#monogàmia

[esdevenircami]

Reflexions sobre la monogàmia (II).

Una de les mancances més fortes que trobo a l'hora d'afrontar el debat al voltant de la monogàmia és el sexe. El sexe és un element indispensable i sovint no se li dona la centralitat que li pertoca.

Partim del més bàsic. Què és el sexe? En el diccionari s'hi diu que és un "conjunt de modalitats bioquímiques, fisiològiques i orgàniques que polaritzen els individus d’una mateixa espècie en mascles i femelles, de manera que entre ells esdevé possible, pels adequats processos de conjugació o fecundació, una periòdica modificació de la informació genètica". El cas és que no només és això. El sexe és també una construcció social. Negar això és negar l'obvi.

Quan comparteixes aquest tipus d'intimitat també s'hi barregen altres coses. Follar et fa sentir coses. Et fa sentir desitjat, et fa sentir estimat, et fa sentir que encara ets desitjable. Et fa sentir que no estàs fora del mercat o et puja l'autoestima. Serveix també com un indicador de l'estat de les relacions. Si es té una vida sexual activa, s'acostuma a pensar que la relació va bé. Si això canvia, sorgeixen pors de que alguna cosa està fallant. És evident que pot ser així, però moltes altres vegades es deuen a altres factors: estrès a la feina, problemes familiars o econòmics, estar passant una mala època personal, entre d'altres. Altres vegades no té cap explicació; passem per diferents moments a la nostra vida i hi hagi temporades que tenim més ganes que altres. El sexe també s'acostuma a utilitzar per contrarestar les teves inseguretats, les teves pors. El famós "un clavo saca otro clavo" quan ho has deixat amb la parella i acabes buscant sexe només per sentir que has passat pàgina (com si fos tant senzill) o per no sentir-te tant sol/a.

Les relacions no-monògames tampoc s'escapen d'aquest fet. Sovint et retrobes amb sentiments que no entens, sorgeixen pors, i de vegades et trobes reproduint patrons que rebutges: competint amb la teva parella sexo-afectivament per no sentir que t'estàs quedant enrere, forçant situacions que potser no t'acabaven de venir de gust o, inclús, utilitzant a altres persones per suplir les nostres pròpies inseguretats. No ens han ensenyat a posar nom a tot allò que sentim, no ens han ensenyat a verbalitzar tot allò que sentim. Aquest sistema ens destrossa l'autoestima, la nostra xarxa i la nostra salut física i mental. Acumulem ràbia i odi. Pors i vergonyes. Som supervivents. Anem pel món amb la nostra pròpia motxilla perquè no sabem com desempallegar-nos d'ella. I, la realitat, és que el sexe és la única manera que ens han ensenyat a relacionar-nos entre nosaltres. És la manera més fàcil d'entrar en la intimitat de l'altre persona. Et desposseeix de les màscares que ens acostumem a posar per sobreviure dia a dia. Per això acostuma a ser més fàcil tenir converses serioses després de follar. Perquè és quan abandonem la nostra actitud d'estar alerta, a la defensiva, pròpia de supervivents, i és aleshores quan neix la sinceritat, la connexió emocional.

Hem de ser conscients que, tot i que el sexe és una manera fàcil de comunicar-nos emocionalment, n'hi ha altres que potser no són tant ràpides però que són igual d'efectives: l'educació emocional.

Per aquesta raó trobo que és tant essencial preguntar-nos què significa per nosaltres el sexe. Què ens fa sentir. Quina necessitat ens cobreix. Posar al centre del debat el sexe. Perquè només d'aquesta manera es poden construir relacions sanes però, sobretot, lliures.

[enscalensalvavides]

Sempre que pujo al tren després de veure’us em costa controlar-me les llàgrimes. Abraçar els teus pares és abraçar-te una mica a tu, pare; i poques coses enyoro més. Vull sentir-me protegida ni que sigui uns minuts. Sentir que em recolliu i que confieu en mi. Oblidar per uns minuts allò de “ningú creu en tu, només tu..”; allò de les agàmies i de la independència. Em passa que de la monogàmia només en sé sortir racionalment... quantes vegades voldria algú que m’abracés quan arribés a casa, algú amb qui mostrar-me vulnerable i algú amb qui crear juntes aquesta falsa seguretat d’un “per sempre”.

Em passa que se’m barregen les dues morts: la del pare i la de l’amor romàntic; i per això és tan difícil, a vegades, creure en mi i construir-me forta.

Estic plena de paraules i necessito trobar un lloc on poder vessar-ho tot.

[albertsvn]

La natura ens condemna al desig, la cultura a la monogàmia. El temple és una canço que se suma als vint-i-cin milions de cançons que fiquen cullerada en aquest debat interminable entre cos i ànima. No per res. Però com que de ben segur l'haura de suportar en les pròpies carns cadascuna de les ànimes amb cos que neixin, s'intentin reproduir i morin fins a la fi dels temps, millor que, de tant en tant, algú hi posi música

David Caraben, La forma d’un sentit.

[teoriapoliticauab]

Introducció al problema de la mononormativitat

Des de la teoria Queer i barrejant els conceptes de jerarquia sexual i heterosexualitat obligatòria, s’ha desenvolupat el concepte de l’heteronormativitat. Es tracta d’una sèrie de presumpcions culturals relacionades entre elles. Ens parla de la forma d’atracció i relació normal o natural on s’encarnen rols de gènere convencionals i relacions sexuals que impliquen penetració de penis a vagina, i on les altres formes de sexualitat i gènere es pressuposen com a menys naturals. Assumeix que la gent és heterosexual fins que no es demostri el contrari i ubica el problema dins de supòsits culturals. Inherents dins l’heteronormativitat hi trobem els supòsits d’altres normativitats com el monosexisme, la sexualitat obligatòria, la cisnormativitat i la mononormativitat. El privilegi de les formes de relació monògames basades en la parella s’escapa sovint del punt de mira de moltes de les revisions des de l’esquerra i des del feminisme. Però la ruptura amb la monogàmia obligatòria com a institució és una reivindicació que no s’hauria de deixar en segon pla perquè potser és, en canvi, central. Molts teòrics han apuntat que una revolució sexual i afectiva només es pot donar paral·lelament a l’econòmica. Com podem llegir a l’Origen de la família, la propietat privada i l’Estat, Frederich Engels deia que la revolució social faria desaparèixer les bases econòmiques actuals de la monogàmia. Si la monogàmia sorgeix de la concentració de grans riqueses en una sola mà, quan s’aconseguís transformar en propietat social la immensa part de la riquesa duradora hereditària - en definitiva, els mitjans de producció -  es reduiria al mínim la necessitat i preocupació per transmetre la riquesa i l’estatus social a la següent generació. Així, els debats actuals del feminisme inclouen l’estudi, i al meu entendre haurien d’incloure el rebuig, de totes les relacions opressives, possessives i tancades (és a dir forçosament exclusives). Doncs cal posar en dubte la idea que hom és lliure d’escollir l’opció normativa, si més no sense primer entendre’n l’origen i les seves implicacions i problemàtiques. L’origen? En la propietat privada i la necessitat de garantir el manteniment de l’ordre social a base de l’exclusivitat sexual obligatòria - de la dona - encara que fos a força de lleis, tan terrenals com divines. I quan més endavant, als dos últims segles, hom ha substituït la família pel mercat a l’hora de satisfer les necessitats bàsiques; la monogàmia com a satisfacció afectiva i sexual d’acord amb l’ideal d’amor romàntic (amb unes expectatives incompatibles amb la lògica del capital que seguim). Pel que fa a les seves implicacions i problemàtiques? La possessivitat, la gelosia, la inseguretat, la baixa autoestima, la por, els cossos i les persones com a producte de consum, la pressió per encaixar en l’ideal estètic, la violència, la dependència, etc. Introduïr-se en el seu qüestionament, també mirant cap endins i cap a casa, és una feina personal però també i necessàriament política i col·lectiva. Implica una postura militant en tots les àmbits de la vida i és puntal. Doncs, com podem entendre la lluita feminista i altres processos d’emancipació i revolució sense incloure la destrucció de la monogàmia? Com podem, per altra banda, intentar subvertir-la sense ser conscients de les seves implicacions estructurals i de la cultura i context que circula avui? I mentrestant? Com es resol, si no, la crisi de la família nuclear i l’emergència dels nous tipus de famílies? Sabrem caminar amb aquestes cap a l’adopció de postures deliberadament antisocials en comptes de simplement reconèixer-les i incloure, en comptats espais, la seva veu? O sabrem abordar i transformar la qüestió de la maternitat...?

  Referències: 

Barker, M., Scheele, J., & Martínez, B. (2017). Queer: una història gràfica. Editorial Melusina. 

Tigre de paper Edicions. (2019). En defensa d'Afrodita, contra la cultura de la monogàmia (6th ed.). Manresa.

Trías Vejarano, J. (1985). El Origen de la familia, la propiedad privada y el Estado (pp. 6 - 38). Madrid: Fundación de Investigaciones Marxistas.

[racoqueercat]

Termes alternatius a LGBT+:

Presentem diversos termes per parlar de les persones que se surten de la cis-hetero-al·lo-peri-mono-normativitat. És a dir, de tot aquest immens grup de persones que no pertanyen a almenys un dels següents grups:

-Cis: Aquelles persones que s’identifiquen amb el gènere assignat en néixer, o que tenen una vivència normativa del gènere. És una paraula per parlar de les persones que no són trans.

-Hetero: Prefix per orientacions dirigides a gèneres diferents al propi. Per persones no-hetero, entenem que tenen una orientació diferent de l’heterosexualitat o de l’heteroromanticisme.

-Al·lo: Prefix per al·losexual i per al·loromàntic. Les persones que no són al·losexuals es troben dins l’espectre asexual; i les persones que no són al·loromàntiques formen part de l’espectre aromàntic.

-Peri: De perisexual, un dels termes per referir-se a una persona que no és intersexual.

-Mono: Referit a la monogàmia. Hi ha un ventall molt ampli de tipus de no-mongàmia (poligàmia), que inclou diverses menes de poliamor, parelles obertes, polisexe, anarquia relacional, etc.

Comencem!

-LGBTQIAP+:

La versió més extensa de les sigles (LGBT, LGBTI, LGBTIQ, LGBTIA, etc.).

Lesbiana, Gai, Bi (Bisexual, biromàntic, espectre bisexual), Trans (Trans, transgènere, transsexual), Queer / Qüestió, Intersexual, As/Aro (Espectre sexual i espectre aromàntic), Poliamor // Poligàmia // Pansexual / Panromàntic i (+) (que assegura que la comunitat sempre serà inclusiva amb totes les identitats, per tal que tothom se senti satisfet i que ningú no en quedi fora).

-Queer:

Queer és una paraula anglesa que vol dir ‘estrany’ o ‘anormal’. Històricament, s’ha fet servir per insultar aquelles persones amb un gènere, expressió de gènere i/o sexualitat que no s’ajustava a les expectatives dominants normatives. Algunes persones han recuperat aquest terme per anomenar-se a si mateixes, com una manera de celebrar i de reivindicar el fet de no encaixar a aquestes normes establertes. Les manifestacions d'opressió en moviments de gais i de lesbianes, com el racisme, la gordofòbia, el cissexisme, la transmissogínia, així com les polítiques d'assimilació van provocar la marginació de moltes persones, i per alguns el terme queer va esdevenir una postura radical i lluitadora que engloba múltiples aspectes de les identitats.

Cal afegir que no tothom accepta aquest terme per si mateixos, no s’hi identifica, no s’hi sent còmode, prefereix altres termes o fins i tot reconeix la paraula queer com un insult i no estar d’acord en el seu ús.

-MOGAI

Les sigles en anglès: Marginalized Orientations, Gender Aignments and Intersex (Orientacions marginades, assignacions de gènere i intersex) o  Minority Orientations, Gender Aignments, And Intersex (Orientacions minoritàries, assignacions de gènere i identitats de gènere minoritàries i intersex).

GA pot significar tant Gender Aignments (assignacions de gènere), Gender Assignations (ídem), com Gender Alignments (aliniacions de gènere).

Des de l'addició d'Intersex, algunes persones van malinterpretar la A per And (la conjunció i), cosa que feia perdre bona part de la informació,

Vol ser una paraula inclusiva pels termes cofre as/aro, homosexuals, multisexuals, persones trans i persones intersexuals.

Algunes persones també utilitzen IMOGA, amb el mateix significat, reordenat per tal de destacar Intersex.

-MOGII

Les sigles en anglès: Marginalized Orientations, Gender Identity, and Intersex (Orientacions marginades, identitats de gènere i intersex).

La M també pot voler representar Minority orientation (orientacions minoritàries)

Semblant a MOGAI proposat com una alternativa a la llarga llista de sigles LGBTQIAP+, que vol ser igualment inclusiva. Més curt i més fàcil de pronunciar. Inclou aquelles persones que no volen etiquetes concretes i no fan servir insults com a paraules reclamades (com ara queer).

((

Hi ha cap diferència entre MOGAI i MOGII?

Det fet, hi ha una petita diferència. MOGAI parla de gender alignments/aignments/assignations (aliniacions de gènere / assignacions de gènere). El terme MOGII ho va canviar per gender identity (identitat de gènere).

Hi ha molta gent que fa servir aquests termes de manera indistinta. Però si filem prim, MOGII podria incloure, per exemple, les dones cis. Per aquest motiu, molts prefereixen fer servir MOGAI. I això no vol dir que les dones cis no estiguin marginades. Aquí hi ha molta d'interseccionalitat. Però la lluita de les dones cis és diferent de la de la lluita de persones trans o no-binàries. És per això que molta gent no fa de MOGII una paraula pròpia.

))

-COGAP

Basat en les sigles de MOGAI, amb l’objectiu de ser una alternativa a dycishet (diàdic-cis-hetero) or pericishet (peri-cis-hetero) per parlar de persones que NO són MOGAI. Les sigles de COGAP representen Centered Orientations, Gender Alignments and Perisex (Orientacions centrades, aliniacions de gènere i perisex).

((

Els termes de la família de MOGAI han rebut crítiques i diverses persones s’han declarat descontentes amb aquest terme per diverses raons:

-No és inclusiu amb la no-monogàmia.

-Amaga moltes comunitats que necessiten visibilitzar-se molt més.

-Es diu que cobreix més del que hauria d’englobar, com ara les fílies, parafílies o també les pràctiques conegudes com a kinky.

-Descentralitza les identitats que tenen més història (si més no en el nom).

-Servint-se del fet que les sigles no se centren en cap identitat en particular, hi ha el perill que algú ataqui algunes identitats dient que són "massa específiques" o "ridícules", i al·legant que només certes identitat són realment MOGAI. Cosa que el converteix en un terme poc segur.

))

-GSM:

Les sigles en anglès: Gender and Sexual Minorities (Gènere i minories sexuals, encara que també s’ha traduït per Gèneres i sexualitats minoritaris).

((

La idea de ‘minoritari’ és un punt sensible, cosa que dificulta la construcció de noves paraules d’aquesta mena.

))

-També es pot fer servir únicament la paraula ‘Gai’ per parlar de tot el col·lectiu sencer. Però bona part de la comunitat no acostuma a fer-la servir de manera extensa, atès que invisibilitza moltes realitats sota un terme que n’ha estat sempre la cara visible.

---

Encara no s’ha trobat un terme prou inclusiu que acontenti tota la comunitat i que no resulti massa llarg o difícil de pronunciar.

Coneixeu algun altre terme alternatiu com aquests?

[Descripció de la imatge: Un conjunt desordenat de daus de fusta de punta arrodonida amb una lletra a cada cara.]

[tetamarga]

Monogàmia serial

Si la participació en una orgia és una fantasia sexual comuna, és el dret natural un delicte?

[esdevenircami]

Reflexions sobre la monogàmia (I).

Qüestionar la monogàmia és un crit a l'esperança. A l'esperança per trobar noves maneres d'estimar-nos. Sense imposicions, sense camins pre-establerts, sense judicis de valor. En definitiva, a construir-nos més lliures.

A l'estat espanyol, a més, després de quaranta anys de dictadura, començar a reflexionar al voltant de la monogàmia permetia obrir escletxes sobre els ciments de l'estructura familiar patriarcal i religiosa imposada. Ho convertia en un debat social i polític que ho podia sacsejar tot.

D'això però ja en fa uns bons anys. I, malgrat que parlar sobre la imposició monògama obria la finestra a qüestionar-nos altres imposicions sexo-afectives, sembla que ens ha costat anar més enllà. Em preocupa l'ancorament on sovint ens trobem des del feminisme transformador. On som capaces de veure fàcilment les imposicions i de posar-les al centre del debat, però no en som de proposar alternatives que, com ve deia Angela Davis, vagin a l'arrel del problema.

I és que com n'és de difícil construir una alternativa i que, a més, esdevingui radical. Ho és perquè és possible visualitzar aquelles imposicions que posen traves a la nostra emancipació, tant si és individual com col·lectiva, perquè les vivim en les nostres pròpies carns. Però a la pregunta de "i ara què coi en fem amb això?" és el que és realment difícil de respondre. I ho és per una senzilla raó: perquè encara no s'ha construït. No existeix. Se'ns poden acudir moltes alternatives a la monogàmia; com la poligàmia, el poliamor, les relacions obertes, etc. Però, com amb qualsevol proposta teòrica que encara no ha sigut aplicada, a l'hora de posar-la a treballar acaba fent aigües per tot arreu.

I no és que siguin males alternatives, perquè no ho són. El problema és que, per trobar una alternativa que funcioni de veritat, cal primer construir-la. Si busquem al diccionari ens trobarem que "construir" és "fer, formar (alguna cosa) ajuntant-ne les parts constituents segons una ordenació segons un pla determinat". I és que aquí rau el problema: encara ens queden moltes parts per trobar.

Per construir una alternativa primer se n'han de cercar totes les parts. No trobarem la resposta avui. Sent sincera, no sé pas si la trobarem mai. Però el que sí que trobo que és necessari és atrevir-nos a equivocar-nos. Obrir la oportunitat a retrocedir per després poder avançar més veloçment, a aturar-nos quan visualitzem que alguna cosa no funciona. Cal ser autocrítiques amb les nostres pròpies teories, amb nosaltres mateixes. Cal avaluar tots els errors i totes les mancances que trobem en la proposta alternativa. Només així trobarem totes les parts que ens portaran a la construcció d'una alternativa radical.

Sovint visualitzo aquestes pors dins del nostre propi moviment. Reconec que viure en un món que ens va en contra hi influeix. Que prou difícil és mantenir-se a contracorrent i que remoure les esperances que ens hi mantenen ferms és complicat. Però també hem de saber que aquesta dificultat per ser crítiques amb les nostres pròpies teories és el que ens impedeix avançar.