Don't wanna be here? Send us removal request.
Text
El gran misteri dels epĂlegs
El gran misteri dels epĂlegs
Exactament això, El gran misteri dels epĂlegs, Ă©s el que es llegeix a la taula, o Ăndex, del llibre immens de Ponç Puigdevall, Il·lusions Elementals. I amb la indicaciĂł de la pĂ gina 293. I no sĂ© què deu passar. No sĂ© si es tracta d’un error de l’exemplar de l’ediciĂł de què disposo -primera ediciĂł, gener del 2017, Ed 62, Col·lecciĂł El BalancĂ-, o què. El cas Ă©s que a un servidor el llibre se li…
View On WordPress
1 note
·
View note
Text
SĂłc un Home!
Fa molt de temps, ja, de moltes coses. Per exemple, fa aproximadament 55 anys que va morir Marilyn Monroe. ¿Qui se’n recorda? Els joves segurament no tenen ni idea de la seva existència i potser ni el nom no els diu res i els deixa indiferents. Ara hi ha d’altres mites, d’altres afectes, d’altres commocions. No hi fa res. Ahir vaig tornar a Some Like it Hot, altrament dita Ningú no és Perfecte,…
View On WordPress
0 notes
Text
Com si res no vinguĂ©s d'aquĂ
Com si res no vinguĂ©s d’aquĂ
Fes-te sentir. Vergonya aliena i molta rà bia i impotència, veient l’espectacle lamentable d’ahir. La bretolada anònima, xusma incontrolada, llançant tota mena de coses a un sol home, Arsuaga impassible, i a un autocar que no diu sinó obvietats. Mal assumpte, avui dia, presentar-te com a creient, concretament com a catòlic. Ja veus què passa si ho fas. Vés a saber si tota aquesta patuleia covarda,…
View On WordPress
#Albert Benzekry#Espai Bonaire#Fes-te sentir#Ignacio Arsuaga#Jordi Llovet#Marginalia#Miquel Àngel Riera#xusma incontrolada
0 notes
Text
Dos Davids un any després
Dos Davids un any després
A un servidor també li sembla bé que moltes editorials ja no facin presentacions dels llibres que acaben de publicar. Els sembla antic, explica David Cirici. Sobretot perquè, en general, en aquesta mena d’actes és molt més el comerç i la cosa social el que importa, pura convenció, que no pas la mateixa literatura, el valor literari de l’obra presentada. Una altra cosa són els autors, segurament.…
View On WordPress
#actes de presentació#David Cirici#David Nel·lo#Edebé#La Nova Vida del senyor Rutin#Literatura#Molsa#Un any després
0 notes
Text
"Jean" Fuster
“Jean��� Fuster
L’article de RaĂşl Del Pozo al Mundo. Falleras Lesbianas. M’agradava mĂ©s Umbral, però això no hi tĂ© res a veure. El cas Ă©s que, en aquest article, Joan Fuster hi apareix com a Jean, com si haguĂ©s estat francès. Cremaren un cop, ja fa anys, un ninot amb el seu rostre. L’autor del text hi esmenta fins i tot AusiĂ s March. La carn vol carn. I tant que sĂ. A dos dies del kitsch excels de les Falles.…
View On WordPress
0 notes
Text
No diguis tot el que penses
No diguis tot el que penses
DesprĂ©s de tot, desprĂ©s de la desil·lusiĂł d’ahir al vespre, farĂ© cas d’una les sentències que apareixen a la pel·lĂcula Mr. Holmes (Bill Condon, 2015, amb un imponent Ian McKellen): Don’t say everything you think. Estigues-te’n. O aquesta altra: la lògica Ă©s cĂnica. I recorda que una vespa pot matar 40 abelles en menys d’1 minut. I tot per un cony de picapedrer. Ja pots anar dient, ja, que el meu…
View On WordPress
0 notes
Text
L'opressiĂł que es comet en aquest mĂłn
L’opressió que es comet en aquest món
Cadascú viu i va fent segons les seves raons, històries i experiències. Però Cohèlet, a qui de tant en tant és tan bo de tornar, deixà escrit que més val no prometre que no pas prometre i no complir. I també que va veure persones dolentes ser soterrades amb tota mena d’honors i de cerimònies. I penseu sempre que, si la serp mossega abans d’haver estat encantada, no se’n treu res de tenir a…
View On WordPress
0 notes
Text
En vida teva
Formes d’una certa elegĂ ncia que s’han anat perdent. L’ensenyament que rebĂ©rem que feia que, en ser felicitats el dia de l’onomĂ stica o de l’aniversari de naixement, no ens limitĂ©ssim tan sols a agrair-ho sinĂł que a mĂ©s hi afegĂssim aquell magnĂfic i educat en vida teva/vostra. Moltes grĂ cies, en vida teva. De manera que no nomĂ©s t’ho agraeixo, t’expresso tambĂ© el desig que tinc que puguis…
View On WordPress
0 notes
Text
Oscil·lació
A la saviesa no s’hi arriba mai de jove. De jove el que hi ha és l’aprenentatge. Aprenentatge, també, per a la plenitud de la prà ctica amorosa. Aquest neguit constant. I tot puja i baixa. L’oscil·lació. Oscil·lem, després, del molt al poc, i del poc al no-res definitiu, quan la mort només pot matar-nos, aquesta mort que no podem mai experimentar perquè només podem veure que són els altres els qui…
View On WordPress
0 notes
Text
Facin-se el favor
Record de les mĂ quines d’escriure a travĂ©s de Carles Sindreu i Pons (sĂ, amb aquesta copulativa entre el primer i el segon cognom que ja gairebĂ© hem perdut del tot) i aquell seu La Klaxon i el CamĂ (1933)segons l’ediciĂł que Carme Arenas (i) Noguera, amb revisiĂł lingĂĽĂstica d’Albert Benzekry i Arimon -que, per cert, me’n fĂ©u obsequi- publicĂ a AContravent aviat farĂ 8 anys: PanorĂ mica lateral d’un…
View On WordPress
#Albert Benzekry#Ateneu Barcelonès#Carles Sindreu#Carme Arenas#La Klaxon i el CamĂ#mĂ quines d&039;escriure#Ordre i Aventura
0 notes
Text
Mar tranquil·la
ÂżCal que Mònica Terribas i Marta Romagosa hagin d’aparèixer als mitjans fent-se un petĂł als llavis? ÂżDe veritat que cal? I, desprĂ©s, si resulta que, pel que sigui, has hagut de comparèixer davant d’un Tribunal de JustĂcia i encara que aquest Tribunal t’hagi absolt d’allò de què se t’havia acusat (la JustĂcia Ă©s igual per a tothom, nomĂ©s faltaria), Âżde quina manera et penses que aquesta…
View On WordPress
#Ennio Flaiano#esborrar compareixences#Marta Romagosa#Mònica Terribas#Vicent Sanchis#vulgaritat imperant
0 notes
Text
Novament he aconseguit enganyar-los
Novament he aconseguit enganyar-los
Viure i treballar fins que arribi l’hora del repòs final. Cloenda sublim de Txèkhov a L’Oncle Và nya i més, encara, si és Josep M. Pou qui la diu i la interpreta. Models que no cal conèixer personalment, potser fins i tot és millor no conèixe’ls personalment, no fos cas. La mateixa sensació que em fa la figura de Fernando Fernán Gómez, sinó que ell ja és mort malgrat continuar viu a través de…
View On WordPress
#El Viaje a Ninguna Parte#Fernando Fernán Gómez#humilitat#Josep M. Pou#L&039;Oncle Và nya#Txékhov#vanitat
0 notes
Text
El poema més fondo
El poema més fondo
“Un llibre Ă©s una carta i sempre ens l’envia algú”, escriu Enric SĂłria a En el curs del temps. Llibre grandiĂłs, tal com ja vaig dir temps enrere. El sol fet de fullejar-lo ja Ă©s un plaer. I aixĂ, a la pĂ gina 314, hi ha l’article Tots els noms de la pena, en què parla del poeta Vicent AndrĂ©s i EstellĂ©s. Ho fa recordant tambĂ© Ovidi Montllor i la manera com aquest recitava el poema segurament mĂ©s…
View On WordPress
#Coral Romput#En el curs del temps#Enric Sória#Marcos Ordoñez#Ovidi Montllor#Vicent Andrés Estellés
0 notes
Text
Com si volguessin fer-se perdonar
Com si volguessin fer-se perdonar
Anava a dir que, escoltant-los, em crec molt més i m’inspira molta més confiança el senyor Daniel Osà car que no pas aquests altres (senyors?) Millet i Montull (i filla), delinqüents confessos tal com ells mateixos han reconegut al mateix temps que afegien i admetien, també, que tot plegat es tractà d’errors. Errors. Com si volguessin fer-se perdonar. No sé ben bé a partir de quin moment els…
View On WordPress
0 notes
Text
Més que mai
Estones de Notes Disperses, ahir, empès de manera absoluta per l’aniversari de l’autor, Josep Pla, esclar, 120 anys. Afers i qĂĽestions relacionats amb la llengua. “Disposar d’un instrument d’expressiĂł treballat -llegeixo-, de maneig (quan es domina) fĂ cil, incita a pensar, ajuda a pensar. Quan els mitjans expressius sĂłn pobres, pensar Ă©s difĂcil -doblement pesat…Per això les qĂĽestions de la…
View On WordPress
0 notes
Text
L'inici i el moment
L’inici i el moment
És limitat el temps que vivim i, de fet, arriba un moment que sabem que no podem sinĂł ser fruit d’un ara i un aquĂ (LluĂs SolĂ ), i que no podrĂem ser cap altra cosa. I que el destĂ potser Ă©s això: esdevenir l’inici i el moment. Anys i anys que la usurpaciĂł de la llibertat ens fa esclaus d’un poder exterior que molts no hem mai reconegut. Cada cosa al lloc que li correspon. La llengua de Catalunya…
View On WordPress
0 notes
Text
El gris i l'avorriment
El gris i l’avorriment
8 de març, avui. I com cada 8 de març, recordatori de l’aniversari del naixement de Josep Pla (120, ja). No Ă©s cap altra cosa, per a mi, el 8 de març. I la memòria que l’única base segura de comprensiĂł i d’expressiĂł, l’única pedra de toc granĂtica per la comprensiĂł del mĂłn i l’accĂ©s a les altres, com mĂ©s millor, Ă©s la llengua que ens ha ensenyat la mare. I estimar aquesta llengua i estar-ne…
View On WordPress
0 notes