#tàrent

[castellsipalaus]

Castello Aragonese di Taranto

El castell aragonès de Tàrent (Tarde en tarantí i Taranto en italià) està situat a la regió de Pulla (Pugghie en tarentí i Puglia en italià), al sud d’Itàlia i encarat a la mar Jònica, i s’alça sobre l’emplaçament d’una fortificació bizantina de principis del segle X destinada a protegir la ciutat dels atacs sarraïns i venecians.

Després de la caiguda de l’Imperi Romà al segle V, els pobles bàrbars que van ocupar l’actual Itàlia van arribar fins als confins de la península per fer-se-la seva. Els ostrogots i els bizantins es van disputar Tàrent al segle VI fins que els bizantins van triomfar, per ser desplaçats pels llombards al segle VII, abans que s’hi establissin els sarraïns, que van constituir un emirat al segle IX. De nou a les mans dels bizantins, és quan es va començar la construcció de la Rocca.

Els bizantins van ser expulsats de Tàrent al segle XI pels normands, que s’havien instal·lat a Sicília, i van instituir-hi un principat que va perdurar fins el segle XV, passant de família en família: primer els Hauteville més d’un segle, després els Staufen i els Brienne en curts espais de temps a cavall dels segles XII i XIII, per caure en mans dels Hohenstaufen, els Anjou i els Orsini fins a la seva incorporació al regne de Nàpols el 1465.

El 1442, la Corona d’Aragó envaí el Regne de Napòls des de les seves possessions sicilianes, després de dos segles de pretensions d’ocupar el sud de la Península Itàlica, però en morir el rei Alfons el Magnànim, van ser separats i el 1458 Ferran I va ser proclamat nou rei de Nàpols, i va dissoldre el principat en morir la seva dona, hereva de Tàrent, tot i que el títol va continuar per designar els fills dels reis napolitans.

El 1486, Ferran II d’Aragó, rei de Nàpols fins a la seva mort, el 1516, va ordenar ampliar el castell, obres que es van completar el 1492, fins a donar-li el seu aspecte actual, tot i les demolicions dutes a terme al segle XIX.

Quan les possessions aragoneses a Itàlia van passar a mans als monarques hipànics de la dinastia Habsburg, el també dit Castel Sant’Angelo va ser reforçat. Després de la Guerra de Successió espanyola, Nàpols va quedar en mans dels Habsburg, que van convertir el castello aragonese en presó, les dures condicions de la qual es poden constatar a la sala de tortures que s’hi conserva.

Posteriorment, Nàpols es va fussionar amb l’illa veïna en el Regne de les Dues Sicílies sota els Borbons espanyols (s.XVIII), i va ser ocupat per les tropes napoleòniques a principis del segle XIX, per reincorporar-se a Sicília una vegada derrotada França i constituir-se el Regne d’Itàlia el 1860.