elmestremarc - Tumblr blog

[elmestremarc]

El Meu BreakOutEdu: Somnis de Robot

Tot i estar confinats i no disposar de molts recursos i temps vos presente el meu primer BreakOutEdu!

Està pensat per al nivell BASE a una FPA i amb alumnes de valencià que l’han vist enguany per primera vegada.

He optat per una narrativa asimoviana doncs sempre treballem amb relats i em pareixia una forma engrescadora de motivar-los per llegir relacionant tota la narrativa amb Somnis de Robot d’Asimov i ficant com a premi de la caixa forta la pròpia història per llegir-la i donar-li sentit complet a la narrativa del BreakOutEdut.

Ací us deixe l’enllaç i també el relat que seria el vostre premi en cas que aconseguireu desxifrar tots els enigmes!

https://docs.google.com/presentation/d/1ZhdHCWykj9RV-RWfbVEAQoTG5hiJXYqf19hgH_oi-Jc/edit?usp=sharing

Somnis de robot

[Conte - Text complet.]

Isaac  Asimov

-Anit vaig somiar -va anunciar Elvex tranquil·lament.

Susan Calvin no va replicar, però el seu rostre arrugat, envellit per la saviesa i l'experiència, va semblar patir un sotrac microscòpic.

-Ha sentit això? -va preguntar Linda Rash, nerviosa-. Ja li ho havia dit.

Era jove, menuda, de pèl fosc. La seua mà dreta s'obria i es tancava una vegada i una altra.

Calvin va assentir i va ordenar a mitja veu:

-Elvex, no et mouràs, ni parlaràs, ni ens sentiràs fins que et cridem pel teu nom.

No va haver-hi resposta. El robot va seguir assegut com si estiguera fet d'una sola peça de metall i així es quedaria fins que escoltara el seu nom una altra vegada.

-Quin és el teu codi d'entrada en computadora, doctora Rash? -va preguntar Calvin-. O marca-ho tu mateixa, si et tranquil·litza. Vull inspeccionar el disseny del cervell positrònic.

Les mans de Linda es van embullar un instant sobre les tecles. Va esborrar el procés i va tornar a començar. El delicat disseny va aparéixer en la pantalla.

-Permet-me, per favor -va sol·licitar Calvin-, manipular la teua computadora.

Li va concedir el permís amb un gest, sense paraules. Naturalment. Què podia fer Linda, una inexperta robosicóloga acabada d'estrenar, enfront de la Llegenda Vivent?

Susan Calvin va estudiar a poc a poc la pantalla, movent-la d'un costat a un altre i de dalt a baix, marcant de sobte una combinació clau, tan de pressa, que Linda no va veure el que havia fet, però el disseny va desplegar un nou detall i, el conjunt, havia sigut ampliat. Va continuar, arrere i avant, tocant les tecles amb els seus dits nuosos.

En el seu rostre revellit no va haver-hi el menor canvi. Com si uns càlculs vastíssims se succeïren al seu cap, observava tots els canvis de disseny.

Linda es va sorprendre. Era impossible analitzar un disseny sense l'ajuda, almenys, d'una computadora de mà. No obstant això, la vella simplement observava. Tindria potser una computadora implantada en el seu crani? O era que el seu cervell durant dècades no havia fet una altra cosa que inventar, estudiar i analitzar els dissenys de cervells positrònics? Captava els dissenys com Mozart captava la notació d'una simfonia?

-Què és el que has fet, Rash? -va dir Calvin, per fi.

Linda, una mica avergonyida, va contestar:

-He utilitzat la geometria fractal.

-Ja m'he adonat, però, per què?

-Mai s'havia fet. Vaig pensar que tal vegada produiria un disseny cerebral amb complexitat afegida, possiblement més pròxim al cervell humà.

-Vas consultar a algú? Ho vas fer tot pel teu compte?

-No vaig consultar a ningú. Ho vaig fer sola.

Els ulls ja apagats de la doctora van mirar fixament a la jove.

-No tenies dret a fer-ho. El teu nom és Rash¹: la teua naturalesa fa joc amb el teu nom. Qui eres tu per a obrar sense consultar? Jo mateixa, jo, Susan Calvin, ho hauria discutit abans.

-Vaig témer que se m'impedira.

-Per descomptat que se t'hauria impedit!

-Van a… -la seua veu es va trencar malgrat que s'esforçava per mantindre’s ferma-. M'acomiadaran?

-Possiblement -va respondre Calvin-. O tal vegada t'ascendisquen. Depén del que jo pense quan haja acabat.

-Va vosté a desmantellar a Elv…? -per poc se li escapa el nom que haguera reactivat al robot i comesa un nou error. No podia permetre's una altra equivocació, si és que ja no era massa tard-. Desmantellarà al robot?

En aqueix moment es va adonar que la vella portava una pistola electrònica en la butxaca de la seua bata. La doctora Calvin havia vingut preparada per a això precisament.

-Veurem -va postergar Calvin-, el robot pot resultar massa valuós per a desmantellar-lo.

-Però, com pot somiar?

-Has aconseguit un cervell positrònic sorprenentment semblança a l'humà. Els cervells humans han de somiar per a reorganitzar-se, desprendre's periòdicament de traves i confusions. Potser ocorre el mateix amb aquest robot i per les mateixes raons. Li has preguntat què va somiar?

-No, la vaig manar cridar a vosté tan prompte com em va dir que havia somiat. Després d'això, ja no podia tractar el cas jo sola.

-Jo! -un lleu somriure va il·luminar el rostre de Calvin-. Hi ha límits que la teua bogeria no et permet depassar. I m'alegre. En realitat, més que alegrar-me em tranquil·litza. Vegem ara el que podem descobrir juntes.

-Elvex! -va cridar amb veu autoritària.

El cap del robot es va tornar cap a ella.

-Sí, doctora Calvin.

-Com saps que has somiat?

-Era a la nit, tot estava a les fosques, doctora Calvin -va explicar Elvex-, quan de sobte apareix una llum, encara que jo no veig el que causa la seua aparició. Veig coses que no tenen relació amb el que concebo com a realitat. Sent coses. Reaccione de manera estranya. Buscant en el meu vocabulari paraules per a expressar el que m'ocorria, em vaig trobar amb la paraula “somie”. Estudiant el seu significat vaig arribar a la conclusió que estava somiant.

-Em pregunte com tenies “somni” en el teu vocabulari.

Linda va interrompre ràpidament, fent callar al robot:

-Li vaig imprimir un vocabulari humà. Vaig pensar que…

-Així que va pensar -va murmurar Calvin-. Estic sorpresa.

-Vaig pensar que podia necessitar el verb. Ja sap, “mai ‘vaig somiar’ que…”, o una cosa semblant.

-Quantes vegades has somiat, Elvex? -va preguntar Calvin.

-Totes les nits, doctora Calvin, des que em vaig adonar de la meua existència.

-Deu nits -va intervindre Linda amb ansietat-, però m'ho ha dit aquest matí.

-Per què ho has callat fins a aquest matí, Elvex?

-Perquè ha sigut aquest matí, doctora Calvin, quan m'he convençut que somiava. Fins llavors pensava que hi havia una fallada en el disseny del meu cervell positrònic, però no sabia trobar-ho. Finalment, vaig decidir que havia de ser un somni.

-I què somies?

-Somnie quasi sempre el mateix, doctora Calvin. Els detalls són diferents, però sempre em sembla veure un gran panorama en el qual hi ha robots treballant.

-Robots, Elvex? I també éssers humans?

-En el meu somni no veig éssers humans, doctora Calvin. Al principi, no. Només robots.

-Què fan, Elvex?

-Treballen, doctora Calvin. Veig alguns fent de miners en la profunditat de la terra i a uns altres treballant amb calor i radiacions. Veig alguns en fàbriques i uns altres sota les aigües de la mar.

Calvin es va tornar a Linda.

-Elvex té només deu dies i estic segura que no ha eixit de l'estació de proves. Com sap tant de robots?

Linda va mirar una cadira com si desitjara asseure's, però la vella estava dempeus. Va declarar amb veu apagada:

-Em semblava important que coneguera una mica de robòtica i el seu lloc en el món. Vaig pensar que podia resultar particularment adaptable per a fer de capatàs amb el seu… el seu nou cervell -va declarar amb veu apagada.

-El seu cervell fractal?

-Sí.

Calvin va assentir i es va tornar cap al robot.

-I vist el fons de la mar, l'interior de la terra, la superfície de la terra… i també l'espai, m'imagine.

-També vaig veure robots treballant en l'espai -va dir Elvex-. Va ser en veure tot això, amb detalls canviants en mirar d'un lloc a un altre, la qual cosa em va fer adonar-me que el que jo veia no estava d'acord amb la realitat i em va portar a la conclusió que estava somiant.

-I quin més vist, Elvex?

-Vaig veure que tots els robots estaven aclaparats pel treball i l'aflicció, que tots estaven vençuts per la responsabilitat i la preocupació, i vaig desitjar que descansaren.

-Però els robots no estan vençuts, ni aclaparats, ni necessiten descansar -li va advertir Calvin.

-I així és en realitat, doctora Calvin. Li parle del meu somni. En el meu somni em va semblar que els robots han de protegir la seua pròpia existència.

-Estàs esmentant la tercera llei de la Robòtica? -va preguntar Calvin.

-En efecte, doctora Calvin.

-Però l'esmentes de manera incompleta. La tercera llei diu: “Un robot ha de protegir la seua pròpia existència sempre que aquesta protecció no entorpisca el compliment de la primera i segona llei”.

-Sí, doctora Calvin, aquesta és efectivament la tercera llei, però en el meu somni la llei acabava en la paraula “existència”. No s'esmentava ni la primera ni la segona llei.

-Però ambdues existeixen, Elvex. La segona llei, que té preferència sobre la tercera, diu: “Un robot ha d'obeir les ordres donades pels éssers humans excepte quan aquestes ordres estiguen en conflicte amb la primera llei”. Per aquesta raó els robots obeeixen ordres. Fan el treball que els has vist fer, i el fan fàcilment i sense problemes. No estan aclaparats; no estan cansats.

-I així és en la realitat, doctora Calvin. Jo parle del meu somni.

-I la primera llei, Elvex, que és la més important de totes, és: “Un robot no ha de danyar a un ésser humà, o, per inacció, permetre que patisca mal un ésser humà”.

-Sí, doctora Calvin, així és en realitat. Però en el meu somni, em va semblar que no hi havia ni primera ni segona llei, sinó solament la tercera, i aquesta deia: “Un robot ha de protegir la seua pròpia existència”. Aquesta era tota la llei.

-En el teu somni, Elvex?

-En el meu somni.

-Elvex -va dir Calvin-, no et mouràs, ni parlaràs, ni ens sentiràs fins que et cridem pel teu nom.

I una altra vegada el robot es va transformar aparentment en un tros inert de metall. Calvin es va dirigir a Linda Rash:

-Bé, i ara, què opines, doctora Rash?

-Doctora Calvin -va dir Linda amb els ulls desorbitats i el cor palpitant-li fortament-, estic horroritzada. No tenia idea. Mai se m'hauria ocorregut que això fora possible.

-No -va observar Calvin amb calma-, ni tampoc se m'hauria ocorregut a mi, ni a ningú. Has creat un cervell robòtic capaç de somiar i amb això has posat en evidència una faixa de pensament en els cervells robòtics que molt bé haguera pogut quedar sense detectar fins que el perill haguera sigut alarmant.

-Però això és impossible -va exclamar Linda-. No voldrà dir que els altres robots pensen el mateix.

-Conscientment no, com diríem d'un ésser humà. Però, qui hauria cregut que hi havia una faixa no conscient sota els solcs d'un cervell positrònic, una faixa que no quedava sotmesa al control de les tres lleis? Això hauria ocorregut a mesura que els cervells positrònics es tornaren més i més complexos… de no haver sigut posats en guàrdia.

-Vol dir, per Elvex.

-Per tu, doctora Rash. Et vas comportar irreflexivament, però en fer-ho, ens has ajudat a comprendre una cosa aclaparantment important. D'ara en avant, treballarem amb cervells fractals, formant-los acuradament controlats. Participaràs en això. No seràs penalitzada pel que vas fer, però d'ara en avant treballaràs en col·laboració amb uns altres.

-Sí, doctora Calvin. I què ocorrerà amb Elvex?

-Encara no ho sé.

Calvin va traure l'arma electrònica de la butxaca i Linda la va mirar fascinada. Una ràfega dels seus electrons contra un crani robòtic i el cervell positrònic seria neutralitzat i desprendria suficient energia com per a fondre el seu cervell en un lingot inert.

-Però segur que Elvex és important per a les nostres investigacions -va objectar Linda-. No ha de ser destruït.

-No deu, doctora Rash? La meua decisió és la que compte, crec jo. Tot depén del perillós que siga Elvex.

Es va redreçar, com si decidira que el seu cos revellit no havia d'inclinar-se sota el pes de la seua responsabilitat. Va dir:

-Elvex, em sents?

-Sí, doctora Calvin -va respondre el robot.

-Va continuar el teu somni? Vas dir abans que els éssers humans no apareixien al principi. Vol això dir que van aparéixer després?

-Sí, doctora Calvin. Em va semblar, en el meu somni, que eventualment apareixia un home.

-Un home? No un robot?

-Sí, doctora Calvin. I l'home va dir: “Deixa lliure a la meua gent!”

-Això va dir l'home?

-Sí, doctora Calvin.

-I quan va dir “deixa lliure a la meua gent”, per les paraules “la meua gent” es referia als robots?

-Sí, doctora Calvin. Així ocorria en el meu somni.

-I vas saber qui era l'home… en el teu somni?

-Sí, doctora Calvin. Coneixia a l'home.

-Qui era?

I Elvex va dir:

-Jo era l'home.

Susan Calvin va alçar a l'instant la seua arma d'electrons i va disparar, i Elvex va deixar de ser.

FI

¹ Rash: en anglés, significa impulsiu o imprudent.

[elmestremarc]

BreakOutEdu: Una revolució a les aules

Benvolguts companys Enigmers,

En el següent post vos descriuré una serie d’avantatges que presenta l’ús de l’Escape Room educatiu, especialment al context FPA, doncs les característiques del nostre alumnat generen possibilitats que potser no podríem tindre amb alumnes més menuts.

En primer lloc ens trobem davant una activitat GAMIFICADA això implica que anem a repassar o presentar continguts de la nostra assignatura de forma lúdica i els aprendrem jugant, el qual assegura un aprenentatge significatiu.

A més, aquesta activitat té l’avantatge que pot ser ADAPTADA A QUALSEVOL CONTINGUT  i també a qualsevol assignatura, cosa que ens permet treballar de forma transversal més d’una àrea. A més el fet de PRESENTAR REPTES a l’alumnat afavoreix la seua motivació, element necessari per a assegurar l’aprenentatge.

A més, aquesta és una activitat de caire IMMERSIU que de ben segur que resultarà EMOCIONANT per als nostres estudiants. Aquestes són dues bones premisses per tal que ells es puguen desenvolupar bé BAIX PRESSIÓ i millore la seua gestió del temps a les activitats, que sovint pot ser un entrebanc al seu aprenentatge.

A més, la naturalesa del joc i la necessitat de col·laboració per tal de resoldre els enigmes desenvoluparà la capacitat dels nostres estudiants per TREBALLAR EN EQUIP i per extensió, degut a les necessitats pròpies de l’activitat, també MILLORARÀ LA COMUNICACIÓ dels estudiants.

Tot això resulta fins i tot més engrescador amb alumnes d’FPA, doncs per ser adults ens permet abordar temàtiques, narratives i reptes que potser no podríem encarar en altres etapes de l’educació i d’aquesta forma maximitzem les possibilitats del BreakOutEdu.

[elmestremarc]

Missió 2: L’aliança dels tres ulls!

-Dos dels elements clau de la gamificació són les dinàmiques i les mecàniques!

Dintre d’un BreakOutEdu pense que serien molt interessants d’incloure les mecàniques següents:

- Tenint en compte que tenim estudiants adults podríem fer serivir un sistema amb Punts i Classificacions que els motive a superar-se entre ells i a treballar en equip de forma col·laborativa per assolir els seus objectius.

- Fer servir avatars també pot ser molt motivador per a ells doncs és un element que ludifica molt la tasca i dona un marge de creativitat i joc de rol.

-Establir diversos nivells de progrés també pot ser molt clarificador per a que els estudiants se situen a si mateixos i tinguen un context ampli de les proves.

També són molt important les dinàmiques, i aquesta és la meua proposta:

- Feedback: Una bona retroalimentació i contacte constant amb els alumnes/participants és necessària doncs ens pot donar pistes per desenvolupar l’acció i per alterar la dificultat de les proves en funció de la seua perícia.

- L’altruisme ha de ser necessari. L’assoliment dels objectius només té sentit si és de forma conjunta, llavors s’ha de premiar i afavorir aquesta actitud.

-També cal preveure algun tipus de recompensa per als participants però tot pensant en la seua diversió, no ha de ser una cosa quantitativa sinó una experiència qualitativa.

On ambientaria el meu BreakOutEdu?

Sent sincer sóc molt fan de la ciència ficció futurista, llavors miraria d’emmarcar-la dins d’una de les històries curtes d’Asimov o Philip K. Dick, i miraria de lligar els succesos a la història en concret, de forma que llegir-la fora important o com a mínim, complementari, a l’experiència oferida al BreakOutEdu.

[elmestremarc]

Hola!

Sóc ElMestreMarc! Sempre he estat un apassionat dels jocs de rol i també dels jocs de taula, jocs de cartes...

Fa un temps que tot el món només fa que parlar d’Escape Rooms i pense que és l’hora que jo n’aprenga i ho puga gaudir junt amb els meus alumnes.

Actualment faig de m’estre a una EPA, una experiència genial que de ben segur em permetrà ficar en pràctica tot el que isca d’ací!

Avant doncs!