#Mikhail Tatarnikov

[princesssarisa]

The Top 40 Most Popular Operas, Part 3 (#21 through #30)

A quick guide for newcomers to the genre, with links to online video recordings of complete performances, with English subtitles whenever possible.

Verdi's Il Trovatore

The second of Verdi's three great "middle period" tragedies (the other two being Rigoletto and La Traviata): a grand melodrama filled with famous melodies.

Studio film, 1957 (Mario del Monaco, Leyla Gencer, Ettore Bastianini, Fedora Barbieri; conducted by Fernando Previtali) (no subtitles; read the libretto in English translation here)

Donizetti's Lucia di Lammermoor

The most famous tragic opera in the bel canto style, based on Sir Walter Scott's novel The Bride of Lammermoor, and featuring opera's most famous "mad scene."

Studio film, 1971 (Anna Moffo, Lajos Kozma, Giulio Fioravanti, Paolo Washington; conducted by Carlo Felice Cillario)

Leoncavallo's Pagliacci

The most famous example of verismo opera: brutal Italian realism from the turn of the 20th century. Jealousy, adultery, and violence among a troupe of traveling clowns.

Feature film, 1983 (Plácido Domingo, Teresa Stratas, Juan Pons, Alberto Rinaldi; conducted by Georges Prêtre)

Part I, Part II, Part III, Part IV, Part V, Part VI

Mozart's Die Entführung aus dem Serail (The Abduction from the Seraglio)

Mozart's comic Singspiel (German opera with spoken dialogue) set amid a Turkish harem. What it lacks in political correctness it makes up for in outstanding music.

Royal Opera House, Covent Garden, 1988 (Deon van der Walt, Inga Nielsen, Lillian Watson, Lars Magnusson, Kurt Moll, Oliver Tobias; conducted by Georg Solti) (click CC for subtitles)

Verdi's Un Ballo in Maschera

A Verdi tragedy of forbidden love and political intrigue, inspired by the assassination of King Gustav III of Sweden.

Leipzig Opera House, 2006 (Massimiliano Pisapia, Chiara Taigi, Franco Vassallo, Annamaria Chiuri, Eun Yee You; conducted by Riccardo Chailly) (click CC for subtitles)

Part I, Part II

Offenbach's Les Contes d'Hoffmann (The Tales of Hoffmann)

A half-comic, half-tragic fantasy opera based on the writings of E.T.A. Hoffmann, in which the author becomes the protagonist of his own stories of ill-fated love.

Opéra de Monte-Carlo, 2018 (Juan Diego Flórez, Olga Peretyatko, Nicolas Courjal, Sophie Marilley; conducted by Jacques Lacombe) (click CC and choose English in "Auto-translate" under "Settings" for subtitles)

Wagner's Der Fliegende Holländer (The Flying Dutchman)

An early and particularly accessible work of Wagner, based on the legend of a phantom ship doomed to sail the seas until its captain finds a faithful bride.

Savolinna Opera, 1989 (Franz Grundheber, Hildegard Behrens, Ramiro Sirkiä, Matti Salminen; conducted by Leif Segerstam) (click CC for subtitles)

Mascagni's Cavalleria Rusticana

A one-act drama of adultery and scorned love among Sicilian peasants, second only to Pagliacci (with which it's often paired in a double bill) as the most famous verismo opera.

St. Petersburg Opera, 2012 (Fyodor Ataskevich, Iréne Theorin, Nikolay Kopylov, Ekaterina Egorova, Nina Romanova; conducted by Mikhail Tatarnikov)

Verdi's Falstaff

Verdi's final opera, a "mighty burst of laughter" based on Shakespeare's comedy The Merry Wives of Windsor.

Studio film, 1979 (Gabriel Bacquier, Karan Armstrong, Richard Stilwell, Marta Szirmay, Jutta Renate Ihloff, Max René Cosotti; conducted by Georg Solti) (click CC for subtitles)

Verdi's Otello (Othello)

Verdi's second-to-last great Shakespearean opera, based on the tragedy of the Moor of Venice.

Teatro alla Scala, 2001 (Plácido Domingo, Leo Nucci, Barbara Frittoli; conducted by Riccardo Muti)

[peerasakc]

Concerto Antico for Guitar ( Richard Harvey) - Ekachai Jearakul

Concerto Antico for Guitar and Orchestra (1995) by Richard Harvey (b.1953) 00:00 1st Movement ( Alborada) 07:18 2nd Movement (Contredanse) 10:19 3rd Movement (Cantilena) 19:48 4th Movement (Forlana) 23:21 5th Movement (Lavolta) Guitarist : Ekachai Jearakul Svetlanov Symphony Orchestra ,Russia Conductor: Mikhail Tatarnikov Live from the Tchaikovsky Hall Feb 16, 2023 (Guitar Virtuosi Moscow International Festival 2023) Guitar: Matthias Dammann 2014 (Source: https://lnkd.in/g9PRCUgt) 🎼

[joaquimblog]

Asmik Grigorian (Tamara) Foto ©A Bofill

Egils Silins (Dimoni) Foto ©A Bofill

Igor Morozov (Sinodal) Foto ©A Bofill

Egils Silins (Dimoni) i Yuriy Mynenko (Àngel) Foto ©A Bofill

Demon Liceu 2018 Producció Dmitry Bertman Foto ©A Bofill

De tota la temporada 2017/2018, i a banda del Tristan und Isolde que és la meva òpera, el que m’interessava més eren les representacions d’aquest Dimoni de Rubinstein, una raresa que sigui una raresa perquè té una partitura gloriosa i uns números de lluïment per a tots els solistes que bé mereixen esdevenir àries tan reconegudes com ho poden ser les de Txaikovski, amb qui Rubinstein s’emmiralla, entre d’altres compositors, russos o no.

Que les representacions estiguessin pensades per a Dmitri Hvorostovsky, el gran baríton rus tan dolorosament enyorat abans d’hora, afegia a la representacions liceistes un plus d’excepcionalitat, perquè no hi ha cap dubte que aquest rol del dimoni és ideal per a un cantant d egran personalitat i magnetisme, i Hvorostovski en tenia  per donar i vendre.

Les representacions del Liceu estan dedicades a la seva memòria i és clar no costa gaire imaginar com haguessin pogut ser aquestes magnífiques representacions de la temporada 2017/2018 si el càncer no se l’hagués endut de manera tan abrupte i cruel. Quan va interpretar aquest rol en versió semi-escenificada a Moscou a IFL me’n vaig fer ressò i va ser magnífic. Una veritable llàstima.

L’estrena al Liceu s’ha fet amb una coproducció escènica amb el teatre Helikon de Moscou, el Staatstheater de Nürnberg i l’Opéra National Bordeaux. No són teatres de primera però la producció de Dmitry Bertman, que ja va fer la idea escènica de les representacions a la sala Txaikovsky de Moscou, ara amb una imponent escenografia de Hartmut Schörghofer i un disseny de llums de gran qualitat de Thomas C.Hasse, si ho és i representa un embolcall bell i eficient per explicar intel·ligentment aquest enfrontament tòpic dels dos mons més antagònics traspassant les convencionalismes dramàtics  d’un relat passat de moda de manera eficaç i estèticament suggeridora, gràcies a la potent proposta visual que ajuda molt i que en cap cas anul·la al cantant. Hem d’acceptar que dramàticament estem davant d’uns “pastorets”, però a Rubinstein el va inspirar per escriure una música que l’apropa als grans, ja sigui Wagner, Listz, Gounod o Txaikovski.

Em va agradar a Moscou la direcció de Mikhail Tatarnikov i ara m’ha tornat a agradar, ja que va galvanitzar l’orquestra, oferint moments magnífics de so, color i intensitat. No és Gergiev però no em faria res que tornés al Liceu a fer més òpera eslava. Després de les sorolloses respostes del públic amb les direccions de Chénier i Attila, per a mi excessives, m’ha sorprès que Tatarnikov no hagi rebut tants aplaudiments com jo creia que mereixia. Bé l’orquestra i compacte el cor, amb un so de decibels massa crescut, segurament també potenciat per una caixa escenogràfica que actuava com un megàfon.

La primera vegada que vaig escoltar aquesta òpera va ser amb Silins com a dimoni, curiosament aquesta gravació que si no recordo malament prové del festival de Bregenz, no figura en el discografia del poc ambiciós programa de ma. Al cap de tants anys ha estat el baix baríton Egils Silins qui ha substituït a Hvorostovsky. L’any passat no em va agradar massa com a holandès, però en aquesta ocasió sense tenir la presència i personalitat abassegadora que ha de tenir qui interpreti aquest personatge, m’ha convençut molt més i això que al principi la lleugera oscil·lació de la seva veu cansada, em va neguitejar una mica, però és va saber imposar i resistir amb convicció, i fermesa.

La gran sorpresa va ser sense cap mena de dubte la Tamara de Asmik Grigorian, que ja interpretava el rol amb Hvorostovsky a Moscou. Aleshores no em va agradar gaire i ara és qui m’ha agradat més. La veu és molt potent i omple quan i com vol un espai tan gran com el del Liceu. Va estar segura, controlada i molt intensa. Va fer viure el seu personatge de manera convincent i m’agradaria veure.la una altra vegada en un altre rol eslau ja que la seva veu, el seu cant i la intensitat que atorga bé mereixen aquest privilegi.

El tenor Igor Morozov cantava amb veu i timbre ingrat el rol de l’enamorat Príncep Sinodal. Segurament si el timbre i el color fossin més agradables m’hagués agradat més. A la seva ària li va mancar misteri i seducció.

Encara hi ha qui es pregunta si l’àngel el canta un home o una dona, i és que el contratenor Yuriy Mynenko posseeix una veu natural de mezzosoprano magnífica. Em va agradar molt.

També em van agradar el Príncep Gudal d’Alexander Tsymbalyuk, amb una poderosa veu de baix, la mainadera de Larisa Kostyuk de sonoritats acontraltades, molt adients i servent de Sinodal de Roman Ialcic

Em sap greu que un cantant com Antoni Comas després d’una carrera tan extensa i compromesa, al Liceu encara hagi de cantar rols tan petits com el missatger. Tot i així i gràcies a la seva característica sonoritat es va fer notar i per bé.

Com que encara queden 4 representacions (2, 5, 8 i 11 de maig) només puc dir a aquells que encara no hi heu anat que no us deixeu perdre aquesta ocasió. Que el Liceu hagi coproduït la producció no vol dir que la tornem a veure aviat i creieu-me quan us dic que paga la pena. De fet no conec a ningú que m’hagi dit que no li hagi  agradat.

Els liceistes hem de ser els primers en donar suport a títols com aquests perquè aquesta és l’obligació d’un teatre públic i per tant no podem donar l’esquena a una òpera magnífica, que en aquesta ocasió i sense treure la lupa o el microscopi, s’ha servit de manera satisfactòria. Bravo a tots els que ho han fet possible.

Per cert, un títol eslau totes les temporades hauria de ser obligatori.

    LICEU 2017/2018: DEMON De tota la temporada 2017/2018, i a banda del Tristan und Isolde que és la meva òpera, el que m'interessava més eren les representacions d'aquest Dimoni de Rubinstein, una raresa que sigui una raresa perquè té una partitura gloriosa i uns números de lluïment per a tots els solistes que bé mereixen esdevenir àries tan reconegudes com ho poden ser les de Txaikovski, amb qui…

[newsandmediarepublic]

Bournemouth Symphony Orchestra’s Triumph and Passion concert comes to Exeter Friday 26 January 2018 – University of Exeter Great Hall ay 7.30pm On Friday 26 January 2018, Bournemouth Symphony Orchestra, under guest conductor Mikhail Tatarnikov, will perform a concert filled with triumph and passion.

[idealconservateur]

Анна Нетребко и Юсиф Эйвазов - Non ti scordar di me

Chant napolitain "Non Ti Scordar Di Me" (N'oubliez pas de moi). Concert classique au Palais 2016 Musique: E. De Curtis Mikhailovsky Theatre Orchestre Symphonique Chef: Mikhail Tatarnikov Anna Netrebko et Yusif Eyvazov Classiques au Palais Square Gala 2016 Saint-Pétersbourg 2016

[joaquimblog]

La donzella de neu a la ONP Fotografia de Sebastien Mathe_onp

La donzella de neu a la ONP, producció de Dmitri Tcherniakov

La donzella de neu, producció de Dmitri Tcherniakov, fotografia ©-Elisa-Haberer

Un teatre imponent i de primera categoria fa coses imponents i d’excel·lent i primera categoria. L’Opéra National de París ha programat en la temporada 2016/2017 la bellíssima òpera de Nikolai Rimski-Kósakov “La donzella de neu“.

Es tracta de la tercera de les quinze òperes que va composar el compositor rus i segons diuen, l’òpera que més estimava del seu opus, un opus farcit d’obres imprescindibles que ens hem hagut d’acostumar a prescindir-ne degut a la miopia dels programadors que insisteixen en el de sempre amb l’intent de mantenir als de sempre abonats com sempre.

A París han triat un tàndem rus per dirigir una companyia quasi exclusivament russa, garantint d’aquesta manera una idoneïtat  idiomàtica i una adequació estilística que si més no atorgui autenticitat. El resultat com no podia ser d’altra manera, és un estímul cultural d’altíssim valor i un orgull per a la institució que la programa i ofereix al seu públic, per l’obra i per la manera de donar-la a conèixer.

Potser a la direcció de Mikhail Tatarnikov no tingui la grandesa que de ben segur li atorgarien Gergiev, Petrenko o Jurowski, però hi ha una bona paleta de colors en la sonoritat que l’exuberant orquestració demana i ell tot i que el discurs es torna feixuc en més d’una ocasió, dóna notorietat als grans i nombroses conjunts amb un Cor en estat de gràcia que enlluerna per la sonoritat i cohesió, en una temporada que la programació l’ha posat al límit, sabent superar tots els reptes amb una nota excel·lent.

L’extens equip vocal està encapçalat per la dolcíssima Snegúrotxka de l’emergent Aida Garifullina en la millor prestació que li he escoltat fins ara. Una veu bonica, gens forçada, d’emissió fàcil i sobretot amb una aura encisadora, té àngel.

El contratenor Yuriy Mynenko és la segona vegada, que jo sàpiga, que assumeix el rol de mezzosoprano en un rol transvestit de l’òpera russa, va ser Ratmir al Ruslanf et Ludmyla a Moscou també sota la direcció de Dmitri Tcherniakov i ara és el desitjat Lel. Canta admirablement i la veu és dolcíssima, però escènicament no és del tot creïble, hi ha una dissonància entre el físic i el cant i la interpretació que costa de superar, però és innegable que l’aposta per a un contratenor (altres vegades ho ha fet un tenor) l’apropa més a la vocalitat original.

Martina Serafin tampoc dóna el físic idoni a la jove Kupava, però vocalment està molt més convincent que en les incursions en els exigents i poc apropiats rols de soprano dramàtica verdiana que han malgastat la seva sumptuosa veu. Aquí està esplendorosa i passional.

Qui havia de ser l’original holandès liceista, el baríton Thomas Johannes Mayer es fa càrrec del rol de Mizguir amb contundència vocal i escènica. mentre que el tenor Maxim Paster tot i complir vocalment amb el rol, no dóna credibilitat escènica al Tsar Berendeï, és clar que la credibilitat escènica en els muntatges de Tcherniakov aviat salta pels aires  gràcies a la fascinant i trencadora dramatúrgia.

No m’han convençut gaire La fada primavera d’Elena Manistina i el rei de glaç de Vladimir Ognovenko, ja una mica gastat per esdevenir creïble en un rol que encara ha de mostrar autoritat, té un gran ofici i moltes taules escèniques però la veu mana. Franz Hawlata possiblement tampoc sigui el millor baix per atorga grandesa a Bobyl Bakula.

El conjunt funciona esplèndidament perquè al darrera també hi ha una gran producció escènica amb el segell inconfusible de Dmitri Tcherniakov, que quan es posa a dirigir òperes russes mai defrauda, i si en el Kitej ens va enlluernar, com també ho va fer en els muntatges de La núvia del Tsar a Berlín, El príncep Igor a Àmsterdam i el MET, Ruslan i Ludmila a Moscou crea una fascinació dramàtica i escènica absolutament genial, molt lluny de les fallides aproximacions verdianes.

Dmitri Tcherniakov recrea un món possible, molt contemporani de la Rùssia actual i que per tant segurament un rus identificaria molt millor que nosaltres, per a un conte inicialment fantàstic i d’arrels molt populars. Hi ha una barreja de vestuari que ja no ens hauria de sorprendre, i sobretot hi ha una escenografia imponent per recrear aquesta comunitat neo-rural on el conte de Snegúrotxka intenta, no sempre de manera convincent però finalment poc discutible  gràcies a un quart acte d’absolut somni, màgic i altament poètic, convencer de les bondats d’aquesta història que enfronta a déus, semi-déus i humans, de manera ben diferent però altament influenciada per el món wagnerià.

En el pròleg assistim a un classe de dansa a una escola, on la mare de  Snegúrotxka no és la fada primavera sinó una professora de ballet, mentre que en els quatre actes successius l’acció transcorre en un frondós bosc,  de impactant realisme quan convé.

SINOPSI

Filla del rei Glaç i de la fada Primavera, Snegúrotxka, la donzella de neu, té el cor de neu, que el sol no pot fondre-li. Un dia, des del fons del bosc on viu, sent els cants de Lel, el pastor. Encisada per aquella veu i pel que canta, Snegúrotxka demana als seus pares anar a viure entre els homes. Un cop allà, l’adopten una parella de pagesos i la noia comença a viure com ells. En una ocasió en què escoltava les cançons de Lel, el pastor li demana un petó en paga, però ella li dóna només una flor. Aleshores Lel fuig amb tot d’altres noies que el reclamen. Snegúrotxka és consolada per Kupava, la noia que està a punt de casar-se amb el pastor Mizguir. Però quan apareix aquest darrer, resulta que s’enamora perdudament de Snegúrotxka.

Llavors l’abandonada Kupava recorre a la justícia del bon tsar Berendei, que és festejat pels seus músics i cortesans (que es queixen del fred que no s’atura). El tsar ordena la preparació d’una gran cerimònia nupcial i ofereix un premi a qui sigui capaç d’enamorar Snegúrotxka, sabedor que el fred no cessarà fins que el cor de neu de la noia s’arribi a fondre. Durant la festa, Lel torna a cantar i en acabat li és concedit com a premi un petó de la noia que ell esculli. Per�� Lel tria Kupava, contra les esperances de Snegúrotxka.

Aleshores, la noia de neu reclama l’ajuda de la seva mare, que finalment li concedeix el do d’estimar qui l’estimi. Snegúrotxka dóna el seu amor a Mizguir, però això no fa sinó que la noia acabi fonent-se finalment, escalfada pel sol de l’amor. Mentre Mizguir es llança al riu, desesperat, el tsar i tota la seva cort celebren amb una gran festa la tornada del sol

Nikolái Rimski-Kórsakov Снегурочка–Весенняя сказка o Snegúrochka–Vesénnyaya Skazka LA DONZELLA DE NEU (1873) Òpera en un pròleg i 4 actes amb llibret del compositor basat en l’obra d’Aleksandr Ostrovski

Snegourotchka (La donzella de neu), Aida Garifullina Lel, Yuriy Mynenko Kupava, Martina Serafin El Tsar Berendeï, Maxim Paster Mizguir, Thomas Johannes Mayer La fada primavera, Elena Manistina El rei de glaç, Vladimir Ognovenko Bermiata, Franz Hawlata Bobyl Bakula, Vasily Gorshkov Bobylicka, Carole Wilson L’Esperit dels boscos, Vasily Efimov Primer herald, Vincent Morell Segon herald, Pierpaolo Palloni Un patge, Olga Oussova

Orchestre et Choeurs de l’Opéra national de Paris La Maîtrise des Hauts-de-Seine Director del cor: José Luis Basso Director musical: Mikhail Tatarnikov

Director d’escena: Dmitri Tcherniakov Escenografia, Dmitri Tcherniako Disseny de vestuari, Elena Zaitseva Disseny de llums, Gleb Filshtinsky Vídeo, Tieni Burkhalter

La Bastille, París 25 d’abril de 2017

Aquest streaming que ens va proposar el Canal Arte és una de les coses més belles, estimulants i gratificants de la temporada i no cal dir que després del que us vaig explicar ahir aquí, encara més. Els incondicionals del Kitej per suposat, però tota la resta també, no us ho podeu perdre.

ONP 2016/2017: LA DONZELLA DE NEU DE RIMSKY-KÓRSAKOV (Garifullina-Serafin-Manistina-Paster-Mayer-Mynenko;Tcherniakov-Tatarnikov) Un teatre imponent i de primera categoria fa coses imponents i d'excel·lent i primera categoria. L'Opéra National de París…

[newsandmediarepublic]

Bournemouth Symphony Orchestra’s Triumph and Passion concert comes to Exeter

Friday 26 January 2018 Great Hall, University of Exeter at 7.30pm On Friday 26 January 2018, Bournemouth Symphony Orchestra, under guest conductor Mikhail Tatarnikov, will perform a concert filled with triumph and passion. The programme features works by Khachaturian, Shostakovich and Tchaikovsky. (more…)