#formiguers

[useless-catalanfacts]

A legend of pirates and the Formigues Islets

Formigues Islets (Comarques Gironines, Catalonia). Photo from Costa Brava maniacs.

The islets are close to the coast, so they are clearly visible in the distance from the town of Palamós. If you look at them, though, it looks like when the waves crash into them, the islets subtly move up and down, as if they were floating. This legend explains why.

On a good-weather day, three pirate ships were sailing to sack Palamós. The inhabitants already knew too well what pirate attacks meant, and always had someone watching out from the top of Sant Esteve castle. When the watcher saw the pirate sails, he rode his horse as fast as he could to Palamós, and entered the town shouting "Pirates! Pirates are coming!". The inhabitants quickly grabbed a sack with their most prized possessions and ran to the church to ask Saint John (Palamós's patron saint) to help them, and then ran away to hide in the forest.

That night, the watcher went back to Sant Esteve castle. He climbed the tower to continue watching in the early morning and shout the sign when the pirates were about to attack. His nerves were not helped by the nothingness around him: a thick fog hid the coast, and all the bell towers were silent, not ringing the hours because everyone had escaped. When he woke up in the morning, the fog was dispersing. That's when he saw no trace of the pirate ships, except for a group of islets that weren't there before. Saint John had answered their desperate prayers, turning the pirate ships into rock.

It is said that, on Saint John's Eve (June 23rd to 24th, the most magical night of the year according to Catalan legends), if you look closely you can see the Formigues Islets become pirate ships again for a night.

Sources: Som: Museu d'Història de Catalunya + Sylvia Lagarda-Mata, blog de patrimoni mariner Escenavegantcat, Projecte Illes Medes.

[negreabsolut]

El 28 d'agost de 1285 els catalans derrotàrem els francesos en una batalla naval a tocar de les illes Formigues, que es troben entre Palamós i Calella de Palafrugell. La batalla tingué lloc en el context de la Croada contra la Corona Catalanoaragonesa (1283–1285), i el rei català era En Pere el Gran. El nostre estol el comandava en Roger de Llúria.

[blogrefelet]

Formigues

Samsung S21 Les formigues tenien molt clar que havien de fer.

[tanzania2023]

22 juliol - Elephant caves & Endoro falls

Més:

Magi - aigua

Kahawa - cafè

Mkate - pa

Moto - calent

Baridi - fred

Mto - riu

Twende - som-hi

Mbu - mosquit

Unasekia Baridi - tinc fred

Ndio - Si

hapana - No

Nakupenda - T'estimo

M'kono - Mà

M'guu - Peu

Mambo bipi - com estàs?

Mambo poa - com estàs? (Resposta)

kwaheri - Adeu

Paynu (iraqwe) - calb

Kipara (Swahili) - calb

Lala Salama - Que dormís be

Dia que havia de ser més de relax i ha acabat sent igual d'intens que els altres. Ben d'hora la Joana i jo hem anat a correr pels voltants, però no massa perquè plovia una mica. De fet ha estat plovent a estonetes tota la nit.

Marxem a les 9 cap a les Elephant caves, que son molt a prop del Lodge. Quan arribem al punt de partida ens espera un guia amb un fusell, que ens diu que és per espantar animals. Al camí hi ha búfals, elefants i algun lleopard, en teoria. El guía te un accent difícil, però ens explica moltes coses de la natura, les plantes i els animals. Es nota que ho domina.

Les Elephant caves són a uns 2,5 km i el camí es plenament selvàtic amb plantes i arbres enormes, moltes papallones, formigues que més val no tocar-les, etc.

Les coves són uns forats que van fer els elefants, on s'amagaven, però la més gran la va desfer la pluja i queda poca cosa de tot plegat.

Si ens allunyem una mica el guía ens diu que anem amb compte. Això és part del Parc Nacional del Ngorongoro i el riu que hi ha es d'aigua del cràter que passa per dins la muntanya.

Després ens acostem a les Endoro Falls, un salt d'aigua espectacular i molt fotogènic. Hi trobem uns plataners amb unes fulles enormes.

En total hem caminat uns 5,200 km.

Dinem al Lodge i la tarda anem a visitar una granja de cafè. Es d'una família que cultiva cafè i ens ensenyen tot el procès: com es cultiva, com es pela el fruit, com es torra etc. Tot és molt artesanal i dubtem que industrialment sigui rendible, sembla tot de cara al turisme. Però no per això deixa de ser molt interessant. Ens conviden a un cafè i en comprem un parell de kilos. La filla de la família, que es diu Elisabet, juga amb la Joana i li fa trenes.

Després baixem a Karatu a fer un volt. No es una ciutat amb un centre, tot són cabanes amb botigues molt humils i petitíssimes. Es nota que l'Stanley no està còmode i no sap on podem anar a passejar fins que li dic que podríem anar al mercat. Aparquem al Lilac cafè i anem a peu. De seguida surt gent que ens comença a donar la tabarra. Hem tingut un paio enganxat tots l'estona que anava traient coses d'una motxilla per vendre-nos-les.

El mercat és com tots, amb parades principalment de verdures, i totes tenen un peix molt petit assecat que no te un aspecte massa saludable.

Tothom ens mira, perquè no hi ha massa turistes normalment per aquí, però afortunadament no som els únics i la veritat és que no hem tingut sensació de perill, però si una certa incomoditat.

Acabem el passeig al Lilac cafè fent un vinet i uns sucs de mango.

Demà, Serengeti.

[andronetalks]

Divers remove ancient Roman cargo from shipwreck — and find unique carvings. See them

Miami Herald BY ASPEN PFLUGHOEFTAPRIL 12, 2024 1:06 PM For centuries, an ancient Roman shipwreck sat off the coast of Spain. Currents swirled around it and sand piled up on it, but the weathered ship survived relatively intact. And with more unique features than archaeologists initially thought. The ancient Roman shipwreck, nicknamed the Illes Formigues II after the nearby Formigues Islands, was…

[eljoguetexquisit]

🌳Hola, soc el Parc Bosc🌳

Han passat tres mesos des de que vam començar a jugar juntes els dissabtes pel matí, des de que us vaig estendre el palmell de la meva ma per a que us ajuntéssiu amb mi.

En aquests tres mesos hem fet un paisatge junts. Arribava en Jordi amb el seu arbre metàl·lic i pujava pel meu cos fins trobar un braç fort del qual penjar cordes o banderoles que s'agilitaven per una lleu tramuntana. La Mavi obria taules com castanyes i les cobria amb paper com una aranya treballadora. Desplegàveu al meu damunt les peces de fusta dissenyades, amb gust exquisit, per la Sara i us asseieu a la meva panxa a jugar amb elles. Lau va fer una torre altíssima que va omplir de paraules petites, semblaven taronges, i jo li xiuxiuejava amb el vent: posa més pals que si bufo més fort cauran totes, i llavors Lau va posar més pals i jo vaig bufar més fort i la torre de peces precioses va caure.

Heu penjat també anells dels meus dits-branques i jo contenia les pessigolles i hem tret el cap per marcs perquè ens fes fotos en Pitu. Mariato i Mohamed han botat sobre pilotes enormes com saltamartins fugint d’un gat mentre jo feia que els reflexos dels miralls ballessin màgicament per la cara de la Lina o d’en Joan.

Quins bons menjars heu preparat : el pastís saborós d’en Manu, les magdalenes que l’Imma protegia amb la seva vida perquè arribessin intactes al banquet. El té de la Hasmina, les manetes de l’Adam agafant unes pastes, i les formigues de sota esperant les molles.

He gravat en la meva memòria tots els vostres poemes. Per exemple: “Moltes llums robades eren records”, “els surrealistes són silenciosos», “les bèsties tanquen les llums amb Pals”, “les pedres canten entre cargols, sense aire, exquisides”, “Mentre alguns somien, altres obren portes”.

He escoltat els riures daurats de la Loubna, la Sònia, l’Inva i la Yanaira. El secret a oïda que li va dir l’Oriol a la Pilar, prometo que no el desvetllaré.

Vàreu portar de nou als meus amics els micos, els porc senglars i els peixos i l’Helena i en Lucas, l’Alex i en Leo van jugar a amagar-los en les meves arrels i en les meves fulles.

He acariciat el cabell llarguíssim de la Judith i el menys llarguíssim de la seva gossa Inoa mentre assecaven sobre els meus braços les bosses amb els vostres noms, més exquisits que mai: Emma, Dolors, Samira, Ana, Júlia.

Us heu fet daurats, com les meves fulles en caure: Jennifer, Juana, Paula, Iván quines llampades les vostres joies, els vostres pentinats, les vostres ungles, els vostres vestits de luxe. Eric que elegant amb barret de copa. Matilda, la persona que millor somriu quan saluda i tots aplaudim. Aplaudim a la Matilda i ens aplaudim a totes.

Gràcies per fer paisatge juntes, aquí em teniu sempre per seguir jugant.

[wayyya]

Minha alma quer fugir do meu corpo para se fragmentar por aí. Quero entrar em combustão espontânea e tirar férias de mim. Preciso de uma existência que formigue, de um amor-tecido. Quero deitar minha cabeça em seu peito, e então parar de respirar, enquanto o sangue que corre pelas suas veias ande cada vez com menos pressa, até então, p a r a r junto com o meu. Te quero lambendo a minha alma. Me beije a boca do estômago. Abrace o meu sorriso triste. Meus olhos cansados pedem cafuné. Ah, que palavras deprimentes. Parece tristeza, mas é só cansaço de ser. Roube-me de mim, por favor.

[mrfoxtalbot]

Avispa y Hormigas

Wasp & Ants / Vespa & Formigues

[macarulles]

Formigues espigoladores a LGP. https://www.instagram.com/p/CkYYsyMt_zVRtSHd5MD8nXOyzcwaHfsVdong5o0/?igshid=NGJjMDIxMWI=

[objecteiespai]

Petricor és el nom que rep l'olor que provoca la pluja en caure en els sòls eixuts

La paraula ‘petricor’ va ser encunyada pels científics Isabel Joy Bear i Richard Thomas en el seu article Nature of Argillaceous Odor (Naturalesa de l'olor argilós), publicat a la revista Nature el 1964.

La paraula ve de el grec petros , que significa “pedra”, i icor , que significa “el fluid que flueix en les venes dels déus” ...

…Aquesta molècula, coneguda com geosmina, és produïda pel Streptomyces ( un grup de actinobacterias, el gènere més extens).

Present en la majoria dels sòls saludables, aquests bacteris també s'utilitzen per crear antibiòtics comercials.

Les gotes d'aigua que colpegen el terra fan que la geosmin a s'alliberi en l'aire , i en conseqüència, sigui molt més abundant després de la pluja…

Si la natura és la resposta, ¿quina era la pregunta?

[albertotal]

Pel llindar d’Horta i Nou Barris, camí de La Guineueta. Tres esguards de tres èpoques, de tres intencions: dels cataus on amagar aquell que venia a buscar-se un futur, fugint de la misèria, fins als nous petits formiguers per aquells que n’ocupaven els primers.

I, al mig, com fora de lloc, tot i ser el primer, un edifici modernista, construït, com fora de lloc. Ca l’Oliveres.

Qui decideix quin territori val on o val? Qui acaba construint i decideix perquè es construeix allò.

[negreabsolut]

En Salvador Dalí passeja un ós formiguer per París. Any 1969. A diferència del que es fa creure, l’animal no era pas la seva mascota, sinó que el de Figueres el llogà al zoològic de París per a fer-ne una de les seves.

[betrosla]

Nau Bostik. Barcelona. Catalunya. 01/11/2017. Foto de Pepín.

[pensamentsisomnis]

Manel al Teatre Grec   Festival Grec 2020  (concert complet)

Concert complet de Manel al Teatre Grec de Barcelona el 7 de juliol del 2020 dins del Grec Festival de Barcelona i realitzat per betevé.

01. LES FORMIGUES 01:30  02. ELS ENTUSIASMATS 07:00  03. AQUÍ TENS EL MEU BRAÇ 11:30  04. LA SEROTONINA 19:10  05. CANVI DE PARADIGMA 24:50  06. CAPTATIO BENEVOLENTIAE 29:30  07. CANÇÓ DEL DUBTE 33:24  08. JO COMPETEIXO 37:21  09. LA CANÇÓ DEL SOLDADET 48:15  10. AI, DOLORS 52:36  11. TUBS DE VENTILACIÓ 55:54  12. LES COSINES 58:59  13. TERESA RAMPELL 01:04:05  14. BOY BAND 01:11:10  15. PER LA BONA GENT 01:15:45  16. LES ESTRELLES 01:20:05  17. AMB UN RAM DE CLAMÍDIES 01:25:42  18. SABOTATGE 01:30:55  19. BOOMERANG 01:35:30  20. BENVOLGUT 01:41:45 

Web Oficial: http://www.manelweb.com/

[canalsart]

Actualment exposem obra de Barnils, la geometria i la gestualitat del disseny es difuminen en el color mitjançant suggeriments d’una pintura aparentment essencial plena de signes i visions d’una realitat estranyament construïda, essencial, construïda sobre línies i dibuixos amb cromatismes intrigants i comprometedors.En nombroses de les seves obres resulta evident la presència d’una humanitat subtil que es mou de forma aparentment desordenada en una espècie de formiguer metropolità.

 #EntraALaGaleria #santcugat #artenxarxa #art #galeria #galeriesacasa #Somimpuls #SomICEC @icec_cat @ActuaCultura @cultura_cat #gacc @mireiaingla #laculturaacasa @mcuranta #compartircultura #artacasa #Culturasct #cultura #catalunya, #artistes #europe #galeries #AgendaArt #culturaenssalva @angelsponsa #compraart @CatorzeCat #cultura #actualidad #laculturaacasa #culturasct  #gacc #actualidad #galeriesacasa #artacasa  #culturasct #culturasegura #rescatcultural

[eljoguetexquisit]

Hola, sóc el Parc Bosc

Hola, sóc el Parc Bosc. Ja em coneixeu. Sento les vostres petjades al meu damunt. En les meves arrugues i els meus plecs, en els anells que dibuixen els arbres per dins o en les fulles nodrides pel sol i agitades per la tramuntana, es troben les vostres històries i d’altres anteriors, els jocs d’infants, els records de la vellesa.

Els arbres, els minerals, el mico, les figures dels porcs senglars, la saviesa de les veïnes d’abans, la crisàlide d’una papallona, els lladrucs d’un animal mestís, un senyor amb un bigoti estrany caminant cap enrere amb un pa daurat, els objectes posats meticulosament en el maletí d’un viatjant de menuderies i quincalla i un munt de nens i nenes al seu voltant.

Sento cada dia els talons de l’Èlia que arriba tard a recollir als seus nens a l’escola, i el cap cot d’en Joan que va a treballar i preferiria no anar-hi. Escolto a la Maria i la Nuri que surten de l’Institut on fan el batxillerat artístic i venen a seure’s en un banc mentre mengen un entrepà. S’expliquen el cap de setmana i la Nuri es posa a plorar perquè a en Saül li agrada en Carles.

Us acullo, us escolto, guardo les vostres històries, però el que més m’agrada és jugar amb vosaltres. Em moc i faig ombres precioses, dic als pardals que piulin suau.

Abans d’ahir, entre les escorces dels pins i una reguera de formigues, la Marieta i l’Anna van fer una boníssima recepta amb tres pedretes, una mica de liquen, un cristall de resina i sis flors de malva. El seu amic Salvador, mentrestant, en un banc del parc muntava i desmuntava una casa portàtil invisible, perquè en el mateix moment era el guia d’una caravana que recorria els deserts de l’Àfrica.

També gaudeixo quan en Domènec i en Jordi juguen a la petanca, encara que quan eren petits el que més els agradava era fer volar aquells estels que, moltes vegades, acabaven enredats entre les meves branques.

Tot i que sento que sóc un gran lloc per reunir-nos, en els darrers anys veniu menys: m’he convertit en un lloc més de pas que d’estada. Per això, m’agradaria convidar-vos a jugar junts, a crear una història col·lectiva entre tots. Una història que es gravi a les nostres pells i en els nostres records.

M’ajudaran algunes persones que vindran empenyent un carro màgic ple de joguets exquisits que desplegaran al meu damunt. Jo, per la meva part, lluiré les meves millors gales: les meves fulles, les mes meves bestioles, els meus camins, es posaran d’etiqueta per rebre-us. Al capdavall, els jocs són activitats de construcció de mons. Fem-ne el  nostre ! Un món exquisit perquè... és que potser hi ha alguna cosa més important que jugar junts?

https://www.instagram.com/museujoguetcat/

Un plaer conèixer-vos