Per què l'animació actual de One Piece és tant extremadament dolenta??? Posar més frames i detalls que al manga no hi eren no fa que la teva animació sigui màgicament millor. De fet, fa el contrari.
La merda aquesta del sukuga és el pitjor que li ha pogut passar a la sèrie. Està molt bé tècnicament i tot el que vulguis, però això no és One Piece. Ni les aures, ni tampoc els efectes trets tal qual de Bola fe Drac.
Definitivament NO han fet justicia al Gear 5. Péssim és quedar-se curt. Com llegeixes el manga i et quedes amb que la part important a animat són els moviments a l'atzar del Ruffy i no la resta? La gràcia eren les expresions molt exagerades i l'estil anys 20s. Quan més hi penso, més ràbia em fa.
On són les animacions estil anys 20-30s? On són els fotogrames on tant el Ruffy com el Kaido fan expresions ultra exagerades? Ah, espera, aquests hi són però si parpalleges te'ls perds. Igual que els moments en que en ruffy fot coses per moure la trama i no només moure's a l'atzar perque vegis la feinada que ha fet l'equip. Mig segpn i dona gràcies. Això si, moments amb en Ruffy saltant i movent-se sense motiu tots els que vulguis. Moments amb animació molt detallada que no aporta absolutament res també tots els que vulguis, clar.
Han fet molta feina amb l'animació però s'han equivocat moltissim de prioritats. És irreal com s'han equivocat. Bé no, volien fer això exactament. És la merda que porten fent des de fa temps. A Red ja era terrible però ho podia excusaramb que era una pel·lícula. Aquí no.
Mira, tan de bo m'hagués quedat només amb el manga. Quina decepció més bèstia.
1 note
·
View note
Català
perquè m'entenguis… Au, ves a prendre pel sac! Abraçafanals, afaitapagesos, que això comença a fer pudor! Fa caquera, animalot, babau, bacó, que baixes de l'hort, baladrer, que ets un baliga-balaga, bandarra, barroer, barrut, beneit, berro, mala bèstia, bleda assolellada, bocafluix, bocamoll, bordegàs, borinot, botifler, brètol, bufanúvols, burro, bus- ca-raons, cafre, cagabandúrries, cagadubtes, cagon cony, en Déu i en l'hostia consagrada, caquetes, calçasses taral·lirot, cap de carbassa, cap de cony, cap de lluç, cap de trons, caparrut, capsigrany, carallot, carquinyoli, cercabregues Quins collons, cul d'olla, curt de gambals, destraler, desvirgagallines, dropo, eixelebrat, el Déu que t'aguanta, ensumallufes, enze. Escampa la boira, escuracassoles, esgarrapacristos, esgarriacries, estaqui- rot, que estàs ben penjat, tronat i cardat, fet un nyap. Et giraré la cara, que ets més puta que bonic, pendó, pòtol, fantotxe, fleuma, figaflor, galifardeu, gallina. Quines galtes, quins pebrots, la mare del tano, qui et va matricu- lar, gamarús, guaitacargols, lladregot, llanut, llepaculs, llepafinestres, xarrupaescrots. Llimac, llondro, lluç que m'has ben cardat, cágon l'os pedrer, mala fava t'ofegui, malanima, malgirbat, malparit, merda seca, mico filós, mindundi, mitja merda, mitjacerilla, mort de gana, mosca collonera, ninot. No em cardis, no em ratllis ni em toquis allò que no sona, pallús, nyèbit, paparra, pardal, passerell, pastanaga, pelacanyes, pendó, petaclos- ques, pessigavidres, pixa-reixes, ploramiques, pixapins, pocapena, pocavergonya, poca-solta, pocatraça, poll ressuscitat, truja, porc, pòtol, púrria, putxinel-li, au ves i que et moqui la iaia, i que et bombin. Qui t'ha matricu- lat, penques, ruc, sabatot, sapastre, sac de gemecs, setciències, tabalot, tanoca, tarambana, titafreda, que tens una hostia amb la mà plana, tocacampanes, tros de quoniam, et fotré botifarra, ves a cagar a la via i a pastar fang, aixafaguitarres, xafarder, xarnego, xarrupabassals, xitxarel-lo! Ara sí, que tinguis un bon dia, ximplet!
Español
para que me entiendas… ¡Vamos, ve a tomar por el saco! ¡Abrazfanales, afeitapagesos, que esto empieza a oler! Hace caquera, animalito, bobo, bacon, que bajas del huerto, adelfa, que eres un baliga-balaga, bandarra, chapucero, sombrero, tonto, berro, mala bestia, acelga soleada, bocaflujo, bocazas, bordillo, abejorro, butifler , gamberro, bufanúvols, burro, busca-razones, cafre, cagabandurrias, cagadudas, cagon coño, en Dios y en la hostia consagrada, caquetas, calzazas taralirot, cabeza de calabaza, cabeza de coño, cabeza de merluza, cabeza de truenos, cabezota, cabezudo, carallot, carquinyoli, buscabregas Qué cojones, culo de olla, corto de gamberros, hacha, desvirgagallinas, vago, alocado, el Dios que te aguanta, ensumallufes, ence. Esparce la niebla, despalilla cazuelas, arañazos, aguafiestas, estaquirote, que estás bien colgado, tronado y follado, hecho una chapuza. Te giraré la cara, que eres más puta que hermoso, pendón, pótulo, fantoche, fleuma, figaflor, galifardeo, gallina. Qué mejillas, qué pimientos, la madre del tano, quién te matriculó, gamarús, asoma caracoles, ladronzuelo, lanudo, lameculos, lameventanas, sorbo escrotos. Babosa, llondro, merluza que me has bien follado, cágono el hueso pedrero, mala haba te ahogue, malanima, desgarbado, malparido, mierda seca, mono filoso, mindundi, media mierda, mediacerilla, muerte de hambre, mosca collonera, muñeco. No me folles, no me rayes ni me toques aquello que no suena, pallús, ñébito, garrapata, gorrión, pardillo, zanahoria, pelacañas, pendón, petacloscas, pellizcavidas, meja-rejas, llorón, pixapins, pocapena, sinvergüenza, poca -suelta, torpeza, piojo resucitado, cerda, cerdo, pótulo, púrria, puchinelo, ave ve y que te muque la abuela, y que te bombin. Quien te ha matriculado, pencas, burro, zapatot, zapastre, saco de gemidos, saciencias, tabalot, tanoca, tarambana, titafría, que tienes una hostia con la mano plana, tocacampanas, trozo de quoniam, te joderé butifarra, ve a cagar en la vía ya amasar barro, aplastaguitarras, chismoso, charnego, sorbobasales, ¡chicharlo! ¡Ahora sí, que tengas un buen día, tonto!
1 note
·
View note
Tres porquets se salven de l’atac d’un llop
La cooperació del trio d’animals atura l’atac de la bèstia
Tres porquets van salvar-se ahir de l’atac d’un llop que intentava menjar-se’ls gràcies a la resistència de la casa del porquet més gran, la qual era de maó i va resistir els esbufecs de la bèstia. La persecució es va produir a un camí apartat que va cap a Camprodon i va acabar sense víctimes, encara que les vivendes del porquet petit i mitjà van quedar destruïdes.
El germà petit va començar a sentir que s’apropava algú a casa seva i abans que pogués aixecar-se va sentir els crits d’un llop, de què el germà gran ja els havia advertit. “Surt, porquet!”, cridava la bèstia. El porquet petit s’hi va negar, encara que el llop amenacés amb abatre la casa i, en efecte, va començar a bufar per destrossar-la i caçar a l’animaló. El més jove dels tres germans va poder sortir corrent de la casa quan el llop la va destruir i va córrer cap a la del germà mitjà. Junts, van haver de fer front a les noves escomeses del llop.
El procés es va repetir i quan el seu perseguidor va tornar a ensorrar l’habitatge de fusta, els dos porquets van fugir a casa del gran. A diferència de les dues ocasions anteriors el llop no va poder destruir la tercera casa, de maó i va idear una alternativa. “Vam ser més llestos que ell i ho vam preveure”, va declarar el germà mitjà, fent al·lusió a que van encendre la llar de foc quan el llop es tirava des de la xemeneia, de manera que es va cremar el cul i va acabar fugint.
Comentari:
La diferència que hem observat entre el relat periodístic i altres formes d’expressió, d’entre les quals sobresurt la narració de contes i novel·les, és, en primer lloc, la finalitat de cada creació, i, en segon lloc, el seus respectius estils. Primerament, el relat narratiu es distingeix per crear un món, quelcom ficcionat que pot o no tenir una base veritable i que, per tant, no té l’obligació d’informar de res al lector. A més, al tenir un objectiu estètic, no reprodueix necessàriament els registres de parla habitual ni situacions aplicables a la majoria dels seus lectors, com és el cas de Els tres porquets. En afegit, el relat periodístic sí que està lligat a la realitat i amb les notícies ha de mantenir el nivell estàndard de la llengua, reproduir, si s’escau, paraules textuals dels protagonistes. Per últim, el periodisme compleix la necessitat pràctica d’informar una audiència, encara que pugui agradar més o menys, mentre que altres relats serveixen per al gaudi de qui els llegeix.
0 notes