#Aprendre dels errors

[useless-catalanfacts]

Què en penses d'un llatinoamericà que vol aprendre a parlar bé el català? Jo por exemple (que sóc de Colombia) el conec una miqueta, perque lo he estudiat des de fa algun temps i ho puc pronunciar més o menys bé, però en realitat em fa vergonya parlar-ho (al menys en Espanya) perque em digo: Bé, si la meva llengua materna és el castellà i vosaltres (els catalanoparlants de Espanya) són bilingües, ¿no els semblaria molt estrany que jo, un colombià, arribi a parlar en català?

Nooo, tot al contrari! Als catalanoparlants sempre ens fa moltíssima il·lusió que algú aprengui català. Encara que facis errors, ens fa moltíssima il·lusió veure que hi tens interès i que ho intentes. I no em sembla raro, jo tinc molts amics llatinoamericans (bolivians, argentins, uruguaians i xilens) que parlen català molt bé, alguns van anar a l'institut aquí i altres el van aprendre d'adults.

La veritat és que hi ha molta gent que ve d'altres parts de l'estat espanyol o de l'Amèrica Llatina i que no fan cap esforç per aprendre la llengua. És una mica insultant veure que la mateixa persona, si hagués anat per exemple a París, hauria après francès, o si hagués anat a Londres hauria après anglès, però com que "només" és Catalunya sembla que consideri que nosaltres no ho valem, que ja serà feina dels altres adaptar-se i haver de canviar de llengua. Dona una sensació de considerar que el català és inferior als altres, i tenint en compte la història de persecució i repressió del català, és un tema que ens importa.

I al principi no passa res, si la persona ha arribat fa poc doncs no passa res en canviar al castellà per ajudar-lo, tot el grup (d'amics, de feina, de classe) s'hi adapta. Però quan van passant els anys i tothom continua havent de renunciar a la seva llengua al seu país perquè una persona no ha fet l'esforç, la veritat és que cansa, i la persona pot estar donant la imatge de creure's que està per sobre dels demés, encara que no sigui la seva intenció.

A més, si vols treballar aquí per la majoria de feines et serà útil el català.

Jo sí que et recomanaria MOLT que el continuïs aprenent (com a mínim per poder sentir-te còmode en converses) o que t'atreveixis a començar a parlar-lo amb la gent si tens intenció de viure aquí.

A la majoria de pobles i ciutats hi ha un CPNL (Centre per la Normalització Lingüística) on fan cursos de català que en part paga la Generalitat (depenent del teu nivell econòmic, s'ajusta el preu).

Sembla ser que ara estan fent les inscripcions pels cursos del segon trimestre

Si el que et preocupa és que sembli estrany, no et preocupis perquè no ens ho semblarà.

[bodyhate]

ADA PADA VAYA CAGADA

teoria de codis va ser un tant surrealista vam arribar i només el feiem el pau, en joan i jo anem a la sala de juntes, en comptes de fer-ho a l'aula q toca tb s'ha de dir q va arribar uns deu minuts tard o potser més ens hi posem dos exercicis, copiada dels exercicis del curs, amb errors modificats posteriorment però està b pq durant l'examen vaig aprendre a fer coses, això sempre està b i la teoria no la portavem massa b es feia al final però vam estar unes tres hores (el xambi llegia un llibre i va haver un moment q es va posar una peli i tot) i ens va dir q tenia molta feina i q si deixavem per un altre dia la part de teoria o sigui que dijous 17 a les 12 tenim examen de teoria de codis no me la treuré mai de sobre després ADA fatal el primer la vaig cagar, pq el vaig deixar pel final i no em va donar a temps a fer-ho sencer el quart b, excepte pel paràgraf q em vaig saltar i q va fer que m'equivoqués molt merda de -1, però és lògic, et pots sortir del tauler el tercer era el de dinàmica em vaig tirar hores (no gaires pq ens van donar només dues hores i mitja) i no el vaig aconseguir treure quin frustre i el segon era de NP completessa i no m'ho sabia b o sigui q en blanc amb prou feines aprovo l'examen, però suposo q l'assignatura em queda aprovada ara estic amb ES1, q ahir no vaig fer res vaig anar amb el jacobo a l'fnac de l'illa caminant, després vam prendre algu i vam anar a casa seva vam anar a buscar a en joan a l'aula i a jugar a la wii mentre jo cuinava i traduia una pàgina web per la meva germana, pel treball de recerca que ha d'entregar avui espero q li vagi b la pàgina està molt b hi ha obres molt interessants

bueno, continuo estudiant avui no treballo i és divendres es q treballo diumenge i demà tot el dia ES1 m'anirà fatal deu edu

[pinguclau]

tampoc volia deixar cap registre del q ha passat aquestes últimes setmanes, però ara crec q no em sentiré tan disgusted as i thought i would be al deixarho plasmat somewhere (q i do, però its over, i ha passat, i es el q hi ha, tampoc puc oblidar-ho completament i fer com si res hagués passat)

dll 020522 discovery. dm 030522 urgències a suplicar for help (turns out i had to wait a whole week jsdfnsdkms). dc 040522 llevad- awful però vaig signar el paper PERFI, posant fil a l’agulla              -d les pitjors setmanes d me vida-

dll 090522 PERFI comença tot plegat, parem el procés. resulta q portava 5setmanes. (dm10 seguint amb me vida)

dc 110522 el final:) i el pitjor mal del puto planeta sencer q pensava q em moria. beneït sigui el medicament líquid. i va sortir:) it is gone now

feelings? weird, yet to be analyzed.

PERÒ MOLT FELIÇ i moltes ganes d viure<3 (i ÒBVIAMENT, des del primer moment vaig aprendre del error. in fact, lerror probablement mha traumatitzat)

[lidiatoma]

Optimisme

Veure sempre el got mig ple i no mig buit.

Agafar-me a l’últim raig de llum del dia.

Somriure a la vida perquè la vida em somrigui.

Recordar-me cada dia els motius que tinc per ser feliç.

Fer feliç a algú cada dia amb els meus actes.

Acceptar que sense moments i dies dolents, no valoraria els bons.

Veure la vida des de l’optimisme, recordar que el temps tot ho cura i que cada error és una nova oportunitat per aprendre i recomençar.

• Sagitari •

[sofisandovalposts]

Competències i aprenentatge

Realitzar els diversos projectes d’Idea i Matèria ha permès crear una connexió continua entre concepte/idea i un desenvolupament de propostes matèriques que tot i ser molt diverses, es mantenent connectades pel mateix fil conductor. 

 Poder evolucionar els projectes a base de referents, investigació i experimentació ha estat molt enriquidor per poder contemplar altres camins que prèviament eren desconeguts o inimaginables, de manera que els girs que han anat guiant el treball han proporcionat un ventall de possibilitats tan conceptuals com matèriques.

La constant comunicació amb altres treballs de companyes i referents, ha estat clau per evolucionar propostes, comparar metodologies, observar transformacions, aprendre sobre noves vies de treball i aprofundir en diverses significacions i resignificacions. 

La constància de treball i la gestió del temps han estat factor molt importants per adoptar un ritme de treball que permet mantenir un procés d’investigació, assaig, prova i error que ajuda al desenvolupament del projecte. A més a més, intercanviar els resultats d’un procés de deconstrucció per fer i rebre una interpretació diferent, ha estat un exercici d’aprenentatge de noves tècniques, d’altres interessos i d’una búsqueda d’un equilibri on els teus processos entren en contacte amb els de l’altra persona i es genera un projecte híbrid. 

Per últim, les estratègies de comunicació han estat una oportunitat per sintetitzar i traslladar allò clau del projecte de forma concisa i directa, no només a nivell d’oratòria sinó també com a exercici de comunicació a través de la imatge, el text o altres recursos gràfics i objectuals.

[bravoperaquestaprofe]

Un últim adéu dels t’arriben al cor

Avui ha estat la darrera sessió de classe d’Avaluació i, com a tal, la professora tenia un arsenal d’activitats de comiat llestes! Hem començat amb un Kahoot on es plantejaven preguntes relacionades amb allò que esperam de la nostra experiència als centres de pràctiques: jo crec que serà una experiència molt diferent a lo que esperam, i depenent del centre on anem la manera de fer les classes, de dirigir-les, d’avaluar... també serà molt diferent a com hem vist a la part teòrica. Només esper que pugui aplicar alguns dels mètodes que he aprés al màster a la classe on arribi!

Després d’aquest petit qüestionari, vam fer una activitat que em va semblar molt original i motivadora: emprant l’app ClassDojo per seleccionar alumnes aleatòriament, la professora va presentar una ruleta digital amb preguntes a mode de repàs dels continguts de l’assignatura. Cada pic que un alumne responia correctament a la pregunta de la ruleta, la professora li donava un punt positiu al ClassDojo: si l’alumne no sabia la pregunta tenia l’oportunitat de demanar ajuda a un company, guanyant així un punt de treball en equip, i cada vegada que es responia una pregunta aquesta s’eliminava de la ruleta. Me va encantar aquesta activitat, tant pel seu component regulador (permet als alumnes revisar els seus coneixements) com pel component cooperatiu (els alumnes tenen la opció de demanar ajuda als seus companys per respondre la pregunta), però no me va agradar que, quan es contestava una pregunta en equip en cas de no saber la resposta, només la persona a qui s’havia demanat inicialment rebia un punt de treball en equip en lloc de donar aquest punt als dos alumnes que havien col·laborat.

Anteriorment he mencionat a aquest blog el concepte de rutina de pensament per desenvolupar l’esperit crític dels alumnes, però ara tractaré una versió un poquet més evolucionada: la destresa de pensament! Aquesta activitat parteix d’una petita reflexió personal anomenada “Les parts i el tot”: partint d’un concepte central donat per la professora, en aquest cas la paraula “Avaluació”, de manera individual hem de pensar en paraules relacionades per descriure aquest concepte central. Després, formant grups de quatre persones, hem de decidir quines d’aquestes paraules són les més importants, dir què passaria si els conceptes triats faltessin a un centre educatiu, quines són les funcions d’aquests conceptes i una petita conclusió final. En el nostre grup, de totes les paraules que vam emprar per descriure l’avaluació, vam decidir que les més importants són:

Feedback: ajuda a l’alumne a veure els seus punts forts i tenir la possibilitat de millorar els seus punts febles, de manera que si s’eliminés de les classes els alumnes no podrien aprendre dels seus errors.

Recuperació: és un mètode per evitar que els alumnes abandonin els estudis, i si faltés als centres augmentaria el nombre d’abandonament escolar.

Autoavaluació: aquest tipus d’avaluació ajuda a fomentar el desenvolupament de l’esperit crític, i si els professors no donessin la possibilitat d’emprar-la l’alumnat deixaria de ser conscient dels conceptes que sí o no ha assumit.

Qualificació: aquest component de l’avaluació té l’objectiu de classificar els alumnes mitjançant notes numèriques que reflecteixen el treball realitzat, i l’únic efecte de la seva absència seria la falta d’un sistema de classificació dels alumnes segons les notes obtingudes.

Com a clausura de la sessió, vam contestar un petit qüestionari sobre què ens havia semblat l’assignatura en general i en alguns punts més específics (recursos, classes online, treball de la professora...), i després vam fer una activitat creativa final que em va encantar! Els alumnes anaven dient en veu alta una paraula relacionada amb l’avaluació, i la professora va crear un gràfic amb totes les paraules: el deix al final del post perquè pugueu veure com va quedar! Aquest és l’últim post d’aquest blog, així que esper que vos hagi agradat! A jo m’ha encantat poder crear un espai on plantejar les meves reflexions al llarg de l’assignatura i veure com la meva forma de pensar ha evolucionat. Ara només queda dir, fins aviat!

[lauramarlop]

Els errors formen part de l’aprenentatge

Una de les sessions d’aquesta assignatura consistia en preparar una activitat competencial per a posar-la en pràctica amb els nostres companys de grup estable. En el cas del nostre grup, l’activitat havia d’incloure tant la competència digital com la d’aprendre a aprendre; per aquesta raó, vàrem pensar que podiem explicar de manera resumida en què es basava cada competència i, seguidament, realitzar un Kahoot sobre aquest tema. La nostra idea principal era que els companys de grup creassin el Kahoot per així incloure la competència d’aprendre a aprendre, però com que només disposàvem de cinc minuts per dur a terme l’activitat vàrem decidir donar-los el Kahoot preparat i que es limitassin a respondre les preguntes. 

Quan li vàrem explicar al professor en què consistia l’activitat, ens va fer veure que la nostra manera de plantejar-la no era correcta perquè es tractava d’una activitat reproductivista i no d’una activitat competencial. Per això, ens va proposar plantejar-la d’una altra manera. Primer de tot vàrem dur a terme l’activitat com l’havíem organitzat inicialment i, després d’això, vàrem demanar als nostres companys de grup per què en aquesta activitat no es veia reflectida la competència d’aprendre a aprendre i de quina manera la proposarien ells per a incloure-la.

D’aquesta manera, sent conscients del nostre error i amb la reflexió final i les solucions proposades, vàrem aconseguir incloure la competència d’aprendre a aprendre a la nostra activitat. Una oració que ens va dir el professor i que crec que és important deixar-la per escrit perquè em va agradar molt és la següent: “Equivocar-se forma part de l’aprenentatge, no és cap tipus de fracàs”.

Font de la imatge: https://www.educaciontrespuntocero.com/noticias/dejamos-castigar-los-errores/

[joc-i-moviment-nuria-sanchez]

QUIN CREC QUE ÉS EL PAPER DEL JOC A LA INFÀNCIA AL FINAL DE L’ASSIGNATURA?

Un cop finalitzada l’assignatura, puc afirmar que la meva creença en referència al paper del joc en la infància ha anat evolucionant i s’ha ampliat gràcies a totes les aportacions que ens han fet els professionals que han vingut a oferir-nos sessions en el gimnàs –el Paco Cortés i la Mar Moya– o de manera virtual –el Xavier Forcadell–, les de la mestra de l’assignatura –Mar Pérez– i la de tots els materials teòrics que aquesta ens ha facilitat, així com d’altres que he ampliat pel meu compte.

Avui dia segueixo pensant que el joc a la infància és fonamental i, de fet, ara encara puc pensar-ho amb més convicció atès que hi ha molts referents que defensen aquesta idea. I és que el joc a la infància és aprenentatge en tots els seus àmbits, i no només a la infància perquè jo mateixa, amb aquesta assignatura, he après jugant.

Jugar vol dir acció, moviment, i moure’s facilita els processos de descobriment i assimilació de nous coneixements en totes les seves dimensions, siguin biològiques, afectives, cognitives, motores, socials, culturals... De fet, el Grup de Recerca en Educació Psicomotriu de la UAB (2017) defensa que el moviment ens permet desenvolupar-nos de manera integral i, igual que els professionals que treballen a l’escola bressol Blume, creuen que el cos ha de ser l’eix de l’aprenentatge. Des de la meva experiència, tots els aprenentatges que he tingut l’oportunitat de vivenciar acaben sent molt més entenedors i significatius al llarg del temps.

Però, quin tipus de joc? Penso que l’ideal és oferir-los espais on puguin jugar de manera lliure, ja que d’aquesta manera respectem els interessos, les necessitats i les capacitats de cada infant. De fet, Aucouturier (2004) creu que l’infant ha de viure el joc com quelcom espontani i que la base d’aquest ha de ser el plaer d’actuar. D’aquesta manera, es pot viure el joc com un procés de segurització, fet que permet atenuar tensions tant corporals com psíquiques. Des del meu punt de vista, és essencial sentir aquest plaer per aprendre, i he tingut la gran sort d’haver pogut recuperar el plaer pel moviment gràcies a les assignatures del grau on s’implicava el cos.

Altrament, el joc espontani té molts beneficis perquè afavoreix l’adquisició de l’autonomia, fer-se conscient de les pròpies possibilitats i limitacions, construir la identitat personal i explorar les emocions, alhora que es desenvolupa la capacitat cognitiva.

Jugar també vol dir emocionar-se, perquè experimentar ens aporta sensacions i emocions (Fusté, 2011), i és amb aquestes emocions quan s’aprèn. De fet, Stern, en l’entrevista del BBVA, exposa que el joc és l’única activitat capaç d’activar el nostre centre emocional des que l’iniciem fins que el finalitzem, i queda científicament demostrat que únicament retenim la informació si s’activen els nostres centres emocionals. Aquesta mateixa idea l’he pogut experimentar en les tres sessions que hem fet al gimnàs amb la mestra de l’assignatura, el Paco Cortés i la Mar Moya, i a la sessió virtual amb el Xavi Forcadell gràcies a les dinàmiques que ens van preparar.

Jugar vol dir comunicació, amb un mateix i amb els altres, i aquesta permet desenvolupar habilitats socials i cíviques (Domínguez i Moro, 2016). Perquè hi hagi comunicació amb els altres cal compartir estones de joc, les quals ens permeten aprendre amb i dels altres si som inclusius.

Jugar també vol dir poder equivocar-se sense por i ser un mateix, fet que considero especialment útil atès que penso que l’error és el punt de partida de l’aprenentatge. Amb el pas dels anys cada vegada estic més d’acord amb la famosa frase que diu que dels errors s’aprèn. I és que, certament, penso que he après molt més dels erros que he comès que no pas dels encerts. És a dir, no vol dir que tot ho hem de fer malament per aprendre, ni que allò que fem bé no ens serveixi per res, però sí que penso que l’aprenentatge que es genera quan ets conscient del teu error i trobes alternatives per a solucionar-los és molt més persistent en el temps. Equivocar-se et permet cercar altres camins per avançar, i això ens enriqueix.

M’agradaria destacar que aquesta visió del paper del joc s’ha anat modificant i ampliant al mateix temps que he anat ampliant el meu concepte d’infància, perquè depèn com l’entenguem tindrem una imatge de joc o una altra.

Gràcies a les primeres sessions i als vídeos d’Arno i André Stern, m’he fet encara més conscient que hem de confiar en les capacitats dels infants, fomentar el seu interès pel joc i estimar-los tal com son, perquè cada persona és única i és perfecta com és. Altrament, els infants són autònoms, curiosos, protagonistes, comunicadors, solidaris... i hem de tenir-ho en compte a l’hora de dissenyar les propostes que els oferim, ja que som nosaltres qui establim les situacions perquè els infants actuïn i puguin jugar (Thió de Pol, 2013). Com diu Abad (2019) els adults som qui proposem espais i els infants qui els disposen, el fan seu i el transformen.

Per tant, si considerem que l’infant és autònom i creatiu hem de proporcionar-li materials inespecífics i no estructurats, que fomentin aquests aspectes. A més, aquest tipus de material permet a l’infant projectar els seus estats emocionals interns I desenvolupar també el pensament lògic i el llenguatge. Hem de tenir en compte que per fer una bona proposta no cal excessiu material, ni joguines que acabin de sortir al mercat les quals, coincideixo amb Cardó i Vila (2005), ofereixen accions molt limitades. El que realment és important en les propostes que oferim és l’estètica que li donem, la qual ha de presentar una harmonia i provocar ganes de jugar, com ho fan les petites propostes de Blume. Gràcies a la primera sessió del gimnàs i al disseny d’un escenari de joc he pogut practicar aquests aspectes que considero essencial.

Altrament, si creiem que cada infant és únic hem de deixar que els infants segueixin el seu propi ritme, sense forçar-los a res. També cal que els coneguem per tal d’identificar i reduir les possibles barreres amb les quals es puguin trobar i dissenyar les activitats tenint en compte les necessitats, els interessos i les característiques de tots els infants per tal d’incloure tot l’alumnat en el joc.

En definitiva és a partir del moviment lliure, de sentir, d’emocionar-nos, de comunicar, de relacionar-nos, de crear, de conèixer el nostre cos... com aprenem. I tot això podem fer-ho a partir del joc. Així doncs, per mi el joc ho és TOT en la infància, i crec que el nostre paper com a docents és el de proporcionar-los els espais, materials i temps necessaris on tingui cabuda el joc lliure.

[no-passaran]

només volia dir que l'estiu passat vaig passar 3 setmanes a barcelona para aprendre català (en contra del "horror" de la meva família e.g. por qué vols aprender català?, blah blah) y m'encanto! espero tornar l'any vinent i continuar aprenent aquest bell i increïble idioma! (perdó si tinc alguns errors)

ohh que maco!! m’ha encantat aquest missatge ^^

t’esperem 😉

[aguellpractiques-blog]

Estratègia, planificació de mitjans digitals, llançament de nous producte...

23 de juny del 2019 Aquest segon mes de pràctiques ha estat ple de novetats. A part de seguir fent les newsletters i gestionant les xarxes socials de diferents clients, aquest mes he participat en nous projectes i tasques. DERBY HOTELS: CAMPANYA D'ESTIU El primer de tots ha estat la campanya d'estiu de la cadena d'hotels de luxe Derby. Vaig participar juntament amb un membre del departament d'art i un del departament creatiu, a un brainstorming per crear el concepte creatiu de la campanya d'estiu de Derby Hotels. Havíem de buscar un concepte que reflectís el luxe dels hotels i les ganes d'explorar noves ciutats, i que es pogués representar visualment a les xarxes socials de la cadena de manera estètica. Una vegada vam trobar el concepte creatiu, em vaig encarregar de buscar imatges per la campanya, que acompanyessin el missatge, i que creessin un look and feel adequat. Finalment, es va crear una proposta de campanya que es va presentada al client i aprovada. LACASA: CAMPANYA LLANÇAMENT NOUS PRODUCTES Un altre projecte en el que he participat aquest mes ha estat, en la creació de la campanya de llançament de nous productes de Chocolates Lacasa que es durá a terme el setembre. Per idear aquesta campanya ens vam reunir amb el client, el qual ens va transmetre tota la informació sobre els nous productes, els nous packagings, etc. A partir d'aquí, juntament amb el departament de creativitat vam idear una estratègia digital que consistirà en posts patrocinats a les xarxes socials, concursos, sorteigs, i un joc online. Aquest joc online, va ser el resultat d’un brainstorming de tots els departaments de l'agència junts (departament creatiu, d'art, i de programació), ja que per tal d'idear un joc necessitàvem saber què es podia fer o no es podia a fer a nivell programàtic i a nivell de disseny gràfic. Finalment vam crear una proposta final de campanya que es presentarà al client el pròxim mes. LACASA: REPOSICIONAMENT I NOVA ESTRATÈGIA DIGITAL En aquest cas, vaig participar en una reunió amb el departament de comptes, el departament creatiu i el client, on se'ns va presentar la nova estratègia de marca que Lacasa vol dur a terme en els següents mesos. Es tracta d'un canvi en els continguts que es pengen a les xarxes socials i un canvi en el target al que ens dirigim. Un cop vam tenir tots aquests nous detalls, em vaig encarregar de crear i descriure el nou Buyer Persona de Chocolates Lacasa i fer una proposta de marques afins a aquest Buyer Persona amb les que Chocolates Lacasa podria fer cobranading. JORNADA DE FORMACIÓ: BV INNOVATION EXPLOSION Finalment, també vull destacar una jornada formativa de la qual vaig forma part juntament amb el departament creatiu i el departament d'art. Des de l'agència es va organitzar per a nosaltres una jornada formativa de 3 hores amb David Lahoz, expert en planificació de mitjans digitals. Durant aquesta formació vaig aprendre com funciona la gestió dels espais publicitaris digitals, les oportunitats estratègiques i creatives que aquests ofereixen, i la manera d'utilitzar les plataformes digitals de manera òptima per a la publicitat. A més a més de conèixer de primera mà, les experiències de David Lahoz fent campanyes per a grans clients com Jägermeister, i els errors i lliçons que ha après en els més de 20 anys en el món de la planificació de mitjans digitals.

[lalutrasnito-blog]

En aquesta notícia podem llegir com dins del món educatiu trobem diferents opinions en la manera d’educar als més petits i també als més grans.

La notícia crida l’atenció perquè veiem que nens i nenes de cinc anys porten deures a casa gairebé cada dia. La controversia sorgeix quan una mare s’adona que la seva filla després d’estar tot el dia a l’escola no té temps de jugar, perquè ha de fer fitxes i més fitxes de manera repetitiva per aprendre suposadament les lletres de l’abecedari.

Fa temps que hi ha un debat entre els pares i mares que volen que  els seus fills estiguin sempre ocupats aprenent de manera mecànica i sistemàtica i pares i mares que volen que els seus fills tinguin aprenentatges jugant, divertint-se i experimentant.

Per sort hi ha cada vegada més escoles amb metodologies alternatives tot i que solen ser escoles privades que no tothom s’ho pot permetre i per tant acaben sent una educació exclusiva per a segons quines classes socials.

Crec que com a bons educadors/es hem de tenir present que l’aprenentatge de robot memoritzant i copiant sisitemàticament no porta enlloc i que hem de triar alternatives perquè els nens i nenes aprenguin sent actius, observant, experimentant, preguntant, cometent errors i trobant solucions als problemes que els hi sorgeixen i això ho podrem desenvolupar fent que els nens estiguin desperts, creatius i sent els protagonistes de les seves històries, de les seves descobertes, sempre acompanyats de les educadores, de la família i dels seus companys.

[infinitome]

Si realment entenguessis que jo he fet els errors per ignorància, igual que tu també els havies fet i jo ho he entès amb el temps. El teu amor no estaria ressentit. Perq per fi entendries que el q has patit ha obtingut un fruit que és que jo ja no sóc tan ignorant, igual que tu tampoc ho ets tant. Potser jo tenia q aprendre més però el concepte és el mateix. El meu amor per tu també es va ressentir amb els teus errors però quan vaig comprendre que els errors són humans i es el q fa que aprenguem, vaig perdonarte i vaig veure el fruit del meu patiment. Vaig veure que l'amor està en moltes formes, està en lo bo i en lo dolent de una relació , estar en saber perdonar i continuar endevant. Està en saber veure del q una persona és capaç de fer per tu. I tot aquest enteniment va fer que el que s'havia ressentit renasqués amb més força . M'agradaria que pensesis en aquestes paraules que et dic.

Tmbe vaig entendre que tu tambe aprens dels teus errors perq si fossis perfecte no haguessis fet errors. I q tu aprenguis fa q jo aprengui i viceversa. Igual q jo tmpoc soc perfecte i tmbe n'he fet d'errors . Es bonic veure com algu q estimes aprèn del que viviu en comu i que segueix al teu costat i t'accepta encara que sigui dur el cami . lo bonic es q no som perfectes i cometem errors i aixo es el q ens fa evolucionar i créixer en algo millor. Estimar algu es estar present en el procés de fer errors i millorar. I ara si q si bona nit. Descansa i ja ens veiem diumenge. Vaig una mica taja i mhe posat filosofica perdona.

El ressentiment senva quan comprens que les persones cometen errors i aprenen dels seus errors igual que tu i tothom. Alguns som mes ignorants pero tots tenim potencial daprendre. I si aprofitem les oportunitats daprendre es el q importa. I ara mes q mai ho entenc

1.3.19 4.40

[art-neutre]

Actualització del programa del Cicle 'Pedagogia compartida: Catalunya i Occitània'

Actualització del programa del cicle:

PEDAGOGIA COMPARTIDA: CATALUNYA I OCCITÀNIA Aquest cicle de conferències és el segon que organitza Amics de la Unesco de Barcelona sobre Occitània, aquest cop amb motiu de la proclamació per part de l’ONU del 2019 com Any Internacional de les Llengües minoritzades. PROGRAMA: - 17 d’octubre del 2019, a les 19 h.:

Romanicitat de l’occità

Lloc: Seu dels Amics de la Unesco de Barcelona (Mallorca 207, pral.) 

A càrrec del Dr. José Enrique Gargallo Gil, del Dep. de Filologia Romànica de la UB. L’espai occità es troba al cor del contínuum romànic de l’Europa occidental; allò que el romanista Amado Alonso concebé amb el rètol de Romània continua. I aquesta centralitat territorial determina una delimitació amb espais romànics diversos, a sud, a nord i a llevant; espais romànics que tenen projecció a la península Ibèrica, com l’aragonès i el català; la resta de bloc gal·loromànic (oïl, a través del Creissent; i francoprovençal); i varietats gal·loitàliques, com el lígur i el piemontès, que constitueixen l’extrem nord-occidental del bloc italoromànic. Una centralitat territorial que condiciona la seva fesomia diversa, que apunta elements de romanicitat compartida amb els espais veïns: així, alguns dels elements constitutius de l’especificitat del gascó (f- > h-, pèrdua de -n-, tractament de -ll-) tenen continuïtat en castellà i aragonès, o en la realitat no romànica que és el basc; o altres elements característics del conjunt occità, com l’evolució de [o] tònica a [u], traspassen els llindars de la llengua i atenyen el català rossellonès. I els llindars de la llengua, en general, no corresponen a delimitacions precises, sinó a zones de frontera difusa, àrees permeables: com el ja esmentat Creissent, el complex espai de contacte occitanopiemontès, o la zona de confluència catalanollenguadociana. Només els Pirineus centrals semblen aixecar un mur entre l’occità i l’altoaragonès, una frontera nítida, però fins i tot aquesta no impedeix l’afinitat romànica transpirinenca, com va observar Elcock (1938);1 ni la circulació de mots occitans que travessen la gran barrera pirinenca, com el pai d’algunes valls altoaragoneses, o la beroya ansotana “chavala bien criada” (EBA),2 adaptada a partir de la beròia ‘bella, bonica’ del gascó. - 24 d’octubre del 2019, a les 19h.: 

Dificultats d’acquisió lingüística als instituts i col·legis de Montpelhièr. Metodologies de recerca per valorar el grau de transmissió de l’occità en l’àmbit escolar.

A càrrec del Sr. Efrén Beltrán Roncal, sociolingüista en l'àmbit de l'ensenyament de l'occità. 

Lloc: Seu dels Amics de la Unesco de Barcelona (Mallorca 207, pral.)

En aquesta conferència, el Sr. Beltrán exposarà el seu mètode de recerca i els resultats de la seva investigació l’any 2004 a partir de la seva tesi. L’objectiu és exposar les principals dificultats dels alumnes per aprendre l’occità i quines mesures es podrien prendre per normalitzar l’ús de l’occità en l’àmbit escolar, particularment als establiments públics on són pocs els que saben parlar. També es farà una anàlisi crítica dels errors comesos per part de les autoritats de l’ensenyament franceses els últims vint anys i les dificultats que pateixen els professors. - 7 de novembre del 2019: 

Les Calandretas, escoles occitanes immersives i obertes al plurilingüisme.

A càrrec del Sr. Patrici Baccou, director d'APRENE.

Lloc: per determinar

Aquesta conferència vol apropar el públic a les metodologies didàctiques que s’han fet servir a les escoles immersives Calandreta des del seu origen els anys 70 fins ara així com la seva evolució. Les Calandretas tenen un projecte pedagògic molt ambiciós amb una filosofia molt arrelada en la transmissió de valors de cooperació i de resolució de conflictes a l’aula, on s’evita la imposició de criteris arbitraris per part del professorat i de l’equip directiu, així com la implicació associativa dels pares.

- 14 de novembre del 2019, a les 19h: 

Les contribucions del CAOC a les relacions calalanoccitanes en l’àmbit educatiu. 

A càrrec de la Sra. Meritxell Pueyo Soto, vicepresidenta del CAOC i coordinadora dels cursos de llengua i cultura occitanes al CAOC i de la Sr. Marçal Girbau, professor del CAOC.

Lloc: Centre Cívic Casa Golferichs (Gran Via de les Corts Catalanes, 491. Barcelona).

En aquesta conferència, es tractarà d’analitzar les contribucions del CAOC en l’àmbit de l’ensenyament gràcies a les seves relacions i accions culturals en ambdós costats del  Pirineu. Evolució de les xarxes associatives els darrers 40 anys entre el CAOC i les associacions occitanistes. - 21 de novembre del 2019, a les 19h: 

Les contribucions mútues entre l’Escola Catalana i l’Occitana a partir de la instrumentació pedagògica.

A càrrec de la Sra. Rosa Maria Salgueiro, membre de l'Institut d'estudis aranesi - Acadèmia aranesa de la llengua occitana i del Sr. Efrén Beltrán Roncal, sociolingüista en l'àmbit de l'ensenyament de l'occità.

Lloc: Centre Cívic Casa Golferichs (Gran Via de les Corts Catalanes, 491. Barcelona). Partint de la conferència precedent, aquesta té com a objectiu les connexions entre els projectes pedagògics aplicats a Calandreta pilotats pel Centre de formació de mestres APRENE i l’Acadèmia de la Llengua Aranesa. Es parlarà dels projectes pedagògics compartits, com el Termòmetre Lingüístic, una eina d’avaluació de l’adquisició lèxica del català adaptada a la llengua d’oc tant per a les escoles Calandretas, com a les escoles araneses.

- 28 de novembre del 2019, a les 19h.: 

CLOENDA DEL CICLE: El futur de l’ensenyament a Catalunya i a Occitània: reptes per a un aprenentatge col.laboratiu en un món de canvis socials i tecnològics per al s. XXI.

Participants de la taula: Sr. Xavier Moral, de la Direcció de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya; Sr. Efrén Beltrán Roncal, sociolingüista en l'àmbit de l'ensenyament de l'occità.

Lloc: Seu dels Amics de la Unesco de Barcelona (Mallorca 207, pral.).

Taula rodona on es plantejarà la greu situació de l’occità com a llengua viva i els valors que es poden promoure amb l’ensenyament de les llengües minoritzades. Les relacions calalanoccitanes per fer front a un món dominat per una Globalització uniformitzadora i el paper de l’Escola per fer ciutadans lliures. Sense oblidar el paper de les noves tecnologies com eines d’aprenentatge i la necessitat d’adaptar-les el més aviat possible a l’occità. Accés lliure. Aforament limitat, es recomana reserva d’assistència:

poseu-vos en contacte amb el coordinador del cicle: efren_oc@hotmail.com

Amics de la Unesco de Barcelona c/Mallorca 207, Ppal. 08036 Barcelona www.amicsunescobarcelona.cat

.

https://1.bp.blogspot.com/-moZ0qrcoZ7s/XboX4U8UAaI/AAAAAAAAB9c/l-0vvLYtF54ZZLt1uNnPcwRQlHiFCtHjQCLcBGAsYHQ/s640/catalunya%2Boccit%25C3%25A0nia%2Bsubirachs%2B%25281%2529.jpg http://www.artneutre.net/2019/10/Actualitzacio-del-programa-del-Cicle-Pedagogia-compartida-Catalunya-Occitania.html #Art #Catalunya #Barcelona #PaisValencià #Balears #Andorra #Occitània #Alguer #AgendArt #Valencia #Palma

[jcasan23]

A vegades un escrit respon a un estat d’ànim, en altres ocasions és una reacció a determinada situació o fet puntual. Un text també pot ser fruit d’una situació perllongada en el temps. I finalment escriure també en ocasions, més enllà de deixar constància d’una situació, serveix de teràpia o autocomplaença.

Totes i cada una d’aquestes motivacions s’uneixen en el que hi ha escrit a continuació de les imatges del CE de Catalunya, que potser en algun moment s’haurà ocupat del tema ?

A les tres que he triat com a títol s’hi poden afegir moltes altres dicotomies, que jo i suposo que molts altres professors vivim en el nostre dia a dia.

En un escrit anterior ja reflexionava i exposava detalladament quina era la nostra dedicació, real, al fet central (així el descrivia) de la nostra tasca.

https://educaciofisicapep.wordpress.com/2018/11/08/el-docent-en/

En aquest altre moment, ara, un temps després he rellegit el text. I crec que no tan sols es poden mantenir els arguments sinó que la professió evoluciona justament en direcció contrària.

Més enllà de la anàlisi ja feta (en nombres i %) per contestar a la primera de les preguntes. Cal fixar-se en què preocupa i ocupa als dirigents educatius ?

Al capdamunt del rànquing hi ha l’assistència, millor dit el registre de l’assistència i tot un llarg reguitzell d’accions relacionades amb la no assistència.

Molt amunt en el nivell de preocupació i ocupació, hi ha els plans, memòries, projectes amb el llarg munt de papers, aplicatius i taules que els contenen, registren i exposen.

Ja en un 3r nivell situaria el capítol que es pot anomenar: “les explicacions”, soc conscient del clar to qualificable de despectiu, pel que tenen d’estratègia defensiva de la institució educativa. En aquest nivell cal situar, per exemple, l’etern recull d’incidències (relacionades amb actes docents o no) que per damunt de cap altra qüestió han de ser registrades, anotades i/o comunicades a tort i a dret.

…

Podria continuar però crec que aquests 3 apartats mostren molt clarament que ens hem convertit en uns buròcrates de primera.

No penso en cap moment que es pugui prescindir de determinats processos, ara be crec que han d’estar al servei de la docència l’han de fer millor i no ofegar-la o relegar-la a un lamentable i trist segon pla  (trist, perquè a alguns o molts ens agrada la docència).

Si hem de ser docents de primera cal:

Centrar-se en l’aprofitament de l’assistència, en què aporta aquesta assistència. Fins i tot en organitzar / parlar de com atendre als molt diversos assistents.

Que calen projectes, plans i memòries és evident. Però també ho és que en molts anys de professió, alguns projectes, molts plans i milers de memòries. Molt poca gent “responsable” els ha seguit, valorat in situ i els ha conegut a fons. La qual cosa en molts casos fa que siguin pur paper “mullat”.

D’entrada i en referència a aquest aspecte cal dir que a l’ADN del docent hi ha explicar-se i per tant és una acció irrenunciable. Ara be, explicar-se és diferent a disculpar-se. El professor forma i informa a l’alumnat, el professor informa a les famílies. Parla, exposa, conversa, fins i tot discuteix. Pretendre convertir tots aquest actes docents o no docents en registres el converteix en un escrivent. I el més trist és que això passa per por i per desconfiança, por i desconfiança en els altres i en un mateix (en les seves accions, decisions, criteris…)

Entre molts altres aspectes més, cal replantejar-se la informació: pot ser transmesa de forma oral, és un sistema antic però és una opció. O be pot traslladar-se per via telemàtica, és modern i actual i també és una opció. I finalment es pot informar per vies formals com son les reunions oficials, és una tercera opció. No soc responsable de gestionar el traspàs d’informació, per tant no em definiré en relació a com fer-ho. Ara be si crec que sigui quin sigui el mètode ha de comptabilitzar-se dins de la dedicació del professor i no sembla coherent triplicar el sistema de comunicació, ja que sens dubte aquest fet constitueix una veritable pèrdua de temps.

Com a part dels altres aspectes i centrant l’atenció en la tasca docent, seria desitjable utilitzar espais i moments per parlar de la feina central i dels subjectes d’aquesta: els alumnes. Això sens dubte ens ajudaria a ser més “profes” i menys buròcrates o escrivents.

La segona pregunta de l’encapçalament s’ha tractat en reiterades ocasions, aquí i fora d’aquí, és un tema candent, d’actualitat. Per exposar-ho de forma breu crec que cal diferenciar: el què? Del com?

Només pel format de la pregunta inicial, crec que se’n pot deduir un to despectiu en relació l’entreteniment. És cert, però únicament referit al què? Ja que referint-nos-hi d’aquesta manera trivialitzem l’educació. El meu camp, l’EF és ideal per explicar aquest fenomen, som professors d’EF, a molts ens agrada definir-nos com educadors per mitjà del moviment. Professió i funció radicalment diferent a la dels animadors o els monitors esportius, respectables professionals, però amb objectius clarament diferents. Per seguir amb el símil, amb un què? Substancialment diferent.

De forma menys evident que en el cas de l’EF, crec que aquest raonament és exportable a l’educació en general ja que: un professor de llengües no és un contacontes ni un auxiliar de conversa. O un professor d’història no és un guia turístic, per posar dos exemples diferents.

Si està tant clar, d’on ve la confusió ? Què provoca la barreja de conceptes i la meva negativitat inicial? Opino que l’explicació es troba en el com. Uns i altres per a finalitats clarament diferents, poden en determinats moments utilitzar les mateixes eines, aquí, en aquest fet neix la confusió. És perfectament possible que l’ensenyament en un sentit ampli pugui ser divertit, fins i tot és desitjable que ho sigui, de la mateixa manera que cercant l’entreteniment hom pot aprendre.

Però, i aquí crec que està la clau, mai el com ha de substituir el què. I sempre el com ha d’estar al servei del què. És precisament quan això no passa, i a vegades passa, i a l’EF massa sovint,  que per a mi la pedagogia perd el seu sentit. Ja que el nostre què, no és entretenir o divertir a qualsevol preu.

A l’encapçalament es plantejava encara una tercera pregunta.

Una part de la resposta segurament te a veure amb les arguments que han servit per exposar/reflexionar en relació al 3r apartat de la burocràcia (la desconfiança i la por). Qui te boca s’equivoca, si no s’arrisca no es guanya, etc. Son algunes de les dites que ens aconsellen, que ens empenyen a ser atrevits. És més, nosaltres mateixos en el rol docent sovint incitem a l’atreviment a l’alumnat, és considerat un valor positiu per a ells. I frases d’us comú com: dels errors s’aprèn, cal provar-ho, o altres… Ho demostren.

El que motiva la pregunta és: què succeeix quan aquest docent és a l’altra banda, dirigint o havent d’aplicar-se  o prendre determinada decisió o impulsar una proposta? La resposta és que desafortunadament, massa vegades, aquest adopta, en contra del que predica, una postura còmoda o la que  prima la seva seguretat personal. Per completar la resposta cal assenyalar també, com a condicionant important, que el suport de directius i especialment de les institucions a l’atreviment acostuma a ser escàs per les mateixes raons exposades, a les que en aquest nivell institucional poden afegir-s’hi: allunyament de la pràctica docent real i diària, estricta aplicació de protocols generals exageradament pautats que provoquen rigidesa i poca adaptabilitat a situacions singulars.

Fruit d’aquest clima son freqüents, i segurament més coherents donada la situació, les actituds prudents, seguidistes i poc o gens realment atrevides,

Aquesta afirmació podria semblar rebatible fàcilment per l’administració educativa amb l’ingent nombre de projectes d’innovació o de bones pràctiques proposats cada curs o que estan en marxa. En aquest supòsit, i com a contrarèplica, únicament caldria preguntar-se: quin seguiment tenen els projectes més enllà dels tràmits documentals (en aquest punt tornem a topar amb l’argument burocràtic exposat)? Quins son seguits regularment de forma presencial i coneguts amb detall ?

Com que la formulació d’arguments ha començat amb una pregunta, sols pot acabar amb una resposta, que no és altra que en aquest tema domina clarament la prudència.

A mode de conclusió i havent contestat les tres preguntes, sembla clar que amb un sistema rígid, desconfiat diria jo. Amb el cos docent dedicat per damunt de cap altra acció a registrar i informar. Amb un escàs coneixement de la realitat actual de les aules dels dirigents i gestors educatius. I amb baixa motivació i atreviment a més del poc acompanyament per evolucionar en la pràctica docent. Tenim una educació millor del que es podria esperar. Ja que per a una munió de buròcrates, prudents els resultats no son del tot dolents.

Al començar a escriure no tenia clar si apareixerien els resultats ja que no eren el tema central, finalment ho han fet, perquè lògicament son part de l’educació. Ara no ho allargaré ja que donen per un altre text, sols crec que cal deixar dit que son com a poc opinables, més que discutibles per no dir expressats i utilitzats partidàriament.

Un altre dels temes colaterals, íntimament relacionat amb el que s’ha exposat és el que s’explicava en aquest altre escrit:

https://educaciofisicapep.wordpress.com/2019/02/22/inspeccio-educativa-a-debat/

És més que probable que no hi hagi un canvi de rumb, ni general ni d’algun dels apartats tractats, però queda dit. Com també cal que consti que a pesar dels vents poc favorables, alguns / molts docents seguirem ficant el focus justament en la docència. Ja que per a nosaltres és el què principal, i ens seguirem esforçant (potser a contracorrent) en com millorar, la nostra acció educativa.

BURÒCRATES O DOCENTS ? ENTRETENIMENT O PEDAGOGIA ? PRUDÈNCIA O ATREVIMENT ? A vegades un escrit respon a un estat d’ànim, en altres ocasions és una reacció a determinada situació o fet puntual.

[bravoperaquestaprofe]

Avaluar els professors? Molt necessari!

A la classe d’avui hem xerrat sobre l’avaluació del docent i de la Unitat Didàctica. A lo millor un alumne pot pensar “per què hauríem d’avaluar la tasca del docent? Ell és qui ens avalua!”: resulta que nosaltres també necessitam millorar i aprendre dels nostres errors per poder oferir una bona experiència d’ensenyament-aprenentatge als nostres alumnes! El personal docent és avaluat al llarg de diverses etapes de la seva vida professional: quan ets interí i comences el teu primer any de treball, ets tutoritzat i avaluat per veure si ets apte o no apte seguint una llista d’ítems on el tutor pot fer comentaris al respecte, i quan ja ets professor a un centre tens diverses eines al teu abast per avaluar-te a tu mateix i donar la possibilitat als teus alumnes d’avaluar-te. Aquestes eines són, per exemple, un decàleg d’autoavaluació formativa amb un conjunt d’objectius que el professor pot revisar per veure si està complint o no amb les directrius de l’avaluació formativa: crec que aquesta eina, a més de ser molt útil pel propi professor com a recurs personal, pot ser interessant de passar als alumnes, tal vegada modificada, per conèixer la seva opinió i comentaris sobre la tasca docent. Per altra banda, he mencionat l’avaluació de la Unitat Didàctica: si prenem com a referència una Unitat Didàctica com un tema de tot el temari a veure, és molt important saber si hem fet un bon treball impartint aquests coneixements a l’alumnat, si els hem presentat de forma atractiva i fàcil d’entendre, si hem emprat diferents recursos per presentar els continguts... Algunes de les eines avaluadores que vam veure a classe van ser les checklists i les preguntes directes a l’alumnat: les primeres estan més enfocades a l’ús directe del docent, i inclouen una sèrie de distintes característiques a comprovar per veure si Unitat Didàctica és o no competencial; les segones impliquen directament l’alumnat, ja que se’ls demana la seva opinió sobre distints punts relacionats amb la presentació, els continguts, la organització... Per últim, podem presentar als alumnes un qüestionari general de l’avaluació (després d’un examen, abans d’acabar l’avaluació, durant vacances...) amb una línia similar de preguntes per conèixer la seva opinió sobre el treball fet, tant propi com del docent, i veure quines coses es poden millorar.

Per altra banda, vam fer a classe una activitat molt interessant de la qual no havia sentit parlar mai, una rutina de pensament: aquesta activitat està pensada per desenvolupar la competència metacognitiva dels alumnes, i es basa en mostrar una taula amb les columnes “Veig”, “Penso” i “Em pregunto” per una lectura, un vídeo, una imatge... de la qual els alumnes puguin fer una reflexió. A continuació descriuré l’activitat que nosaltres vam fer, i al final podreu veure com va quedar la meva taula! Vam començar amb la visualització d’un vídeo d’un centre on es treballa seguint un model d’aprenentatge cooperatiu, i després vam contestar les preguntes presentades a les tres columnes: quan vam debatre les nostres respostes, vaig veure una diversitat de pensament entre els meus companys que em va sorprendre, però sí que va ser comú la sorpresa davant la primera vegada que escoltam la opinió dels alumnes respecte el treball cooperatiu!

[kiro-anarka]

Ahora que la extrema derecha conquista importantes espacios de poder en todo el mundo, se ha reavivado el debate sobre cómo los medios deben tratar la información que hace referencia. ¿Dónde está el límite entre informar y hacer propaganda? Es justo alarmarse por los 10.000 participantes en el mitin de VOX en Vistalegre o abrir informativos con el acto profranquistas es magnificarlo? Echar un vistazo a Italia, donde la extrema derecha ha llegado al gobierno y tiene un amplio consenso social, puede servir de ejemplo de lo que el periodismo podría hacer, y no ha hecho, a fin de no ser cómplice del auge del fascismo. El primer error fue no decir las cosas por su nombre. Los grandes medios italianos han encuadrado desde el inicio la Liga de Matteo Salvini dentro de lo que llaman "el centroderecha". Cuando hace seis años empecé a hacer de corresponsal desde Italia y describí el entonces Liga Norte como una formación de extrema derecha xenófoba con vínculos fascistas, colegas italianos se mostraron sorprendidos. Recibí, y sigo recibiendo, mensajes agresivos en las redes de italianos escandalizados con esta definición que, por suerte, fuera del país es la que ha acabado imponiéndose. En