allaboutirene

[allaboutirene]

Saber escoltar.

Comenta el tarannà d’algú per qui sentis admiració:

Aquest famós m’ha ajudat a estimar-me a mi mateixa, és a dir, m’ha ensenyat el vertader significat de l’amor propi i m’ha fet veure moltes raons per les quals he de continuar endavant (em va retornar l’esperança i les ganes per a viure). La forma de ser i de pensar d’aquest home demostra la seva maduresa, que també deixa reflectit a les lletres de les seves cançons. És molt  intel·ligent (fins i tot ha donat discursos a l'Assemblea de l’ONU), i és una gran persona. A més, a donat milions de dòlars en fundacions, etc. Simplement, és una persona que admiro i estimo molt, i li estic molt agraïda.

[allaboutirene]

Saber escoltar.

Fes un retrat d’algun company/a de classe.

Aquesta noia és única, no és perfecta, però sí que és una persona inspiradora. Només veient la seva personalitat, em donen ganes de superar-me a mi mateixa dia a dia, perquè com ja he dit, vagi per on vagi, transmet inspiració. Moltes persones li tenen enveja, però en el meu cas no li tinc enveja, sinó admiració.  El seu físic no es pot descriure tan fàcilment, però té qualitats com l'elegància i el positivisme. Sempre vesteix impecable, és alta i… Simplement, estic molt agraïda d'haver-te conegut Salma i espero que continuem sent amigues per molt de temps.

[allaboutirene]

Saber escoltar

Tria una cançó o banda sonora i escriu el que t’inspiri:

Obro els ulls amb la sensació de quedar-me cega pels raigs de sol, que són molestos, però a la vegada tan brillants com un estel. Sospiro i m’estiro, intento quedar-me a la cama cinc minuts més, però en el transcurs de tots aquests fets, al carrer reconec la cançó “I Ain’t Worried” de OneRepublic, cançó que em fa adonar-me que la vida és més que preocupacions, que després de la lluna surt el sol i que després de les 00:00 comença un nou dia. Així que sí, com diu la cançó, no estic preocupada!

"I Ain't Worried": banda sonora de la pel·lícula "Top Gun Maverick".

[allaboutirene]

Saber escoltar.

Transcriu una conversa telefònica que hagis sentit o que t’inventis.

17:08 Marc: Ei Clàudia! T’has adonat del que va passar ahir a la discoteca on vas anar 😨? Marc: Si us plau, escriu-me al més aviat possible! 19:52 Clàudia: Ei! M’he adonat avui al llevar-me per un What’sApp de la Marta, la parella del Guillem. Clàudia: Per sort jo estic bé 😅. 19:56 Marc: Ja era hora, em tenies preocupat. Marc: Donam més detalls. Què va passar realment? Clàudia: Doncs, jo i la colla érem a la zona D i l’incident va passar a la zona C. No vam escoltar els crits perquè la música era molt alta, però sí que vam notar que, de cop i volta, molta gent s’estava acumulant a la nostra zona. Clàudia: No li vam donar molta importància i vam continuar amb la festa. Clàudia: Després el Guille va anar a fora, perquè s’estava agobiant, i va escoltar una conversació entre dos joves. A continuació, va vindre corrents fins on estaven i ens va dir que ens havíem d’anar. 20:12 Marc: I després, què va passar 😱? 20:14 Clàudia: Doncs anàvem beguts, no enteníem res, però li vam fer cas. Vam agafar un taxi i vam marxar cadascun a casa seva. Clàudia: Al matí, tenia un missatge de la Marta explicant-me tota la situació. Clàudia: Resulta que un grup de joves van començar a pegar als guàrdies de seguretat i els van retenir a terra. Mentre el gerent de la discoteca trucava per més ajuda, els treballadors van repartir la gent d’aquella zona, entre les altres. 20:21 Marc: I el gerent o algú, va avisar de la situació a la gent de les altres zones per marxar a les vostres cases? Clàudia: No 🙄! Suposo perquè no volien que la gent entrés en pànic, però ho veig molt incoherent. Haurien d’haver evacuat i tancat la disco per si de cas. Clàudia: Per sort tots estem bé i només es va quedar en un “sust”! Marc: Doncs sí. Marc: M’alegro de que tots esteu bé 😉. Si m’adono d’alguna altra novetat et dic! 20:25 Clàudia: D’acord! Jo també, qualsevol cosa t’aviso. Clàudia: Moltes gràcies per preocupar-te! Un petó 💋 Marc: Igualment 💋

[allaboutirene]

Els detalls, l’atzar.

Transforma la frase substituint l’adjectiu pel substantiu:

La taronja és àcida →  La teva acidessa semblava la de una taronja.

Els meus amics són tímids → I m’adono que soc la més extravertida del meu grup i que als meus amics els guanya la seva timidesa.

La Neus estava malalta → La Neus estava en combat amb la malaltia que l’estava menjat per dintre.

Les seves paraules són absurdes → L'absurdesa de les seves paraules no em feia dubtar ni un sol segon.

Els nostres mitjans són eficaços →  L'eficàcia dels nostres mitjans no pot ser qüestionada.

La resposta era sàvia → La saviesa de la seva resposta em va deixar meravellada. 

Els seus recursos són abundants → No estava preocupat, ja que tenia recursos en abundància.

El Marc està pàlid → La pal·lidesa de la cara del Marc, va revelar que no va ser sincer quan va dir que es trobava bé.

L’habitació era neta → La netedat de l'habitació, feia que destaqués qualsevol objecte brillant.

[allaboutirene]

Els detalls, l’atzar.

Descriu una olor que t’agradi i les sensacions on et transporta:

M’encanta la olor de llibre nou, no ho puc expressar amb paraules, simplement és una olor que podria olorar per hores i segurament no em cansaria. És una olor que em transporta a llibreries i als moments quan estic llegint un bon llibre i no puc parar de llegir-ho.

[allaboutirene]

El sentit del lloc, paisatge, efectes atmosfèrics.

Escriu durant deu minuts la sensació que et provoca…

-La mar em provoca la sensació de tranquil·litat, perquè només amb escoltar-la mentre estic acostada a la tovallola, m’adormo. Però em genera la sensació d’intranquil·litat, perquè realment no sabem que és el que ens podem trobar allà dins, fins i tot, els experts ho desconeixen. -El bosc és un lloc que m’agradaria visitar amb més freqüència, perquè així estaria més temps envoltada per la natura, desconnectaria del món urbà i em centraria en mi mateixa mentre estic al mig de la nada. Però el problema és, que a la vegada que és un lloc que em transmet pau, també és molt desconegut per a mi i no és un lloc on aniria sola, llavors em provoca la sensació de curiositat, però a la vegada d’incertesa. -El foc és un element destructor, però a la vegada poderós, així que metafòricament em recorda als humans, és a dir, em dona la sensació de que tingués vida (que en realitat la té, perquè quan una cosa s’està cremant el foc avança i moltes vegades l’aigua no el pot apagar), ja que els humans podem ser grans destructors, però també podem arribar a tenir molta influència i poder en moltes coses. -El cel em fascina, pensar només en el procés pel que passa dia a dia, per a canviar de matí a nit i a la inversa, és sorprenent. Però el que més m’agrada, són totes les coses que pots veure, com: els estels, els núvols, les pluges d’estels, la lluna, el sol, i els fenòmens atmosfèrics que cauen d’ell com la pluja i la neu.

-Una cosa que em fa pensar la pluja és una frase que vaig escoltar fa molt de temps, que deia: “A les persones tristes els agrada la pluja, perquè ja no ploren soles”. Crec que la frase té raó, però per a mi la pluja té un altre significat, i és el de purificar i nodrir. A més que m’encanta quan estic a casa i escolto la pluja al fons, i m’agrada encara més quan estic intentant dormir i el so de la pluja m’acompanya.

-Com no estic acostumada, cada vegada que tinc oportunitat de veure o tocar la neu em quedo meravellada, ja que Espanya no és un lloc molt típic on la neu caigui. Llavors si vull veure-la he d’anar a llocs freds, llocs que no visito freqüentment. Per això, cada vegada que veig la neu és com si la veiés per primera vegada i com si tornés a ser una nena petita un altre cop.

[allaboutirene]

Visitar el passat. Activar la memòria.

Record #2

Era un dia qualsevol, però la meva germana i jo teníem un objectiu en comú: adoptar una gossa. 

La meva mare no volia més gossos, ja que l’antiga gossa que vam tenir va morir d’una malaltia, però jo era petita i no m’enrecordava d’ella llavors no sabia com era conviure amb un gos a casa. Vaig continuar insistint fins que la meva germana es va aliar amb mi i les dues vam ser pesades fins que vam convèncer al meu pare, i quan ho vam aconseguir vam començar a buscar gossos de la raça West Highland (Westie), fins que vam veure un i jo sabia que aquella gossa hi havia de ser nostra, no podíem deixar que una altra persona l’adoptés. Vam convèncer a la meva mare, amb la típica excusa de “que la baixem nosaltres cada dia al carrer”, “que la cuidarem bé”, etc. (Que he de dir que jo si la baixava i la baixo).

Ja al cotxe, ens dirigíem direcció a Lleida. Vam tenir un viatge una mica perillós, perquè hi havia moltíssima boira i no es podia veure res, ni el cotxe d’endavant. Després de dues hores vam arribar al lloc on esperava la nova membre de la família. Vaig ser la primera a agafar-la i m’enrecordo que era molt petita i que tremolava molt. Al principi estava espantada, però en el camí de volta ja començava a donar-nos petons. 

A dia d'avui portem sis anys amb ella i va ser una de les millors decisions de la nostra vida, no sabem que faríem sense ella.

[allaboutirene]

Visitar el passat. Activar la memòria.

Record #1

Un dels millors records que conservo en la meva vida va ser de petita, quan tenia uns quatre o cinc anys. 

Els protagonistes d’aquest record som el meu cosí Juan i jo. Tenint en compte que jo tenia 4 o 5 anys, això va passar al voltant del 2010, però més endavant es va convertir en una rutina en tots els aniversaris, fins que desgraciadament el meu cosí va morir en un accident de tràfic, quan jo en tenia 6.

Bàsicament, el record tracta de com el meu cosí Juan jugava amb mi en qualsevol aniversari o festa en la que hi hagués globus, i ell es ponia a petar-los al meu costat i jo plorava , però ell reia i després m’agafava i començava a fer-me tonteries, pessigolles i el cavallet. I per a mi aquest record és molt significatiu perquè al ser una nena era molt innocent i no entenia que les persones podien anar-se’n tan ràpidament i de manera repentina, perquè evidentment la mort no avisa. Mai imaginaria que la dona que anava borratxa el dia que va impactar el seu cotxe amb el dels meus cosins, faria que un d’ells perdés la vida. I des d'aquell moment i per la seva culpa, aquell record no s’ha pogut reviure ni he pogut crear de nous ni veure’l una altra vegada.

[allaboutirene]

L'escriptura del jo: el diari 📓

-22 de setembre de 2022-

Em genera nervis no aconseguir corregir els meus hàbits i continuar procrastinant. He intentat corregir-ho moltes vegades i no en puc, per això em genera nervis i angoixa, però vull confiar en que aquest any ho aconseguiré i acabaré amb aquests nervis, i sobretot, compliré els meus objectius.

-Irene

[allaboutirene]

L'escriptura del jo: el diari 📓

-21 de setembre de 2022-

Ara mateix estic cansada perquè encara no he ajustat la meva rutina de son, però a la vegada estic activa. Últimament, estic afrontant la vida de manera positiva i tot el que abans estava malament està començant a anar bé, a més tinc més confiança en mi mateixa, i sé que, tot i que, el batxillerat serà difícil, no serà impossible i m’ho trauré amb bones notes. Així, que ara mateix el meu estat d’ànim és la tranquil·litat.

-Irene

[allaboutirene]

L’escriptura del jo: el diari 📓

-20 de setembre-

Soc una persona molt sensible i a la mínima ploro en escenes de pel·lícules tristes i inclús en escenes alegres, que m’emocionen per a bé. Però, crec que una de les coses que més em commouen, és quan estic plorant i la meva gossa ve corrent i comença a eixugar-me les llàgrimes, en aquell moment el problema se m'oblida, i només em centro en el meu “bebè”.

-Irene

[allaboutirene]

L’escriptura del jo: el diari 📓

-19 de setembre de 2022-

Vivim en un món on constantment sentim por, però molta por és menys probable, ja que ha de ser una situació molt dolenta o terrorífica. Per això, ara explicaré una anècdota meva: fa uns cinc mesos estava vivint un episodi de depressió, però va ser el primer tan dolent. Tot el que em donava emocions i m’apassionava va començar a ser tot el contrari, no sentia res i tampoc volia fer res per canviar-ho. A mesura que passava el temps, anava a pitjor, fins que va arribar un moment en el qual ja no era la d’abans, alegre i plena de vida. En aquell moment, tenia molta por de no reconèixer-me i de fer coses que la Irene del passat mai faria.

-Irene

[allaboutirene]

Irene. Dia 7: Gratitud

La gratitud és una paraula que es queda curta si la comparem amb el seu significat i amb com la gent l'aplica a la seva vida.

Amb el pas del temps m'he adonat de com realment jo la sento i experimento, i és que quan era petita era molt agraïda i sempre donava les gràcies. Però què passa quan es torna una rutina o quan comencem a dir-ho per què sí? Doncs, per començar, la gratitud no és només dir gràcies, és acceptar la teva situació i encara així estar conforme, i sobretot, mostrar una actitud positiva i estar orgullosa o orgullós del que tens. També podem mostrar gratitud per persones i animals.

Mentre creixia he passat per moltes fases en la vida, unes en les que he tingut més gratitud que en altres, però des de ja fa un any, he estat llegint llibres d'autoconeixement personal i de com ser una millor persona, i poc a poc, m'he adonat que significa veritablement per a mi la paraula gratitud. I és que estic agraïda per tot el que tinc a la vida (que sempre ha de ser així tot i que a vegades no ho vulgui acceptar), també per tot el que he aconseguit a pesar de les dificultats i que no importa si tinc menys que als altres, que si una persona té dues pomes i jo tinc una, no he de queixar-me i igualment ser agraïda, perquè almenys tinc una i no zero. Així que sí, la gratitud és mostrar estima per tot el que tens i apreciar les coses, per molt petites o grans que siguin, d'igual manera.

I per donar una altra perspectiva a la gratitud vull posar un exemple: estàs guanyant 2.000 € al mes i et pugen el sou a 2.800 € i en comptes de mostrar gratitud, vols encara més i més. Passa mig any i et pugen el sou a 3.500 €, i una altra vegada no ets agraïda, i així consecutivament fins a arribar a 6.000 €. La morraleja, és que sempre hem de mostrar gratitud per tot, perquè si demanem més, a pesar de tot el que tenim, mai ens sentirem satisfets. Evidentment, això no vol dir que no hagis de tenir ambició, però mentre vas progressant has de mostrar gratitud pel que tens, per la teva situació actual i per tot el vindrà al futur.

I per últim vull deixar aquesta frase que m'ha semblat molt bonica: "La gratitud és la memòria del cor"-Jean Baptiste Massieu

[allaboutirene]

Irene. Dia 6: Dubte

Quan pensem en el nostre futur l'única cosa que ens ve al cap són qüestions i dubtes. Per això mateix, l'únic límit per a la realització del demà són els dubtes que creem en el present.

Hem de confiar en nosaltres mateixos, confiar en que tot sortirà bé i si surt malament, tornar a aixecar-nos, és a dir, no deixar que la por, el dubte i les preocupacions ens detinguin.

"Sempre tenint en compte que et converteixes en el que penses, tingues molt compte amb qualsevol pensament que alimentis que impliqui dubtes". -Wayne W. Dyer

[allaboutirene]

Irene. Dia 5: Ràbia

I només volia que mostressis una mica més de comprensió, que després de parlar amb tu reflexionessis, i que t'adonessis de qui feria a qui...

Així que sí, encara no puc entendre com ets capaç de tirar-m'ho en cara i culpar-me a mi, quan ni has intentat entendre'm.

Suposo que tot era una pèrdua de temps...

[allaboutirene]

Irene. Dia 4: ALEGRIA

Per a mi, sentir alegria és quan sé que tot està bé o hi estarà, quan les preocupacions semblen haver desaparegut, perquè he après a gestionar-les, i quan penso en tot el que tinc i l'agraïda que hi soc. I sobretot, quan aquesta emoció es trasllada per tot el meu cos i la sento més viva que mai. Una emoció que costa experimentar veritablement, però que quan l'experimentes i et pares a pensar, és una de les millors sensacions del món.