we-docendodiscimus-blog

[we-docendodiscimus-blog]

DISSENY I CREACIÓ DE MATERIALS EDUCATIUS

Avui us venim a parlar sobre els recursos educatius oberts (OER).

Aquests son bàsicament recursos didàctics digitals que tenen com a característica principal el lliure accés. Els OER tenen unes característiques i aquestes son: els aspectes tecnològics (que es trobi en un format fitxer que permeti la seva manipulació), els aspectes metodològics (que sigui fàcil de localitzar i que tingui una descripció de metadades) i els aspectes legals (ha de tenir una llicència que determina que s’hi pot fer i que no, estaríem parlant de creative commons).

A l’hora de crear-ne un, hem de tenir en compte les diferents tipologies d’aprenentatge. El doer, seria un aprenentatge participatiu, aplicat al món real amb informació clara i concisa. El feeler es centraria en els sentiments i les emocions, i l’aprenentatge seria no estructurat. El thinker estaria lligat amb la lògica i la raó i el treball independent. Per últim l’observer seria aquell que es basa en veure, escoltar i descobrir.

Per plantejar-nos fer un OER, hem de tenir en compte quin resultat volem obtenir (learning outcomes), quins materials utilitzaran (training materials), qui facilitarà la informació i actuarà com a expert (training and content experts), quins mètodes s’utilitzaran (training methods) i on i quan es durà a terme l’aprenentatge (logistics).

A partir d’això, ja podríem començar a crear el nostre OER que hauria de seguir els següents passos: buscar un tema, fixar uns objectius, crear preguntes claus, esbrinar quin tipus d’activitats son idònies per dur a terme l’aprenentatge, buscar el recurs i crear-lo amb una plataforma adequada i per últim, dur a terme l’avaluació.

[we-docendodiscimus-blog]

FLIPPED CLASSROOM

Es podria dir que com a resultat d'un moviment tecnològic i ideològic ha aparegut un nou mètode pedagògic: la flipped classroom. Aquesta es podria definir com una inversió de la classe, és a dir, que els esdeveniments que tradicionalment han tingut lloc dintre de l'aula, ara es duran a terme fora, i viceversa. D'aquesta manera, els professors farien una selecció dels materials que els alumnes posteriorment treballaran a casa i, una vegada l'alumne ha assolit els coneixements, es va a classe, on es genera una discussió dels continguts, resolent així els dubtes que s'hagin pogut generar. Ara bé, quan parlem de flipped classroom hem de tenir en compte que no només estem parlant de canviar el lloc on tradicionalment s'han fet les activitats. La flipped classroom es basa en les obres de Piaget i Vigotsky, donant molta importància a l'aprenentatge col·laboratiu i el treball en grup. D'aquesta manera, podem garantir que l'aprenentatge ja no sigui quelcom bidireccional entre professor i alumne, sinó que el professor faria el paper de guia. A més, estem parlant d'un aprenentatge actiu més centrat en l'estudiant i on es dedica més temps per a aprendre. Amb tot, podem afirmar que la flipped classroom podria ser una bona opció a escollir a l'hora de que els nostres alumnes aprenguin. És clar, però, que cal tenir en compte factors com l'assignatura que volem treballar o l'economia de la qual es disposa. A més, també creiem que es necessita més investigació per examinar de manera objectiva la influència que té la flipped classroom en els resultats de l'aprenentatge.

[we-docendodiscimus-blog]

SEGURETAT A INTERNET

Com bé sabem, l'ús de les tecnologies ens pot aportar grans avantatges. Ara bé, sempre i quan en féssim un ús adequat. I és que actualment podem trobar moltes persones que acaben tenint una conducta adictiva o disfuncional. D'aquesta manera, com a futures educadores, pensem que podem tenir un paper important en aquest àmbit i, mitjançant l'educació, creiem que podem evitar quelcom que està a l'ordre del dia: el ciberassetjament. Per començar, pensem que  tant dintre com fora de les aules s'hauria de crear un clima de rebuig total enfront al ciberassetjament. Això es podria dur a terme mitjançant tutories, programes de competència social, treballant les emocions i utilitzant estratègies per cohesionar el grup. D'altra banda, els alumnes han d'estar totalment conscienciats sobre què és per exemple el grooming o el sexting, així com de les diferents normatives preventives enfront del ciberassetjament (normativa sobre la protecció de dades i sobre l'ús d'imatges). Una vegada hem fet tot això, en el cas de detectar que un alumne està sent ciberassetjat, hem d'intervenir ràpidament tant amb la víctima com amb l'agressor o agressors. A més, s'ha d'actuar conjuntament amb les famílies, per tal de que la situació acabi el més ràpid possible. Està clar que tot s'ha de fer amb màxima confidencialitat. Així doncs, podem dir que el ciberassetjament està sent un problema en la nostra societat, i sobretot el trobem en menors i adolescents. Per aquest motiu, pensem que els educadors podem jugar un paper decisiu a l'hora d'evitar aquests conflictes i n'hem d'estar totalment conscienciats, per així poder conscienciar als nostres alumnes.

[we-docendodiscimus-blog]

MOBILE LEARNING

Actualment, els dispositius mòbils poden arribar a tenir un gran potencial en l'educació. I és que es tracta d'una innovació que permet contextualitzar l'aprenentatge en diferents entorns i situacions, de manera que permet el disseny d'experiències educatives fora de l'aula. Gràcies a la introducció dels dispositius mòbils a l'aula, els alumnes tenen molta facilitat a l'hora de planificar-se les seves hores d'estudi, consultar informació i comunicar-se. En aquest àmbit jugarien un paper molt important les Apps educatives, que com hem pogut veure a l'hora de realitzar l'activitat, n'hi ha moltes i ens poden ser molt útils. D'aquesta manera, podem concloure dient que els dispositius mòbils ens poden servir com a eina positiva per a l'aprenentatge. A més, tenen la capacitat d'estimular la creativitat dels nostres alumnes, així com de fomentar la seva participació en el procés educatiu. 

[we-docendodiscimus-blog]

DIGITAL STORYTELLING

L'altre dia a classe vam conèixer què era el Digital Storytelling. Avui us deixarem un exemple de Digital Storytelling, per a que entengueu millor què és i, a més, us mostrarem un Digital Storytelling creat per nosaltres mateixes amb un programa anomenat PowToon.

 L'exemple de Digital Storytelling que nosaltres hem escollit s'anomena ''Españistán, de la Burbuja Inmobiliaria a la Crisis (por Aleix Saló)'' (https://www.youtube.com/watch?v=N7P2ExRF3GQ). La raó és que, quan fèiem batxillerat, un professor ens va ensenyar aquest vídeo per a que entenguéssim millor com el nostre país va arribar a la crisi arran de la bombolla immobiliària, i la veritat és que ens va servir de gran ajuda. D'aquesta manera, podem afirmar que el vídeo ens va servir com a eina d'aprenentatge i, per tant, el Digital Storytelling és molt útil en el món educatiu.

D'altra banda, us volem parlar del nostre Digital Storytelling. Nosaltres hem decidit utilitzar aquesta eina per crear un conte que transmetés un valor als infants, que en aquest cas és la igualtat de gènere. El conte es titula ''L'enlairament de la Valentina'' i ,com es pot veure en el vídeo, l'ocell negre simbolitza el masclisme, mentre que la Valentina dóna vida al feminisme, arribant així a un final feliç on es conviu en igualtat.

A continuació, us presentarem el nostre Digital Storytelling acompanyat d'un storyboard, és a dir, la història dissenyada sobre paper, que ens ha servit de guia a l'hora de crear la història en format digital.

[we-docendodiscimus-blog]

[we-docendodiscimus-blog]

LA IDENTITAT DIGITAL I LES XARXES SOCIALS

L'últim tema del qual hem parlat a l'assignatura d'habilitats comunicatives ha estat la identitat digital i les xarxes socials. La primera activitat ha consistit en cercar informació a internet sobre cada membre del grup. Ha estat una experiència interessant, ja que es poden trobar perfils de xarxes socials creades de fa molts anys. En el nostre cas, ens ha sortit sobretot la pàgina de ''Facebook''. En la segona activitat s'havia d'entrar a "Take This Lollypop", una aplicació tant interessant com terrorífica. De totes maneres, ens ha semblat una bona manera de conscienciar-nos de que qualsevol persona del món pot estar vigilant els teus passos a través de les xarxes socials. Una vegada realitzades aquestes activitats, ens hem adonat que introduir la teva informació personal (nom, edat, lloc de residència, telèfon mòbil...) a internet és exposar-la a un gran nombre de persones, la majoria de les quals no sabem qui són. A més, tota aquesta informació queda guardada a internet i, per tant, podem trobar-la fins i tot havent passat molts anys. Així doncs, l'exercici ens ha servit per conscienciar-nos de que hem d'anar més en compte a l'hora de fer ús de xarxes socials.

[we-docendodiscimus-blog]

Aquesta activitat l’hem realitat partint de l’impacte que ha tingut la tecnologia en l’educació. Per tal de transformar els processos educatius, hem considerat 10 punts essencials que hauria de tenir en compte tot docent del segle XXI. Per fer-ho, hem utilitzat el Piktochart, una eina molt útil a l’hora de crear infografies personalitzades.

[we-docendodiscimus-blog]

Una vegada hem realitzat aquesta primera activitat, podem afirmar que ens ha afectat positivament de dues maneres. D’una banda, hem tingut la possibilitat de conèixer que és l’alfabetització multimodal i això ens ha fet reflexionar sobre aquesta. D’altra banda, hem fet servir diferents eines per realitzar l’activitat, i moltes d’aquestes eren noves per nosaltres. Un exemple ben clar seria la creació del podcast. D’aquesta manera, podem afirmar que l’alfabetització multimodal ens ha ajudat a assimilar millor els continguts.