victornavarro99-blog

[victornavarro99-blog]

8 | LLIBRE OBJECTE

Fer click a la foto per tal de veure el vídeo del llibre objecte.

Per la realització d’aquest projecte, vam començar fent un llistat de dos tipus de creences personals: per una banda les possibilitadores, que són les que ens transmeten energia per tal de dur a terme altres accions, amb la finalitat d’obtenir resultats positius; i, per altra banda, les limitadores, que són les que ens treuen l’energia, ens desmotiven, i acaben amb un resultat dolent o millorable.

Les meves creences possibilitadores, per ordre de millor a menys bona, són les següents:

Ser pacient

Pensar abans de parlar

Dedicar temps als altres; ser altruista

Estalviar

Tocar les coses amb la mà dreta (per simple superstició)

Deixar les coses en xifra parell (per simple superstició)

En canvi, les limitadores, de més restringent a menys, són:

Ser poc constant, deixar-me les coses per últim moment

Pensar massa les coses, preocupacions innecessàries

Anar amb pocs diners pel carrer

La finalitat del treball era trobar la creença més limitadora de totes que tinguéssim, i positivar-la. És a dir, la meva és “ser poc constant, deixar-me les coses per últim moment”; doncs, positivada, seria: tenir constància.

De quina manera? Creant un llibre-objecte, per un públic infantil, per tal que nens petits puguin jugar amb ell i treure’n una moralitat didàctica amb la qual aprendre.

REALITZACIÓ DEL TREBALL

El meu llibre-objecte està pensat de la següent manera: Hi ha un personatge principal, fet a base de dibuix amb figures simples. A la portada hi apareix pensant, on se li apareixen tres parells de bafarades amb accions ben diferenciades, on surt el protagonista ballant, estudiant, caminant, dormint, regant o assegut. Aquestes bafarades, realment, són finestretes, les quals es poden obrir i portar-te directament a una pàgina concreta.

Portada.

A mesura que es van obrint les finestretes, es van veient les conseqüències de dur a terme aquestes accions de les bafarades. En cas que la conseqüència sigui negativa, la il·lustració serà en blanc i negre i l’acció que realitzi no serà bona. En cas que sigui positiva, a la il·lustració serà predominant un color viu i l’acció que realitzi tindrà un resultat positiu. 

Els temes tractats són explicats per tal que un nen petit ho entengui, amb exemples de casos concrets, però realment es podria adaptar a situacions adultes. Tot el llibre està il·lustrat, sense res de text, però tot i així s’entén bé. Les il·lustracions són les següents:

1. Si no fas la feina quan toca perquè fas altres coses, acabes traient notes mediocres. En canvi, si et centres i fas la feina, aconsegueixes bons resultats.

2. Si et quedes parat no aconseguiràs els objectius que et proposis. En canvi, si et mous i lluites pels teus somnis, arribaràs a la teva meta.

3. Si no ets constant amb les teves obligacions, el resultat no millorarà sol. En canvi, si ets constant i tens dedicació pel que fas, aconseguiràs fer florir el que vulguis (utilitzant la rosa com una metàfora).

[victornavarro99-blog]

10 | PERFORMANCE

Fer click a la foto per tal de veure el vídeo.

A la meva performance he tractat el tema parlat al soliloqui, la companyia i les amistats quan apareixen les adversitats. Però, al mateix temps, ho he relacionat amb el projecte 5 “Com em veuen els altres?”, ja que d’alguna manera relaciono el tema i la manera de tractar-lo.

Com hem vist al 5è projecte, els colors ens defineixen, i juguen un paper important a l’hora de descriure la nostra manera de fer i ser. D’alguna manera també representen a aquells que ens miren. De tal manera, he volgut representar com m’omplo dels colors la cara, a poc a poc, simbolitzant com m’omple la gent al llarg de la meva vida.

Pel repte de la descripció a partir dels altres vaig preguntar a vàries persones que són importants a la meva vida amb quins colors em definien, i em van donar diferents respostes amb diferents perquès. Aquests són els colors que he utilitzat per representar les amistats i persones properes a mi, de les quals m’omplo i em fan ser qui sóc.

El vídeo no té so i simplement sóc jo fent una acció, ja que així ho requeria el projecte.

[victornavarro99-blog]

7 | CÒMIC FOTOGRÀFIC

Aquest exercici tracta en fer un còmic fotogràfic amb un company de classe com a protagonista. Ens havíem de fixar en com era aquesta persona, i buscar els seus aspectes negatius i comportaments que té que hauria de millorar. Havíem de crear la seva figura com a “villano” potenciant aquests factors.

Segons el test, l’Adrià és “ESTJ Guardián (Epimeteico, Melancólico) – Administrador – Supervisor”. EL que he realçat al còmic és el que diu a la següent explicació del test de peronalitat de Myers Briggs: “Son testarudos en sus planificaciones y se empeñan en seguir adelante con sus métodos incluso cuando sería indispensable como medio de éxito probar alguna remodelación. A menudo toman decisiones rígidas demasiado apresuradamente, por su estilo rápido, directo e impulsivo, que luego no son capaces de revocar. Son personas de principios tan sólidos, que esa misma virtud, se les convierte a menudo en condena y prisión. Son poco hábiles en las relaciones con los demás, a menudo muy impersonales, y crean mal ambiente en su entorno cuando sólo están pendientes de las técnicas y resultados y no del agrado sentimental de sus compañeros o empleados. Reprime tanto los sentimientos en pos del deber, que cuando estalla una chispa emocional, puede que se inflame entero.”.

[victornavarro99-blog]

6 | LES QUATRE HISTÒRIES

Aquest repte consisteix en escriure quatre situacions significatives pròpies, en les quals una és verdadera (conforme en el que es pugui pensar i sentir i pugui existir), una falsa (inexistent degut a la falta de veritat), una real (que existeix de manera verdadera i autèntica) i l’última il·lusòria (que imita el que no és).

Falsa:

Dels jerseis hi sortia una olor a roses que deixava marejats als dependents. Semblava que creixessin rosers per les parets, tot i que allà només hi havia gira-sols mirant a la lluna.

Real:

Eren dos quarts de nou de la tarda. Estava a una facultat que no era la meva, assegut al terra de la biblioteca, triant els millors llibres per poder parlar de la vida de Toulouse-Lautrec.

Verdadera:

Just al sortir, va veure una botiga de roba que era nova, al costat de la cafeteria. Va decidir entrar i passar-se una bona estona mirant la roba; fent així deu minuts tard.

Il·lusòria:

A l’arribar al precipici, va decidir saltar. Sabia que no era l’opció més assenyada, però, acceptar la veritat era millor que morir? Al seu cap, la resposta estava més que clara.

[victornavarro99-blog]

5 i 10 | JO SÓC PERQUÈ ELS ALTRES EM FAN SER

Fer click a la foto per tal de veure el vídeo. 

 El resultat final d’aquest projecte ha estat el derivat d’ajuntar dos reptes:

Repte 5 | Presentació d’un mateix

Repte 10 | La pel·lícula

M’ha semblat interessant el fet de trobar una relació entre els dos reptes i formar solament una única proposta artística, la qual expliqui bé els dos reptes proposats a classe: donar resposta a com em veuen els altres (crear un retrat de com som vistos pels ulls dels altres) creant una pel·lícula en la que jo sóc el protagonista.

Per tal de donar resposta a com em veuen els altres, vaig preguntar a diversa gent de confiança i que em coneix bé les següents dues preguntes: amb quin color m’identifiques? Per què?

Vaig rebre múltiples respostes:

LILA PASTEL: “Ja que ho associo amb un color fràgil però alhora preciós; penso que ets un noi fràgil i molt molt maco que val molt la pena conèixer-te”.

LILA PÚRPURA: “El lila en general és un color que sempre agrada a tothom, i tot i que només fa 3 mesos que et conec, no em podria imaginar mai una persona dient que no li agrades. No sé, igual que una persona en general mai dirà "Odio el color lila", tampoc dirà "Odio el Víctor".  A més, el color lila és un color que m'ha encantat sempre (mai he tingut el mateix color preferit, però el lila m'ha agradat des de petit) i mai he pogut explicar per què. Suposo que aquí és quan em poso sentimental i dic que em fas sentir coses que no puc acabar d'explicar i que se, que de la mateixa manera en la qual el lila mai m'ha deixat d'agradar, tu d'alguna manera mai sortiràs del meu cap”.

LILA: “Perquè ets la mescla del que és fort i del que és suau, entre el blau i el vermell, el que és racional i el que és sensible (encara que siguis més sensible que racional). Em transmet una sensació d’emmotllar-se a qualsevol part, com si fos gas, i es deixa caure. Està còmode allà on hi està, et saps adaptar”.

GRANAT LILÓS: “Potser perquè no és un color com típic, rollo no és vermell normal. Alhora és com que no és simple sinó que depèn de qui el vegi és més vermell i més morat. I es un color que agrada a pràcticament tothom però que no tothom l'utilitza i que és elegant però no massa serio tampoc com el granat normal”.

BLAU CIÀ: “És un color amb el qual m'identifico a mi mateixa, i penso que ens assemblem molt. Com al color, ets tendre, sensible, creatiu i amorós. Penso que l'amor va lligat amb el blau. Associo molt el color amb la creativitat i a tu no te'n falta”.

VERD GESPA: “Crec que fa molt per tu! És un color alegre que transmet confiança, crec que sempre t'he identificat amb aquest color”.

VERD CLAR: “Perquè ets una persona que transmets molta felicitat, confiança, tranquil·litat; i el color verd transmet si fa no fa el mateix. També he de dir que relaciono el verd per una cançó que tenim entre nosaltres”.

MARRÓ/ COLOR TERRA: “Marró, perquè és un color càlid. També penso que ets tendre i amorós, com un ós de peluix, ja que el seu color és aquest”.

Una vegada recopilats els colors i els perquès, he passat a l’acció. He enregistrat una performance, creant així un curtmetratge i donant resposta al Repte 10 de fer una pel·lícula.

En aquesta performance, algunes d’aquestes persones que m’havien respòs a les preguntes hi apareixien. Consisteix en què jo, com a Víctor però com a tela en blanc, estic disposat al mig de l’escena. A partir d’aquí, cada persona que surt em va pintant amb algun color, relacionant-ho amb el que hi dibuixa, intentant d’aquesta manera descriure’m. No només em descriuen a base de pintar-me, sinó amb qualsevol gest que em facin a mi: fer-me un petó, una abraçada, tirant-me globus de colors… No em moc, faig com si fos un objecte; només interactuo amb la gent que s’acosta a mi en algun cas molt justificat: em fa riure, em fa un petó… Encara que anessin sortint a escena i interactuant amb mi de forma aleatòria i sense haver-ho planejat, cada gest en la performance i cada acció té un significat: res es fa perquè sí. 

No he trobat necessària la creació d’un story board, ja que la pel·lícula realment és un pla-seqüència fet amb un pla mig fix, sense moviments de càmera ni angulacions diferents. A més, les accions que s’hi produirien a escena no les podria haver dibuixat, ja que totes van ser de forma aleatòria.

ANÀLISI DE LA PERFORMANCE

La càmera de fotografiar (afició principal), les galtes pintades (la timidesa al principi de conèixer algú), l’arbre verd (l’interès i estima per la natura), el tall a la samarreta (posar passió), el cor gran vermell (l’estima a l’hora de fer les coses), les mànigues arremangades (l’esforç i la independència), les pintades en cercles al cap (imaginació), els petons que em donen i dono (tendresa), la marca del petó (que deixo marca), el petó als llavis (homosexualitat), línia lila envoltant el coll (fragilitat), que em facin riure (alegria que puc aportar i felicitat), l’encenedor (les pors que supero), el globus petat (quan m’escalfen, exploto), que em vinguin a pintar tots (afecte dels altres), la cinta a la boca (el fet de callar-me massa a vegades), la cinta als ulls (que em costi veure les coses clares, indecisió) i que el meu germà me les tregui (ajuda, família, comprensió), que m’eixuguin la pintura de la cara (feblesa, deixar-me ajudar i consolar), el pintallavis (ment oberta en tots els sentits), la línia recta que em segueix a tot el cos (aportació de regularitat i calma), sospirs (calma i tranquill·itat) i finalment quan tots em fan riure (energia, felicitat, altruisme).

[victornavarro99-blog]

4 | SOLUCIONS DE DISSENY PER A QUEIXES

Aquest exercici consisteix a esmentar 6 actes, comportaments, accions… que facin les persones i que no ens agradin gens. Cada frase comença per un “No m’agrada…”. Per casa situació, cal una proposta de disseny per tal de solucionar el problema.

… La gent que et parla amb aires de superioritat: Micròfon que  canviï les paraules: aquelles que van amb aires despectius i de superioritat les canvia per altres de tipologia no ofensiva.

… La gent que jutja sense conèixer als altres. Campaneta que soni quan estàs jutjant, per tant que et faci veure el que realment estàs dient, i poder aprendre que no s’ha de jutjar a ningú sense conèixer-lo.

… La gent que no fa les coses per por. Màquina del temps que et porti a un possible futur, on l’acció o el que no t’atrevies a fer s’ha realitzat. Amb aquesta màquina pots veure’t a tu mentre realitzaves el que no t’atrevies a fer i les conseqüències que ha tingut.

… La gent que no és empàtica. Aplicació on disposés de vídeos i d’altres recreacions virtuals, en les quals es veiessin casos reals de persones en situacions en les que la persona qui té l’aplicació no està empatitzant.

… La gent que es guarda les pors. Es podrien habilitar xats online on la gent pogués compartir els seus neguits de forma anònima, rebent ajuda d’altres persones que estiguessin també en aquell xat. Així l’ajuda seria mútua.

… La gent que pensa que pot fa soroll mentre mastega. Inventaria una espècie de silenciadors, els quals es poguessin posar als llavis i anul·lessin els possibles sorolls produïts per la boca.

[victornavarro99-blog]

1 | RELATS IMPROVISATS

Aquest projecte tracta sobre fer dos relats improvisats. Un d’ells és oral, en el qual es parla aproximadament 1 minut d’un mateix, i després 2 minuts d’una història inventada, col·locant-hi tres paraules aleatòries. En el meu cas són: alarma, xocolata i cervelate.

L’altre relat improvisat és de forma escrita. S’hi havien de col·locar 9 paraules aleatòries, formant un text amb sentit. Aquí està la meva proposta:

“De sobte el meu mòbil va sonar. Era una alarma, la de les 18.00 de la tarda, que indicava que a les 19.30 començava Avatar 2 al cinema. Havia quedat per anar amb els meus amics d’anglès, els quals feia temps que no veia. A més, mai havia anat al cine que havien estrenat a Gràcia, el Cinarma! Just havia quedat amb ells una hora abans, al bar de la cantonada de la plaça Diamant, per fer una cervesa.

Una vegada a dins el cinema, vam tenir el gran dubte: dolces o salades? Ai, l’art de les crispetes… Em vaig encaminar per les salades, ja que regalaven una xocolatina amb elles, i seria massa dolç per les meves dents. No vull haver de visitar aviat el dentista! Tot i això, l’Èlia es va agafar un “Cervelate”. Es veu que era una nova beguda, la qual portava cervesa per una banda i per l’altra llet. Em va resultar molt estranya la combinació... Però vaig respectar la seva opinió i els seus gustos i vam entrar a la sala on feien la pel·lícula.

Quan va acabar la pel·lícula, vam anar al lavabo. Hi havia un ambientador; em vaig fixar que era de la marca “Artentador”. No tenia ni idea de quina era… només sé que mai me l’hauria comprat per casa meva…”

[victornavarro99-blog]

3 | ENCÀRREC ARTÍSTIC A PARTIR DE MICRORELATS

“Cuando entendí que el universo no entiende entre lo que consideramos justo o injusto, empecé a llevar otras lentes a través de las cuales veo lo que me rodea”.

L’explicació de la frase seria que l’univers no diferència entre el que és injustícia i el que no. Tot acaba passant perquè ha de passar. Algunes injustícies passen, ja que formen part del nostre dia a dia, i a nosaltres, com a ciutadans, se’ns fa inevitable no conviure-hi amb elles. Tot i això ens costa molt combatre-les i acabem passant-les per alt.

A la fotografia he volgut mostrar com passem de llarg d’algunes injustícies que passen al costat de casa nostra: la pobresa, la soledat. Com, moltes vegades, ni ens adonem de qui hi ha al nostre costat, o si ho fem, no li fem cas. 

[victornavarro99-blog]

2 | RESSOLUCIÓ DE CONFLICTES

1. SOLUCIÓ A INFERIORITAT, AUTOENGANY I SOLEDAT: Crear aplicació mòbil on es pogués apuntar com et sents cada dia, com han repercutit en tu les accions que has fet i com ha estat la teva relació amb la gent i amb tu mateix (ja sigui mitjançant una valoració numèrica, una explicació...). Aquesta aplicació generaria solucions per tal de resoldre els problemes del dia a dia. Faria la funció de “millor amic” / conseller per tal que el teu dia fos millor: et diria què podries no haver fet, qui del teu voltant és tòxic i és millor no apropar-s’hi, que et donés solucions...

2. SOLUCIÓ A INFERIORITAT, AUTOENGANY, SOLEDAT I SENTIR-SE INÚTIL: Habilitar espais i taules rodones en les quals fer xerrades amb gent amb els mateixos problemes que tu. D’aquesta manera, compartiries els teus neguits de manera anònima però obtindries solucions de gent com tu.

3. SOLUCIÓ A INFERIORITAT, AUTOENGANY, SOLEDAT I SENTIR-SE INÚTIL: Es podrien habilitar espais grans, alegres i lluminosos, amb coixins i material agradable, on fer dinàmiques i reflexions per tal d’estar amb un mateix i pensar. Tot i estar acompanyat dels altres, seria un moment per estar amb un mateix.

4. SOLUCIÓ A INFERIORITAT, AUTOENGANY, SOLEDAT I SENTIR-SE INÚTIL: Crear collars que pogués portar tothom amb els quals, anant pel carrer, arribés una notificació d’algú que hagi passat o estigui passant per la mateixa situació que tu. Així, podrien trobar-se, parlar i comentar el que fes falta per ajudar-se mútuament.