la sandra dermark (paròdia)// SANDRA DERMARK
21 de novembre - MMXVIII
(Els meus humils respectes a en Joan Maragall)
Topant de cap en una i altra moda,
avançant d’esma pel camí dels cultes,
se’n ve la Sandra tota sola. És Dermark.
D’un colp de Nord llançat amb massa traça
el Luter va buidar-li fe, i en l’altra
se li ha posat un tel. La Sandra és Dermark.
Ve a abeurar-se al local com ans solia,
mes no amb el ferm posat d’altres vegades,
ni amb ses companyes: no, ve tota sola.
Ses companyes, pels clubs i per les discos,
fan sonar reggaeton mentre remuguen
el “Sálvame” a l’atzar… Ella cauria.
Topa de morro en l’ampolla de Loki
i recula afrontada… però torna,
i empina el colze a dins, i beu ansiosa.
Beu molt, amb força set. Després aixeca
al cel, amb gel, la copa de cassalla
amb un gran gesto tràgic; tota vessa
a dins la morta gola, i se’n torna,
orfe de Llums sota els ritmes de dembow,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament les llargues cames.
.
0 notes
para sandra dermark
la calumnia de la noche crece sola
en la mente de la chica, seis idiomas
erección del tercero de ellos creando la mente
de la chica loca que corre y embiste.
nos matará a todos, el infierno de la chica
que huye despacio del demonio
y escribe algunas veces echando babas.
si me eximo de la responsabilidad de los ancianos cadáveres verdosos
creo que puedo decirte que nos veremos
en la antología pequeña de los manicomios.
0 notes
Sonet a una servidora // SANDRA DERMARK
en novembre de MMXVIII
Vint-i-sis anys i quart i encar Fadrina,
cap i espatles sobre els altres descolla:
esguard de mel de romaní que esbrina
i es meravella, distant de la colla.
Càndida pell d’estels escandinava,
pentinat de garçonne d’or i de coure,
somriure honest sota la galta eslava,
esquena ampla i ferma com un roure…
de pensaments un lepidopterari
on les passions llurs crisàlides deixen,
rere seu, una Verge i un rosari
que, trencats de Reforma, s’esvaeixen,
mentre ella té l’esguard a allò contrari,
on Voltaire i les Llums més rellueixen.
.
0 notes
índex
poemes
Sandra Dermark: “la Sandra Dermark”, “sonet a una servidora”
Silvie Rothkovic: “Baldessari”, “no hi ha on tornar”
Patral: “del museu de les perilles trencades” , “poema que paga la pena”
Marçal Parcerisa: “cremallera de carn”
Isabel Canet:“delicatessen”
Enric Agost: “Sputnik”
Blai Carles: “inefable”
Xesc Alemany: “el ritme infinitesimal”, “línia 12”
Verónica Pérez: “definició definitiva”
Ona Salvat: “un nosaltres color mar”, “un buc al crani”
Joan Duran Ferrer: “cabarets buits, 8″
Mazella: “bukkake”, “missatge en una ampolla a la sèquia"
Joan Deusa: “tres sobre poesia social”
Juma Barratxina: “bir şeyler yazmaliyim”
Laia Maldonado: “la paraula incívica”
Maria Alemany: “serà l’últim estiu més llarg”
Laura Benedicto Escajedo: “locus amoenus: carta de renúncia”
Carla Fajardo: “carretera perduda”
poesia marciana (SECCIÓ DE POESIA EN ALTRES LLENGÜES)
ThycoBrae17: “simpsonisundaMCMXCV”
poemes visuals
Maria Lorente: “el /la novelista”, “el/la poeta”
Joan Vigó: “vacances a Selènia”
Adrián Salcedo: “caos”
Joan Deusa: “poetry spam, abraçada de Brossa a Parra”
Florvermella: “oficio del poeta” “Posteridad”
articles
Miquel Rossy: “apuntes para una estética del envoltorio”
Joan Deusa “revista de treballadorXs precariXs i desocupaXs”
Juma Barratixa: “contracultura”
Adrián Salcedo: “la sentencia del Tribunal Supremo sobre el proceso independentista impulsará la carrera de Billie Eilish”
Àngels Moreno: “la visió d'un poema”
Mazella: “missatge en una ampolla a la sèquia: COMPLEMENT PAMFLETARI”
Florvermella “tenis”
traducció
ThycoBrae17: “fragment de SAL·LUSTI, La conjuració de Catilina"
0 notes