#Alça els ulls

[lesfoteses]

Temps de préssecs

Dissabte, 2 de març del 2024

Agafant-lo amb una mà, el senyor Tomàs ja sap si el préssec és dels que a ell li agraden o no. A ell l’apassionen els de vinya: els que surten dolços, d’aquell color taronja intens, sucosos, dels que has de tenir el tovalló a la vora perquè et deixen les mans ben xopes. És dimecres, i com cada dimecres el senyor Tomàs ha baixat a comprar fruita. Avui, amb el préssec a la mà, sap que la temporada bona d’aquesta fruita acaba de començar. En vol set, un per cada dia fins el dimecres següent, que és quan en tornarà a venir a buscar. Els selecciona amb cura: no vol que n’hi surti cap d’àcid. I quan està a punt d’agafar el darrer, una mà de senyora li roba el que tenia en ment. Amb cert punt d’indignació en la mirada, alça els ulls i topa amb els d’una senyora. No l’havia vista mai: duu els cabells tintats de vermell, a joc amb un mocador fi lligat al coll, i una jaqueta oberta de color marró clar. Elegant, fa olor de cirerer. 

– M’encanta la temporada de préssecs. 

És tot el que li diu. En cap moment li planteja un “Ai, perdoni, el volia vostè aquest que he agafat?”, o un “Disculpi, m’he avançat”. La dona li dedica un somriure i se’n va a remenar les peres, mentre el senyor Tomàs arrufa una mica el nas, un xic irat. Però no se’n vol fer mala sang, així que escull un altre setè préssec i se’n va a buscar pomes. 

A partir d’aquell segon dimecres de juny, cada dimecres es veuran a la fruiteria. Passaran plegats la temporada de préssecs, més tard vindran les mandarines i el raïm. Serà en temps de carxofes quan es presentaran oficialment, i la senyora passarà a dir-se Catalina. I quan arribin els calçots, sabran on viuen un i altre, que són vidus els dos, que no tenen descendència i que disposen de tot el temps del món. 

Coincidint amb el primer dimecres d’abril, el senyor Tomàs baixa a comprar fruita. Ja ho té tot al cistell, i avui per primer cop a la vida, la senyora Catalina no ha aparegut. Tampoc ho fa la setmana següent, ni l’altra, ni l’altra, ni l’altra, ni l’altra, ni l’altra… El senyor Tomàs primer es preocupa, per això es deixa caure prop del carrer on un dia ella va dir que vivia, però ni rastre del seu carro. No és fins després de molts dimecres, que un dia tocant la pera, algú li pica per darrere l’espatlla.

– M’encanta la temporada de préssecs.

És ella, però alhora no ho és. La senyora Catalina s’ha operat: s’ha fet uns llavis molsuts que semblen de vellut, una pell estirada que no dibuixa ni una rascada, els cabells se’ls ha tenyit de ros, un ros tan ros que sembla un pollastre. I els pits. Mare de Deu, quins pits: semblen dues síndries que al senyor Tomàs se li fan violents de tan a prop, ell els prefereix de la mida dels préssecs, que amb una mà ja d’allò. Ah, i s’ha posat cul, gros com un meló. I vesteix amb una faldilla arran de figa. 

– No t’havia reconegut.

– M’he traslladat.

– M’ho imaginava. 

– També m’he operat.

– M’ho he imaginat. 

– Tu, en canvi, estàs igual!

– Segueixo buscant préssecs.

– I aquests d’aquí… Estan bons?

El senyor Tomàs s’ho ha de pensar dues vegades abans de respondre.

– Aquests d’aquí encara no els he tocat.

[geraalgm]

•𝙁𝙍𝙄𝘾𝘼𝙉𝘿𝙊𝙉𝙀𝙏• [...] A voltes observo a l'espill aquest encens que irradia ma mirada, a voltes desitjo buidar-la i fer-ne dels opacs límits: muntanya; del sender del compartir sis empremtes i de la pausa del respir mentre sona Dear Evan Hansen, carícia i responsabilitat afectiva. Imagino encuriosit/da el color de les pedres dels rastres de Vallbona, somric pensant l'olor que desprèn el terra humit després d'una tempesta observada des del vidre de la cuina amb un lemon pie al forn i unes mans que retenen rastres. A voltes et lleves Lisístrata i fas de la plaça de maig un crit de força que neix de l'arrel del record i avança amb la força del canvi fins a derrocar tot objecte patriarcal que et negues a acceptar. El bosc primaveral dels teus ulls xiuxiueja constant i deixant constància de la princesa cavaller que carregues i empoderes entre rastres grocs, i gana de llibertat i lluita. A voltes seuria al teu davant silenciosament, com cauen les fulles no perennes, contemplant totes les històries que explica el teu mirar i així callar tota sentència que s'allunyi de la teva realitat i no faci justícia. D'altres enboiraria tot record enfosquit per trobar un espai de calma i cures on les tres compartit les voltes de la vida allunyades de sorolls estridents mentre compartim sushi o pizza. A voltes voldria trencar la bassa estancada, fer del camí riera i gaudir del fluir de l'aigua que raja per sentir-la intensa i viva, perquè no em falta consciència per avançar la imatge de l'aigua escolant-se per la terra humida fent germinar llavors i sent nosaltres partíceps. I així, entre voltes i voltes, es va alçant l'enfiladissa verda circular que alça algunes lletres teves, algunes meves i d'altres nostres. [...] 𝘗𝘦𝘳 𝘭'𝘈𝘧𝘳𝘪𝘤𝘢 𝘥𝘦 𝘭𝘢 𝘎𝘦𝘳𝘢𝘭. 🌹 𝗔𝘂𝘁𝗼𝗿𝗮: @olza_olzeta . Gràcies per volcar-t'hi i fer de la nostra vivència confinada, un moment màgic. 💜 @africa.alonso.bada Gràcies per fer que els versos d'aquest poema es convertissin en més que una realitat somniada. T'estimo molt, tresoret. 💕 (at Vallbona de les Monges) https://www.instagram.com/p/CEKLXReHYRR/?igshid=17hhg0bkzg2ee

[cucullas]

Football and music | The Ballad of Paco Alcacer 

Romances are sort of medievals ballads from the Iberian Peninsula, of popular origin, they have no set lenght. Death, love and family or supernatural elements come to live in this poems.

Following the tradition, this song tells a tragic story. When he played for Valencia FC as a young man Paco Alcacer's dad suffert from a heart attack after one of his games when he had scored against Roma, he died. The metaphors, the narrative technique, the relative liberties with reality and a typical Valencian rhythm using castanets manage to nail the Romance genre.   [Lyrics below.]

Ara farem la cançó                               Now we will sing the song  del més trist de tots els gols               of the saddest goal of all  o almenys dels que n'he vist jo           at least of all I’ve seen O almenys dels que n'he vist jo          at least of all I’ve seen Sentiu la cançó de dol                        Hear this mourning song de Paco Alcácer i el gol                      of Paco Alcacer and the goal on es va amagar la mort,                     where Death was well hid on es va amagar la mort.                     where Death was well hid

Era el primer que marcava                  It was the first one he scored davant la seua afició                           In front of his supporters i ell encara el celebrava                      And he was celebrating still quan el va trair la sort                         when Luck abandoned him quan el va trair la sort                         when Luck abandoned him  Trenta mil cors beneïen                      Thirty thousand heart were blessing  aquell xicot de Torrent                        that boy from Torrent però un dels cors es va fonder                      but one of the hearts melted  com un ciri cara al vent,                      as a candle with blowing wind com un ciri cara al vent.                      as a candle with blowing wind  Son pare moria a l'estadi,                    His father died at the stadium encara als ulls aquell gol,                    the goal still on his eyes el primer gol que ell marcava              It was the first he one scored  i on es va amagar la mort.                   There, Death was well hid

Des d’eixa nit quan fa gol                               Since that night, when he scores alça els dits, alça els dits, alça els dits             his fingers raise, his fingers raise assenyalant cap amunt,                                  pointing above al cel que segur que son pare ha escollit       to Heaven where his father is, for sure I sempre que clava un gol                               and always, when he scored alça els dits, alça els dits, alça els dits,            his fingers raise, his fingers raise que al cel que cobrix la gespa                        point to the sky above the field son pare s’assenta per vore els partits.          where his father sets to watch the game.

I tornarà a xafar l’àrea                                     Again, he will enter in the area desmarcant-se dels centrals,                          get away from the defence i davanter i pilota                                            and the striker and the ball es tornaran a ajuntar.                                      will meet again

Des d’eixa nit quan fa gol                               Since that night, when he scores alça els dits, alça els dits, alça els dits             his fingers raise, his fingers raise assenyalant cap amunt,                                  pointing above al cel que segur que son pare ha escollit.      to Heaven where his father is, for sure I sempre que clava un gol                              and always, when he scored alça els dits, alça els dits, alça els dits,            his fingers raise, his fingers raise que al cel que cobrix Mestalla                         point to the sky above the Mestalla son pare té grada per vore els partits.            his father has a reserved seat for his games

Esta ha sigut la cançó                         And this was the song del més trist de tots els gols               of the saddest goal of all  o almenys dels que n'he vist jo.          at least of all I’ve seen O almenys dels que n'he vist jo.         at least of all I’ve seen I és una cançó de dol                         It’s a mourning song perquè ningú oblide el gol                  for all to remember the goal on es va amagar la mort.                     where Death was well hid On es va amagar la mort.                    where Death was well hid

[rosercabre]

Gener

Diumenge 31

Mai no hi ha només un gener i en els d’aquest, m’hi he perdut. La constant, però: la vergonya que m’espanta la panxa. Obro la boca i ni el vent d’avui, gruixut i possible, me l’escampa. 

Dissabte 30

Posar un peu a Mart, desfer la carretera per no tornar.

Divendres 29

Dic que estàs millor, que ja menges salsitxa mentre jo llegeixo sobre el dret a l’oxigen, per exemple.

Dilluns 25 - Dijous 28

La filla em bull als braços una nit llarga tres dies. La por sempre m’espanta a Montbau. Qui vol passar per això cada vegada que el cos dels fills s’inflama? Qui vol dir-se mama cada dia que queda?

Diumenge 24

Vull recordar-te assenyalant qualsevol flor groga i dient que els girasols et fan content, mama, i també explicant-me, convençut, que si l’estàtua del parc alça els braços és per espantar les gavines, que són dolentes, mama.

Dissabte 23

Diu que ja no li agraden els migdies i a mi em fa llàstima. No tanco els ulls ni ignoro les hores que puc tocar. 

Divendres 22

Tant forat i ganes d’omplir-lo. Sense pala, mai amb pala.

Dijous 21

No sé on aprendran a llegir els fills.

Dimecres 20

Hauria de pensar en Mart i mira’m, passant l’estona amb Dafne. 

Dimarts 19

Un nus a l’os i el nervi obert i estimar aquests dies igualment, em passa.

Dilluns 18

Entre els marges i les carreteres, el lloc que sé habitar. 

Diumenge 17

A Sant Gervasi dic que per força han de ser tots aquells anys d’Escuela Departamental de Puericultura abandonada els que em van dur, per exemple, al Six Flags de New Orleans post-Katrina. 

Dissabte 16

Em fa mal — el queixal i tornar a aquella platja. Un em prem la geniva, l’altra se’n fot del meu intentar posar mandra als records dels dies lliures. 

Divendres 15

Han dit: l’hem d’arrencar i farà mal. 

Dijous 14

He dit: aquesta dona és un mal de queixal. 

Dimecres 13

Donna Haraway fent margeres.

Dimarts 12

No has bufat perquè el teu germà sí que en sap però has menjat pastís a cullerades i has rigut mentre cantàvem. Ets la nostra joia i quan ho dic, la veu em canta. Veure-te’ls fer tots, filla, voldria.

Dilluns 11

Aquesta matinada fa un any que la lluna et va empènyer, filla que aquesta no em deixes dormir-la. 

Diumenge 10

Sobre això de les cases i de les maneres de parlar: és tan important tenir sostre com tenir la possibilitat d’assenyalar-lo i dir és (a sobre) meu.

Dissabte 9

Plou i no és un ploure blanc i només ens queda comptar els bassals que hi ha entre nosaltres i la fàbrica que un dia vam pensar que ens veuria créixer i ara sabem que ens veurà marxar. N’hi ha vora vuitanta i al tercer ja tenim els mitjons xops. Tornem a casa que és només una manera de parlar. 

Divendres 8

Dic: sí, tornaria a l’hivern del 2003 i no, no m’hi quedaria. Seria només una nit i seria totes les nits que van ser. De pedres a la finestra, de noranta centímetres mai dormits, de roba estripada en una cantonada, d’estimar en italià sense saber-ne prou, de saber-ne prou com per no tenir pressa per despertar. 

(Això d’avui és culpa de la Sally Rooney, un altre cop)

Dijous 7

Torno a la casa que tenia un sostre que havia oblidat. Hi ha pols i una fotografia damunt la taula. Hi som totes dues quan érem com els fills. Ha de voler dir alguna cosa. Vull dir: ahir, avui, demà. Sempre és el mateix, aquest anar tirant cap a la incertesa amb l’únic saber del que hem passat. Surto al pati i demano que m’hi facin un forat. 

Dimecres 6

És el seu dia i no és la meva nit. 

Dimarts 5

El fill té por del carbó. Li dic que tenim les mans netes i no ens les hem rentat. 

Dilluns 4

La filla se’n va sola passadís enllà. Li dic fins aviat i m’assec a esperar-la.

Diumenge 3

Més mar: el del capvespre als confins de la ciutat. Palmeres i ferides l’acompanyen o em complanyen, ja no ho sé. 

Dissabte 2

Per cert: abans del mar hi ha els marges i em són trinxera i ja ho sabia. 

Divendres 1

Havia de ser lleuger, tornar, però el record del viatge se’m fa candau a l’estómac. Peso i la boira m’enfonsa. No és tristor: és pànic de saber que no. Que no era com la tornada que jo tenia al cap. Al cap hi busco el que no tinc: l’empenta del mar d’ahir. 

[aliguesdecatalunya]

#Repost @tallerarnaucodina • • • • • • Tinc l’honor d’haver estat l’encarregat de dur a terme la creació de l’Àliga de Vilanova. L’Àliga de Vilanova és una interpretació del Milà Reial. L’Àliga de Vilanova és austera, prescindeix de tota pompositat i detall, substituint així les plomes individuals, per volums i contorns que defineixen les línies mestres de l’àu, i que permeten desplaçar el centre d’atenció cap a la cara, on dos ulls et miren sempre, miris des de l’angle que la miris. La vista frontal està plantejada per transmetre majestuositat i serenor, al utilitzar les línies verticals del coll com un element d’aplom i equilibri, i que alça la figura fins a la vista contra picada. La vista lateral aporta dignitat i honestedat, fruit de la síntesi de formes i la canalització del focus d’interès cap al cap, detallat i expressiu. L’escut de la ciutat està realitzat en ferro, un metall modest però imprescindible i que ha donat forma al món que coneixem. L’Àliga no duu les ales desplegades, ni s’alça damunt de cavallets al ser plantada, no busca la grandiositat, sinó la proximitat, podent així ser acariciada pels nens i nenes al llom dels seus pares. La pintura vol reflectir tot alló implícit que no expressa per si sola la forma, amb tonalitats càlides, símbol de la vitalitat, reflexos daurats, símbol de la eternitat, i l’acabat brillant que reflexa el seu entorn, la seva gent i la seva vila. En l’aspecte tècnic, té un pes de 35kg, i un sistema de portador únic dissenyat a mida. Fotos de @xavixm __________________________ #AligaDeVilanova #AligaDeVilafrancaDelPenedes #AligaDeCatalunya #AliguesDeCatalunya #AliguesDeCat #Aliga #Aguila #Aguiles #Aligues #CulturaCatalana #FestesDeCatalunya #BestiariPopular #FiguresZoomorfiques #ImatgeriaFestiva #CulturaPopular #BestiariFestiu #BallDeLAliga https://www.instagram.com/p/CAMtIGWokW3/?igshid=5aj023z35zot

[aliguesdecatalunya]

#Repost @tallerarnaucodina • • • • • • Tinc l’honor d’haver estat l’encarregat de dur a terme la creació de l’Àliga de Vilanova. L’Àliga de Vilanova és una interpretació del Milà Reial. L’Àliga de Vilanova és austera, prescindeix de tota pompositat i detall, substituint així les plomes individuals, per volums i contorns que defineixen les línies mestres de l’àu, i que permeten desplaçar el centre d’atenció cap a la cara, on dos ulls et miren sempre, miris des de l’angle que la miris. La vista frontal està plantejada per transmetre majestuositat i serenor, al utilitzar les línies verticals del coll com un element d’aplom i equilibri, i que alça la figura fins a la vista contra picada. La vista lateral aporta dignitat i honestedat, fruit de la síntesi de formes i la canalització del focus d’interès cap al cap, detallat i expressiu. L’escut de la ciutat està realitzat en ferro, un metall modest però imprescindible i que ha donat forma al món que coneixem. L’Àliga no duu les ales desplegades, ni s’alça damunt de cavallets al ser plantada, no busca la grandiositat, sinó la proximitat, podent així ser acariciada pels nens i nenes al llom dels seus pares. La pintura vol reflectir tot alló implícit que no expressa per si sola la forma, amb tonalitats càlides, símbol de la vitalitat, reflexos daurats, símbol de la eternitat, i l’acabat brillant que reflexa el seu entorn, la seva gent i la seva vila. En l’aspecte tècnic, té un pes de 35kg, i un sistema de portador únic dissenyat a mida. Foto de @xavixm __________________________ #AligaDeVilanova #AligaDeVilanovaILaGeltru #AligaDeCatalunya #AliguesDeCatalunya #AliguesDeCat #Aliga #Aguila #Aguiles #Aligues #CulturaCatalana #FestesDeCatalunya #BestiariPopular #FiguresZoomorfiques #ImatgeriaFestiva #CulturaPopular #BestiariFestiu #BallDeLAliga (en Vilanova i la Geltrú) https://www.instagram.com/p/B_rR1ZZo2zW/?igshid=74yfgn15u45k

[aliguesdecatalunya]

#Repost @tallerarnaucodina • • • • • • Tinc l’honor d’haver estat l’encarregat de dur a terme la creació de l’Àliga de Vilanova. L’Àliga de Vilanova és una interpretació del Milà Reial. L’Àliga de Vilanova és austera, prescindeix de tota pompositat i detall, substituint així les plomes individuals, per volums i contorns que defineixen les línies mestres de l’àu, i que permeten desplaçar el centre d’atenció cap a la cara, on dos ulls et miren sempre, miris des de l’angle que la miris. La vista frontal està plantejada per transmetre majestuositat i serenor, al utilitzar les línies verticals del coll com un element d’aplom i equilibri, i que alça la figura fins a la vista contra picada. La vista lateral aporta dignitat i honestedat, fruit de la síntesi de formes i la canalització del focus d’interès cap al cap, detallat i expressiu. L’escut de la ciutat està realitzat en ferro, un metall modest però imprescindible i que ha donat forma al món que coneixem. L’Àliga no duu les ales desplegades, ni s’alça damunt de cavallets al ser plantada, no busca la grandiositat, sinó la proximitat, podent així ser acariciada pels nens i nenes al llom dels seus pares. La pintura vol reflectir tot alló implícit que no expressa per si sola la forma, amb tonalitats càlides, símbol de la vitalitat, reflexos daurats, símbol de la eternitat, i l’acabat brillant que reflexa el seu entorn, la seva gent i la seva vila. En l’aspecte tècnic, té un pes de 35kg, i un sistema de portador únic dissenyat a mida. Fotos de @xavixm __________________________ ##AligaDeVilanovaI #AligaDeVilanovaILaGeltru #AligaDeCatalunya #AliguesDeCatalunya #AliguesDeCat #Aliga #Aguila #Aguiles #Aligues #CulturaCatalana #FestesDeCatalunya #BestiariPopular #FiguresZoomorfiques #ImatgeriaFestiva #CulturaPopular #BestiariFestiu #BallDeLAliga (en Vilanova I La Geltru,Vng) https://www.instagram.com/p/B_g8YZ1Ikrf/?igshid=bgpuz3tb4hji

[aliguesdecatalunya]

#Repost @tallerarnaucodina • • • • • • Tinc l’honor d’haver estat l’encarregat de dur a terme la creació de l’Àliga de Vilanova. L’Àliga de Vilanova és una interpretació del Milà Reial. L’Àliga de Vilanova és austera, prescindeix de tota pompositat i detall, substituint així les plomes individuals, per volums i contorns que defineixen les línies mestres de l’àu, i que permeten desplaçar el centre d’atenció cap a la cara, on dos ulls et miren sempre, miris des de l’angle que la miris. La vista frontal està plantejada per transmetre majestuositat i serenor, al utilitzar les línies verticals del coll com un element d’aplom i equilibri, i que alça la figura fins a la vista contra picada. La vista lateral aporta dignitat i honestedat, fruit de la síntesi de formes i la canalització del focus d’interès cap al cap, detallat i expressiu. L’escut de la ciutat està realitzat en ferro, un metall modest però imprescindible i que ha donat forma al món que coneixem. L’Àliga no duu les ales desplegades, ni s’alça damunt de cavallets al ser plantada, no busca la grandiositat, sinó la proximitat, podent així ser acariciada pels nens i nenes al llom dels seus pares. La pintura vol reflectir tot alló implícit que no expressa per si sola la forma, amb tonalitats càlides, símbol de la vitalitat, reflexos daurats, símbol de la eternitat, i l’acabat brillant que reflexa el seu entorn, la seva gent i la seva vila. En l’aspecte tècnic, té un pes de 35kg, i un sistema de portador únic dissenyat a mida. Fotos de @xavixm __________________________ #AligaDeVilanovaILaGeltru #AligaDeVilanovaI #AligaDeCatalunya #AliguesDeCatalunya #AliguesDeCat #Aliga #Aguila #Aguiles #Aligues #CulturaCatalana #FestesDeCatalunya #BestiariPopular #FiguresZoomorfiques #ImatgeriaFestiva #CulturaPopular #BestiariFestiu #BallDeLAliga https://www.instagram.com/p/B_eZQJQIxj-/?igshid=1dmywdsf9pdti

[aliguesdecatalunya]

#Repost @tallerarnaucodina • • • • • • Tinc l’honor d’haver estat l’encarregat de dur a terme la creació de l’Àliga de Vilanova. L’Àliga de Vilanova és una interpretació del Milà Reial. L’Àliga de Vilanova és austera, prescindeix de tota pompositat i detall, substituint així les plomes individuals, per volums i contorns que defineixen les línies mestres de l’àu, i que permeten desplaçar el centre d’atenció cap a la cara, on dos ulls et miren sempre, miris des de l’angle que la miris. La vista frontal està plantejada per transmetre majestuositat i serenor, al utilitzar les línies verticals del coll com un element d’aplom i equilibri, i que alça la figura fins a la vista contra picada. La vista lateral aporta dignitat i honestedat, fruit de la síntesi de formes i la canalització del focus d’interès cap al cap, detallat i expressiu. L’escut de la ciutat està realitzat en ferro, un metall modest però imprescindible i que ha donat forma al món que coneixem. L’Àliga no duu les ales desplegades, ni s’alça damunt de cavallets al ser plantada, no busca la grandiositat, sinó la proximitat, podent així ser acariciada pels nens i nenes al llom dels seus pares. La pintura vol reflectir tot alló implícit que no expressa per si sola la forma, amb tonalitats càlides, símbol de la vitalitat, reflexos daurats, símbol de la eternitat, i l’acabat brillant que reflexa el seu entorn, la seva gent i la seva vila. En l’aspecte tècnic, té un pes de 35kg, i un sistema de portador únic dissenyat a mida. Fotos de @xavixm __________________________ #AligaDeVilanovaILaGeltru #AligaDeVilanova #AligaDeCatalunya #AliguesDeCatalunya #AliguesDeCat #Aliga #Aguila #Aguiles #Aligues #CulturaCatalana #FestesDeCatalunya #BestiariPopular #FiguresZoomorfiques #ImatgeriaFestiva #CulturaPopular #BestiariFestiu https://www.instagram.com/p/B1CKH8KBM7f/?igshid=i827ii5yhbi9

[aliguesdecatalunya]

#Repost @tallerarnaucodina • • • • • • Tinc l’honor d’haver estat l’encarregat de dur a terme la creació de l’Àliga de Vilanova. L’Àliga de Vilanova és una interpretació del Milà Reial. L’Àliga de Vilanova és austera, prescindeix de tota pompositat i detall, substituint així les plomes individuals, per volums i contorns que defineixen les línies mestres de l’àu, i que permeten desplaçar el centre d’atenció cap a la cara, on dos ulls et miren sempre, miris des de l’angle que la miris. La vista frontal està plantejada per transmetre majestuositat i serenor, al utilitzar les línies verticals del coll com un element d’aplom i equilibri, i que alça la figura fins a la vista contra picada. La vista lateral aporta dignitat i honestedat, fruit de la síntesi de formes i la canalització del focus d’interès cap al cap, detallat i expressiu. L’escut de la ciutat està realitzat en ferro, un metall modest però imprescindible i que ha donat forma al món que coneixem. L’Àliga no duu les ales desplegades, ni s’alça damunt de cavallets al ser plantada, no busca la grandiositat, sinó la proximitat, podent així ser acariciada pels nens i nenes al llom dels seus pares. La pintura vol reflectir tot alló implícit que no expressa per si sola la forma, amb tonalitats càlides, símbol de la vitalitat, reflexos daurats, símbol de la eternitat, i l’acabat brillant que reflexa el seu entorn, la seva gent i la seva vila. En l’aspecte tècnic, té un pes de 35kg, i un sistema de portador únic dissenyat a mida. Fotos de @xavixm __________________________ #AligaDeVilanovaILaGeltru #AligaDeVilanova #AligaDeCatalunya #AliguesDeCatalunya #AliguesDeCat #Aliga #Aguila #Aguiles #Aligues #CulturaCatalana #FestesDeCatalunya #BestiariPopular #FiguresZoomorfiques #ImatgeriaFestiva #CulturaPopular #BestiariFestiu https://www.instagram.com/p/B0xZHFBh24J/?igshid=1vknmw5excyrj