#PASSEJANT

[useless-catalanfacts]

This is my favourite summer song this year 🐢 (sorry sea turtles, we'll be back for the phone in September)

Sexenni is a pop band from Lleida who makes lots of music with fun lyrics. In this one, the singer gets rid of his boring job.

Lyrics in Catalan (blue) and translation to English:

Fa molt temps que ja no tinc cap nou record inèdit

M'arrossego i em limito a navegar

Repetint el mateix vídeo com un loco cinèfil

El problema és que aquest trasto no em pot despentinar

It's been a long time now that I don't have any new unprecedented record

I drag myself and I'm limited to sailing

repeating the same video like a mad cinephile

The problem is that this thingy cannot mess my hair up [note: this reference to hair is a way of saying "get wild" or that nothing can surprise him anymore]

Em vaig fer el mort i m'he venut el sarcòfag a crèdit

I surto amb el Blanco Herrera a les esqueles de l'As

Amb els diners em vaig comprar un bitllet genèric

Per tal de tornar al lloc on sempre he volgut estar

I pretended to be dead and I have sold my sarcophagus on credits

And my name is next to Blanco Herrera's in the As' obituaries page [note: As is a Spanish sports newspaper]

With the money I bought a generic ticket

To go back to the place where I've always wanted to be

#Chorus:#

#M'he posat de to del mòbil el soroll que fan les copes

Així no es distingeixen si em volen trucar

Si em volen trucar

Tiro el mòbil per la borda per a fer-lo callar

#I have changed my cellphone's ringtone the sound of cheering glasses [🥂]

So it's undistinguishable if they call me

If they call me

I throw the phone overboard to make it shut up

I ara brinden les tortugues bussejant per la mar

Para-bara, pa, para-bara

I tremola la coberta si ens escolten cantar

Para-bara, pa, para-bara#

And now the turtles scuba diving in the sea drink a toast

La la la la

And the deck trembles if they hear us sing

La la la la#

I ara la tortuga aguanta al jefe amb la turra

Li posen dates límit i neda per cobrar

Jo he trobat el millor clima al bell mig de l'huracà

I amb el cant de les sirenes em deixo emportar

And now the turtle puts up with my boss and his pestering

They give it deadlines and it swims to get paid

I have found the best climate in the very centre of the hurricane

And I let the mermaid's song take me

Puja el sol, que és allà on la vida crema

Un banyet sense pudors passejant per la platgeta

I quan ja és fosc ballem la marimorena

Noto com la pell cada dia és més morena

The sun comes up, that's where life burns

A little bathe without shame, taking a walk on the little beach

And when it's dark we dance the "Marimorena"

I can feel how my skin is darker every day

#Repeat chorus#

Mai tindré allò que desitjo, és igual per on passa

Tot allò que necessito està entre el cel i la platja

Que s'enlairi l'avió, jo segueixo de festa

Del final del sopar, fins que acabi la gresca

La nostra veu va pujant com la marea

I'll never have what I wish for, it doesn't matter where it passes by

Everything I need is between the sky and the beach

May the airplane take flight, I'm still partying

From the end of dinner until the party ends

Our voices keep going up like the tides

#Repeat chorus#

[mufibarridelport]

Foto que em va fer el meu amic Pol fa un parell de dies. Vam anar passejant fins la punta del Miracle i vam tornar, tot xerrant. De tornada ens vam trobar aquets gats i un d'ells es va deixar toquetejar una mica. Tot just després va vindre una altra penya i també el van tocar (això no em va agradar).

Feia molta calor i vam beure un parell de cerveses que ens van servir molt amablement amb dos pintxos; un de formatge i l'altre de fuet. La calor va fer que els pintxos no tinguessin massa bon aspecte però estaven prou bons i em van sentar bé (m'els vaig menjar jo els dos)

Bona tarda lectors!! Adéu.

[ximo220550]

LA SEÑORA POTTER NO ES EXACTAMENTE SANTA CLAUS

De matinada, passejant pel costat del riu Xúquer i assegut en un banc he començat a llegir:

LA SEÑORA POTTER NO ES EXACTAMENTE SANTA CLAUS

LAURA FERNANDEZ

Sinopsis de LA SEÑORA POTTER NO ES EXACTAMENTE SANTA CLAUS

*Premio Las librerías Recomiendan 2021 de ficción*

*Premio Finestres de Narrativa en Castellano 2021*

*Premio El Ojo Crítico de Narrativa 2021*

*Premio Kelvin 505 a mejor novela original en castellano publicada por primera vez en España en 2021*

*Mención especial Premis Ciutat de Barcelona 2021*

UNO DE LOS LIBROS DEL AÑO SEGÚN LA VANGUARDIA, ABC y EL MUNDO

"Mi libro favorito de este año. Me reí, llore, me deslumbró. Favorito total." Mariana Enriquez

La fama de la desapacible Kimberly Clark Weymouth, una pequeña ciudad eternamente aquejada por heladas ventiscas y mucha nieve, y donde Louise Feldman ambientó el clásico infantil La señora Potter no es exactamente Santa Claus, permitió a Randal Peltzer abrir una exitosa tienda de souvenirs. Cada día, la ciudad recibe a lectores de la excentrica escritora y, a regañadientes,vive de ella. Pero ¿que pasaría si, harto de un destino que no ha elegido, Billy, hijo de Randal, decidiese cerrar la tienda para mudarse a otra ciudad? ¿Podría Kimberly Clark Weymouth permitirse dejar de ser el lugar que ha sido siempre y convertirse en otra cosa?

[amateurchefstuff]

33a Fira de Sant Ponç - Cànoves i Samalús

Dies 11 i 12 de maig del 2024 Cànoves i Samalús  (Vallès Oriental) Mostra d’herbes remeieres i productes naturals al peu del Montseny durant el cap de setmana més proper a l’11 de maig. Una festa popular d’arrel tradicional durant la qual herbolaris i recol·lectors de flors i plantes medicinals, així com artesans de l’alimentació i pagesos de la zona, ofereixen al passejant els seus productes en…

[blogrefelet]

Passejant

35mm- kodac ultramax 400 asa- fujica STX 1N Sempre li agradava tornar per passejar-se pels seus porxes

[objecteiespai]

23è Cap de Setmana Ibèric

7 i 8 d'octubre del 2023

Qui és qui a a la societat ibèrica?

L’arqueologia avança i cada cop coneixem als ibers amb més detall: com s’organitzava el territori, com es col·locaven les cases dins les ciutats i què s’hi feia al seu interior, com funcionaven el comerç i l’intercanvi, i com van aparèixer les capes socials amb rols definits, tant d’estament com de gènere.

El dels ibers és un món ple d’incògnites, enigmes i textos sense desxifrar, i preguntar-se qui era cadascú, com eren aquells individus, és una tasca difícil, una aventura que ens exigeix fer ús de la imaginació. Per abordar aquesta pregunta els membres de la Ruta dels Ibers hem preparat una sèrie d’activitats i visites que ens aproparan a prínceps, pageses, comerciants, artesans, guerrers, teixidores... En definitiva, a les dones i als homes que varen habitar els mateixos espais que nosaltres fa més de dos mil anys.

Perquè, curiosament, els ibers ens desconcerten per lo distinta que devia ser la seva vida de la nostra, i alhora ens atrauen perquè, passejant per les restes d’un jaciment o davant la vitrina d’un museu, ens els sentim propers, sentim que podríem ser nosaltres.

Us convidem a viure aquest sentiment en el vint-i-tresè Cap de Setmana Ibèric

Per tothom qui vulgui compartir aquesta festa que s'aproxima, podeu compartir les vostres experiències i grans moments a través del hashtag #csi_ibers!

[lesfoteses]

Brasil dia 10: les putes granotes

Dimecres 23 d'agost del 2023

Escric aquestes paraules des d'una cabanya perduda pels boscos de l'Amazones. Ja hem començat l'Antonio Jungle Tour, tot i que el nostre guia no es diu Antonio sinó Leo. No són ni les 14h i fot una calor que ni a Andalusia. Potser la humitat és del 95%, no és broma, és escandalós com es pot arribar a suar. Tot el matí l'hem dedicat a arribar fins aquí en cotxes, hem fet transbord de jeep i tot! De l'hostal hem marxat un grupet d'unes 10 persones, però només nosaltres cinc farem nit en aquestes cabanyes del mig de la selva amazònica, la resta del grup avui dormen en hamaques i demà en unes altres cabanyes. Tot això ho dic perquè m'ha sabut una mica de greu no coincidir amb la resta de la gentada, hi havia dos italians de 34 anys majos, una parella sènior que anaven disfressats iguals amb roba de Dora l'Exploradora, i algú més que no m'he esforçat a retenir les seves cares. De tota aquesta gentada ens n'hem separat durant el transbord de cotxes, llavors a nosaltres ens han dut per unes carreteres de puta pena fins les cabanyes del Leo i el Samba.

Fa tanta calor que la Clara gairebé es desmaia. És que clar, ens hem llevat a les 6 i des de llavors que no menjàvem res. I estem tan deshidratades també... un drama. El Leo ens ha ensenyat la finca i l'hort de plantes aromàtiques i medicinals del veí, i després hem dinat capicuru (peix típic) amb arròs i pasta. Quanta, quanta gana! I que bo que estava. Després: temps lliure, que és el que estic aprofitant per escriure fins aquí.

---

Són les 20:45h i ja estem al llit. Jo amb la Laia, al de matrimoni, tot i que tenim llitera però ja us dic que no la penso fer servir, dormirem juntes. Per què? Doncs comencem pel principi: després de descansar a la cabanya havíem d'anar a veure els ocells des d'una canoa per l'afluent de l'Amazones que dona a la nostra cabanya, que diguem. Abans de sortir, he pensat "calla, aprofito per cagar així la feina feta...". Total, que cago. I m'eixugo, i m'aixeco... i estiro de la cadena... i plop. Una cosa marró que surt de dins del vàter i es queda a la tassa. El primer que penso "quina vergonya, la caca ha sortit del vàter". Però allò que m'hi fixo bé... i és UNA PUTA GRANOTA. No era un cagarro era una granota, petita però marroneta, viva! Ha saltat des de dins!! He fotut un crit que gairebé mato la Laia, fins i tot ens han sentit des de la caseta del costat on dormen les altres. Ens ha costat una estoneta alliberar la granota amb la paperera de l'habitació, hem aprofitat la bossa de plàstic per treure-la.

Llavors hem anat a fer l'activitat, una mica turbades pel que acabava de passar però tot ok. El Leo ens ha dut en canoa pel riu per anar a veure micos, ocells i dofins. Pleno absoluto. Hem vist de tot! Només l'Eli ha portat binocles i la Laia la càmera bona, mare meva tindrem fotos del viatge per parar un tren. Sort que venia el Leo, no només perquè és l'únic que sap fer anar una canoa sinó perquè ens anava indicant cap on havíem de mirar. Ah! I hem vist i fotografiat un parell de peresosos!!! Moníssims! Eren dificilíssims de veure perquè es camuflen de puta mare. Ha estat preciós. De tornada a sobre hem enxampat la Golden Hour i ha estat potser la posta de sol més bonica que he vist mai. Espero viure molts anys i lúcida per recordar-la per sempre més! Un silenci, uns colors, una de sons d'animals...! Brutal, és espectacular. L'Eli ha fet una reflexió que m'ha agradat: "mentre nosaltres a Barcelona ens estiguem rallant per qualsevol merda, aquí el Leo continuarà passejant tranquil·lament en canoa buscant micos". La vida segueix, i aquí la vida que segueix és aquesta. Meravellós.

Quan hem tornat d'aquest bonic somni ha passat el que passa sempre, una de cal y otra de arena. Hem entrat al lavabo de la nostra caseta i oh... què hi havia? Una altra granota. Otra vez el susto, el moment de "què fem ara" i el tràgic final d'haver de posar l'animal dins de la bossa per alliberar-lo. Ho hem hagut de fer dues vegades més perquè n'hem descobert més, de granotetes. Normal, entren per tot arreu, és una casa de fusta de llistons amples que deixen veure el terra de sota. El millor ha estat quan hem cridat a les altres perquè vinguessin a ajudar-nos i la resposta de la Clara ha sigut "no, si aquí en tenim cinc". Les granotes poblen aquest campament. El Leo ens ha dit que no són verinoses i que no hem de patir. Però a mi el que em fa cosa és que se'm fiquin a la boca. La resta me la suda.

Després de sopar (que per cert tot està boníssim) a les 19h, hem sortit a veure els caimans. Fa respecte perquè hem tornat a la canoa (tenim el puto cul quadrat de tant seure i tanta incomoditat) i des d'allà el Leo anava enfocant a la costa per veure els ullets dels caimans reflectides. Bon cangüelo. La Clara tenia molta por. Es veu que -ens ha dit el Leo- els caimans més grossos fan 6 metres i els petits entre un i dos. Pels ulls, el Leo ha sabut que en teníem un de gran just davant, hem fet mitja volta.

Quan hem tornat a les habitacions, OH NO LA PESADILLA. Ens esperaven un arsenal de granotetes dins del lavabo, preparades al mirall i al telèfon de la dutxa per saltar-nos a la puta cara. Surten del vàter. Hem decidit doncs dormir al mateix llit, així ens sentim més protegides. A la Laia també li fan jerna. I mira que la Laia és una exploradora nata. Ah, i deixarem el ventilador encès tota la nit pes espantar els mosquits, perquè joder, hem vingut cagades pels mosquits però qui se'n recorda ara dels putos aquests quan tens l'habitació plena de granotes??

[canalsart]

Ruta per les galeries d’art de Sant Cugat

Dissabte dia 17 de juny, de 2023 a les 12 h. Punt d’inici de la ruta:

Canals Galeria d'Art c/ d’Orient 24 Sant Cugat.

Sant Cugat compta amb nombroses galeries d’art i ara, tot passejant per la ciutat visitem els seus espais d’art. És una activitat organitzada per la GAC amb l’ànim d’estimular les visites a les galeries d��art.

Condueix el recorregut crític d’art Rafa Burgos. Inscripcions a: infogaleria@canals-art.com Activitat gratuita

[xribalta]

Passejant per Igualada

[iamkrisis]

Al mar!

Common People, la gent normal.

Outra vez, é diferente.

(novo slogan!)

Para anotar no calendario: o pasado domingo día 5 de febreiro.

O Tambre tamén vai dar o mar.

Tu i jo hem sopat en bons restaurants,

tu i jo hem ballat a la llum d’un fanal,

tu i jo volàvem en un Ford Fiesta groc,

tu i jo hem cantat a la vora del foc,

tu i jo hem buscat coses similars,

tu i jo hem tingut el cap ple de pardals,

tu i jo dalt de la nòria,

tu i jo i la nostra història,

però tu i jo no ens hem banyat mai al mar.

al mar, al mar…

al mar, al mar…

al mar, al mar…

al maaaaaar…

Plantem les tovalloles, convido a un gelat,

juguem a pala grega, esquivant passejants.

A l’horitzó es divisen les veles

d’uns nens que fan optimist a la cala del costat.

Dormo una estona, que bufa de mar, al mar…

així estirada se’t veu espectacular

llarga i blanqueta a la sorra llegint

intrigues vaticanes de final inesperat.

És abusiva tanta calor.

T’incorpores i et poses bé el banyador,

amb un peu calcules com està l’aigua

i tot esta llest per tal que entrem al mar.

al mar, al mar…

al mar, al mar…

al mar, al mar…

al maaaaaar…

Així doncs si un dia vens i passes per aquí,

i si malgrat la feina trobem un matí,

no em perdonaria mai, no podria assumir,

no agafar-te amb la moto i que no féssim camí,

molt lluny d’aquí, a l’altra banda del món,

hi ha un xiringuito amb quatre pins al fons,

tu i jo asseguts a la barra d’un bar,

sona bona música i som davant del mar.

al mar, al mar…

al mar, al mar…

al mar, al mar…

al maaaaaar…

[montserratroser]

Phase 3. Day 64. Walking with new friends / Passejant amb noves amigues #photoswithpersonality #womenphotography #photographyinspiration #femalephotography #womanphotographers #interculturality #interculturaleducation #interculturalcuriosity #culturaltransfer (at Castillo de Solius) https://www.instagram.com/p/ClZrNwpsVl_/?igshid=NGJjMDIxMWI=

[tuportavoz]

Publicitats enganyoses.

Passejant per Alcoi vaig veure un panell publicitari que posava: «España es el país donde más personashan muerto perdonando a sus verdugos.» en lletres grans. I baix en lletres xicotetes: «En nuestro país hansido asesinados más de 10.000 cristianos por no renunciar a Jesucristo. 2.053 ya estan en los altares.» Emvaig acollonar! L’hòstia!, i jo sense assabentar-me. Quina barbaritat! Pensava que…

[teodorico-el-grande]

Tot passejant ens trobem amb aquesta meravella. #arcdesantmarti #arcoiris #rainbow #lespreses https://www.instagram.com/p/CkKz8CXMdrC/?igshid=NGJjMDIxMWI=

[amateurchefstuff]

32a Fira de Sant Ponç - Cànoves i Samalús

Dies 6 i 7 de maig del 2023 Cànoves i Samalús  (Vallès Oriental) Mostra d’herbes remeieres i productes naturals al peu del Montseny durant el cap de setmana més proper a l’11 de maig. Una festa popular d’arrel tradicional durant la qual herbolaris i recol·lectors de flors i plantes medicinals, així com artesans de l’alimentació i pagesos de la zona, ofereixen al passejant els seus productes en un…

[blogrefelet]

Passejant

Samsung S21

[xaviportales]

Passejant Miss Daisy ⭐️☕️🌳🐓 (at Castelló, País Valencià) https://www.instagram.com/p/Cjw-HTJjo0M/?igshid=NGJjMDIxMWI=