#forma geomètrica

[negreabsolut]

«De les pedres grealenques, n’hi ha que parlen amb veu mental i n’hi ha que parlen amb imatges mentals. D’aquestes pedres, les primeres imatges que en arribar són figures geomètriques. Són les figures que conformen tota la geometria sagrada, ço és les formes geomètriques i ones de forma creadora que són la base de la Creació, a part de la llum.»

[botiga-sabate]

Bossa Festa Geometrica Antelina BM 23030 Completa el teu look de festa amb aquesta bossa elegant de forma geomètrica de la marca BM. Fabricat amb antelina sintètica d'alta qualitat, el model 23030 de color taronja afegirà un toc vibrant al teu outfit. La seva armadura metàl·lica daurada i nansa a joc complementen perfectament el disseny. Amb interior de polièster, aquesta bossa no només és elegant sinó també pràctic. Fes-te amb aquest accessori únic i enlluerna en qualsevol ocasió especial! Mides: 13.2cm alt X 19.5cm ample.

[opportunities-eu-com]

S'inspirant de la mythologie grecque, le sac Antigona rend hommage à Antigone dont le nom signifie 'qui s'oppose'. Pour souligner les dix ans du modèle, GIVENCHY présenta l'Antigona Soft, version plus décontractée que l'original. Arborant une forme déstructurée et géométrique, ce sac clouté est l’édition limitée créée en 2020 pour cette occasion. Disponible, pour le prix lien en BIO✅ Inspirada en la mitologia grega, la bossa Antigona ret homenatge a Antígona el nom de la qual significa "qui s'oposa". Amb motiu del desè aniversari del model, GIVENCHY va presentar l'Antigona Soft, una versió més relaxada de l'original. Lluint una forma geomètrica i no estructurada, aquesta bossa amb claus és l'edició limitada creada el 2020 per a aquesta ocasió. Disponible, enllaç en BIO. Inspirado en la mitología griega, el bolso Antigona rinde homenaje a Antigone, cuyo nombre significa 'quien se opone'. Con motivo del décimo aniversario del modelo, GIVENCHY presentó el Antigona Soft, una versión más relajada del original. Con una forma geométrica y desestructurada, este bolso con tachuelas es la edición limitada creada en 2020 para esta ocasión. Disponible✅ Link en BIO. Inspired by Greek mythology, the Antigona bag pays homage to Antigone whose name means 'who opposes'. To mark the tenth anniversary of the model, GIVENCHY presented the Antigona Soft, a more relaxed version of the original. Sporting an unstructured and geometric shape, this studded bag is the limited edition created in 2020 for this occasion. Available✅ Link in BIO.#givenchy #givenchybag #givenchybags #givenchyforsale #givenchyantigona #givenchyantigonasoft #opportunitiesfr #opportunitiesfr #depotventetoulouse #depotventemarseille #depotventebordeaux #andorrafashion #barcelonafashion #depotventeluxe #depotventeparis (à Opportunities.fr Boutique) https://www.instagram.com/p/Cp3ixgvNR5q/?igshid=NGJjMDIxMWI=

[ambitartistic]

Formes Geomètriques

La forma és l’aspecte com se’ns mostren els elements gràfics. Les classifiquem en orgàniques i geomètriques. Us presentem un recull de treballs, prenent de nou com a model la pintura “La Banyista de Valpinçon” (1808), ara transformada en una composició geomètrica.

[ideaimateria]

https://www.museothyssen.org/conectathyssen/publicaciones-digitales/publicacion-cezanne-site-non-site

https://issuu.com/museothyssenmad/docs/cezanne-site-non-site/44

Title: Anamorphoses: Games of Perception and Illustion in Art

Author Name: Schuyt, Michael and Joost Eiffers

Categories: Art,

Edition: 1st

Publisher: New York, Harry N. Abrams: 1976

"The Ambassadors",  1533  Hans Holbein

https://www.georgesrousse.com/en/selections/serie/apesanteur/

https://www.georgesrousse.com/en/selections/

http://www.varini.org/varini/02indc/indant.html

http://utisz.blogspot.com/p/anamorphoses.html

https://jontyhurwitz.com/

https://vimeo.com/470145582

https://vimeo.com/jontyhurwitz

https://www.aakashnihalani.com/outdoor

http://www.emmacoulter.com.au/

https://www.pilarcorrias.com/exhibitions/22/installations/image342/

https://ocula.com/art-galleries/pilar-corrias/exhibitions/philippe-parreno/

Gnomónica 

Gnomònica vídeo

Kleureyck

EXPO18.05

21.02.2021

Kleureyck

Els colors de Van Eyck en el disseny

Una exposició sobre l’ús innovador del color, en què es relacionen el passat i el present...

Una exposició que posa de manifest el nou i atrevit ús del color, vist com un nexe d’unió entre el passat i el present. L’exposició “Colors, etc. »Al Tripostal de Lille, ens convida a preguntar-nos sobre la nostra relació amb el color. Despertarà tots els nostres sentits i els visitants seran convidats a entrar en una instal·lació i moure’s per viure una experiència immersiva; olorar, sentir i tocar; per veure i escoltar ... Podem sentir un color, associar una olor a un color, un color té un "tacte" particular, podem sentir un color ...?

https://www.designiscapital.com/

D’on ve el color? Com es fa el color? Quin impacte té el color? Per a l’any Van Eyck a Gant, el museu presenta una gran exposició sobre l’ús innovador i divers del color. L’exposició parteix de les tonalitats invisibles de Jan van Eyck i mostra què significa el color per als dissenyadors contemporanis.Passegeu pels vuit grups de colors de Van Eyck en un rastre de pigments. Prop de 100 peces de disseny mostren com la llum, el material i els patrons tenen un efecte sobre el color. Passareu per passats experiments inspiradors de colors des del disseny de productes i tèxtils, ceràmica i vidre. En diversos projectes de recerca, els dissenyadors estan provant com poden influir en el color i quina influència té el color en nosaltres.Experimenteu el poder del color a les sales d’experiència per vosaltres mateixos. A cada onze dissenyadors se’ls va donar una sala per treballar el tema del color i els sentits: permeten veure, tastar i escoltar el color, entre altres coses. Els espais especialment desenvolupats desencadenen un ventall d’experiències per a grans i petits.

https://www.designmuseumgent.be/agenda/kleureyck

/colourful-kinaesthesia/

PAM

Berta Vallribera

Pam és una forma d’estampar a algú. Donar cops allibera; les paraules també descarreguen. De tot això en queda un testimoniatge: les samarretes dels combatents queden tacades de cops –com se sap, en aquests casos, guanya el qui té la última paraula.

És ben fàcil! Proveu-ho a casa! Només calen dos parells de guants de boxa, goma eva adhesiva per fer les lletres dels missatges, tinta a l’aigua i samarretes clares. Quan us vingui la ràbia podreu descarregar contra els que més us estimeu! Barat, senzill, tot un invent.

https://laboratoriedicio.tumblr.com/post/172444383864/pam-berta-vallribera-pam-%C3%A9s-una-forma-destampar-a

“K.O.”

Nuevo combate de la UFC!

Doce rings octogonales, doce asaltos. La ganadora se llevará el cinturón de la UFC. Utilizando la técnica del gravado al linóleo realizo un conjunto de estampaciones a través de las cuales puedes visualizar una lucha.  El juego de manos con los guantes de boxeo aportan el dinamismo que buscaba para producir una narración visual a partir de secuencia de imágenes. Tengo contacto con el gofrado también, pero viendo el resultado juntamente con la composición, decido no darle el protagonismo que tenía pensado en un principio. Utilizo tintas al agua para el negro y el rojo y tinta al aceite para el plateado. El soporte es papel rosaspina de 220 g y de 50X70 cm.

Carol Muñoz Fernández 3r GAAD 2020-21

https://64.media.tumblr.com/6f53ae626530a553ddb7a81cd702abac/e38a2f7343c9e983-0a/s1280x1920/ec416aeee23d741de275cb09fa20d8b9e3c69c53.gifv

https://laboratoriedicio.tumblr.com/post/636123250329518080/ko-nuevo-combate-de-la-ufc-doce-rings

https://ideaimateria.tumblr.com/post/635618524156592129/arthur-cravan-el-poeta-con-guantes-de-boxeo

.cytwombly.org / artworks / paintings

.museoreinasofia.es / exposicions / cy-twombly-cuadros-treballs-sobre-paper-esculturas

elcultural.com/Cy-Twombly-Leccion-de-pintura-en-el-Prado

museum-brandhorst.de/en/collection/lepanto-ii

https://gagosian.com/artists/cy-twombly/

vídeos  CY + TWOMBLY

https://youtu.be/DxKdAzYkfcI

https://ideaimateria.tumblr.com/post/635617435635023872/projekt-art-noa-im-museum-brandhorst

Robert Gober forest

Robert Gober bosc

Vue_de_Delft

…Marcel Proust a défini La Vue de Delft dans une lettre à son ami Jean-Louis Vaudoyer comme « le plus beau tableau du monde ». Il décrit le tableau dans le cinquième tome de son roman À la recherche du temps perdu, La Prisonnière, après l'avoir lui-même découvert au Jeu de Paume, à Paris, en 1921. Dans son roman, il met en scène la découverte de la toile par Bergotte en ces termes :

« Il remarqua pour la première fois des petits personnages en bleu, que le sable était rose, et enfin la précieuse matière du tout petit pan de mur jaune. Ses étourdissements augmentaient ; il attachait son regard, comme un enfant à un papillon jaune qu'il veut saisir, au précieux petit pan de mur. “C'est ainsi que j'aurais dû écrire, disait-il. Mes derniers livres sont trop secs, il aurait fallu passer plusieurs couches de couleur, rendre ma phrase en elle-même précieuse, comme ce petit pan de mur jaune”5 »…via wikipedia

…La veduta ( vedute en plural, que significa “allò que es veu”, per tant “com ho veiem”), està relacionada amb l’ escenografia (ja que l'artista escenifica una visió externa) i presenta problemes d'investigació espacial . Els dos gèneres es desenvolupen simultàniament i s’influencien mútuament. La pràctica de la perspectiva s'utilitza àmpliament en vedute , aquesta paraula també és un terme òptic que antigament designa “perspectiva natural”, està relacionat amb el llenguatge de la perspectiva artificial o geomètrica, “  prospettiva pingendi  ” entre d'altres: que varien segons el “punt de vista”.

Aquest terme apareix en la història de l'art en la xviii ª segle pels pintors italians. Canaletto , Bernardo Bellotto i Francesco Guardi són els pintors més representatius del gènere. Utilitzaven un dispositiu òptic: la cambra fosca ( camera obscura ), col·locada a l’escena d’un quadre per preparar el seu marc, obrint la percepció òptica de la realitat en un paisatge natural o suburbà. Aquestes pintures estan fetes amb precisió i realisme de detalls, i són generalment de grans dimensions…via wiki

Venècia és considerada la capital de védutistes pintors ( vedutistas ) a la xviii ª  segle, tot i que la representació realista de paisatges és l'especialitat dels pintors flamencs. En ser un arquetip de la veduta, la “  Vista de Delft  ” de Vermeer continua sent una de les vedutes més famoses.

Védutisme Català Deutsch English Español Italiano

en-venecia-con-joseph-brodsky-sinopsis-en-marca de agua

APRENDRE FENT

BAUHAUS

Form follows function

https://artidiss.tumblr.com/archive

GENIUS LOCI                 

               ISBN 0-8478-0287-6

gettextbooks.com/isbn/9780847802876/

En la ideologia clàssica romana, 1 genius loci (genii loci plural) era l'esperit protector d'un lloc. En ús contemporani, es refereixen generalment a l'atmosfera distintiva d'un espai, o a l ’ “esperit de el lloc”, més que necessàriament a un espíritu guardià.

Alexander Pope va fer de l’ Genius Loci un principi important en el disseny de jardins i paisatges amb les següents línies de l'Epístola IV a Richard Boyle, comte de Burlington:  

Consultar a el geni de el lloc en tot; Això diuen les aigües o s'aixequen, o cauen; O ajuda al turó ambiciosa del cel a escalar,   O recollir en cercles els teatres de la vall; Trucades al país, les clares captures d'obertura,   S'uneix a boscos disposats, i varia ombres d'ombres,   Ara trenca, o dirigeix ara, les línies d'intenció; Pintures mentre que vostè planta, i, mentre que vostè treballa, dissenya.  

Sobre aquest principi els dissenys paisatgístics s'han d'adaptar a l'context en què es troben.  

En el context de la teoria arquitectònica moderna, genius loci té implicacions profundes per a la fabricació de el lloc, caient dins de la branca filosòfica de la “fenomenologia”. Els diferents contextos donen diferents explicacions per a l'existència d’ genius loci . No obstant això, en la majoria dels casos, l'entitat intel·ligent, màgica, simplement es desenvolupa a partir de l'anomenat “esperit de lloc” durant molt de temps. En altres contextos, genius loci està format per poderosos esdeveniments màgics, i en altres són els resultats de les línies llei, les piscines de mannà o un equivalent.casawabi.org/genius-loci

https://en.wikipedia.org/wiki/Genius_loci

Site-specific_art

SPECÍFIC DEL LLOC

El terme específic de lloc fa referència a una obra d’art dissenyada específicament per a una ubicació concreta i que té una interrelació amb la ubicació

https://www.tate.org.uk/art/art-terms/s/site-specific

https://en.wikipedia.org/wiki/Site-specific_art

Javier Maderuelo. Conferencia sobre El campo expandido de la escultura - Medio siglo de Arte

Locus amoenus

ideaimateria.tumblr.com/search/artidiss

[bocaccio-barcelona]

L´ESTERNUT D´UN ÀTOM CONSTIPAT

 Quants bilions o trilions d´àtoms devien poblar aquella onada? Trilions de bacteris, de microbis? No tenia ni idea de la composició de l´aigua, ni tampoc el suficient domini de la geometria com per mesurar el seu volum rigorosament. Ni jo, ni ningú. Vaig somriure, era aigua passada. Una onada baixa, de formes arrodonides, d´uns vint centímetres d´alçada, un metre de llargada i tres d´amplada. Sis-cents litres de capacitat, vaig calcular-li a grosso modo. Però no eren aquests plantejaments els que més m´interessaven aquell capvespre de contemplació, des de la barana de la terrassa del nostre petit xalet del Garraf, on gaudien de joiosos estius els meus nets, i on anys després també els fruirien els meus besnéts.

Havia decidit passar el cap de setmana sola al xalet. Però feliçment, de rebot, també em vaig trobar sola entre el veïnat. Atesa l´època de l´any, no se li veia el morro a cap dels veïns més propers, i podien passar hores sense que ningú s´interessés per una platja, on en aquell moment el que de veritat m´intrigava, el que realment em qüestionava als cinc minuts de somiar desperta, no era la quantitat, ni el nom, sinó la identitat de cadascun dels ingredients de la onada i del conjunt.

Què pensava el nostre gat, o el nostre gos? Què, com, perquè? Què veien i com ho interpretaven? Era quelcom que sempre m´havia preguntat. I la clàssica resposta: instints, purs instints, no em satisfeia. Havien estat conscients els ingredients de la onada -que ara tan sols vivia retratada en la meva retina- de la seva existència? Molts d´ells havien actuat en equip, em constava. Quina era l´entitat d´aquella forma històrica, irrepetible? Realment, de veritat, de veritat aquells bitxos no tenien consciencia de la seva vida, de la seva cooperació? I si no la tenien ells, menys la tindria la forma geomètrica de la que formaven part! Vaig somriure novament en constatar que era jo la única notària d´un fet que tan sols passaria a la posteritat a través de la meva memòria;  la d´una ximpla curiosa que es plantejava  l’existència autoreferencialment. No en va però. Perquè passats trenta anys, em trobaria relatant  l´esdeveniment als meus besnéts amb un deix d´ironia.

<<Fixeu-vos en aquestes onades baixetes que moren a la sorra. Un dia, fa trenta anys, va venir una onada determinada. Una onada que no havia existit mai, que no existiria mai més, i que ningú va veure més que jo. N´era conscient ella? Encara m´ho pregunto ara>>

-I no li vas posar nom? –em preguntà l´Ona, la més petita.

-Doncs no, ara que ho dius. Quin nom et sembla que li podríem posar, encara que sigui a títol pòstum?

-Què vol dir “pòstum”, iaia?

-Posterior a la seva mort.

-Ah, doncs què et sembla si li poséssim Ona?

-Em sembla molt bé, carinyo –vaig contestar abans de fer-li un sonor petó a la galta.

No van trigar gaire en deixar de prestar-me atenció. Aixecant-me del banc amb l´ajuda del bastó, em vaig recolzar en aquella barana ennegrida per la humitat de dècades d´aigua salada, i em vaig disposar a somiar desperta, com sempre.  Cinc minuts després rememorava aquell dia -quaranta anys abans-, en que vaig ser travessada per la fletxa de l´amor, just en el moment en què l´inspector Ernest Comilles, un pràcticament desconegut per mi, em declarà <<Jo la tinc petita>>.

Fou el reconeixement de la possessió d´aquell petit adminicle -encara que no tan minúscul com l´aleteig de la papallona d’Austràlia, o l’esternut d´un àtom constipat- el desencadenant del renaixement de la meva vida afectiva i sexual de la seva mà; de la tornada de Sibèria del meu testarrut fill, dels meus estimats néts, i de la sorprenent llicenciatura de la meva problemàtica filla. La natural mort de la meva mare, i el previsible desenllaç de la rocambolesca vida del rabí Aaron Adelman, el meu ex marit...

Uns pensaments dolçament interromputs per l´Ernest, que se m´acostà per darrera, i sense dir ni una paraula, premé el meu cap entre les seves mans, i em mossegà una orella tendrament.

Tot seguit l´acaricià entre els dits per assecar-ne la mullena.

 Joan Portales. 04/03/19

www.tallerelbarcodepapel.es

[repubbblica]

potser és l’inici del final

avui estava menjant la solita colazione al balcó. de totes les tasses que tenim a casa (la vermella amb un monigot cuiner, la del hard rock, la que és el francès de la vita è come una bicycleta, la que la klara robarà) he escollit la que és negra per fora i blava per dins.

llet barata, cereals d’ofera (però dels bons) i asseguda a la cadireta de nen de cinc anys, m’he nutrit de sucre xocolata i avena cruixent.

he vist una senyora gran que ordenava les plantes. i m’he preguntat si al final de la vida, em sentiré com al final de l’erasmus.

hi ha dos moments:

- quan ho tens tot per endavant.

- quan ho tens tot al darrere.

quan ets jove tens tota la vida al davant, tot està per fer, tot està per descobrir, tot és començar coses. com al principi de l’erasmus, començar amistats, començar teatre, començar l’universitat. després t’habitues a la vida i et construeixes un món: com a la meitat de l’erasmus.

i després, arriba aquest últim mes i mig, en el qual em sento una mica com una àvia de l’erasmus. ja ho he fet tot. ho he viscut al màxim. no em penedeixo de res. no podria haver sigut millor, no m’ho hauria mai imaginat.

no sé si continuo sent la “mercè de l’erasmus”. crec que de totes les mercès que he sigut, aquesta la recordaré molt i crec que aquesta m’ajudarà molt en un futur. l’any que ve segur, i potser més endavant i tot també. una mercè artística, descobridora, disfrutadora del menjar i dels plaers de la vida, una mercè de mirar els ocells i escoltar fly on, una mercè de pintar amb acquarel·la.

no sé gaire bé com enfocar aquest “principi del final”. veig com molts dels projectes que havia començat aquí s’acaben: s’acaben les classes d’italià, s’acaba el curs de teatre. culminacions. no sé si imaginar-m’ho com un cercle que es tanca o com una línia que segueix endavant i en la qual no pots tornar enrere.

crec que m’agrada més imaginar-m’ho com un cercle, perquè un cercle és una figura geomètrica que d’alguna forma puc “agafar”, la puc agafar per la mà i emportar-me-la dins, un cercle delimitat pel temps però que en la seva àrea interior conté totes les imatges d’aquest any. un cercle perquè és una figura tancada, no oberta.

l’erasmus és una experiència que s’obre i es tanca. és limitada en el temps i és irrepetible, perquè és un moment que es forma de molts moments puntuals (totes les persones a qui han concedit la beca i que coincideixen amb tu en aquell moment en aquella ciutat). hi ha parts de l’erasmus que es mantindran (la ciutat, la gent de la ciutat), però la majoria de coses són volàtils.

l’erasmus és un cercle, crec.

m’agradaria tancar-lo bé.

estic contenta: ja si s’acabés ara marxaria plena: no puc demanar més.

però mentre estigui aquí, vull aprofitar. vull fer algun curs de edx (això seria molt mercè de l’erasmus: l’any que ve no crec que tinguis temps per aquestes coses!), m’agradaria fer alguna sortida més a la muntanya, m’agradaria pintar més amb aquarela. m’agradaria passar més temps amb la klara. m’agradaria llegir més llibres.

l’important no és el que faci, o si tinc una gran vida social. el ritme social evidentment no és el del principi. però el ritme cultural el puc mantenir, tinc temps, tinc intel·ligència i per sort, tinc suficients diners.

pd: l’hebun està a casa i sospito que la caca que em vaig trobar ahir al lavabo era seva, i els papers amb regla també.............

[botiga-sabate]

Bossa Festa Antelina Geometric BM 2110-39 Eleva el teu estil amb la nostra impressionant bossa de festa marca BM, model 2110-39. Amb una forma geomètrica única i una elegant carcassa daurada, aquesta bossa captura mirades en qualsevol esdeveniment especial. La seva cadena metàl·lica daurada et permet portar còmodament a l'espatlla o creuat. Elaborat amb antelina d'alta qualitat, fa 12 cm d'alçada i 19 cm d'amplada, la mida perfecta per als vostres essencials de festa. Atreveix-te a destacar amb aquest enlluernador accessori.

[botiga-sabate]

Bossa Festa Antelina Geometric BM 2110-39 Eleva el teu estil amb la nostra impressionant bossa de festa marca BM, model 2110-39. Amb una forma geomètrica única i una elegant carcassa daurada, aquesta bossa captura mirades en qualsevol esdeveniment especial. La seva cadena metàl·lica daurada et permet portar còmodament a l'espatlla o creuat. Elaborat amb antelina d'alta qualitat, fa 12 cm d'alçada i 19 cm d'amplada, la mida perfecta per als vostres essencials de festa. Atreveix-te a destacar amb aquest enlluernador accessori.