#Satisfacció pura

[eskali55]

Bon dia VIDA

Temps de felicitat ARRELS AMOROSES

Aquesta foto és d'una vida, on NO tot era sencill.

La meva àvia, sempre em mirava amb uns ulls brillants i comentava amb la mare "...... tan bonica, llàstima que sigui una nena...." jo no entenia gairebé a que es referia, han hagut de passar els anys per treure l'entrellat de la frase... Les nenes d'aquell temps i D'ARA sempre neixen un graó per sota dels nens.... Un graó imperceptible, no el pots veure ni tocar... Peró hi és.

Peró avui la protagonista és ELLA i el que jo en vaig conèixer, una dona que estimava la VIDA i la LLIBERTAT que es bevia la vida a glopades a voltes de mel, a voltes de fel, que sabia perfectament que la vida és finita, que amb els dits pots tocar el cel però tambe cremar-te amb les brases del braser (això sí tens una mica de sort)....

Peró aquí en aquest petit instant l'àvia MARIETA estava satisfeta, havíem anat a fer un berenar a la font del PORC-FER (de segur que ja he rebatejat el nom de la font, però no passa res, algú em farà memòria) i ella gaudia d'aquell instant amb una alegría, casi infantil i ens mirava a totes amb l'orgull de qui ja té la feina "casi" feta.

Va ser un moment de respir en la seva atrafegada vida

Pocs anys més tard la vida va fer un altre tomb, la meva àvia va tocar el cel amb les mans.... I en aquelles fotos la seva mirada va passar de SATISFACCIÓ a casi ORGULL... totes les seves filles i fills s'havien casat

Quand ja semblava que tot anava bé, ella és va acomidar de la seva fillada i va emprendre el VOL de la LLIBERTAT..

La meva àvia va morir avui fa molts anys ( amb 63 anys) i jo la intento llegir, ho faig desde l'AMOR d'una neta que vol interpretar i reivindicar a una DONA clau per la meva existencia.

Vola lliure, estima, riu, balla , canta.... Sigues tu amb la teva esencia més pura..... Peró per sobre de tot no deixis que ningú et talli les ales.......ARA àvia ens les volen tornar a tallar!!!!

#covid19

#joemquedoacasa

#quedateencasa

22 dies de viatge interior

El més important no és veu a la foto...el més important está a l'altra banda on hi ha LA MARE descobrint el cistell del nostre berenar preferit pa amb xocolata i llonganissa (una mare fent màgia) una dona avançada al seu temps on podria fer ombra a qualsevol ministre d'Economia, de Sanitat, de Benestar Social.... Una DONA que de les pedres en treia pans......i que ja sabia que el contrast de gustos seria una aposta segura.......Una KRAC

M'ho havia deixat ELLA 👇👇👇👇es dedicava a contemplar la vida a deixar-la fluir (mot modern, que segur que entens)

[joseluisruizcastillo]

provocacions

SALVADOR OLIVA

Un Nobel per al Bru de Sala

Com que no hi ha cap premi Nobel de Literatura Comparada, caldria demanar al jurat suec que

n'instaurés un per al Bru de Sala, gràcies a un sol article: Els dolents i el català, aparegut a El Periódico el 14 de gener, on ens diu que la literatura catalana és apocalíptica i la castellana integrada. Ho raona admirablement afirmant que el comú denominador de la literatura espanyola és "el contrast entre el mestratge descriptiu i el conformisme davant l'autoritat i la societat vertical", mentre que la literatura catalana parteix "d'una posició inconformista i rebel, d'un desig d'horitzontalitat que la impotència no amanseix”. Quina meravella de discerniment, aquest home!

Però això no és tot: resulta que, si els escriptors catalans dolents (segons ell, Josep Carner, Carles Riba i Josep Pla) no són realment tan dolents, és perquè són (atenció, lectors!) criptosubversius. I, en canvi, els realment bons (entre altres, segons ell, Baltasar Porcel i Miquel de Palol) són pura dinamita contra l'ordre. Es fa del tot necessari recollir firmes a la plaça de Catalunya per demanar que s'instauri, com més aviat millor, aquest Nobel de Literatura Comparada. No oblidem que el Bru de Sala, ja de molt jove, era posseïdor d'una estranya maduresa. Ho va dir l'Albert Manent (Déu l'hagi perdonat!). De fet, si que ho era una mica, d'estranya, perquè va escriure La fi del fil, un llibre que, com el seu nom indica, versifica sobre la crisi del sector tèxtil.

La xarxa es va omplir d'insults i atacs contra ell, però tota mena d'atenció, ni que sigui negativa, a ell el transfigura (no hi ha foto seva sense el seu somriure de satisfacció genètica). Jo, en canvi, l'admiro molt. De fet, crec que li haurien de donar el Nobel de tot. Pertany a una generació d'escriptors molt intel·ligents que es van situar molt aviat a l'abric de l'Administració, que és la millor manera d'inflar la bossa. Com a escriptor català, no sé si és criptosubversiu o pura dinamita o si, ara i adés, alterna les dues coses. Alguns amics em diuen que, d'escriptor, res; que només és un escrivent llagoter al servei del poder, i que ho dissimula molt bé nedant i guardant la roba. Res, pura enveja.

L'únic obstacle que potser impediria donar-li el Nobel és que té una temible competidora, que en lloc de nedar i guardar la roba, es tira directament a l'aigua vestida. Es tracta d'una altra escriventa: la imparcial, l'educada i continguda tertuliana de FAQS, l'hagiògrafa del Mas, la fan del puigfugit i del seu ratafiós successor, la gran propagandista i flama del procés: la patriòtica Pilar Rahola (que també sap com inflar la bossa amb els substancials favors que li proporciona el rei Artur). No tots els països poden estar orgullosos de tenir un parell de joies així, llumeneres i guies intel·lectuals de la nostra futura independència. Només de pensar-hi, em venen ganes de sortir al carrer i cridar: "Visca Catalunya lliure!”.