Projecte I Moliner | 1. Introducció i Mòdul 1: La llavor
Faig una primer lectura del manual amb propostes d’eines i metodologies pràctiques Projecte I, de l’artista i investigadora Montserrat Moliner.
El mòdul didàctic s’estructura, de manera semblant al Manual d’Intrusions, en 6 parts numerades del 0 al 5:
0. Projecte I
1. La llavor: Preprojecte / avantprojecte
2. El símbol: Context / context social, històric, cultural i lingüístic / context artístic / referents
3. L’encanteri: Procés de formalització de l’obra
4. El camí: Metodologia / recerca / procés de desenvolupament d’un projecte artístic
5. El mirall: Avaluació / autoavaluació / coavaluació
Faig servir Chat GPT per generar un diàleg entre dos amics, als quals he anomenat Amic i Amat, en homenatge a l'obra de Ventura Pons, que a més són companys d'estudis a la UOC i conversen sobre l'assignatura Projecte I.
Fotograma d'Amic | Amat de Ventura Pons (1998), amb David Selvas i Josep Maria Pou.
A continuació, els dos primers capítols del Projecte I d'Amic i Amat
0. Projecte I: Introducció
Amic: Oi que tens l'assignatura de Projecte I aquest semestre?
Amat: Sí, i he llegit la introducció sobre els cinc eixos de l'assignatura.
Amic: De què tracta tot això?
Amat: Bàsicament, es tracta d'un procés creatiu per desenvolupar projectes artístics. Utilitzen una metàfora molt poètica, com si fos un somni màgic que guia tot el procés.
Amic: Quins són aquests eixos?
Amat: La llavor és com el primer brot de la idea, el símbol és com els elements significatius que afloren, l'encanteri és fer visible l'invisible en la creació, el camí és el mètode per desenvolupar el projecte i el mirall és l'autoavaluació del procés.
Amic: Sembla bastant complexe.
Amat: Sí, però es tracta d'entendre com tots aquests aspectes es relacionen i es complementen entre ells durant el procés artístic.
Amic: I com s'apliquen això en la pràctica?
Amat: Bé, hi ha diverses pràctiques recomanades com observar, recordar, llegir, dibuixar, caminar, etc., que ajuden a alimentar tots aquests aspectes creatius.
Amic: Així que no hi ha un únic camí a seguir?
Amat: Exacte, pots començar des de la idea, des de la pràctica, des del símbol, des de l'estudi... El més important és la passió i l'atenció que hi poses.
Amic: Entenc, sembla un viatge artístic molt interessant!
Amat: Sí, segur que serà una experiència enriquidora!
Amic: Després he llegit els objectius de l'assignatura Projecte I. Sembla bastant intens!
Amat: Sí, volen que aprofundim en el procés de creació artística amb una metodologia que ens permeti reflexionar i posar en pràctica tot el que aprenem.
Amic: Quins són els objectius específics?
Amat: Bàsicament, volen que aprenguem a generar idees, que fem una reflexió sobre referents històrics contemporanis, que aprenguem a documentar i planificar el nostre treball, i que siguem capaços de presentar el projecte amb un llenguatge artístic adequat.
Amic: Uau, això implica molta feina!
Amat: Sí, però crec que serà molt gratificant. Ens ajudarà a créixer com a artistes i a desenvolupar el nostre propi estil i metodologia de treball.
Amic: Doncs espero estar preparat per afrontar aquests reptes!
Amat: Segur que sí, tot és qüestió de posar-hi ganes i treballar dur! Tal com diu la Moliner, “per trobar les respostes s’ha d’incidir a fer la pregunta correcta per a cada moment del procés, i d’aquesta manera trobaràs noves opcions als pensaments”.
1. Mòdul 1: La llavor
Amic: Hola! He llegit la introducció de “La llavor | Preprojecte / avantprojecte”, el primer mòdul de Projecte I de Montserrat Moliné, sobre la creació d'una obra artística, i m'ha semblat molt interessant.
Amat: Sí, diu que és un procés poètic i màgic, on les idees van creixent i sorgeixen en silenci. M’ha agrada quan diu “la llavor d’una idea es desenvolupa gràcies a la suma del treball conscient més l’inconscient i a la tensió que es produeix entre tots dos.” (p. 5)
Amic: Exacte. Parla de la llavor de les idees i com aquestes germinen i es desenvolupen al llarg del procés creatiu tant físic com metafísic.
Amat: I també destaca la importància de mantenir la imaginació viva, sense posar-hi límits racionals.
Amic: Sí, diu que hem de fer-nos preguntes lliures, sense filtrar-les amb la lògica, per trobar noves opcions als nostres pensaments.
Amat: Sembla que ens anima a explorar tots els camins creatius sense por a l'error.
Amic: Exacte. Jo ho veig com una invitació a deixar volar la imaginació i a confiar en el procés creatiu.
Amat: Doncs estic emocionat per començar a crear i veure on ens porten les nostres idees i somnis!
Amic: Jo també! Serà una aventura emocionant explorar tots aquests camins creatius.
Procesos de gestació d’idees
La pluja d’idees
Amic: Hi ha un seguit de tècniques que ens facilitaran el procés de trobar idees, combinar-les i fer-les créixer: la pluja d’idees, els mapes mentals, la sinèctica... En primer lloc, saps què és una pluja d'idees?
Amat: No, mai n'he sentit a parlar. Què és?
Amic: És una tècnica per generar un munt d'idees de manera ràpida i espontània. Va ser inventada per Alex F. Osborn el 1939.
Amat: Interessant. Com funciona?
Amic: Bé, bàsicament reunim un grup de persones i comencem a llençar idees sense cap mena de crítica o judici. L'objectiu és generar tantes idees com sigui possible en un període curt de temps.
Amat: Com ho fas?
Amic: La clau és centrar-se en la quantitat d'idees, no en la qualitat. Suspenem el judici i permetem que les idees flueixin lliurement, fins i tot les més estranyes o salvatges.
Amat: Entenc. I després què feu amb totes aquestes idees?
Amic: Després les analitzem i les agrupem segons la seva utilitat. Hi ha idees que podem utilitzar immediatament, altres que ens porten a explorar noves àrees i altres que ens fan replantejar-nos la pregunta inicial.
Amat: Sembla una manera molt efectiva d'aconseguir un munt d'idees noves.
Amic: Ho és. I el millor és que totes les idees, fins i tot les més estranyes, poden conduir-nos a nous descobriments i solucions creatives.
Amat: Genial. Haurem de provar-ho en alguna ocasió.
El mapa conceptual
Amic: En segon lloc, s’hi parla d'una cosa anomenada "mapa mental". T'imagines què pot ser?
Amat: Sí, jo n'he sentit a parlar. Són una mena de diagrama que utilitzes per organitzar les teves idees i pensaments d'una manera visual i estructurada.
Amic: Ah, interessant. Qui va inventar això?
Amat: Va ser popularitzat per un psicòleg i escriptor anomenat Tony Buzan, però la idea en si no és nova. Ve de fa molt de temps, fins i tot es pot remuntar a l'escriptura egípcia.
Amic: Com funciona exactament?
Amat: Bé, comences amb una paraula o idea central al centre del paper, i després vas afegint idees secundàries i terciàries que s'irradien d'aquesta paraula principal. Utilitzes colors, dibuixos i símbols per fer-ho més visual i fàcil de comprendre.
Amic: Em sembla una manera genial d'organitzar els pensaments. Quan podries utilitzar un mapa mental?
Amat: És molt útil per a l'estudi, per planificar projectes, o fins i tot per brainstorming. Et permet veure les connexions entre les idees i organitzar-les de manera lògica.
Amic: Em sembla que provaré a fer-ne un per al meu proper projecte. Gràcies per explicar-m'ho!
La sinèctica
Amic: També parla d'una cosa anomenada "sinèctica". Té alguna cosa a veure amb la creació d'idees, oi?
Amat: Sí, és una tècnica de generació d'idees que va ser desenvolupada per William Gordon fa bastant temps. Funciona d'una manera una mica diferent de la pluja d'idees.
Amic: Com és diferent?
Amat: Bé, mentre que la pluja d'idees es centra en generar tantes idees com sigui possible en un temps molt curt, la sinèctica busca anar més enllà del que és habitual i familiar, obrint la ment a noves dimensions de pensament. Escolta, llegiré aquesta frase reveladora de la pàgina 9: “es considera que els elements que han de ser compresos per augmentar les possibilitats en el procés creatiu són els elements emocionals i irracionals”.
Amic: Interessant. Com ho fa?
Amat: Utilitza cinc tècniques diferents per generar analogies i obrir la ment a noves possibilitats. Una d'aquestes tècniques és l'analogia directa, on busques comparacions entre objectes o paraules que s'assemblin d'alguna manera.
Amic: I quines altres tècniques hi ha?
Amat: Hi ha l'analogia personal, on t'intentes identificar personalment amb el tema que estàs tractant, i l'analogia contrària, on busques conceptes o idees que siguin totalment diferents al que estàs considerant.
Amic: I què més?
Amat: També hi ha l'analogia simbòlica, on busques expressar el tema amb enunciats poètics, i l'analogia fantàstica, on deixes anar la teva imaginació i busques opcions més imaginatives i fora del comú.
Amic: Em sembla que la sinètica pot ser una eina interessant per explorar noves idees i perspectives. Ho provaré al meu pròxim projecte!
Pràctiques rituals
Observar
Saps què m'agrada d'aquesta lectura? Tot això sobre les pràctiques per fer visible allò invisible. Sembla que ens estiguessin donant les eines per explorar el món de les idees d'una manera molt profunda.
Amat: Sí, totalment! És com si ens estiguessin mostrant com obrir-nos a un univers d'imaginació i creativitat. M'agrada especialment com parlen sobre l'observació i la manera com ens insten a veure les coses amb una nova mirada, sense prejudicis ni expectatives.
Amic: Exacte! Em sembla que a vegades ens acostumem tant a veure les coses d'una manera concreta que oblidem explorar altres possibilitats. Aquesta idea de mirar les coses amb la ingenuïtat de la primera vegada em sembla molt potent.
Dibuixar
Amat: I el tema del dibuix també és interessant. Sembla que el dibuix no només és una forma de representar objectes, sinó que també és una eina per explorar noves idees i relacions. Em recorda a quan érem petits i dibuixàvem sense cap mena de limitació.
Amic: Sí, jo també penso que hi ha una gran llibertat en el dibuix. És com si ens permetés expressar les nostres idees de manera intuïtiva i ràpida. La cita d'en Bruce Nauman sobre dibuixar com equivalent a pensar ho resumeix molt bé.
La memòria
Amat: I què em dius de la part sobre la memòria? M'ha semblat molt interessant com parlen de la importància d'ordenar els records i com això pot influir en la nostra creativitat.
Amic: Sí, és veritat. La manera com recordem les experiències passades i com les relacionem amb el present pot tenir un impacte enorme en la nostra manera de crear i imaginar. Em sembla que aquest exercici de pensar en un objecte que ens ha acompanyat i ordenar els records és molt potent.
Escoltar el silenci
Amic: És que hi ha un seguit de coses que es fan per predisposar-te a trobar l'estat adequat per crear. Com ara observar, dibuixar, escoltar el silenci...
Amat: Espera, escoltar el silenci? Com es fa això?
Amic: Sembla ser que es tracta de posar-te en contacte amb el silenci per dins, com si meditessis. Diu que això facilita una mena d'escolta interna, perquè la ment en silenci pot formular noves idees.
Caminar
Amat: Interessant. I què més diu?
Amic: També parla de caminar, jugar, llegir i portar una llibreta com a pràctiques per estimular la creativitat.
Jugar, llegir, portar una llibreta…
Amat: Caminar, jugar... això sembla més divertit.
Amic: Sí, diu que caminar sense un destí concret pot estimular el pensament i la creativitat. I jugar també és important, perquè ajuda a experimentar i a veure les coses des de punts de vista diferents.
Amat: I llegir?
Amic: Doncs diu que la lectura et permet accedir a altres punts de vista i et fa més empàtic. A més, expandeix la teva perspectiva i et porta a noves idees i històries.
Amat: I el tema de portar una llibreta?
Amic: Bé, aquesta és interessant. Diu que les llibretes serveixen per atrapar les idees i donar-los forma. Pots portar-les de forma física o virtual, però recomanen ügg v lang in v pp versió física perquè afavoreix la memòria i és més còmode per fer dibuixos.
Amat: En resum, sembla que tot aquest conjunt de pràctiques ens ajuda a connectar amb nosaltres mateixos i amb el món que ens envolta d'una manera molt profunda i creativa.
Amic: Exactament! Em fa pensar en com podem aplicar aquestes idees al nostre propi procés creatiu. Potser podríem portar una llibreta i fent alguna passejada per inspirar-nos.
Amat: Em sembla una excel·lent idea! Jo també estic emocionat per començar a explorar aquestes pràctiques i veure com influeixen en la nostra manera de crear i pensar. Molt interessant tot plegat. Potser hauríem de provar alguna d'aquestes pràctiques.
Amic: Sí, què et sembla si comencem amb la pràctica de l'escolta del silenci? Proposo un minut de silenci en memòria del productor de tants moments d'inspiració cinematogràfica, en Ventura Pons, que va morir el passat 3 de gener d'aquest any. Va per tu, Ventura!
Amat: Perfecte, podríem intentar-ho ara mateix
(Un minut de silenci per en Ventura)
0 notes