Tumgik
#visibilització
objecteiespai · 1 month
Text
0 notes
guillemelgat · 3 years
Photo
Tumblr media Tumblr media
Com que és el mes d’orgull LGBTI+ i hi ha alguns posts celebrant-lo des de la comunitat langblr, he volgut afegir els meus cinc cèntims. Primer de tot, dec la inspiració d’aquest post al repte del mes d’orgull de @portugue, moltes gràcies per fer-lo! Va suggerir fer un post amb els colors de la bandera d’orgull original (la de Gilbert Baker) i els seus significats. He fet una mica més, també afegint les banderes lesbiana, bisexual, transgènere, i asexual (només he fet els que cabien en dues pàgines però sé que en fa falta moltíssimes - si voleu que en faci més sisplau digueu-m’ho). Aquí en teniu la transcripció:
Bandera d’orgull LGBT / Bandera de l’arc de Sant Martí
Aquesta versió és l’original, feta per Gilbert Baker el 1978. L’havia dissenyat per substituir el triangle rosa, que fins llavors havia sigut el símbol de la comunitat gai però que tenia origens en l’Holocaust i per tant, una connotació bastant negativa. La versió de Baker probablement està inspirada en les banderes de pau/harmonia universal del moviment hippie a la dècada dels 60. Té vuit franges, que amb el pas del temps han anat reduint-se fins arribar a la versió més típica d’avui, que en té sis. He optat per la versió amb més franges simplement perquè crec que en un post sobre els colors i signficats de les banderes LGBTI+, com més colors i significats millor! Aquests són els colors i significats corresponents:
rosa - sexualitat
vermell - vida
taronja - salut
groc - llum del sol
verd - natura
turquesa - art
blau (anyil) - serenitat
violeta - esperit
Bandera d’orgull lesbiana
Aquesta bandera té moltes versions també, però és un disseny relativament recent. També n’hi ha d’altres, però aquesta sembla la més normalitzada i utilitzada en aquest moment. He fet servir la versió de cinc franges, però també n’hi ha una de set, que podeu veure aquí. Aquests són els colors i significats corresponents:
taronja fosc - disconformitat de gènere
taronja clar - comunitat
blanc - relació única amb ser dona
rosa - serenitat i pau
rosa fosc - feminitat
Bandera d’orgull bisexual
Aquesta bandera fou creada el 1998 per Michael Page. Està inspirat en els biangles (triangles de bisexualitat) de Liz Nania, que també té el triangle rosa com a base. Els significats que he posat aquí són els originals, que he tret del següent explicació del mateix Page:
«El color rosa representa l'atracció sexual entre persones del mateix sexe (gais i lesbianes). El blau representa l'atracció sexual únicament cap al sexe oposat (heterosexuals) i el solapament resultant d'ambdós colors representa l'atracció sexual cap ambdós sexes (bisexuals).»
Dit això, molta gent bisexual (com jo) defineix la bisexualitat com a atracció a tots els gèneres (o bé sense tenir en compte el gènere de la persona); també està acceptada definir-la com a atracció a dos o més gèneres, i per exemple, alguna gent bi es declara atreta per dones i gent no-binària, o per homes i gent no-binària, o qualsevol altre combinació. L’únic que sí que és important és que la gran majoria de les defincions de la bisexualitat avui en dia reconeixen l’existència de més de dos gèneres, i no es basen en la binaritat. Amb aquest disclaimer, els colors i significats originals són aquests:
magenta/rosa - atracció a persones del mateix sexe
lavanda - atracció a persones d'ambdos sexes
blau reial - atracció a persones del sexe oposat
Bandera d’orgull transgènere
La bandera d’orgull transgènere és un disseny de Monica Helms, creada el 1999. És simètrica i, per tant, no pot ser hissada de manera incorrecte. Aquests són els colors i significats corresponents, tenint en compte que les franges de blau cel i rosa es repeteixen sense un segon significat:
blau cel - color tradicional dels nadons masculins/nois
rosa - color tradicional dels nadons femenins/noies
blanc - transició o gènere neutre/indefinit
Bandera d’orgull asexual
La bandera d’orgull asexual va sorgir el 2010 després d’un debat i contacte amb diverses comunitats asexuals, creada per un equip de persones i guanyadora d’una enquesta general al fòrum de l’Asexual Visibility & Education Network (AVEN; “Xarxa de visibilització i educació asexual”). Aquests són els colors i significats corresponents:
negre - asexualitat
gris - asexualitat grisa i demisexualitat
blanc - aliats i parelles no-asexuals
violeta - comunitat
Fins aquí el meu recull! Com sempre, afegeixo que no soc parlant nadiu del català, i probablement hi ha deu mil errors aquí, però he mirat de treure tant de vocabulari com podia d’articles de Viquipèdia i altres coses escrites per catalanoparlants, per tant la majoria de terminologia clau hauria de ser correcte. Les correccions sempre estan benvingudes, tant del llenguatge com de la informació. He fet servir la Viquipèdia com a font principal, feu d’això el que vulgueu. I si voleu que faci més banderes, o voleu fer una versió en una altra llengua, envieu-me un missatge, jo encantat de la vida d’ajudar-vos!
127 notes · View notes
Text
LA VIOLÈNCIA OBSTÈTRICA
La violència obstètrica consisteix en diversos abusos que arriba a patir una dona embarassada durant tot aquest procés. Alguns exemples d'aquest maltractament el trobem en la presa de decisions sobre el seu cos sense el seu consentiment, que se subestimin els seus símptomes i dolors, faltar-li el respecte i humiliar-la i, evidentment, abusar d'ella tant físicament com psicològicament violant la seva privacitat.
Aquest tracte inhuma que reben moltes dones el trobem en l'episiotomia (una incisió quirúrgica en la vulva per facilitar el naixement del fetus). També existeix el cas de la maniobra de Hamilton (tacte vaginal amb moviment circular del dit que produeix un gran dolor i provocar grans sagrats). O per exemple, la maniobra de Kristeller (es pressionava amb els punys sobre el fons uterí perquè el cap del nadó baixi).
A les dones ens han educat així, ens han dit que l'embaràs és suportar totes aquestes tècniques inhumanes, el nostre cos és secundari, normalment es considera que si patim seqüeles tant psicològiques com físiques no és tan important, ja que no hem de gaudir del sexe com ho fa l'home.
Durant aquestes maniobres que es duen a terme durant l'embaràs, Elena Gil (portaveu de l'associació El Parto es Nuestro: https://www.elpartoesnuestro.es) diu que una dona quan queda embarassada és més vulnerable, és fàcil que pugui arribar a ser més submisa, davant un probable risc per al seu fill, la seva voluntat és salvar-lo per sobre de qualsevol cosa, per això és fàcil provocar-li més por.
La violència obstètrica també és el part induït, és a dir, quan es dóna a lloc el part molt abans que de forma natural comencin les contraccions uterines. Aquestes contraccions es provoquen amb l'aplicació d'oxitocina que provoca una dilatació cervical.
Un informe publicat a The Lancet diu que en el nostre país es dóna lloc un part induït a 1 de cada 4 dones, en concret, en el 26,6%.
Les seqüeles d'un epistoma poden ser físiques, però sobretot psicològiques. Les dones en general tenen problemes majoritàriament en el postpart, ja que, arriben a patir dolors intensos en el coit i incontinència urinària.
Un 42% de les dones a escala mundial ha declarat haver patit aquest tipus de violència. L'OMS el 2014 va declarar que les dones més exposades a aquests abusos són les adolescents i les mares solteres, les que travessen dificultats econòmiques, els membres de minories ètniques i les dones VIH positives o migrants.
Tant de bo el creixement, difusió i visibilització d'aquesta violència i el compromís institucional faci camí a la defensa de les dones en aquests moments tan importants en les nostres vides i que per fi l'empatia guanyi per sobre a qualsevol altres interessos.
Tumblr media
Aida Valle i Herrán.
Comunicació Audiovisual
1 note · View note
Note
Jo crec que a Tsunami hi ha algú amb un cap molt fred (però ben posat) que sabia que carregarien contra les persones de fora del camp nou i ho va muntar perquè la gent havia normalitzat la repressió. Els temps judicials i polítics son lents, mai es prenen decisions en calent. Tsunami s'està assegurant que tinguem imatges de la repressió fresques, i que els de dalt tinguin clar que el poble no s'ha adormit. Volen fer vendre pau cap a fora mentre caldegen l'ambient. I els està funcionant.
Hmm podria ser, però jo no crec que busquessin imatges de la repressió (que ja en tenim moltes), perquè si fos així haguessin cridat a fer altres accions més directes abans del partit. Dic abans del partit perquè com vaig dir ahir l'acció que es pot fer aprofitant el partit no és acció directa contra l'Estat sinó visibilització internacional. Jo crec que tampoc li van donar tantes voltes, si hi ha un partit que se seguirà en directe arreu del món, s'utilitza per fer visible la nostra lluita, i ja.
Però ni idea, tot pot ser.
4 notes · View notes
eduardborja-blog · 6 years
Text
De la recerca a l’ensenyament: la difusió de les escriptores
Tumblr media
Ahir tingué lloc la taula redona De la recerca a l’ensenyament: la difusió de les escriptores. L’acte va estar moderat pel professor Vicent J. Escartí, qui va subratllar a la presentació la lentitud amb la qual sovint els resultats de la recerca acadèmica en matèria de dones es traslladen a la societat mitjançant l’exemple d’un article que va escriure fa vora trenta anys sobre Margarida Borràs, transsexual condemnada a mort que fou penjada a la Plaça del Mercat de València. Estartí va explicar com, arran d’articles com el seu, Borràs ha esdevingut progressivament una icona per al moviment LGTB: el col·lectiu Lambda ha creat un premi amb el seu nom i l’Ajuntament de València li ha dedicat un carrer i una placa commemorativa.
Tumblr media
A continuació va prendre la paraula Verònica Zaragoza per tal d’explicar unes pinzellades de la seua tesi doctoral, que versava sobre poesia femenina del segle XVI. Segons Zaragoza, hi ha el prejudici que abans del segle XX no hi ha dones escriptores perquè no estaven alfabetitzades, quan en realitat moltes dones tenien accés a l’educació a través d’altres institucions, com ara els convents. Cal rebatre aquesta idea d’orfandat i excepcionalitat perquè sí que hi ha hagut moltes dones escriptores, tot i que existeixen problemes de transmissió dels seus textos (molts romanen inèdits o hi ha hòmens que se n’han apropiat l’autoria).
La segona intervinent fou María Lacueva, que es va doctorar amb una tesi sobre escriptores valencianes al franquisme. Lacueva va insistir en la necessitat d’omplir els buits de les dones en la genealogia literària, ja que aquests buits després es traslladen als llibres de text de secundària i els alumnes acaben l’institut pensant que totes les dones han estat unes àgrafes o, en tot cas, les excepcions que confirmen la norma, com Isabel de Villena. D’altra banda, també es va esmentar la dificultat d’investigar en aquesta matèria partint de zero, sense un estat de la qüestió previ ni referències a les quals poder citar.
Per la seua part, Ana López començà denunciant una dada alarmant verificada a l’estudi Mujeres en la ESO: la presència de dones en els continguts de secundària entre 1r i 4t d’ESO és de tan sols un 5’5%. La ponent qualificà aquest fet de “frau literari” i apuntà com a causa el manteniment d’un esquema de coneixement androcèntric, on el cànon cultural de la literatura universal ha estat confeccionant per hòmens, produint així una negació que deixa a les dones sense referents. Finalment, Rosa Roig tancà l’acte amb una reflexió sobre la seua experiència de més de trenta anys a l’ensenyament de secundària. Exemplificà una dualitat problemàtica a l’hora d’accedir a bibliografia sobre moltes dones escriptores: o bé la lectura farragosa d’una tesi acadèmica de nou-centes pàgines o bé una entrada breu a la Viquipèdia sense contrastar les fonts. Manca un terme mitjà, com podria ser el llibre divulgatiu escrit amb rigor, però emprant un llenguatge accessible. La intervenció va concloure amb la menció a diversos projectes orientats cap a visibilitzar les dones, com l’exposició Nosaltres, les escriptores o el Diccionari biogràfic de dones. 
Tumblr media
0 notes
lescroniques · 2 years
Text
Cárdenas defensa la visibilització de la salut mental
Cárdenas defensa la visibilització de la salut mental
Raquel Barandiarán La psicòloga Natalia Cárdenas ha subratllat la importància d’aquelles iniciatives que contribueixen a visibilitzar o conscienciar sobre els problemes de salut mental en la societat actual. Així ho ha recalcat durant l’acte, en el qual la psicòloga ha posat l’accent en la necessitat de parlar, trencar el silenci i acabar amb l’estigma que sofreixen les persones amb problemes…
Tumblr media
View On WordPress
0 notes
sabjove · 3 years
Photo
Tumblr media
Objectiu 2030 El pròxim 1 de desembre es commemora el Dia Mundial del VIH i la sida. Enguany commemorem el 40 aniversari de la notificació dels primers casos de sida. Quaranta anys plens de llums i ombres en els quals hem passat d’aquell famós lema “SILENCI=MORT” a una nova realitat i frase, plena d’esperança “INDETECTABLE= INTRANSMISSIBLE”. En aquestes quatre dècades la resposta al VIH ha sigut des dels seus inicis bàsicament una qüestió de drets humans. En aquests moments en els quals encara estem patint els efectes d’una nova pandèmia, necessitem avançar amb tu amb l’objectiu 2030, per a no retrocedir en drets i avanços socials i per això volem comptar amb el teu suport. Campanya del Dia Mundial del VIH i la sida 2021 Enguany tornem a comptar amb totes vosaltres per a impulsar una campanya de visibilització i sensibilització. Hem posat en marxa la campanya «Avancem amb tu! #Objectiu2030» , i el lema de ONUSIDA “Posar fi a les desigualtats. Posar fi a la sida. Posar fi a les pandèmies” per a la qual demanem la teua col·laboració , recordant que existeixen altres pandèmies en el món que requereixen la nostra atenció. Què li demanem? Un senzill gest: Per a participar en aquesta campanya simplement ha de descarregar-se el següent cartell i fer-se una foto subjectant-lo. Després, pujar-ho a les xarxes socials usant el hashtag #Objectiu2030, etiquetant a @CALCSICOVA (també pots etiquetar a LAMBDA, AVACOS-H, ComitéVLC, ASHECOVA, ÀMBIT, ACAVIH, CASDA o CESIDA). #perquetuereselnostreobjectiu #sabjove . #sanantoniodebenageber . #ayuntamientosab. @ayuntamientosab . #valencia . #valenciaoest . #comunidadvalenciana . #comunitatvalenciana . #ivaj . #gvaivaj . #generalitatvalenciana #diputaciodevalencia. #xarxajoventut . #xarxajove . #jovescampdeturia #juventud . #joventut https://www.instagram.com/p/CW703WCNWSp/?utm_medium=tumblr
0 notes
sonotonehits · 5 years
Photo
Tumblr media
‘120 battements par minute’ (Robin Campillo, 2018): Colpidora. L’activisme en favor de la visibilització i contra la inacció vers la SIDA al París dels primers 90. Amor incondicional i coratge terminal.
0 notes
Link
0 notes
fjoseppla · 4 years
Quote
Favorite tweets: 'Ara amb la cultura' és la nova secció de l'ARA que hem creat per donar tot el nostre suport a la cultura a través de la visibilització de la programació 👐Descobreix-ne més 👉https://t.co/6ifgHDWSev@ARAcultura pic.twitter.com/jsL1rOQU00— diariARA (@diariARA) June 4, 2020
http://twitter.com/diariARA
0 notes
your-edusex-blog · 4 years
Text
Acció pedagògica
Procés de socialització i visibilització de conductes sexistes, masclistes, desigualtats... per autoconeixer i fer front en àmbits a través de la reconstrucció d'un personatge. Obrim dinàmica: cada grup d'amics, famílies, companys es fiquen en rotllana, existeix un portaveu, qui llegirà les preguntes. Si sou dues persones també es pot realitzar, inclús algú amb si mateix, d'aquesta manera al assentar-nos s'inicia una observació de l'espai i dels participants. Es comencen a realitzar les preguntes: 1. T'has sentit ciberassetjament per alguns membres de la família/amics/parelles/treball/escola? 2. Existeixen micromasclismes en els diferents àmbits laboral/familiar/amics/escola/parella que t'envolten? 3. T'has sentit respectat/ada en les relacions sexuals que has mantingut? (relació igualitària). 4. T'has sentit assetjat/ada abusat/ada sexualment dins l'entorn familiar/ amics/ escola/ treball/ parelles? 5. Has utilitzat l'alcohol com excusa per penedir-te o excusar-te o demanar perdo per algun comportament negatiu? 6. La gelosia t'han fet provocar o ser v��ctima d'alguna situació negativa? 7. T'has sentit obligat/ada a forçar algun tipus de comportament pel qual puguin pensar en l'entorn familiar, amics, escola? 8. Has provocat algun abús, agressió, amb més o menys intensitat cap algú del teu entorn familiar/laboral/amics/escola? 9. T'has sentit malament quan no t'hi han respost al moment via whatsapp, etc. Amb qui mantens algun tipus de relació sexo afectiva? 10. Alguna vegada has controlat el telèfon de la teva parella? 11. T'has burlat d'algú per sortir-se dels seus estereotips? Un noi massa femení o viceversa? 12. Has jutjat alguna persona per la seva aparença? 13. Has acceptat fer coses que no volies per por? 14. Existeixen desigualtats per la condició del teu gènere en l'entorn familiar, amics, laboral? 15.Has callat a dir el que penses per no trencar el bon feeling? Per finalitzar escolleix un color i ressalta una part del cos del personatge, la que tu vulguis. D'aquesta manera si les persones volen tornar a la rotllana inicial i explicar com s'han sentit es pot fer una posada en comú. (és opcional). Finalment entre tots per tancar la dinàmica i relaxar-se, hem de tancar els ulls i imaginar-nos el lloc que ens sentim august, tranquils... com per exemple la platja, la muntanya... I amb el dit fregar-nos entremig de les dues celles, baixant cap al nas i tornar a pujar fins al punt inicial, sense aixecar el dit, durant tres cops consecutius. Abans de fer la tècnica de relaxació, es pot fer una posada en comú del dibuix, és opcional. *Al post de dibuixos finals podreu observar els resultats de l'acció pedagògica, acompanyada de gravacions de veu i un vídeo de l'acció.
0 notes
nelmarti · 4 years
Text
Estereotips que parlen
Tumblr media
Com bé afirma Eulàlia Lledó, “el llenguatge no és sexista per sí mateix, sí que ho és la seva utilització”. I d’aquesta utilització sexista en trobem multitud d’exemples que posen de manifest l’arrelat i interioritzat del sexisme en el llenguatge.
L’ús del llenguatge no es neutre. Conscientment o inconscient el llenguatge és actiu, i pot construir en un sentit o un altre a la igualtat i a la visibilització de la dona i del col·lectiu LGTBI.
Així, per exemple, veiem que moles vegades a través del llenguatge
-          S’ubica les dones gairebé sempre en un espai domèstic i atorgar-los l’única responsabilitat en aquest àmbit.
 -          S’atribueix als homes tasques vinculades a la conducció, la direcció, etc., que són de més responsabilitat o són aparentment més serioses i, a les dones, tasques d’assistència i tasques associades als espais del cor, considerades inferiors i que tenen una forta càrrega emocional.
 -          S’associa de manera reiterada un determinat tipus de dona amb l’exercici d’un rol concret (la mare abnegada, l’executiva guapa i agressiva, l’àvia amorosa).
 -          Es presenta als gais com a joves atractius, urbans, amb un poder adquisitiu elevat i/o com a persones molt amanerades, i a les lesbianes com a dones poc atractives, d’aspecte masculí, o bé com a dones molt atractives i agraciades.
 -          S’associa les dones transsexuals amb l’exclusió social i la prostitució, d’una banda, i amb un procés mèdic, de l’altra.
 I un lamentable etc. que cal treballar per a revertir.
0 notes
officeatos-blog · 6 years
Text
Subida para tod@s a Atos: Convocatòria de concentracions
Enviat a la plantilla d’Atos el 08/05/2018
Estimat Company/a Donada la nul·la intenció de la direcció de la companyia de ni tan sols asseure's a parlar amb els teus representants sobre les pujades salarials, 
després d'11 anys sense que la majoria de nosaltres hàgim tingut cap pujada, 
el conjunt de la RLT del grup Atos a Espanya hem decidit continuar units en aquesta lluita programant dues concentracions a les portes de tots els centres de treball del grup, i que es duran a terme els dies 9 i 23 del mes de maig de 13:30h a 14:00h.
Si creus que cal fer alguna cosa per canviar aquesta situació i saps com nosaltres, que si no fem res, tot seguirà igual, demostra el teu suport acudint a aquestes concentracions. 
Solament amb la implicació de tota la plantilla aconseguirem que aquesta situació canviï. 
Tenim més força del que pensem si actuem unides. Juntes podem fer-ho! No faltis.
Som classe treballadora, som classe lluitadora.
ADJUNT: sobremesa per la visibilització al teu lloc de feina
Tumblr media
_____________________________________________________________
Tumblr media
Segueix-nos minut a minut a twitter.com/COS_Atos
Més info compartida a www.facebook.com/atoscos.cosatos
Publicacions a OfficeAtos.tumblr.com
0 notes
Text
La degana de la Facultat de Ciències Humanes i Socials de l'UJI retira una pancarta amb un missatge de visibilització de dones lesbianes http://actualitatvalenciana.com/castello/uji-pancarta/
0 notes
coneixercanals · 6 years
Text
La Diputació presenta la IV edició de la 10KFem amb un circuit més urbà i activitats per a xiquets i famílies
La Diputació presenta la IV edició de la 10KFem amb un circuit més urbà i activitats per a xiquets i famílies
La quarta edició de la Carrera 10KFem va a marcar un abans i un després en la història de la prova. Entre les seues novetats destaca l’estrena d’un nou circuit, la ruta d’entrenaments i la incorporació d’una zona de visibilització d’altres esports i activitats infantils, que forma part d’una àmplia oferta d’activitats paral·leles.
La novetat principal d’aquesta edició és l’àrea de jocs i esports…
View On WordPress
0 notes
ecumenopolis-coac · 7 years
Text
Sesión LXIV. De la Rambla para ver a la Rambla para vivir. 24 de Febrero 2017.
DE LA RAMBLA PER VEURE A LA RAMBLA PER VIURE
Debat obert sobre el replantejament en clau veïnal d’aquesta icona de la Barcelona turística i la seva repercussió al model de ciutat.
Comissari: Andreu Meixide
Divendres 24 de Febrer 2017 /// pl. Nova 5, Barcelona /// 19.00 hrs
Comencem amb la primera de les sessions co-comisariades del cicle de ECUMENÓPOLIS 2017. L'arquitecte, realitzador, i cap de projectes al Pla de Barris, Andreu Meixide, planteja un debat sobre el futur de la Rambla de Barcelona, sens dubte el carrer més iconogràfic de la ciutat. Com a introducció al debat, ell mateix realitzarà en directe un recorregut audiovisual per la Rambla, seleccionant fragments i escenes de l'extensa filmografia que la retrata.
- Quin és el diagnòstic doctora?
- És vostè addicta al turisme, senyora Barcelona.
- Ah... i és greu?
- Pot ser-ho si no hi posem remei perquè s’està quedant sense defenses veïnals
- I quin és el remei?
En un context de ciutat addicta al turisme parlar de la Rambla és parlar d’un dels lloc de màxima visibilització del desequilibri entre la vida turística i la veïnal. Aquest espai, escenari en el passat d’altres lluites i transgressions, és actualment la punta d’un iceberg on les inèrcies del capitalisme financer i el turisme global ofeguen el dret a la ciutat dels seus veïns i veïnes. Aspectes com l’ús de l’espai públic, l’habitatge digne i assequible o el descans i la convivència són drets cada cop més amenaçats, especialment als barris amb més atractiu pel visitant i l’especulació. I a la zona cero d’aquest context es troba la cosmopolita Rambla, tan cosmo com sempre i menys polita, menys ciutadana que mai. Altres barris miren cap a ella conscients que són els següents a la llista. En aquesta situació límit sorgeixen moviments veïnals que s’organitzen per contrarestar la taxidèrmia urbana i amb lemes com “No ens faran fora” o “Ocupem la Rambla” es resisteixen a perdre física i mentalment aquest símbol. Però el símbol alhora es molt concret i real, i necessita d’accions i decisions a l’hora tan reals i concretes. Com repensar la ciutat en clau veïnal? Com potenciar la vida local en un context de globalitat demolidora? Quin model de ciutat volem construir?
Debat amb la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, Eduard Elias de SOS Rambla, Horacio Espeche de Ciutat Vella No Està en Venda, Alex García de Gràcia on Vas i David Soler, de l'Assemblea Social Horta-Guinardó / Parlament Ciutadà. Tots aquests col·lectius de l’ABTS Assamblea de Barris per un Turisme Sostenible.  l’ABTS Assamblea de Barris per un Turisme Sostenible.
Moderat i introduit audiovisualment per Andreu Meixide. Amb la participació oberta del públic.
*Text Andreu Meixide.
Entrada + Moritz gratis.
0 notes