victorperezpallares - Tumblr blog

victorperezpallares · 5 years

Photo

Ç Definir, investigar, analizar y clasificar el término 'pared', a partir de la consideración de la definición de límite, entendido, como una palabra polisémica con una definición múltiple en campos como la matemática, filosofía, la literatura, y a nivel de concepción personal y social. Definir, investigar y analizar el término 'pared', como estructura física. Definir, clasificar e investigar los elementos que podemos encontrar en una 'pared', la diferenciación la relación de estos entre ellos, la relación con el usuario, y la diferenciación de estos según el espacio.

“

Una paret es una estructura contínua en posició perpendicular al sól amb unes dimensions per poder delimitar o dividir un espai, sostenir un sostres i/o envoltar un espai. Ens referim doncs, al terreny físic. Aquesta paret, delimitirà l’acció de tots els cossos amb una matèria física, obstaculitzarà també el pas de liquids i gasos en el cas de que aquesta estructura sigui una unitat física en tota la seva superfície. Limita doncs, tota matéria formada per àtoms.

En el cas que aquesta superfície contingui en ella mateixa cavitats o obertures, probablement els gasos acabaran superant aquesta limitació, tant com certs líquids i alguns cossos. Aquí intervé un factor quantitatiu com es l’àrea de certes concavitats. Si aquestes tenen un àrea de 1mm de diámetre, els gasos acabaran superant aquesta superfície, també certs liquids i algun cos material. En canvi, si parlem d‘obertures d’una superfície de 5 metres quadrats limitaria només l’accés a cossos d’un tamany superior a aquesta àrea.

Si parlem d’un objecte físic, cal tenir en compte la densitat d’aquest, doncs podriem plantar un seguit de plantes per formar així una tanca vegetal però aixó no frenaria una estampida d’elefants. El vidre de l’aparador d’un comerç divideix l’espai interior de l’exterior i limita l’accés a aquest, però si colisionem un cos d’una certa densitat utilitzant una força adequada, aquesta superfície es fraccionarà i en conseqüencia, es facilitarà l’accés a l’espai interior. També trobem límits físics on l’element principal que constitueix aquesta paret es un líquid, en aquest cas també hi intervendría la densitat d’aquesta, la cantitat de líquid per metre quadrat augmentaria la força d’aquesta paret cascada i dificultaría mes o menys l’accés a l’espai que està limitant.

En el cas dels gasos, es podría formalitzar també una paret. El fum, es gas amb petites partícules sólides en suspensió degut a una combustió que consegueixen poder visualitzar aquest gas. Amb aquesta reacció, es conseguiría crear una paret (paret de fum) que ens limitaría la a nivell visual pero que probablement sería fàcil de superar de manera física. La boira també es trobaria en aquest cas. Es el cas, doncs, de barreres que en primera instància ens limita a nivell visual, impedeix que la vista pugui sobrepasar a l’altre espai dividit. Parlem de l’horitzó. Es defineix com la línia que limita la superfície terrestre visible des d’una direcció. De seguida el nostre imaginari ens porta a visualitzar la línia que divideix el mar del cel en una distància de quilòmetres, però també parlem d’horitzons quan una superfície ens obstrueix la diagonalitat de la nostra vista. L’horitzó de la taula en la q l’angle. Es a dir, aquesta conseguría passar a l’altre espai separat però en una forma o direcció diferents.

La llum es un element no mencionat anteriorment perque no té matería atòmica sino que està formada per fotons. En el cas d’aquesta hi ha tres qualitats físiques que podrien trobarse en l’estructura de la paret, que afectarien d’una manera o altra en el pas d’aquesta llum: la transparencia, la refracció i la reflexió. En una paret de formigó, la llum es quedaria en al cantó des d’on s’emet aquesta llum, si aquesta paret té una certa transparència, en canvi, la llum podria pasar d’un cantó a l’altre de la estructura. S’ha de tenir en compte els nivells de transparencia d’aquesta paret, doncs en façana translúcida la llum passaria en menor quantitat, es perdría cantitat. També cal pensar en la refracció d’aquesta tranparència, depenent del material, la llum en passar per la superfície casmbiaría la direcció de l’angle. Es a dir, aquesta conseguría passar a l’altre espai separat però en una forma o direcció diferents. La reflexió es una característica de la matéria que consegueix que part o el total de la llum que es emitida en ella torni o reboti cap a la mateixa direcció des d’on es emitida.

Una frontera és una línia de convenciment que marca els limits d’un Estat. Les fronteres poden ser delimitades de forma física, encara que no sempre es així. Per això es parla de convenciment: els diferents països acorden fins on arriben els seus respectius límits; al passar aquest límit (la frontera), s’ingressa en el territori del país veí.

Cal tractar també, el límit a nivell de concepció pròpia, uns límits que només existeixen si existeix consciéncia. No parlariem en aquest cas d’un límit en forma física sino de barreres intangibles. Dins d’aquest grup, trobem una paret intrapersonal: la idea personal dels limits propis en quant al ‘jo’ en relació al ‘jo’, cadascú es conscient de les seves própies limitacions i de les barreres personals que un mateix visualitza en si mateix com a entitat. Existeixen també limits personals que es diferencien amb l’anterior en que son barreres que neixen d’un ‘jo’ però no en quant a un mateix, sinó en conexió a relacions amb altres sers. Parlem doncs, de les parets que existeixen entre el propi subjecte amb la relació que aquest individu pugui mantenir amb altres éssers. També en la relació del ser amb l’espai, es parla de la concepció que aquest té dels limits personals sent conscient d’un entorn espacial que l’envolta. Es refereix als límits que cadascú concep d’una superfície, no el que el propi entorn delimita, sino, el que el ser creu que son els limits d’aquell espai en quant al propi ‘jo’.

L’interesant d’aquest tipus de parets, es que com es necessària una consciència per a poder existir, parlem d’un tipus de limits subjectius i cambiants segons la creencia del ser pensant que està concebint aquelles barreres. Es pot coincidir en la concepció d’aquestes, però la riquesa està en la diferència de pensament entre individus.

En literatura el terme límit s’utilitza en diversos exemples de frases en que la paraula dota d’ un significant semblant a l’oració pero que s’utilitza en diferents contextos. Es el cas d’expresions com ‘situació límit’, ‘data límit’ o ‘arribar al límit’. El terme situació límit va ser utilitzat per primer cop pel filòsof Karl Jaspers i es defineix com l’esdeveniment definitiu i inevitable de l’arribada del propi ser al seus límits. Es una situació final que no es pot evitar. La locució data limit es refereix al final del transcurs d’un temps en que s’ha esdevingut o s’hauria d’haver efectuat un succés o acció. Arribar al límit es un vocable que s’utilitza per referirse a situacions sinònimes a agotar-se, acabar-se, o tenir una falta de.

El mot ‘paret’ també es utilitzat en la literatura catalana i espanyola en un seguit de frases fetes: 1Posar a algú contra la paret 2Trobar-se entre la espasa i la paret 3Entre quatre parets 4Pegat a la paret 5Pujar-se per les parets 6Las paredes oyen, las paredes ven

En les quatre primeres frases el terme es visualitza com a estructura física en relació del individu amb aquesta paret o parets, significant situacions de claustrofóbia, estrés, límit i angoixa. Les dues darreres ens situen en circumstàncies on la paret s’utilitza com a element representant d’una situació que definida literalment es mes aviat surrealista. De significat la frase ‘pujar-se per les parets’ tindria una finalitat semblant a les anteriors definides. L’última proveeix a l’estrucutra de característiques humanes i manifesta una sensació contrària a la intimitat.

Si seguim aquesta propia recerca en més camps del coneixement, localitzariem la idea de límit en un continu seguit de sabers. En la filosofia, ja mencionada; en matemàtiques i ciència. Sense tenir la necesitat de retrocedir decàdes, el 2013 morí el filòsof espanyol Eugenio Trias, autor de la idea de la filosofía del límit. En aquests pensaments, no es descriu el mur com a estructura que no pot ser traspasada, sino com un espai habitable que forma part del ser i que el defineix com a frontera, i, al subjecte, com a ser fronterer. Expresa tant la dimensió del límit com la realitat d’aquest. Afirma que aquest limit es el principi originari del que es negatiu. En la filosofia kantiana i hegeliana, en canvi, es parla del límit com a mur en sentit negatiu pero aquesta negativitat és entesa dins del propi límit.

Referint-se al llenguatge científic, definim paret com la superfície que tanca o limita una cavitat o un òrgan. Observem també la definició de paret cel·lular: la paret cel·lular es una coberta gruixuda i rígida que envolta l’estructura de la cèl·lula vegetal, evitant així, la ruptura d’aquesta a la vegada que li dona forma. Des del llenguatge matemàtic, un límit es una magnitud a la que progresivament s’hi apropen els valors d’una secuencia infinita de nombres. Expresa la tendencia d’una funció o de una succesió mentre els seus paràmetres s’aproximen a un cert valor. Limit d’una funció Limit d’una succesió (limit d’una succesió de conjunts)

“

0 notes