i just realised something: tommy is very clearly not wearing his lafd uniform during the harbour tour. meaning, buck could clearly see he agreed to give the tour during his off hours (which was good since buck wanted to buy him a beer after). i bet it made him feel special, like tommy made an effort to spend time with him bc he wanted to.
and.. let's put aside the fact that tommy organised the tour for just before eddie would arrive so he could go from evan's tour to vegas brodate — bc buck didn't know that. buck shows up at the hangar and is greeted by tommy in his civvies — not just casual clothes but smart-casual clothes (nice jeans, colour coordinated layers, sturdy clean boots; point is: tommy wasn't in sweats and an old tee and he wasn't wearing his work jacket like buck was). buck sees tommy looking all nice "just" for him, "just" to show him around — tell me that didn't make buck feel good to see tommy make time for him during his off hours and look nice doing so.
it makes the eddie brodate sting all the more: bc tommy didn't actually dress up for buck. tommy didn't actually schedule his time at the hangar on his off day for buck — he did it for eddie; buck was just an afterthought. tommy didn't make the effort for buck. and then buck didn't feel able to reach out about those flying lessons..
i just love all the layers that play into his jealousy and bi awakening
186 notes
·
View notes
beach day w/ one of my closest homies @futturmangamez B)
(had to cut out the bottom part of the pic bcuz of freaky ppl lolz)
dude i fr haven’t had this fun of a hang in a whileeee !! not only did we get 2 swim but we walked around the city which was hella fresh. shout out to josh 4 buying the food (was fr drooling but now i feel like im gona explode >_<) !!
he also got these sick whoopie cushions, pretty sure the people around us didn’t have as much of a good time as we did XD
anywayzzz heading back 2 his place 2 chill #brodate
10 notes
·
View notes
Família de Guissona de 1840.
L'home i el xiquet porten barretina llarga, jupetí i camisa nuada al coll. No duen ni mocador ni corbata, però sí gec, i l'home també porta faixa roja, calça curta lligada per sota el genoll, d'on surt el calçó, i una mena de polaines a les cames que només deixen veure les calces als peus, on hi duu espardenyes de veta. Duu també una manta típica.
La dona i la filla porten mocador al cap, també al pit o sobre els muscles, i va nuat per dins del gipó, i aquest es lliga amb cordó creuat. Ambdues també vesteixen faldilles amples i davantal.
Tres homes a Barcelona el 1854.
Tots tres porten barretina: curta, musca i llarga, i jupetí per dins o fora de la faixa. Un d'ells porta el gec a les espatlles, i els altres dos duen una manta al coll. Tots tres duen calça curta i espardenyes: el primer duu calces o mitges blanques, i els altres dos vesteixen calces de cuir o polaines per sobre de les de llana o cotó, sense peu, i espardenyes.
Parella de Barcelona el 1840.
Ella va pentinada amb els cabells agafats al darrere per una pinta d'argent (aquí trenquem esquemes i veiem una peça característica de l'indumentària del País Valencià). Porta gipó i falda del mateix color, a manera de vestit llarg. Per sota de les mànigues hi veiem les puntes de la xambra o camisa. Damunt de les espatlles duu un mocador de pit de seda brodat. També porta faldellí o davantal. Als peus hi té escarpins i mitges blanques.
L'home porta barretina a plecs plans i un gec curt i de coll molt alt amb dos rengles de botons, amb dues butxaques d'on en surten uns mocadors opulents. Jupetí de drap amb el coll alt, corbata nuada sota el coll de la camisa i penjant de fora el jupetí. Faixa de llana al damunt de les calces de seda, fins a sota del genoll. Les calces, per la part de baix, van lligades amb cintes; les calces són sense peus, i les espardenyes, simple, envetades de vermell.
[font]
5 notes
·
View notes
ca floarea care se roagă intrând în nictinastie
aveam cicatrici brodate pe etamină roṣie
ca nervurile zvâcninde ale crotonului
lăptos ṣi el ca pretextele tale şiroind la fiecare derapaj pe care ți l-am iertat vreodată
0 notes
Sabatilles d'Anar per Casa Hivern Obertes Blau Rosa Fucsia Groc Negre Blau Marí Kaky Brodat Lisa Viu Color Plumaflex 12230 Plumaflex. Model 12230 Descalça Holland Brodat Ploma Sabatilla d´estar per casa descalça fabricada en teixit similar al vellut, molt suau i càlid. Colors vibrants amb detall de ploma brodada. Plantilla extraïble efecte memòria que manté el confort adaptant-se a la forma del peu. Fabricades a Espanya. Tipus de taló: pla. Tractament eucaliptus i antibacteris.
0 notes
3. Cultura Bastarda Americana
3.1. Els somnis del bastard Leonardo dreams of his flying machine
Tormented by visions of flight and falling, More wondrous and terrible each than the last, Master Leonardo imagines an engine To carry a man up into the sun...
And as he's dreaming the heavens call him, "Leonardo. Leonardo, vieni á volare". ("Leonardo. Leonardo, come fly".)
L'uomo colle sua congiegniate e grandi ale, Facciendo forza contro alla resistente aria.
(A man with wings large enough and duly connected Might learn to overcome the resistance of the air.)
II. Leonardo Dreams of his Flying Machine...
As the candles burn low he paces and writes, Releasing purchased pigeons one by one Into the golden Tuscan sunrise...
And as he dreams, again the calling, The very air itself gives voice: "Leonardo. Leonardo, vieni á volare". ("Leonardo. Leonardo, come fly".)
Vicina all'elemento del fuoco...
Scratching quill on crumpled paper,
Rete, canna, filo, carta.
Images of wing and frame and fabric fastened tightly.
...sulla suprema sottile aria.
III. Master Leonardo Da Vinci Dreams of his Flying Machine... As the midnight watchtower tolls, Over rooftop, street and dome, The triumph of a human being ascending In the dreaming of a mortal man.
Leonardo steels himself, Takes one last breath, And leaps...
- poesia de Charles Anthony Silvestri
Aquesta onírica poesia de Charles Anthony Silvestri va ser musicada pel compositor Eric Whitacre (Nevada, 1970). El text, en anglès i italià, ens apropa a l'obsessió de da Vinci sobre la construcció d'una màquina voladora. Com una versió moderna d'Ícar, Leonardo idea un motor meravellós per elevar l'ésser humà envers el Sol. Entre somnis, el Cel el crida "Leonardo. Leonardo vieni à volare". Ell dibuixa, escriu, prototipa ales i màquines voladores fins que, dins la nit, decideix llençar-se al buit...
3.2. Robert Cenedella: Art Bastard
Al documental Art Bastard (2021) en Robert Cenedella (1940) explica la seva pròpia filiació il·legítima alhora que fa un llarg recorregut per la seva vida com a productor cultural des dels anys 60 fins al present.
La seva obra és un reflexe de l'efervescència de Nova York, alhora que sovint ha suscitat polèmica dins i fora els EUA, com per exemple amb la seva obra The Presence of Man (1988) en què presenta un Pare Noel clavat a la creu, destacant la sobrecomercialització d'aquest símbol sagrat per als cristians.
3.3. Arthur Bispo do Rosário
La peculiar vida d'Arthur Bispo do Rosário (Brasil, 1909-1989) el va portar a passar cinquanta anys tancat dins una institució psiquiàtrica de Rio da Janeiro diagnosticat d'esquizofrènia. Important productor d'obres creades amb objectes trobats per designi diví, ha rebut el reconeixement de la comunitat artística internacional a partir de la mostra de la seva obra a la Biennal de Venècia de 1995.
A la imatge veiem en Bispo do Rosário lluïnt una de les seves obres més conegudes: el Manto da Apresentaçao, un mantell que va confeccionar durant dècades mentre estava internat a la Colònia Juliano Moreira, vella manta transformada en vestit majestuós, brodat amb paraules i símbols, que revelen la síntesi de la seva obra. Tal com ell mateix deia:
"Quan hi pugi, el cel s'obrirà i el temps del món tornarà a començar. Hi aniré en aquest vaixell, amb aquesta capa i aquestes miniatures que representen l'existència. Em presentaré".
3.4. Carlos Leppe: Yo soy mi padre
Carlos Leppe (1952-2015) és considerat el màxim exponent de la performance a Xile. A la seva acció corporal Los Zapatos (2000), presentada al Museo Nacional de Bellas Artes de Santiago de Xile, hi arriba en taxi, amb una pissarra penjant del coll amb el missatge "YO SOY MI PADRE", i en un estat físic molt desmillorat, com d'indigent. Al llarg de la performance, molt ben documentada i disponible a YouTube, Leppe llença sobre l'espectador imatges desagradables entorn la pèrdua de la identitat precolombina de la nació xilena, acabant amb una cita de Nicanor Parra "Mis zapatos son dos pequeños ataúdes". Poc després torna sortir del recinte del Museu per muntar-se al taxi, que encara se l'espera a la porta, i deixar l'espectador plantat sense un comiat.
0 notes