#RAMADERIA

[amateurchefstuff]

34a Fira de Sant Joan i 34a Xollada d’Ovelles

Dies 24 de juny del 2025 Sort (Pallars Sobirà) Des de fa més de 30 anys, el dia 24 de juny es realitza a Sort la Xollada d’ Ovelles (o “auvelles”, com en diem aquí) amb tisora, una demostració d’aquest ofici tradicional vinculat al món ramader. També es realitza una fireta de productes artesans i agroalimentaris. La Xollada és amenitzada per l’actuació d’una banda de música local que canten…

[useless-catalanfacts]

El Camp de Tarragona som al centre del debat per l'aprovació dels Pressupostos de Catalunya. Malauradament, però, la causa del debat no és la millora dels serveis públics o com millorar la vida de les treballadores, sinó que és la construcció d'un gran complex turístic d'hotels, botigues de luxe i el casino més gran d'Europa: el macroprojecte del Hard Rock.  Ens trobem en una situació on el PSC ha posat de condició indispensable per aprovar els comptes l'aprovació del projecte. Per altra banda, el Govern d'ERC ha assumit l'exigència i ha defensat per tots els mitjans la seva construcció. A més, el conseller d'Acció Climàtica ha anunciat que l'últim informe pendent per aprovar el Pla Urbanístic del Hard Rock, que fins ara era l'últim escull que quedava per tirar endavant el projecte, sortirà durant les properes setmanes.  És per això que tornem a la càrrega. Perquè no deixarem que polítics i empresaris continuin fent del lloc on vivim una muntanya de merda, passem a l'ofensiva!  Seguidament us adjuntem la mobilització d'aquest diumenge 10/03 a Cambirls conjunta amb la pagesia del Camp i els moviments socials i ecologistes. Podeu venir caminant o en cotxe fins a la Cooperativa de Cambrils i unir-vos al tall!

Si encara no ho heu fet, signeu el manifest a la pàgina web de la plataforma Aturem Hard Rock:

Aquest diumenge (10 de març de 2024), manifestació a Cambrils.

Altres maneres d'ajudar:

Organitzeu-vos amb el moviment popular per plantar cara als macroprojectes que afecten a tot el territori. 

Compartiu el cartell de la mobilització i animeu al vostre entorn a venir i participar de la lluita!

Podeu compartir a les vostres xarxes socials els diferents motius per aturar aquest macroprojecte, us deixem un link on podeu descarregar-vos material per a xarxes: https://mega.nz/folder/81EkULjB#nj38-lJ2AGwnqSfrUNFm4g. També podeu compartir-ho directament des de les xarxes socials de la plataforma Aturem Hard Rock: Instagram, Twitter, Facebook.

Encartellades allí on cregueu que s'assenyali més directament als responsables. Teniu un model de cartell amb el lema #Enterremlo a l'enllaç mega del punt anterior.

Podeu llegir el manifest unitari per aquest diumenge sota el tall.

Manifest unitari: DEFENSEM EL CAMP, LLAUREM EL FUTUR

El Camp de Tarragona som al centre del debat per l’aprovació dels Pressupostos de Catalunya. Malauradament, però, la causa del debat no és la millora dels serveis públics o com millorar la vida de les treballadores, sinó que és la construcció d’un gran complex turístic d’hotels, botigues de luxe i el casino més gran d’Europa: el macroprojecte del Hard Rock. 

Durant els pròxims dies també es pretén impulsar el projecte de l'empresa Lotte, a Mont-Roig, que pretenen ocupar centenars d'hectàrees agràries per implantar una empresa química d’alt risc amb un consum d'aigua d’aquests planta podrà arribar a 7.500 metres cúbics diaris, i com no, provinents del transvasament de l’Ebre. Sumant una gran planta plaques solars i la possibilitat d’instal·lar desenes d’hectàrees agroindústria per part d’AmetllerOrigen. Tot plegat, sobre un dels aqüífers més grans que queden al país, que correrà un gran perill de contaminació. 

Així mateix, durant les últimes setmanes la pagesia i la ramaderia de tot el territori s’ha mobilitzat per reclamar unes condicions de treball dignes, que protegeixin un sector cabdal per la sobirania alimentària i el futur del nostre país. 

I sabem que aquestes lluites no estan deslligades, sinó que tenim moltes coses en comú: la planificació dels recursos, priorització del petit sector primari per caminar cap a la sobirania alimentària, i no per posar el turisme per damunt de tot, permetent que xucli la poca aigua que tenim.

Perquè tot això només son les conseqüències del mateix model econòmic capitalista que arruina la pagesia i la ramaderia, que incentiva l’ús incontrolat d’aigua per al turisme mentre moren centenars d’hectàrees de conreu. Que permet que, sota una falsa aparença de transició energètica es perdin terres de conreu i s'instal·lin grans centrals subvencionades allunyades dels centres de consum, o permet ampliar terminals de creuers i aeroports per rebre milions de turistes amb tot el que comporta. El mateix model que premia l’agroindústria intensiva i, alhora, arracona a qui treballa la terra, que diu voler-nos donar la feina per viure però ens amaga informació sobre l’aire que respirem. És el mateix sistema que permet la construcció de grans macroprojectes que només asseguren grans beneficis per a uns pocs i misèria per a la resta. 

Mentre comarques senceres portem quasi dos anys sense aigua i es comencen a arrencar cultius, mentre que a aquests projectes privats se'ls està regalant l'aigua de l'Ebre. Aigua, que alguns pretenen fer arribar fins a Barcelona en 8 mesos mentre no son capaços de fer obres d’urgència a per regenerar l’aigua de la depuradora de Reus en menys de 2 anys. De manera que això és una estratègia per fer desaparèixer la pagesia familiar i la sobirania alimentària dels Països Catalans per portar multinacionals a carregar-se lo poc que ens queda. 

Ha arribat el moment de passar a l’ofensiva, de defensar la nostra terra fins a les últimes conseqüències. Fem un punt i final al sistema que ens ha portat fins aquesta crisi econòmica, social i climàtica, comencem a fer realitat la transició cap a un sistema que posi al centre les necessitats de les classes populars. Llaurem els fonaments d’un nou model econòmic, llaurem la unió de les veïnes unides contra les agressions, llaurem les vides de les noves generacions. Per això, reclamem: 

Retirar el Pla Director Urbanístic del Hard Rock i enterrar el projecte d’una vegada per totes

Aturar el projecte de la LOTTE

Protecció del sòl agrícola i l’espai agrari per garantir la sobirania alimentària

Prioritzar les inversions hídriques per a pagesia i no macroprojectes

Volem ser nosaltres, les persones que hi vivim, les que escollim com volem que sigui el futur del nostre país. Perquè hi ha una altra manera de fer les coses, i en volem formar part. DEFENSEM EL CAMP, LLAUREM EL FUTUR! 

[ernestblanch]

Parlar d'agricultura, ramaderia i peixca amb el propi ministre d'Agricultura, es una ocasió que no es dona tots els dies, i hi ha que aprofitar en el moment en que es produeix. I més a Benicarló, un dels grans municipis de referència del sector primari, on el ministre ha pogut coneixer i departir amb gent del sector amb certa amplitut. Són moltes les qüestions que este territori reclama del ministeri i d'Europa per mantenir la referencia puntera dels productes com la carxofa, l'oliva o els cítrics, i no podem parar de sumar sinèrgies entre totes i tots per a aconseguir els objectius que tenim marcats. Gràcies, Luis Planas, per acompanyar-nos a la comarca. #PSPV #PSOE #PSPVproCS #PortsMaestrat #Benicarló #agricultura #Ramaderia #Peixca (en Benicarló) https://www.instagram.com/p/Cn7nD97IfRk/?igshid=NGJjMDIxMWI=

[workshop-elato]

Рамки на заказ для Ваших работ "под ключ". От разработки проект дизайна до результата. Телефон для заказа +79058222777 Доставка по всему миру. Frames to order for Your works "turnkey". From the development of the design project to the result. The phone number for ordering +79058222777 Worldwide delivery. #elato #handmade #frame #roncatto #reminisces #ramatlabama #ramaderia #ramkishore #namedlevator #recarbonation #recharable #creativity #literarische #Easter #christosvoskrese #Tyumen #photo #elato #handmade #рамка #рамкафото #рамканазаказ #рамкадляфото #рамкадерево #рамкасфото #рамкадляфотографии #ручнаяработаназаказ #ручнаяработа #творчество #лазернаярезка #пасха #христосвоскресе #тюмень #фото (at Tyumen) https://www.instagram.com/p/Bu0M150F_4D/?utm_source=ig_tumblr_share&igshid=152jll746bvlt

[negreabsolut]

Camins ramaders del Principat de Catalunya (excepte la Catalunya Nord).

[xaviportales]

La #ramaderia és una manera de dir eufemísticament la #esclavitut (en Platja Els Terrers)

[tastatast]

Casa Gerardo

El restaurant Casa Gerardo, situat a Prendes (Astúries), és una de les cases de menjars més reconeguda del Principat. Amb més de 125 anys d’història, actualment és Marcos Morán, la cinquena generació, qui dirigeix el restaurant.

En poques paraules, ofereixen una cuina tradicional actualitzada que respecte el producte, de molt bona qualitat. I, tant ho fan amb el receptari tradicional d’Astúries com amb el de la família Morán. 

Però, és clar, hi ha molts graus i moltes maneres d’actualitzar-se. La seva, per una banda, manté tècniques tradicionals com els guisats, els fregits o els saltejats; però, per altra banda, també utilitza tècniques d’avantguarda com els liquats, la osmosi o la cuina al buit.

Per una banda, dóna valor als ingredients autòctons tant de l’horta asturiana (les mongetes verdes i grogues, la col picuda, les faves, les patates, etc.), com del Mar Cantàbric (la sardina, el lluç, el llamàntol, etc.) i de la ramaderia de la regió com el pitu de caleya i els ous de les gallines Pita Pinta; però, per altra banda, també se serveix d’ingredients foranis com les ostres franceses, el caviar, el plàncton que incorpora gràcies a l’Ángel León o la maionesa que lliga amb la proteïna de la cocotxa enlloc de fer-ho amb ou, que aprèn de Casa Marcelo.

També, per una banda, manté receptari tradicional com les croquetes, la fabada, el compango, la crema de arroz con leche requemada; però, per altra banda, tolera divertimentos visuals i intenta adaptar-se a les tendències gastronòmiques imperants on sembla que t’hagis de renovar per força oferint novetats com si la reiteració (per molt excel·lent que sigui) estés penalitzada.

En resum, una cuina que vol cobrir els gustos de tothom i que sap navegar molt bé entre diferentes corrents culinàries.

Com a primera visita, vam triar el menú ¿A qué jugamos? afegint-hi altres plats com els dos llamàntols. Un menú que ens va semblar de racions molt correctes per a poder menjar i no només tastar.

Per a començar, serveixen una torrada de mantega (tèbia) amb mantega, una mantega que no és salada i que serveixen a molt bona temperatura per poder-la untar.

Serveixen dos pans: un pa de blat de moro i pipes i una xapata tradicional.

APERITIUS FREDS:

Broqueta de cogombre envinagrat, anxova i mantega d’anxova.

Bocadillo cruixent de formatges asturians, un dels aperitius més coneguts de la casa. Es tracta d’un petit entrepà de pasta fil·lo amb una crema de formatges freda. No ens esperàvem pas que fos així, ens l’imaginàvem calent i amb una pasta fil·lo molt menys caramel·lizada.

Còctel sòlid de poma. Un aperitiu amb un regust artificial de poma que trobem contradictori amb l’estil de cuina de la casa.

APERITIUS CALENTS:

Crema de porros amb roger. Excessivament petit, fins i tot com a aperitiu.

Mar y Dehesa. Un bunyol de pernil ibèric Joselito amb sardina laqueada. Una magnífica mossagada calenta i cremosa que es desfeia a la boca. La salabror de la croqueta realçava el punt greixós de la sardina.

Croqueta del compango de la fabada. Una croqueta melosa i amb la intensitat d’un compango ben fumat.

PLATS PRINCIPALS:

Minestrone no salada. Un gaspatxo amb daus de nap, remolatxa, alvocat, tomàquet cherry groc, granissat de pebre verd i api i una sopa de tomàquet. El típic aperitiu que et serveixen per “estimular la gana” i que et veus obligat a menjar per poder començar el menú d’una vegada. Tarden més a recitar els ingredients que el que tardes a menjar-te’l i, a sobre, el trobes obviable.

Salpicón de bugre. Una esquitxada de llamàntol amb el seu corall, maionesa i ou, un punt de vinagre molt suau i oli. El menjar era fred de nevera però el plat (la vaixella) estava calent i el resultat va ser boníssim.

Phaseolus. Mongetes verdes i grogues (frejoles) ben cruetes i servides amb el suquet de la fabada asturiana i amb uns daus de papada ibèrica. Cruixent i tebi, deliciós. Ens va semblar un gran plat.

Cocotxa de lluç cuinada a baixa temperatura, brandada de lluç i un liquat de plàncton. Una delícia. Per una banda, el joc de temperatures servint la sopeta calenta (un suquet que ens va recordar aquestes bases afrancesades de porro amb mantega) i la brandada de lluç un pèl freda. Per altra banda, la cocció de la cocotxa a baixa temprratura, mantenint tot el seu sabor i deixant-li la seva textura tant fina. L’única pega va ser que ho vam trobar excessivament salat.

Ostra francesa Gillardeau nº2, acompanyada d’un pilpil de peix, un toc de plàncton i cítrics i una mica de caviar. Una senyora ostra ben carnosa i servida sencera, sense tallar. Ens van anunciar el plat amb la versió que porta caviar però no l’hi vam trobar. La densitat i la textura sedosa-satinada del pilpil i el seu bon gust van ser excepcionals.

Llamàntol fregit, servit amb rovell d’ou, patates fregides i les puntillas d’un ou ferrat. Possiblement, els dos acompanyaments fregits (les patates i les puntillas) amaguen una mica el gust del llamàntol però el conjunt és un plat per atrapar i captivar el comensal més llamenc.

Servit a part, en una copa, un consomé de llamàntol amb escuma del propi llamàntol.

Llobarro cuinat a baixa temperatura, servit amb col picuda saltejada i un caldo fumat del propi llobarro. Es nota que el peix està fet a baixa temperatura però és greixós i queda de meravella amb la cruixent col picuda (un bon producte, ben típic d’Astúries, que hem trobat als mercats i del que poc se’n parla), pràcticament crua i el caldo fumat del propi llobarro ben calent amb kimchi.

Rossinyols asturians amb rave laminat, daus de poma i llonganissa, safrà i all negre. Una manera ben diferent de cuinar els rossinyols, saltejats però amb un court-bouillon per tal que quedin melosos i no perdin la terrositat. El cas és que, pel nostre gust, els rossinyols van quedar massa tous, semblaven ben bé fets a baixa temperatura i tot. Preferim un toc un pèl més cruixent per a menjar aquests bolets. Un plat que no vam contextualitzar ni entendre a dins del menú. Pot ser com a pont entre el llobarro i el pitu de caleya?

Pitu de caleya amb patates i pimiento del piquillo. El pitu de caleya és un dels grans productes d’Astúries. Es tracta d’un pollaste de raça autòctona asturiana criat a la “caleya”, al “camí” rural, és a dir, en llibertat, sense menjar pinso. S’alimenta del que vol (cucs, blat de moro, llavors, cereals, insectes, etc.) i és més gran que els de granja. Els que utilitzen a Casa Gerardo tenen entre 8 i 9 mesos i fan uns 5 kg. Per a aquest plat, els Morán acostumen a utilitzar únicament la cuixa i la contracuixa de l’animal. En aquest cas, van servir la contracuixa rostida. Pel que fa a la carn, el més sorprenent és el seu color fosc, es podria arribar a confondre amb la carn de colomí i tot. De fet, és un pollastre que podríem situar més a prop de l’àmbit de la caça del que sembla. També destaca el seu gust intens. La carn tenia una textura dura i fibrosa però era perfectament mastegable; en canvi, la pell i el greix de la pell ens va recordar la melositat d’un peu de porc i tot. Diuen que no el maceren, que està guisat i prou. En definitiva, un excel·lent pollastre rostit. Això sí, les patates no eren res de l’altre món i el pimiento del piquillo era simplement correcte.

Fabada tradicional amb el seu compango. Tota una insígnia de la casa. Un plat aparentment contundent servit a ple mes d’agost fet a base de fabes fresques (i no seques de l’any anterior sinó congelades quan arriben a finals d’agost o a principis de setembre), unes fabes cuinades amb molta delicadesa, de manera que quedin tendres però suficientment fermes perquè arribin a taula intactes, gens malmeses. 

El suquet era deliciós, ric però tènue; fet, entre altres ingredients, amb el caldo base de Casa Gerardo que fan amb les parts del pitu de caleya que no utilitzen per rostir. Servit a part, el seu compango (xoriç, lacón i morcilla), tots tres de porc blanc i fumats, que vam afegir al plat de la fabada per tal d’unificar els gustos i escalfar una mica més el compango; de fet, no entenem per què el serveixen a part. 

En resum, un plat que manté l’essència de la casa però també de la cuina asturiana.

PREPOSTRES:

Minestrone no dulce. La versió dolça de la minestrone no salada. Visualment, amb la mateixa aparença que l’aperitiu però, en aquest cas, van substituïr els daus de nap per poma verda i la sopa de tomàquet per taronja sanguina. La resta d’ingredients, eren els mateixos: daus de remolatxa, tomàquet cherry groc i granissat d’api. El més gustós, el suc vermell de taronja sanguina. Ens va sorprendre que se servís tant poc fred i amb una única cullereta, sempre ens agrada tenir dos coberts per menjar amb més facilitat. Al cap i a la fi, les típiques prepostres que et serveixen per “refrescar” i “netejar” i que et veus obligat a menjar per poder passar al següent plat. Tarden més a recitar els ingredients que el que tardes a menjar-te’l i, a sobre, després de riure la gracieta del joc visual, el trobes un plat obviable.

POSTRES:

Maduixes en almívar amb una xantillí, galeta de maduixa i granissat de maduixa. Amb la bona i variada reposteria que hi ha al Principat, trobem que podrien oferir unes postres molt més treballades, autòctones i tradicionals. I, sinó, servir únicament la crema de arroz con leche requemada.

Crema de arroz con leche requemada. No és un arròs amb llet sinó que es tracta d’una mena de crema catalana feta amb arròs, de manera que queda una textura densa en la que s’hi intueix el gra. Unes postres més interessants per la textura que pel gust, que queda emmascarat pel cremat de la superfície. Per cert, sempre ens queixem de les escasses racions que serveixen a molts restaurants. Doncs, en aquest cas, vam trobar excessiu servir tanta quantitat d’aquestes postres. Una ració que ens va semblar que era estàndard indistintament del número de comensals que hi ha per taula. És l’únic plat que serveixen al centre de la taula, per a compartir, perquè per a ells és molt ancestral.

PETITS FOURS:

Trufa de xocolata

Roca de caramel

Chupito de xocolata (líquid fred)

Pel que fa al servei de sala, ens va semblar un pèl fred, distant i poc coneixedor dels plats. També ens va sorprendre que hi hagués fil musical. I, respecte al servei de vins, el sommelier només va venir un moment, no va fer cap aportació, ni tant sols el servei, i tampoc ens van donar a tastar el vi escollit, servint-lo directament.

Un menú amb alts i baixos però que confirma que Casa Gerardo és un restaurant que s’ha de conèixer per intentar entendre la cuina asturiana dels últims 30 anys.

[pesolsgrocs]

Els capms de cultius s’emmustiguen al nord d’Espanya quan encara a l’agost hi haurien d’estar verds, així siguent capaços de substentar a la població i al bestiar. Els rius s’assequen, els embassaments es buiden, el poble i la natura ambdós pateixen. I quina es la resposta dels governs autonòmics i dels ajuntaments? Reduir l’abastiment d’aigua AL POBLE MATEIX.

Si us plau... no és la gent a ca seva qui empitjoraren aquesta sequera, sinó el sector agrari. Llavors, s’haurien de impossar límits a la provisió d’aigua als ganaders i pagessos? Tampoc. Qui fa un mal ús de l’aigua són les empreses agràries en sí mateixes. Un exepmple d’això són les macro-granjes com les de Camporroso que contaminen els fluixos d’aigua, contaminen els aqüífers; consumeixen quantitats abismals d’aigua per dónar a beure al bestiar, nutrir-lo (la soja que s’empra com a pinso també necessita aigua, i molta per créixer), natejar les gàbies...

S’ha de posar remei a aquesta agressió contra un servei que tothom necessita (i amb tothom parlo de literalment tot el món sencer com a ecosistema) amb la impossició d’infraccions contra les entitats que empren l’agricultura i ramaderia com a medi per explotar la natura a canvi de béns econòmics.

[amateurchefstuff]

72a Fira de Sant Isidre – Solsona

Dies 17 i 18 de maig del 2025 Solsona  (Solsonès) La Fira de Sant Isidre de Solsona se celebra des de temps immemorials, però és l’any 1953 quan torna a agafar una gran importància. Al principi aquest certamen era bàsicament de bestiar, i a poc a poc s’hi va anar introduint la maquinària agrícola. Actualment, la fira és multisectorial. S’hi pot trobar espais destinats al bestiar i la maquinària…

[tarrabook-blog]

Tradicionalment, la comarca del Baix Penedès ha estat vinculada a les activitats del sector primari, sobretot l’agricultura i la ramaderia.

[workshop-elato]

Рамки на заказ для Ваших работ "под ключ". От разработки проект дизайна до результата. Телефон для заказа +79058222777 Доставка по всему миру. Frames to order for Your works "turnkey". From the development of the design project to the result. The phone number for ordering +79058222777 Worldwide delivery. #elato #handmade #рамка #рамкафото #рамканазаказ #рамкадляфото #рамкадерево #рамкасфото #рамкадляфотографии #ручнаяработаназаказ #ручнаяработа #творчество #лазернаярезка #пасха #христосвоскресе #тюмень #фото #frame #roncatto #reminisces #ramatlabama #ramaderia #ramkishore #namedlevator #recarbonation #recharable #creativity #literarische #Easter #christosvoskrese (at Tyumen) https://www.instagram.com/p/Bu5TJKOlaCb/?utm_source=ig_tumblr_share&igshid=1kgf4df366d7s

[art-neutre]

'Memoria histórica', la mostra que revisa els conceptes de memòria i història | Imaginart | 31 oct.

Inauguració: 31.10.2019 a les 19: 00h

Exposició: del 31 d'octubre al 29 de novembre de 2019

Artistes: Rosa Amorós, Victoria Campillo, Colita, Charles Fréger, Ferran García Sevilla, Jordi Font Recasens, Toni Molins, Santiago Sierra i Eulalia Valldosera

MEMÒRIA HISTÒRICA és un projecte que revisa els Conceptes memòria i història a partir dels Treballs de Rosa Amorós, Victòria Campillo, Colita, Charles fregit, Ferran García Sevilla, Jordi Font Recasens, Toni Molins, Santiago Serra i Eulàlia Valldosera. Una exposició comissariada per Victor Cortina. Memòria i història són dos conceptes que ens són familiars i que tenim, en principi, assimilats, però que ambdós es presten a manipulacions, interpretacions i visions múltiples. A vegades interessades, les que més, sovint deformades i en general susceptibles a ser revisades periòdicament. La memòria, constituïda pels nostres records, és una base de dades, en la qual no existeixen carpetes, sinó capes de sensacions, imatges i seqüències incompletes, que ens agrada recuperar, intuïtivament, per a assaborir-les, i racionalment confrontar-les amb la realitat actual per establir comparacions i prendre decisions. Hi ha diversos tipus de memòria, entre ells, la memòria declarativa (o explícita): conté els fets del món i els esdeveniments personals del passat que és necessari recuperar de manera conscient. 

La memòria episòdica: conté la informació relativa a successos esdevinguts en un moment i un lloc determinats i la memòria de referència: conté la informació recent i remota obtinguda a partir de les experiències prèvies. La història, en canvi, és una ciència, que té com a objectiu estudiar els successos del passat i per dir-ho així, la memòria col·lectiva. Per tant, història i memòria són conceptes complementaris; hardware i software, utilitzant una metàfora informàtica. La memòria històrica ens permet reavaluar els nostres records, visitar-los de nou i posar-los sota el prisma de l’actualitat. 

Les “Vanitas” en ceràmica de Rosa Amorós expliciten el que més defineix el nostre llegat físic, el crani, vestigi d’allò que vam ser i allò que pensem en vida. Els objectes també tenen records, com suggereix l’obra “Balls”, pilotes que algú, potser els artistes que Victoria Campillo suggereix i ficciona, van comprar, van fer servir i van abandonar finalment, a qualsevol racó, com a cadàvers insepults, d’un sol ús i oblidades. Tenen les seves vivències(sic), marques i ferides a la pell, que ens revelen qui les va trepitjar, fins a deixar-les inservibles.

La música historiada, degudament documentada per la seva pertinença a les Arts Majors, i als seus protagonistes històrics, aquells que van deixar la seva petjada en la història del flamenco, com Paco de Lucía, Peret o Carmen Amaya, apareix en els inoblidables retrats de Colita. Música i memòria. Els codis de la vestimenta vénen marcats per la memòria de les modes, dels oficis o dels costums ancestrals, com en Charles Fréger, que en la seva sèrie “Wilder Mann”, explora antigues litúrgies, en les que disfressant-se d’animal o de dimoni, s’intenta connectar amb unes arrels pretèrites i màgiques. Hi ha quelcom més pretèrit en la nostra memòria que el moment en què la raça humana es va dedicar a la ramaderia i a la transhumància. 

Les fotografies de Jordi Font Recasens, antropòleg d’una activitat de pasturatge, que hem desenvolupat des de l’origen dels temps. Ferran García Sevilla i la desmemòria. En la seva pintura construïda sense pintar, l’artista travessa maneres i significats sense aturar-se en cap d’aquests, fruit d’aquella voluntària desmemòria a la qual s’obliga a si mateix i d’aquella experimentació momentània amb trossos d’història i amb els sentits transformables de les coses, amb el fi de crear noves ficcions, nous flaixos, nous nuclis d’energia des d’on emetre alguna aproximació renovada cap al món (Teresa Blanch). 

D’una manera diferent, encara que coincident en allò desmitificador i també des de la pintura, Toni Molins recupera personatges històrics: Mahler, Rile o Rimbaud, per afegir una interpretació inesperada a allò que sabem o pensem d’ells. Santiago Sierra, que fa una revisió de la història en el present, per negar una versió oficial, tergiversada i creada per aquells que posseeixen un poder, sovint fosc i gairebé sempre tendenciós. Eulàlia Valldosera amb les seves ampolles treballa amb la memòria d’una manera catàrtica. Són envasos intervinguts - o pervertits- convertits en dispositius tàctils, visuals o sonors. Tot objecte amb el qual establim relació es transforma en un dispositiu que adquireix i arxiva la nostra memòria. Són perversos perquè la seva aparença exterior no ha canviat, però quan els toquem sentim les veus que ens relaten situacions. Són fragments d’entrevistes de persones que han viscut situacions d’humiliació.

IMAGINART GALLERY Avda. Diagonal 432 | 08037 Barcelona, catalunya www.imaginart-gallery.com . . https://1.bp.blogspot.com/-7V7H3Ph3vxM/XbLcDWcq9WI/AAAAAAAAB4w/7uu1ERvXR_EB01n96gEpNhM2TIQrecYUgCLcBGAsYHQ/s640/unnamed%2B%25283%2529.jpg http://www.artneutre.net/2019/10/memoria-historica-la-mostra-que-revisa.html #Art #Catalunya #Barcelona #PaisValencià #Balears #Andorra #Occitània #Alguer #AgendArt #Valencia #Palma

[germandejuana]

Tweeted

Fem una agricultura i ramaderia productives i independents. Fugiu dels grans distribuïdors i compreu de proximitat! Cerqueu pagesos o circuits curts. Valoreu el producte. Empoderem-nos també en alimentació! Si no ho fem així, de xic en xic ho anem perdent tot. I que plogui!

— Baix Fluvià (@EduardMartiRoca) July 13, 2019

[xaviportales]

Bon dia des del #PaísValencià 🌊💚🌱 Fa deu anys vaig deixar de pagar per que mataren animals. Vaig deixar d’explotar-los i de consumir-los. Les pandèmies que sufrim i patirem venen de menjar carn 🥩🍖🍗 animal. Son enfermetats zoonòtiques 🦠. No son sols cosa de xinesos sino també de les pr��ctiques de la ramaderia intensiva. (at Las Playetas, Oropesa del Mar) https://www.instagram.com/p/B_RnhgsIHAr/?igshid=pmyrenihmvis