alfonsdg

[alfonsdg]

[alfonsdg]

Un formidable mascle de cérvol volant o escanyapolls (Lucanus cervus), bon indicador de boscos madurs, #SCFarners

[alfonsdg]

Ophrys aranifera, Ophrys speculum, Orchis simia, Orchis antrhopophora, Ophrys catalaunica i Cephalantera longifolia. Comarca de la Selva, Girona.

[alfonsdg]

Afegim tres fulles de plantatge de fulla estreta i un grapat de flors de ginesta. Continuarà... #Ratafia 2018

[alfonsdg]

Paisatges ajardinats, britànics, calms. Paratge de les Fonts, Salitja, la Selva. #birding

[alfonsdg]

Dóna un cop d'ull al tuit de: @alfonsdg:

[alfonsdg]

Gafarró, Serinus serinus

[alfonsdg]

Orquídies, cants de sirena per a navegants innocents en un món de detall minúscul i barroc, on cada línia amaga un parany, una oportunitat o un desengany.

[alfonsdg]

Orchis antrhopophora, Riudarenes, la Selva.

[alfonsdg]

Tomaní, tomanyí, cap d'ase (Lavandula stoechas), la Selva

[alfonsdg]

Roureda jove (amb orquídies), bassa en una antiga explotació (amb amfibis i ocells aquàtics) i camps d'ordi. Riudarenes, la Selva.

[alfonsdg]

Aquesta primavera sembla ser que tot ve tard. Ara estan passant els mosquiters xiulaires (Phylloscopus sibilatrix), una espècie que només està de pas a casa nostra. Migrador transaharià. És notablement més gros i amb ales més llargues que els seus parents.

[alfonsdg]

Un bareto de les Guilleries

És dissabte, però ja de bon matí el bar és ple de gent esmorzant. L'atmosfera és carregada de veus fortes i del fum blavós dels caliquenyos. El terra s'enganxa a les soles de les sabates malgrat que sembla impecablement fregat. A tot el local hi suren aromes de rom i ratafia. Els cambrers surten fent equilibris portentosos duent tres o quatre plats amb mans i avantbraços. Plats de diàmetre considerable, a vessar de mongetes, botifarres, escalivada, cansalada viada, empedrat… Esmorzars de bosquerols, carregats de calories.

En Ditxo, que avui ens fa de guia, saluda l'amo, que fa cafès darrera la barra, caravermell i amb un somriure franc, satisfet de repartir felicitat de bon matí. ‘Nanos, tireu cap al final, allà al racó, que ara vindrà la noia a demanar-vos què voleu.’ I nosaltres tirem cap al final i seiem al voltant d'una petita taula rodona.

Avui l'ambient és distès. Es nota en els gestos i les converses del personal. Avui no s'ha de pencar i la manca de pressa permet allargar la conversa, l'anar d'una taula a l'altra a saludar o a fer bromes o comentaris de gust discutible però que fan riure a tothom, què coi.

Ve la noia. Seriosa i decidida per la feinada que té però d'una simpatia intel·ligent i franca. La veig estirar-se la cua de cavall i allisar-se els cabells mentre ve de camí. Quan arriba passa un drap per la taula i treu una llibreteta de sota del davantal blanc. ‘Què hi posem, macos?’.

Demanem menjar tant contundent com la resta de comensals i un porró de vi, que hi afegeix en Ditxo. La noia marxa decidida i encara prenent notes. Fora fa un dia ronso del mes de maig, d'aquells que dubten entre fotre un aiguat o fer lluir un sol que faci petar les pedres. Tant de bo aguanti així, amb el sol tapat i el ruixat que es reservi fins al vespre. Després d'esmorzar volem acostar-nos a la fageda on en Ditxo diu haver trobat una becada abans-d'ahir. A veure si encara la tindrem nidificant a les Guilleries! Torna la noia amb el porró, gots i un platet d'arbequines. Faci sol o plogui el dia es presenta interessant. Àpat amb amics i misteris a la Natura. Omplim gots i brindem, reconeixent la nostra debilitat per aquests bars de poble que supuren humanitat per tot arreu.

[alfonsdg]

Anaga i Monte de las Mercedes Al nord de l'illa, i a pocs quilòmetres de Santa Cruz de Tenerife, s'aixeca el massís d'Anaga. Es tracta d'una formació de laurisilva, antigament molt més extensa, en cotes altes, envoltada de camps de conreu i de plantacions d'arbres alòctons. L'interès biològic radica evidentment en les espècies vegetals associades a aquest ecosistema, però, a més, compta amb una destacada població de paloma turqué, relativament fàcil d'observar. La subespècie de pinsà comú és abundant, de la mateixa manera que ho són el mosquiter canari i el reietó. Aquí va ser on vam tenir una fugaç trobada amb la subespècie canària de l'Esparver vulgar.

[alfonsdg]

Anaga i Monte de las Mercedes Al nord de l'illa, i a pocs quilòmetres de Santa Cruz de Tenerife, s'aixeca el massís d'Anaga. Es tracta d'una formació de laurisilva, antigament molt més extensa, en cotes altes, envoltada de camps de conreu i de plantacions d'arbres alòctons. L'interès biològic radica evidentment en les espècies vegetals associades a aquest ecosistema, però, a més, compta amb una destacada població de paloma turqué, relativament fàcil d'observar. La subespècie de pinsà comú és abundant, de la mateixa manera que ho són el mosquiter canari i el reietó. Aquí va ser on vam tenir una fugaç trobada amb la subespècie canària de l'Esparver vulgar.

[alfonsdg]

L'àrea protegida de Teno i voltants.

Quatre ratlles sobre quines espècies hem trobat al Parque Rural de Teno en les diferents visites que hi hem fet.

Punta de Teno és probablement el millor indret per observar el tallarol trencamates i el guicho, l'àliga pescadora, que té territoris a Los Gigantes, espadats marins molt propers. En teoria també és bo per al tagarote, però no l'hem vist en cap de les ocasions en què l'hem visitat. Sí és comú el xoriguer, com a tot l'illa, de fet.

A l'estiu és molt fàcil observar el Gallotia intermedia, llangardaix endèmic.

La vegetació dominant es el Tabaibal-cardonal, la qual crea un paisatge realment atractiu i pintoresc, amb les altes parets de penya-segats com a fons.

Precisament a les parts altes s'hi conserva encara retalls de laurisilva, especialment a Monte del Agua. Aquí és relativament fàcil observar la paloma turqué, essent la rabiche força més escassa.

Als camps i prats de pastura al voltant del poble de Teno és fàcil trobar alguns passeriformes com la piula de Berteloth, canaris, pardal de bardissa, etc.

[alfonsdg]

L'àrea protegida de Teno i voltants. Quatre ratlles sobre quines espècies hem trobat al Parque Rural de Teno en les diferents visites que hi hem fet. Punta de Teno és probablement el millor indret per observar el tallarol trencamates i el guicho, l'àliga pescadora, que té territoris a Los Gigantes, espadats marins molt propers. En teoria també és bo per al tagarote, però no l'hem vist en cap de les ocasions en què l'hem visitat. Sí és comú el xoriguer, com a tot l'illa, de fet. A l'estiu és molt fàcil observar el Gallotia intermedia, llangardaix endèmic. La vegetació dominant es el Tabaibal-cardonal, la qual crea un paisatge realment atractiu i pintoresc, amb les altes parets de penya-segats com a fons. Precisament a les parts altes s'hi conserva encara retalls de laurisilva, especialment a Monte del Agua. Aquí és relativament fàcil observar la paloma turqué, essent la rabiche força més escassa. Als camps i prats de pastura al voltant del poble de Teno és fàcil trobar alguns passeriformes com la piula de Berteloth, canaris, pardal de bardissa, etc.