#erik saedén

[erstwhile-punk-guerito]

[kattahj]

Hjalmar Gullberg, Förklädd Gud/Disguised God (VIII/IX)

Second-to-last part! This time I am returning to the anonymous translation, and i’m also using the music from the same performance, namely Erik Saedén and Elisabeth Söderström. (Personally, I’m particularly fond of the crescendo part before the last “om inte gudar fanns”.)

VIII.

Tror du att fåren skulle beta i morgonglans på gräsklädd jordisk kulle, om inte gudar fanns?

Tror du, att våren skulle binda sin blomsterkrans på alla dödas kulle, om inte gudar fanns?

VIII.

Think you at morning hour sheep-flocks would crop the mound, that grass-grown earthly bower, if gods could not be found?

Think you that spring would flower binding a wreath around all dead men’s earthly bower, if gods could not be found?

[joaquimblog]

Amelia, Aase Nordmo-Lövberg i Gustaf III, Ragnar Ulfung

Mamsell Arfvidsson, Barbro Ericson

Otto, Birgit Nordin

Amelia, Aase Nordmo-Lövberg i Gustaf III, Ragnar Ulfung

Greve Horn: Bo Lundborg, Greve Holberg: Erik Saedén, Amelia: Aase Nordmo-Lövberg, Kapten Anckarstrõm: Arne Tyrén

En aquesta immersió gradual cap a l’aprofundiment de “Un ballo in maschera“, la propera òpera que es representarà al Gran Teatre del Liceu (a partir del 7 d’octubre), avui us proposo “Maskeradbalen” una versió per  a la televisió sueca (per tant cantada en suec), en blanc i negre (com tantes altres coses d’aquests dies) i que ambienta l’acció escènica tal i com Verdi havia pensat abans de la censura (maleïda censura d’ahir i d’avui) en el regnat del rei Gustau III de Suècia.

La versió es va gravar l’any 1965 i compta amb magnífics cantants com és habitual  a Suècia, un país petit que ha nodrit la història de l’òpera de personalitats i artistes de gran vàlua.

Un magnífic tenor líric que avui es disputarien tots els teatres i festivals Ragmar Ulfung, us Otto (l’Oscar en italià) degudament crispant i precís en els seus “insofribles picats” Birgit Nordin, un baríton d’una solidesa envejable i d’elegant línia i bon i rotund registre, Erik Saedén; una Arfvidsson (l’Ulrica) de ressonàncies parsifalesques bayreuthianes Barbro Ericson que llueix un registre greu del tot convincent i degudament acontraltats i una Amelia que és potser que la que més pateix la manca d’italianitat però que és posseïdora d’una veu de lírica sòlida, penetrant, segura i ampli registre tot i que mostra problemes en l’emissió i l’atac d’alguns agutsun goig vocal  el de Aase Nordmo-Lövberg.

Avui aquest equip vocal ens feria molta falta per a un ballo o per a tantes obres en les que trobem a faltar, a banda de les veus adequades, una manera de cantar i transmetre molt més emocional, i tot i que a l’any 1965 haguéssim dit que aquests cantants eren freds, ara amb la perspectiva que tenim de l’evolució vocal i interpretativa de l’òpera podem afirmar sense por a errar-la que tècnicament i sempre generalitzant,  ara es canta millor però sense el sentiment i l’entrega amb la qual tampoc fa tant, es vivíem les representacions a dalt de l’escenari.

Bona direcció d’orquestra i una posada en escena per a la televisió prèvia a la modernització interpretativa i que segueix la tradició fil per randa

Giuseppe Verdi MASKERADBALEN Libretto, Antonio Somma (Eugene Scribe) versió en suec

Gustaf III, Ragnar Ulfung Greve Holberg, Erik Saedén Amelia, Aase Nordmo-Lövberg Otto, Birgit Nordin Mamsell Arfvidsson, Barbro Ericson Greve Horn, Bo Lundborg Kapten Anckarstrõm, Arne Tyrén Matrosen, Paul Höglund Biskopen, Arne Ohlson Betjãnten, Sven Erik Vikström

Kör och Balett från Kungliga Teatern Radioorkestern Director musical: Sixten Ehrling Director escènic: Göran Gentele

Svensk tolkning och bearbetning, Erik Lindegren Dekor och kostym, Sven Erik Skawonius, Bengt Hellgren Koreografi, Mary Skeaping Svensk TV / Kungliga Teatern 1965

Avui teniu una oportunitat de reviure aquella manera de cantar i d’una escola de cant  nòrdica que ens ha proporcionat rellevants i reclinatoriables cantants que mai ha deixat de sorprendre’ns, i que en aquest cas encara que la italianitat de l’estil no hi és i que el text en suec sempre és un distanciament per a molts injustificable, aquest “Maskeradbalen” que protagonitza l’apunt, és una joia que dubto que decebi a algú, al menys aquesta no ha estat mai la intenció i per això en parlo aquí, on en els propers dies aniré insistint en la preparació prèvia en aquesta òpera que inicia el període de maduresa del millor Verdi.

VERDI: MASKERADBALEN (Ulfung,Saedén,Nordmo-Lövberg, Ericson;Gentele-Ehrling) En aquesta immersió gradual cap a l'aprofundiment de "Un ballo in maschera", la propera òpera que es representarà al…

[lesser-known-composers]

Per Gunnar Fredrik de Frumerie (20 July 1908, Nacka, Stockholm County — 9 September 1987, Täby, Stockholm County) was a Swedish composer and pianist.

Work: Singoalla, opera in four acts, first performance March 1940, Royal Opera House, Stockholm. Libretto: Ella Byström-Baeckström after Viktor Rydberg. Act IV, scene II: Förgäves klagen I - Det finns ej räddning Erland: Björn Haugan, tenor Fru Elfrida: Catharina Olsson, mezzo soprano Riddar Bengt Månesköld: Per-Arne Wahlgren, baritone Pater Henrik: Erik Saedén, bass Broder Johannes: Anders Andersson, tenor Singoalla: Anne Sofie von Otter, mezzo soprano Chorus: Hägerstens motettkör Orchestra: Stockholms Filharmoniska Orkester Conductor: Yuri Ahronovitch