que en algún momento has pensado en mí y has sonreído. Muero de ganas de desconectar de todo, de pasear por la piscina mientras se pone el sol y de respirar en la profundidad de tu sonrisa. Y como me pasa cada año, tengo miedo de volver y que nada sea como me he imaginado.
2 notes · View notes
traficantedenubes · 5 years
Text
Plutón
Han vuelto a decir que Plutón es un planeta. Pero no, no tengo la esperanza de que vuelva a pasar. Tampoco quiero. No puedo olvidar tus abrazos, tus besos, las lágrimas que derramaste por mi culpa y tu preciosa sonrisa; que en parte, siempre estará dentro de mí, pero me cuesta recordarlo. Puede que te siga queriendo y puede que siempre lo haga, pero las fuerzas se han agotado, no me quedan motivos para seguir batallando; ya no es lo mismo que cuando todo empezó. T echo de menos pero no lo quiero aceptar, me niego, porque si lo hiciese, sería como recaer. Siento que dentro de mío siempre quedará ese vacío, con tu nombre escrito.  🙄😪
PD: Ha sido una perdida de tiempo.
2 notes · View notes
traficantedenubes · 5 years
Text
💔
Donar puntades a lo primer que em trova per davant, no és la solució. Me fet mal al peu, però no és res comparat amb el que m'has fet al cor. Sé que ja fa 4 mesos d'allò, però els records apareixen de tot arreu. El temps passa i cada cop em costa menys superar-ho, però hi han moments que sembla que torni a aquella famosa vigília de Sant Valentí. Sé que el nostre camí es va partir en dos, i que molt probablement, no es tornarà a unir. I també sé que recordar només les coses bones, fan que el meu cor es trenqui encara més. No soc capaç de mirar-te a la cara, no sóc capaç de dir tot el que em passa pel cap, i no soc capaç de que ningú omplir el buit abismal que vas deixar dintre meu. I no tinc ràbia, ni rancor, només impotència i tristesa perquè sé que no puc fer res per canviar això. Segueixo tenint ganes de plorar...moltes ganes. Què ha estat de nosaltres? Aquells que somreien com uns idiotes, que vivien al seu món de fantasía i que portaven escrit al somriure la paraula amor... Els mesos van passant i jo segueixo esperant que alguna cosa canviï. Crec que hauria de deixar d'escriure això, això que mai arribarà a canviar el món.
PD: Ha sigut una perdua de temps.
2 notes · View notes
traficantedenubes · 5 years
Text
Et necessito.
I me n'he adonat que et necessito més del que pensava. Ja et vaig dir que no volia enamorar-me de tu, i ho segueixo creient. Quan vam començar a parlar, doncs pensava que series com qualsevol altre, però després vaig veure que no; que erets molt diferent.  Penso en tu a cada moment i els meus pensaments s'omplen de tots els moments que em passat. No saps lo que donaria  per poder-te veure i abraçar-te. Encara recordo aquell moment, i no crec que es borri en molt temps. Tinc ganes de parlar amb tu, però no sé que dir-te. Se m'acaben les excuses per obrir-te. I cada nit, m'imagino que el que va pasar es torna etern però com tot, no dura per sempre. Et trobo a faltar, molt. Però no et vull molestar. Tinguis clar que quan et vegi, no et deixaré escapar. 😊😌 Com m'agradaria que els petons no fossin sempre a la galta.❤️🤭
Att: La teva feitaa preferidaa
0 notes
traficantedenubes · 5 years
Text
Tinc Por
Tinc por, de no veure’t més. D'oblidar-me de tu, dels nostres somriures, dels teus petons i de les nostres tonteries. Me'n recordo que al menjador, passava pel costat de la teva taula i al principi, no li donava importància; però més endavant, aquest simple gest, m'encantava. Et trobo a faltar, la teva manera de veure’m, com aguantaves les meves rallades, com ens parlavem i com em sentia quan estava prop teu. Abans ho veia com una simple amistat, però me'n vaig adonar que no. Que s'havia convertit en alguna cosa més. Em frustrava(i em frustra) tenir aquest sentiment dins meu. No volia tornar-me a sentir així. No volia que el meu món tornés a donar mil voltes per minut, no volia patir com ho havia fet en altres ocasions o, simplement, no ho volia acceptar. Acceptar que cada cop que obro el mòbil, espero rebre un missatge teu, que quan estic somiant desitjo que siguis tu qui aparegui i acceptar que em costa no veure’t cada dia. Tinc por, d'acceptar que t'estimo.
No només els bojos fan bogeries.🤯❤
Att: La teva feitaa preferidaa
1 note · View note
traficantedenubes · 5 years
Text
Com m'agradaria que els petons no fossin sempre a la galta.
Les teves pigues - Doctor Prats
1 note · View note
traficantedenubes · 5 years
Text
Met a lot of people but nobody feels like you.
It's You - Alie Gatie
2 notes · View notes