#aristocràtic | Explore Tumblr Posts and Blogs

negreabsolut · 6 months

Text

Milos Mlinarevic

#Milos Mlinarevic #home #atractiu #elegant #aristocràtic #aristocràcia #noblesa #noble #barba #barbat #mascle #masculí #masculinitat #ulleres de sol #barba persa #mascle alfa #amo i senyor

2 notes · View notes

carlesobiols · 2 years

Text

A Vuchella

“Només un petó de qui jo estimava m’hauria bastat.

No dolç, sinó apassionat, interminable, com els de la darrera nit.

En una nit obscura” – Mercè Rodoreda

En el meu particular olimp d’àries i lieds on em flanquegen peces superbes com, entre d’altres, la Barcarolle d’Offenbach, Im Abendrot de Schubert, Mi par d’udire ancora o Les pêcheurs de perles de Bizet, s’erigeix de manera especialment fulgurant la musicalització que Francesco Paoli Tosti va escometre l’any 1903 del poema “A Vuchella” escrit per “Il vate”, el poeta profeta, el colossal Gabriele d’Annunzio. La idolatració devers al lletraferit dels Abruzzi (nat a Pescara el 1863) permetreu que me’l deixi per un altre dia, posant avui més èmfasi en el seu compatriota de la mateixa regió, en Tosti (nat a Ortona, el 1843), qui va brodar amb suma exquisidesa musical la famosa peça napolitana i que la llegenda diu que d’Annunzio va escriure al celebèrrim Cafè Gambrinus de Nàpols fruit d’un repte amb Ferdinando Russo. Aquest últim, prominent compositor d’algunes de les més belles peces en napolità, temptejà “Il vate” per si era capaç de crear una peça amb el seu dialecte que transcendís, amb aquella seducció i misticisme únics en el poeta profeta, els confins de la Campania i endinsar-se en les rugositats més íntimes dels cors dels italians, i sobretot, de les italianes.

És en algun moment imprecís d’aquell tombant de segle que els versos d’Annunzio cauen a les mans de Francesco Paolo Tosti, homenet d’ulls blaus com el mar Adriàtic que el va veure néixer i veu de tenor lleuger i de qui el mateix Verdi no va dubtar catalogar entre les veus més tendres que Itàlia tenia en els últims trenta anys del S. XIX. Establert a la Cort Victoriana des de 1870, exercia de professor de cant de la família reial, organitzava tota mena de vetllades de tall aristocràtic, recitals privats amenitzats per suaus pianos i càndides veus líriques i en conjunt, aportava la calidesa mediterrània dels romanze da salotto a la mèdul.la de l’Imperi Britànic. I quelcom més: componia.

Dita faceta de compositor, respecte la qual es podia sentir eclipsat pels seus magnificents coetanis com Verdi, Puccini o Mascagni -per aquest últim, qui va portar la seva cèlebre Cavalleria Rusticana en un apoteòsic festí cortesà que consta a les cròniques de l’època-, provocà que mai arribés a compondre òperes al trobar el filó de la seva fecunditat en les citades romanze da salotto o parlour songs, en termes de l’Albió. Aquest gènere, d’implosió germànica a través del kuntslied -kunst: art, i lied: cançó-, evoca cançons lleugeres, sentimentals, de melodies florides i enlluernadores com el dringar de les copes de xampany d’aquelles vetllades entre els murs de la reialesa britànica i que de ben segur esquerdaven la tant arquetípica flema britànica.

És en aquest terreny tan adobat dels romanze que Tosti va musicalitzar els versos napolitans del poeta italià, dotant la peça d’una categorització que no totes les melodies que feina sonar a la Cort Victoriana tenien atès que moltes d’elles partien més aviat de cançoners populars. Prendre els dolcíssims versos “Si' cómm'a nu sciurillo, tu tiéne na vucchélla, nu pòco pucurillo, appassuliatèlla”, a mig camí del simbolisme francès i l’esteticisme britànic amb el qual escrivia d’Annunzio, posar-hi unes suaus notes per a piano i arpa, i deixar que la vocalitat d’Enrico Caruso o Tito Schipa facin la resta és, ja em permetreu, onanisme pur.

L’erotisme que traspua d’Annunzio en descriure la boca de la dona talment com un pètal de rosa pompós i carnós que es manté impertèrritament bell més enllà de les avatars meteorològics i els compassos estacionals de l’any és una oda a l’esteticisme femení que transcendeix tot eventual pas del temps, erigint la boniquesa de la dona a la glòria eterna.

https://www.youtube.com/watch?v=3MIfJ_LOgQc

1 note · View note

germandejuana · 6 years

Text

Tweeted

Els llaços aristocràtics de Méndez de Vigo: retrat de la prepotència de l’oligarquia espanyola https://t.co/NgfUllHgwC

— German d Juana DUI (@GermanDeJuana) June 29, 2018

#IFTTT #Twitter

0 notes

socials201718 · 6 years

Text

Inici de la Guerra Civil i la revolució catalana

El cop d'Estat del general Goded va desbordar el govern. José Giral va ser proclamat cap de govern, amb l'intenció de frenar-lo. Va dissoldre l'exèrcit i va fer que la República fos defensada per les milícies voluntàries de partits i sindicats d'esquerra. La CNT i la FAI van tenir noves idees revolucionàries, creant comités obrers amb representants antifeixistes. Els comités van donar impuls a la revolució social, i una persecució contra els sospitosos de colpistes va ser desfermada. També es van perseguir els signes aristocràtics, burgesos o religiosos.

Companys va presidir el govern català el novembre de 1936 per controlar la revolució amb ajuda de republicns, socialistes, comunistes i anarquistes. Largo Caballero, socialista, va fer el mateix a Madrid. La repressió incontrolada va provar-se de controlar per les autoritats republicanes- Les milícies voluntàries van ser dissoltes per integrar-les en un Exèrcit Popular amb un comandament unificat i clar.

Juan Negrín va formar un nou govern estatal a causa del fracàs militar del maig del 1937. Tenia la condició del suport de la URSS. Va plantejar la una proposta de pau per finalitzar el conflicte amb l'acceptació d'ambdós bàndols. Franco va rebutjar el seu programa de Tretze Punts. El lema republicà, per aquests motius, va passar a ser "resistir és guanyar".

El poder de la zona colpista va ser assumit per l'exèrcit. La victòria militar era el que buscaven, i organitzar un nou Estat feixista que desactivés la legislació reformista.

Franco va ser declarat Generalísimo i cap de govern, ja que els altres candidats van morir. La Junta Tècnica de l'Estat va ser creada, la qual Franco va utilitzar per fer més ferm el seu lideratge. L'abril del 1937 es va crear el FET y de las JONS, un partit feixista i horrible en general honestament. Era conservador i molt poc #woke, i per tant va fer coses d'aquest tarannà.

A Catalunya, lògicament, va haver-hi una revolució social. Els dirigents de la CNT i la FAI van proposar crear un Comitè Central de Milícies Antifeixistes. Tots els partits decents s'hi van unir. Van organitzar les columnes de voluntariat al front i de controlar l'ordre públic. Un procés revolucionari va ser iniciat. Va haver-hi, però, fracassos militars, els quals van fer que hi hagués més divisió entre les forces republicanes. Es defensava la necessitat de frenar la revolució i posar les milícies i els comitès sota el control de l'Estat per prioritzar l'esforç bèl·lic i poder guanyar la guerra.

Va haver-hi, també, un moviment especial, el que va ser el de l'inclusió de les dones al món laboral. Per exemple, les esquerres donaven suport a la inclusió d'aquestes al treball, així que durant els primers mesos de guerra elles van fer de milicianes, van incorporar-se a les indústries de guerra, van ser alfabetitzades, etc.

A Barcelona el maig del 1937 va haver-hi un enfrontament armat pels anarquistes i trotskistes del POUM, on les forces que donaven suport a la Generalitat van ser imposades.